MÚSICA CLÀSSICA MOODLEb

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide1:

LA MÚSICA CLÀSSICA CLASSICISME Sonata Tipus de sonata Òpera Esquema ROMANTICISME L’expressivitat de la música Poema simfònic Òpera Música per a piano Lied Esquema CONTEMPORÀNIA 1ª meitat del s.XX 2ª meitat del s.XX Esquema

Slide2:

Pots escoltar dues sonates de Mozart. Una, més breu, per a piano i l’altra per a orquestra de corda. Escolta-les tot seguint l’estructura de l’esquema de sota. Sonata per a piano en Do major Petita música nocturna (1r moviment) Classicisme: la sonata La sonata és una estructura utilitzada en la música instrumental. Va tenir molt d’èxit entre els compositors del classicisme, degut a l’equilibri que té. Aquest equilibri ve donat per les tres parts de la sonata: exposició , desenvolupament i reexposició . índex

Slide3:

Hi ha quatre tipus de sonata, segons el conjunt instrumental que la interpreta: Sonata  Forma sonata interpretada per un o dos solistes. Quartet  Forma sonata interpretada per un quartet, normalment de corda. Simfonia  Forma sonata interpretada per una orquestra. Concert  Forma sonata interpretada per un solista i una orquestra. Si vols repassar com sona cada un dels tipus de sonata, ho pots fer amb la següent audició. Hi sentiràs un fragment de cada. Tipus de sonata Classicisme: tipus de sonata índex

Slide4:

Classicisme: òpera Durant el segle XVIII, l’òpera es popularitza enormement. Els compositors canvien els seus arguments i s’acosten al públic amb personatges més populars que al barroc. Escolta els dos fragments de l’òpera Cosi fan tutte , de Mozart , que vam sentir a classe. Primer fragment: a partir del minut 2’ Segon fragment: a partir del minut 2’45’’ índex

Slide5:

1. El classicisme: bellesa i equilibri 1.1. Context: 1750-1800. La burgesia qüestiona les monarquies absolutes  il.lustració  revolució francesa Art: rebuig de l’art barroc. No exageració (“mal gust”), sinó equilibri i mesura (“bon gust”). Música: No impressionar (com al barroc) sinó música agradable d’escoltar. Senzillesa i elegància, a través de la FORMA. 1.2. Música instrumental: SONATA: Forma musical molt utilitzada. Estructura amb equilibri (simetria) 3 parts (EXPOSICIÓ/DESENVOLUPAMENT/REEXPOSICIÓ) Tipus de sonata: SONATA, QUARTET, SIMFONIA, CONCERT 1.3. Música vocal: L’òpera es torna més popular (situacions i personatges més quotidians que al barroc) 1.4. Viure de la música fins al sXVIII: Els músics treballen com a empleats a les corts (ex. Haydn). Mozart: primer músic independent. Inici dels concerts públics. Classicisme: esquema índex

Slide6:

Romanticisme: l’expressivitat de la música Els compositors romàntics busquen, per damunt de tot, l’expressió apassionada dels sentiments. Es trenca així l’equilibri que caracteritzava la música del classicisme. Beethoven, novena simfonia (fragment) : Un bon exemple d’aquesta expressivitat és la novena simfonia de Beethoven . Escolta’n un fragment, representat a la pel·lícula Copying Beethoven . índex

Slide7:

Escolta dos fragments de l’obra Peer Gynt , d’ Edvard Grieg . En el primer es descriu la sortida del sol en un paisatge de muntanya. En el segon, una persecució dins les coves dels trolls . L’albada A la cova del rei de la muntanya Romanticisme: Poema simfònic Amb els poemes simfònics, els compositors volien “explicar coses” amb la música. Van crear així algunes obres molt imaginatives, de gran capacitat narrativa. índex

Slide8:

Romanticisme: òpera Durant el segle XIX sorgeixen dues grans escoles operístiques. La italiana té un caràcter més popular i desenfadat i l’alemanya és més seriosa, amb personatges inspirats en la mitologia germànica. Escolta dos fragments de dues òperes: Rossini, El barber de sevilla (de l’escola italiana) Wagner, La cavalcada de les valquíries (de l’escola alemanya). índex

Slide9:

Romanticisme: música per a piano; Lied Durant el segle XIX, a les cases benestants de la burgesia es va posar de moda tenir un piano. Van sorgir moltes obres per a ser interpretades amb aquest instrument. També es van composar cançons per ser cantades amb l’acompanyament del piano ( Lied ) Chopin, Nocturn Schubert, Die Forelle (lied) índex

Slide10:

2. El romanticisme: l’expressió dels sentiments 2.1. Context: - sXIX. Revolució industrial  La burgesia és la nova classe dominant  Es deixa enrere l’Antic Règim - Nova MENTALITAT  Valoració de l’INDIVIDU  Valoració de la LLIBERTAT  Mentalitat IDEALISTA  Es valoren més els SENTIMENTS que la raó - Nou paper de l’ARTISTA  INDIVIDUALISTA  Actitud REBEL  Expressió de SENTIMENTS personals  Imaginació i FANTASIA  És valorat socialment (artista = GENI)  Té LLIBERTAT PROFESSIONAL - MÚSICA: no busca l’equilibri, com al classicisme, sino:  L’expressió apassionada dels SENTIMENTS  Imaginar mons de FANTASIA que despertin la imaginació de l’oient. 2.2. Romanticisme espectacular: Ampliació del públic (burgesia). Més mitjans al servei del compositor.  Ampliació de l´orquestra. Estructures obertes i complexes.  POEMA SIMFÒNIC: obra instrumental que segueix un argument  BALLET: obra acompanyada d’una coreografia de dansa  ÒPERA: diferents escoles nacionals: Itàlia (més popular, personatges quotidians); Alemània (més seriosa, personatges mitològics) 2.3. Romanticisme íntim: Festes d’alta societat. Música amb instrumentació senzilla però molt expressiva  Petites obres per a PIANO  LIED (cançó, veu + piano. Unió text-música) 2.4. Nacionalismes musicals: obres musicals basades en el folclore de diferents paisos Romanticisme: esquema índex

Slide11:

Contemporània: la 1ª meitat del segle XX Els compositors del segle XX, trenquen amb la música clàssica anterior, creant una música dissonant i rupturista. Escolta dues audicions de dos dels principals compositors de principis de segle. Igor Stravinski, La consagració de la primavera Arnold Schönberg, Suite per a piano índex

Slide12:

Contemporània: la 2ª meitat del segle XX Durant la segona meitat de segle, els músics continuen experimentant, buscant nous sons. Aquí tens alguns exemples de la recerca de nous sons: John Cage, Sonata for prepared piano (fer sonar els instruments clàssics de forma diferent) Ianis Xenaquis, Rebonds (utilitzar la percussió) David Behram, Refractive light (invenció d’instruments electrònics) índex

Slide13:

Contemporània: esquema 3. La música contemporània: ruptura i experimentació 3.1. Context: Grans canvis socials (guerres mundials, tecnologia, societat de consum...) L’art reflecteix aquests canvis  Sorgeixen moltes tendències artístiques diferents (AVANTGUARDES)  Experimentació  Crítica i denúncia Música: sonoritat difícil  No es busca la bellesa, si no reflectir la realtiat  Allunyament del gran públic; Sorgeix la música de consum (entreteniment) 3.2.La ruptura amb la tradició: Es crea una música rupturista, que trenca amb la tradició de la música clàssica  STRAVINSKI: nou ús del RITME  SCHÖNBERG: nou ús de la MELODIA (DISSONÀNCIA); actitud crítica 3.3. La recerca de nous timbres: 2ª meitat del sXX Més protagonisme del TIMBRE: es busquen nous sons amb diferents recursos. (fer sonar instruments de maneres diferents, incorporar sorolls, inst electrònics...) índex

authorStream Live Help