Teatre d'Epidaure (2014)

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Comentari Teatre d'Epidaure (2014)

Comments

Presentation Transcript

PowerPoint Presentation:

EL TEATRE D'EPIDAURE ( Policlet el Jove)

PowerPoint Presentation:

1. IDENTIFICACIÓ 1.1. DADES GENERALS El teatre d'Epidaure és un edifici dedicat a representar obres teatrals (edifici públic de diversió). És obra de l'arquitecte Policlet el Jove. Va ser construït cap al 350/330 a.C . a Epidaure (al Peloponès, Grècia) en la transició de l’estil grec clàssic al grec hel·lenístic. El material de construcció és la pedra i el sistema constructiu, arquitravat.

PowerPoint Presentation:

El teatre d'Epidaure és un edifici dedicat a representar obres teatrals (edifici públic de diversió). És obra de l'arquitecte Policlet el Jove. Va ser construit cap al 350/330 a.C . a Epidaure (al Peloponès, Grècia) en la transició de l’estil grec clàssic al grec hel·lenístic. El material de construcció és la pedra i el sistema constructiu, arquitravat. 1. IDENTIFICACIÓ 1.1. DADES GENERALS

PowerPoint Presentation:

El recinte del teatre va ser un gran invent de l'arquitectura grega. Partia d'una concepció totalment oposada a l'actual, perquè els grecs jugaven amb un espai obert, en estreta relació amb la natura i en forma de semicercle. El teatre d‘Epidaure , amb les seves mides perfectes i l'adaptació total a l'espai que l'envolta, és la màxima expressió d'aquest tipus d'edificació i la més ben conservada. Amb els seus 120 m. de diàmetre i amb una cabuda per a uns 15.000 espectadors, destaca també per la seva magnífica acústica. Alguns comentaristes opinen que l’excel·lent acústica és deguda, a més de les condicions de pendent del terreny, a que les grades -que constitueixen una superfície acanalada- serveixen com un filtre acústic que transmet el so que ve de l'escenari a altes freqüències i fa de difusor a baixes freqüències . Teatre de Dodona , segle III a.C :

PowerPoint Presentation:

La construcció de teatres es basava en uns càlculs matemàtics complexos i precisos, com ara la raó àuria i la sèrie de Fibonacci .

PowerPoint Presentation:

La raó àuria , secció àuria o divina proporció és la relació que guarden dos segments a i b si entre el total i el segment major hi ha la mateixa relació que entre el segment major i el segment menor. Anomenant a al segment major i b al menor, la formulació matemàtica de la definició es pot escriure com: El quocient d'aquestes dues quantitats resulta ser un número irracional conegut com a nombre auri o nombre d'or , i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi) en honor a Fídies . a b Segment dividit en dos segments a i b de forma àuria : El segment sencer és al segment a com el segment a és al segment b LA RAÓ ÀURIA

PowerPoint Presentation:

La sèrie de Fibonacci és una successió de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors. Aquesta successió fou descrita per primera vegada per Leonardo de Pisa (c. 1170 - 1250), àlies Fibonacci. La successió de Fibonacci té moltes propietats; un d’aquestes: la raó (el quocient) entre un terme i l'immediatament anterior varia tota l'estona, però tendeix cap a un nombre irracional conegut com a raó àuria. LA SÈRIE DE FIBONACCI Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius .

PowerPoint Presentation:

El teatre d'Epidaure és obra de Policlet el Jove ( Πολύκλειτος ) (segle V - IV a.C .). Era nadiu d'Argos . Va dissenyar el teatre d'Epidaure (cap al 330 a.C .), un dels monuments més importants de l'arquitectura grega. També se li atribueix el thólos d'Epidaure (360 a.C .), on va utilitzar capitells corintis a l'interior que van ser molt imitats posteriorment. 1.2. AUTOR

PowerPoint Presentation:

Localització geogràfica de la civilització grega Etapes de la civilització grega La cultura grega L'època hel·lenística : moment d’unificació de les polis gregues i conquesta de l’Imperi persa . Mort d’Alexandre , el Gran (323 a.C .). El santuari d’Epidaure Temple de Zeus olímpic ( Atenes , segle VI aC -II dC ) ‏ TEODOTO: Thólos de Delfos (380-360 aC ) ‏ 1.3. CONTEXT HISTÒRIC

PowerPoint Presentation:

