Grècia 4tA

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

Projecte

Comments

Presentation Transcript

PowerPoint Presentation:

GRÈCIA

Com vestien els grecs?:

Com vestien els grecs? Els grecs utilitzaven vestits senzills teixits i confeccionats generalment a casa. La major part de les teles eren de llana, però també utilitzaven filats d'origen vegetal com el cànem el lli, mentre que les vestidures femenines més buscades eren les procedents de l'Índia, un teixit molta precisat pels filaments produïts per uns mol·luscos especials. Els colors dominants eren el blanc per als homes unes tonalitats més intenses, com el groc safrà el roig púrpura, per a les dones.

A QUIN ANY ES VA FORMAR GRÈCIA? :

A QUIN ANY ES VA FORMAR GRÈCIA? Grècia es va formar 1600 anys abans de Crist.

QUINES FESTES FEIEN?:

QUINES FESTES FEIEN? Si que feien festes. Aquestes festes sempre tenien un sentit religiós, eren grans festes que es celebraven periòdicament en honor als deus i durant les quals es solien realitzar jocs populars i competicions esportives. Aquestes festes eren de tipus locals o Pan-Helèniques. En les primeres sols intervenien ciutadans d’una determinada població. Les segones eren comuns a tots els grecs. Entre les festes populars es destacaven les Panatenees i les Dionisíaques. La Panatenees començaven amb diversos jocs públics, concursos atlètics i carreres. Duran les festes Dionisíaques, el poble expressava amb danses i jocs de carrer. Els grecs tenien una forma molt particular d'honra als seus grans deus: a través de les forces atlètiques que es celebraven en el grans santuaris Grecs. Les ciutats estat (“polis”) de Grècia celebraven els seus jocs Pan-Helènics que consistien en festivals de música, balls, cançons, exhibicions aquàtiques i jocs. En aquest període comença el concepte religiós entre els grecs creant dotze deus que constituïen el Consell Olímpic amb residencia espiritual i imaginaria en el Monte Olimpo. Els quatre festivals més importants eren els jocs Pítics, els Ístmics, els Nemeics I els Olímpics. El més important va ser els Olímpics i van ser dedicats al deu Zeus.

HI VAN HAVER GUERRES?:

HI VAN HAVER GUERRES? Les polis gregues combatien entre elles freqüentment. En la Guerra d'El Peloponès , Atenes i Esparta van lluitar entre elles durant 27 anys. Quan es veien amenaçades per l’enemic estranger olivaven les seves diferencies i s’ aliaven i convertien juntes. El principal enemic dels grecs era Imperi Persa. Els convents contra Persia van durar des de l’ any 490 fins 449 aC. Els rei perses intentaven sotmetre a Grècia i fer-la part del seu imperi. La primera vegada que els grecs van detenir als perses va ser a la Batalla de Marató. Finalment sota el mando d’ Alejandro Magno, va ser Grècia la que va finalitzar envaint l’Imperi Persa. La polis més guerrera de l’Antiga Grècia era Esparta. Separaven als nens de les seves famílies als 7 anys per preparar-los per el combat. Als 20 anys ja eren soldats. La unitat distintiva del exercit grec era l’ hoplita. Es tractava de ciutadà-soldat que anava a peu i es destacava per portar un armament pesat. Quan entrava en combat, els hoplites unien els seus escuts i empunyaven les seves llances, formant un gran tanc humà que arrasava als seus enemics. Aquesta formació s`anomena falange.

QUINES EINES UTILITZAVEN?:

QUINES EINES UTILITZAVEN? Els materials freqüentment utilitzats en l'arquitectura grega van ser la fusta; per a suports i sostres; maó sense coure per a les parets; especialment per les cases; la pedra i el marbre; per a columnes; murs; temples i edificis públics … Els arquitectes de l'època antiga i classica van usar aquests materials constructius per a edificis : religiosos; cases; funeraris … La tova; que es feia amb fang i palla; es feia servir per a les construccions més pobres i sense importància .; Les teulades de les cases; es feien amb teules que tenien forma de S; i eren bastant voluminoses; amb un pes d'uns 30 quilos cada un.; Finalment; l'aspecte general dels edificis era diferent al que es veu actualment; ja que es pintaven amb colors brillants; de vermell; de blau; de manera que cridaven l' atenció