Marc geogràfic i característiques La civilització grega es desenvolupà a … la península Balcànica : península de l’Àtica ( Atenes ) i península del Peloponès ( Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor ( Milet ) les illes del mar Egeu també en territoris costaners colonitzats pels grecs : costes del mar Negre , s ud d’Itàlia i Sicília ( Magna Grècia ), i costes del nord del Mediterrani : França ( Massàlia ), Catalunya ( Empúries ) 1.2. CONTEXT HISTÒRIC

PowerPoint Presentation:

El seu relleu és muntanyós, amb valls estretes de difícil comunicació entre elles i costes extenses i retallades. El clima és mediterrani amb estius càlids i secs. La manca de rius va fer que es desenvolupés una agricultura de tipus mediterrani (cereal, vinya i olivera). Condicionats per la pobresa del seu país, els grecs es llançaren al comerç marítim: colonitzacions. Aquest medi geogràfic va afavorir l'individualisme i la fragmentació política de Grècia: cada illa i cada vall formaven un estat independent, una polis.

PowerPoint Presentation:

Marc històric: etapes de la civilització grega La història de l'antiga Grècia es divideix en tres etapes: La Grècia arcaica (segles VII i VI a.C .) S'organitzen les polis que tenien un govern aristocràtic (poder en mans dels rics terratinents). Comencen les colonitzacions per la costa nord del Mediterrani i per la costa del mar Negre. També daten d'aquesta època les primeres olimpíades (776 a.C .), l'aparició del pensament racional (Tales de Milet) i les primeres formulacions matemàtiques ( Pitàgores ). Es comencen a establir els ordres arquitectònics. La Grècia clàssica (segles V i IV a.C .) A partir del 510 a.C . Atenes introdueix la democràcia (els ciutadans governen la polis). És l'època de l'esplendor d'Atenes sobretot entre el 443 i el 429 a.C . ( Pèricles ). Els grecs van guanyar les guerres mèdiques contra els perses. Els grans filòsofs grecs són d'aquesta època (Sòcrates, Plató, Aristòtil), també alguns grans científics (Hipòcrates, metge), dramaturgs, etc. El període clàssic acaba després d'un seguit de tensions i lluites (guerra del Peloponès) quan s'imposa Macedònia un regne del nord. L'any 336 a.C . Filip de Macedònia i el seu fill Alexandre unifiquen l'espai hel·lènic. La Grècia hel·lenística (segles III-I a.C .) A la mort d'Alexandre el Gran (323 a.C .) apareixen els regnes hel·lenístics. El 148 a.C . Grècia és conquerida pels romans: conquesta d'Egipte per part del romans el 31 a.C . Va ser l'etapa d'or de la ciència grega: Euclides, Arquímedes i Eratòstenes entre d'altres. L'art grec rep influències d'Orient i apareixen escoles diferents. Biblioteca d’Alexandria. Destaquen matemàtics com Euclides i Arquímedes, filòsofs com Epicur i Zeno , i literats com Teòcrit i Menandre .

PowerPoint Presentation:

Trets culturals : característiques generals de l’art grec ANTROPOCENTRISME. Art humanitzat, fet a la mesura de l’ésser humà, deixant de banda el monumentalisme dels estils orientals anteriors. Dimensió humana: L’ésser humà és la mesura de totes les coses ( Protàgores ), recerca bellesa, cànon ... HARMONIA. Art estètic que cerca la bellesa a partir de l’harmonia i la proporcionalitat, en relació a l’ésser humà. NATURALISME. Art naturalista que busca la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella, encara que normalment de forma idealitzada . RACIONALISME . La seva filosofia és racional, es basa en conceptes com ésser humà, natura, raó, harmonia i bellesa. Tenen pensament racionalista a partir del discurs lògic, al marge de la mitologia (ciència, filosofia ...). PÚBLIC. Art per gaudir com a ciutadà de la polis, per ser contemplat. És un art profundament públic i “civilitzat”, tant les representacions o edificis civils com les manifestacions religioses tenen un caràcter públic (atletes, processons ...). EQUILIBRI. És un art que defuig de la passió, teatralitat i patetisme orientals (excepte en època hel·lenística). RELIGIOSITAT. Importància de la relació amb els déus. Importància dels grans santuaris. Mitologia.

PowerPoint Presentation:

ETAPES DE L’ART GREC Arcaic (segle VII-475 a.C.) Es fixen els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística Clàssic (475-323 a.C .) Entre la fi de les Guerres M èdiques i la mort d ’Alexandre el Gran. Moment de màxima esplendor artística. Es pot subdividir en primer classicisme (segle V a.C .) i segon classicisme (segle IV a.C .) Hel·lenístic (323-31 a.C.) Grècia exporta el seu art als regnes formats després de la mort d’Alexandre el Gran, fins que és c onquerida per Roma

PowerPoint Presentation:

CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA GREGA - És arquitravada (línies horitzontals i verticals) ‏ - Cerca l'harmonia visual a través de refinaments òptics - És feta a la mesura de l'ésser humà - Classifica les obres arquitectòniques en ordres - Els materials més usats són la pedra i el marbre

PowerPoint Presentation:

ESTIL GREC HEL·LENÍSTIC: ARQUITECTURA Es perden les proporcions humanes en favor de la grandiloqüència i l’ostentació, el colossalisme i la monumentalitat per influència oriental, com a l’ Altar de Zeus de Pèrgam i al temple de Zeus Olímpic d’Atenes. Paulatinament desapareixen les característiques clàssiques: raó, harmonia i bellesa. Els edificis gaudeixen d’una major profusió decorativa com a influència oriental, com per exemple a l’ Altar de Zeus de Pèrgam . Sovint s’utilitza l’ordre corinti. Triomfen nous models de construccions: tombes ( Mausoleu d’Halicarnàs ), commemoratius (Llanterna de Lisícrates ), teatres (teatre d’Epidaure ) S’imposa l’urbanisme d’Hipòdam de Milet. Els centres artístics es traslladen a llocs perifèrics: Rodes, Alexandria i Pèrgam . Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC reconstrucció ) ‏ Llanterna o Monument de Lisícrates ( Atenes , 334 aC ) ‏ Altar de Zeus ( Pèrgam , 180-160 aC ) ‏

PowerPoint Presentation:

En el sistema de les poleis gregues, els santuaris representaven un element comú entre tots els pobles grecs. Podríem dir que, dividits per la política i els interessos, els grecs es reconeixien fills d’una mateixa cultura perquè compartien un panteó, uns llocs de culte i unes determinades pràctiques. Algunes de les aportacions que la Grècia clàssica ha fet a la cultura occidental com ara el teatre o els Jocs olímpics, tenien com a escenari santuaris. EPIDAURE

PowerPoint Presentation:

A l'antiguitat, la ciutat d' Epidaure assolí importància pel gran santuari dedicat a Asclepi , que era el déu de la medicina i la curació. Asclepi era fill d'Apol·lo i fou criat pel centaure Quiró . Gràcies a aquestes ensenyances i a les seves dots sobrenaturals era capaç de ressuscitar els morts. El santuari d’Epidaure assolí la seva màxima plenitud al segle IV a.C . La ciutat, aleshores, es va convertir en un lloc de peregrinació.

PowerPoint Presentation:

A l'antiguitat, la ciutat d' Epidaure assolí importància pel gran santuari dedicat a Asclepi , que era el déu de la medicina i la curació. Asclepi era fill d'Apol·lo i fou criat pel centaure Quiró . Gràcies a aquestes ensenyances i a les seves dots sobrenaturals era capaç de ressuscitar els morts. El santuari d’Epidaure assolí la seva màxima plenitud al segle IV a.C . La ciutat, aleshores, es va convertir en un lloc de peregrinació. El santuari d'Asclepi estava situat a l'oest d’Epidaure, entre dues muntanyes, al bell mig d'un bosc. Va arribar a ésser el centre terapèutic més gran de l'antiguitat i va desenvolupar una vertadera escola de medicina. El santuari estava comunicat amb la ciutat per un camí vorejat de monuments i petits temples dedicats a Asclepi, Dionís, Àrtemis, Afrodita i altres divinitats.

PowerPoint Presentation:

ESTAT ACTUAL DEL TEATRE D'EPIDAURE 267 saquejat pels hèruls . 395 saquejat pels gots d'Alaric . Fins que W.Gell en va trobar les ruïnes al segle XIX es pensava que havia desaparegut . 1882 s'hi va proclamar la indepència de Grècia . Bon estat ; restaurat ; s'hi fan festivals de teatre .

PowerPoint Presentation:

2. ANÀLISI FORMAL Aixecat sobre un pujol, el recinte del teatre és un espai obert en forma de semicercle on destaca la enorme càvea que aprofita el desnivell del terreny. Sembla que els edificis de l’escena van ser afegits posteriorment.