COM EREN LES CASES?:

COM EREN LES CASES? Les cases gregues .; Al principi; els grecs feien les seves cases amb toves.; La llum s'obtenia a través de les finestres o finestres al terrat sense vidres; situades a una altura que protegia la intimitat familiar de la vista dels vianants. Sovint un pati interior proporcionava llum i ventilació a les habitacions que donaven a ell.; En l'època l’Antiga grècia; les cases dels rics estan fetes a base de materials nobles.; A la casa grega; les habitacions es distribueixen al voltant d'un pati interior. Les sales dedicades a rebre visites hi havia generalment un vestíbul i un menjador; i solen estar en la part més accessible de la casa.

QUINS DEUS HI HAVIA?:

QUINS DEUS HI HAVIA? N’hi havia 12 i es deien: Zeus , Hera , Posidó , Demèter , Hestia , Atena , Apol•lo , Àrtemis , Afrodita , Hefest , Ares i Hermes.

QUI VA DOMINAR GRÈCIA?:

QUI VA DOMINAR GRÈCIA? Qui va dominar Grècia van ser els Romans però abans va ser dominada per Alejandro Magno.

HI HAVIEN ESCOLES?:

HI HAVIEN ESCOLES? El nostre mot escola és grec. En grec σχολή ( scholē ) vol dir “Temps lliure, descans, oci”. Qui ho diria, veritat? La dona grega s’encarregava de l’educació dels fills fins que tenien set anys, i després el pare els enviava a casa d’un mestre privat, ja que no hi havia escoles públiques. Un pedagog els hi acompanyava si eren de família benestant. Les nenes no hi anaven, es quedaven a casa i sols sabien el que els havien ensenyat les mares i les esclaves. A la Grècia antiga anar a l’escola no era un acte obligatori, sinó que el pare de la família tenia la llibertat d’escollir si volia ensenyar ell mateix als seus fills o si preferia que els eduquessin a les escoles .Als set anys es comença l’escola fins als divuit, que es quan es converteixen en ciutadans i han de servir al servei militar. Les nenes tenien prohibit anar a l’escola, ja que segons els grecs les dones havien d’aprendre únicament les tasques domèstiques. Les tres assignatures que s’ensenyaven a l’escola fins al segle V aC eren gramàtica, música i educació física.

TIPUS DE CLASSES?:

TIPUS DE CLASSES? Gramàtica El nen començava aprenent a llegir i després a escriure. L’alumne practicava l’escriptura escrivint en una tauleta de fusta envernissada de cera, i sobre ella traçava les lletres amb l’ajuda d’un punxó, el qual tenia una part plana i arrodonida que servia per esborrar. No hi havia pupitres, i els alumnes s'asseien en tamborets al voltant del mestre. Tant aviat com el nen sabia llegir, havia de memoritzar versos i després fragments de poetes. El primer era Homer, ja que els grecs consideraven que ensenyava tot el que havia de saber un home digne d’aquest nom. Posteriorment s'aprenien de memòria altres textos d'Hesíode , o més endavant de filòsofs o oradors. Música Per als grecs, la música era la part essencial i el millor símbol de tota cultura. Es deia que la música educava l’ànima. Els nens aprenien cant amb el mestre de música al mateix temps que música instrumental i dansa. La música es practicava d'oïda sense cap partitura. Educació Física Als dotze anys els nens començaven a exercitar el seu cos. Les classes es dividien en dos grups, els nens de dotze a quinze anys i els nens de setze fins a divuit. L’educació física es practicava a la palestra, un terreny esportiu a l'aire lliure, quadrat i envoltat de murs. Al costat s'hi trobaven els vestidors i les sales de descans. Els trets distintius de l’educació física grega eren la total nuesa de l'atleta, les uncions d'oli i l'acompanyament d'oboè durant els exercicis. Els esports més practicats eren la lluita, la carrera, el salt i el llançament de disc i de javelina. A més podien practicar la boxa.

QUÈ ACOSTUMAVEN A FER?:

QUÈ ACOSTUMAVEN A FER? Les noies i dones feien les feines de casa i els nens anaven a l’escola.