PowerPoint Presentation:

- Pròpiament no hi ha elements de suport i suportats ja que aprofitaren el pendent del turó per construir-hi la graderia del teatre i és una construcció sense coberta. - Sembla que l'edifici de l'escena era un pòrtic d'ordre jònic. 2.1. ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

PowerPoint Presentation:

A orquestra B càvea C escena D prosceni E diazoma o corredor F parodos http://es.youtube.com/watch?v=koIIk6D3dEc A F D F C B D C B A F E 2.2. ESPAI INTERIOR A. PLANTA http://es.youtube.com/watch?v=koIIk6D3dEc

PowerPoint Presentation:

El teatre grec s'organitzava al voltant de l' orquestra circular. La càvea envoltava 2/3 de l' orquestra i la part restant era tancada per l'edifici que formava l' escena

PowerPoint Presentation:

L' orquestra del teatre d'Epidaure fa 20,3 m. de diàmetre. Té el terra de sorra. És el lloc on el cor cantava i ballava i l'espai dedicat al déu Dionís (altar desaparegut). El cercle de l’orquestra és envoltat per una anella de pedra.

PowerPoint Presentation:

L' orquestra del teatre d'Epidaure fa 20,3 m. de diàmetre. Té el terra de sorra. És el lloc on el cor cantava i ballava i l'espai dedicat al déu Dionís (altar desaparegut). La càvea , en un principi, tenia 34 grades dividides en 12 sectors, però se n'afegiren 20 separades per un corredor o diazoma . Hi havia dos tipus de seients: els del poble –grans pedres llises- i els de les personalitats –amb respatller i braços-. Escales radials. Tota aquesta graderia és ultrasemicircular , a diferència del que trobarem en el teatre romà, on la càvea és semicircular.  

PowerPoint Presentation:

CAVEA

PowerPoint Presentation:

ESCALES DIAZOMA

PowerPoint Presentation:

L' orquestra del teatre d'Epidaure fa 20,3 m. de diàmetre. Té el terra de sorra. És el lloc on el cor cantava i ballava i l'espai dedicat al déu Dionís (altar desaparegut). La càvea , en un principi, tenia 34 grades, però se n'afegiren 20 separades per un corredor o diazoma . Hi havia dos tipus de seients: els del poble –grans pedres llises- i els de les personalitats –amb respatller i braços- Escales radials. No es coneix la forma de l’escena (on tenien lloc les representacions) perquè s’ha perdut. Sembla ser que presentava un pòrtic amb pilars i columnes adossades d’ordre jònic i feia uns 4 m. d’alçada i 2 m. de fondària. Probablement, durant l’ampliació del segle II a.C . se li va afegir un  prosceni , el sostre del qual s’utilitzava, de vegades, com a plataforma per a situar els actors en alguns moments de l’obra. Generalment el prosceni posseïa un teló rudimentari per tal que es poguessin variar els decorats o fer canvis. El mecanisme funcionava al revés dels telons moderns, perquè quan no s’utilitzava restava amagat en unes obertures fetes en el paviment de davant de l’escena.

PowerPoint Presentation:

PÀRODOS Les vies d’accés eren dos passadissos ( pàrodos ). PROSCENI

PowerPoint Presentation:

2.2. ESPAI INTERIOR B. IL·LUMINACIÓ La il·luminació és natural ja que és un edifici obert, sense coberta.

PowerPoint Presentation:

El teatre d'Epidaure no té façana. 2.3. ESPAI EXTERIOR A . FAÇANA

PowerPoint Presentation:

El teatre d'Epidaure amb els seus 120 m de diàmetre podia acollir uns 15.000 espectadors. En un principi, tenia 34 graderies, però posteriorment se n'hi van afegir 20 més. 2.3. ESPAI EXTERIOR B. DIMENSIONS

PowerPoint Presentation:

La seva càvea s'aixeca a sobre d'un pujol , aprofitant el pendent natural de la muntanya . Això permet que la integració a l'entorn paisagístic sigui excel·lent i demostra l'estreta relació entre art i natura que hi havia en el món grec . Formava part del santuari del déu Asclepi , déu de la medicina . 2.3. ESPAI EXTERIOR C. RELACIÓ AMB L'ENTORN

PowerPoint Presentation:

Santuari d'Asclepi Thólos d'Asclepi El conjunt d'edificis del santuari comprenia sales d'exercicis físics i estances especials per als malalts. Aquests passaven primer per rituals solemnes de purificació per després esser conduits al enkoimeterion , on se'ls apareixia el déu Asclepi durant el somni i els indicava el tractament a seguir. Aquest tractament consistia en exercicis físics o mentals, per això, les instal·lacions esportives com el gimnàs, la palestra o el teatre van adquirir importància. Les ofrenes de molts devots van proporcionar els fons necessaris per construir aquests edificis. Tot això va donar lloc a la celebració dels jocs d'Asclepi , anomenats Asclépiéia , que es cel·lebraven cada quatre anys.

PowerPoint Presentation:

Estadi d'Epidaure

PowerPoint Presentation:

El teatre havia nascut a Grècia com un conjunt de rituals –dansa, declamacions, música ...- en honor de Dionís ( déu del vi i la festa .), a la tardor, quan es recollia el raïm i es feia el vi. Això explica la construcció al mig de l’orquestra , d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu. El mot teatre ve del grec theatron que significa “lloc des del qual es pot veure”. 3. INTERPRETACIÓ 3.1. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ Teatre de Siracusa ( Sicília , Itàlia ) ‏

PowerPoint Presentation:

Evolució del teatre grec: 1r. Finalitat religiosa. A les primeres obres dramàtiques, el cor explicava la història d'un déu. Els actors tenien un paper secundari. Per això, l’espai de l’orquestra era tan important i el prosceni ocupava un lloc menys preeminent. Els actors també eren a l’orquestra . 2n. A mesura que les obres es van desenvolupant, els actors guanyen importància i es situen en un lloc elevat ( proceni ). El teatre es diversifica temàticament. 3r . Amb el temps els teatres grecs varen anar adaptant-se a les noves formes teatrals, que varen culminar en obres en què el cor pràcticament desapareix (començaments del segle IV a.C .).

PowerPoint Presentation:

Teatre de Delfos ( Grècia ) ‏ Teatre de Pèrgam ( Turquia ) ‏ Teatre de Kaunos ( Turquia ) ‏ Teatre de Milos ( Grècia ) ‏

PowerPoint Presentation:

La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi , déu de la medicina que guaria els malalts. A l'època hel·lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era molt visitat. Per això s'hi va construir el teatre més gran de Grècia. 3.2. FUNCIÓ Déu Asclepi ( Empúries ) ‏

PowerPoint Presentation:

La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi , déu de la medicina que guaria els malalts. A l'època hel·lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era molt visitat. Per això s'hi va construir el teatre més gran de Grècia. 3.2. FUNCIÓ Déu Asclepi ( Empúries ) ‏ Déu Dionís ( Museu El Prado, Madrid) ‏ El teatre és un edifici civil de diversió , lloc de representació de les tragèdies dels dramaturgs clàssics, entre ells Sòfocles , Eurípides i Èsquil , i de les comèdies d’Aristòfanes . Però no podem oblidar que les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís, per això, en un principi, tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa.

PowerPoint Presentation:

El teatre d'Epidaure és considerat un dels millors que es van construir; l'acústica és immillorable, perquè des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari. A més la vista és magnífica des de qualsevol seient. Aquest teatre representa la culminació d’aquesta mena d’edificis. Ja Pausànias (escriptor grec del segle II d.C ., autor de la Descripció de Grècia ) el va considerar com el més bell i harmoniós dels edificis teatrals per les seves dimensions, per les perfectes proporcions i per la magnífica acústica del recinte. Serà el model de teatre que se seguirà, amb petites modificacions, durant tota l’antiguitat i fins el Renaixement, però no s’aconseguirà mai més un espai tan ben proporcionat i harmoniós amb la natura com aquest. 4. VALORACIÓ

PowerPoint Presentation:

Gràcies al seu excel·lent estat de conservació , il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques , que incrementen les dimensions de la càvea i eleven el prosceni , que anteriorment es trobava al nivell de l’orquestra . Molts teatres grecs posteriors van seguir el model d'Epidaure , per exemple el de Segesta ( Sicília ). Els romans van adoptar els trets característics dels teatres grecs per aixecar els seus , bé que amb lleugeres modificacions . Models i influències Teatre romà de Mèrida ( Espanya ) ‏ Teatre de Segesta ( Sicília , Itàlia ) ‏

PowerPoint Presentation:

http://whc.unesco.org/en/list/491 / http://www.historvius.com/epidaurus-271/ http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart13jp.pdf http://www.greekfestival.gr/en/venueHistory12-ancient-theatre-of-epidaurus-.htm