La crisi de l'Antic Regim

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació sobre el tema 1 de 4t ESO d'història

Comments

Presentation Transcript

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM:

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Segle XVIII

Introducció:

Introducció Concepte d’Antic Règim: sistema econòmic, social i polític present a Europa entre els segles XVI i XIX (etapa final del feudalisme) i que es caracteritza pel règim econòmic senyorial amb una agricultura de subsistència, una societat estamental i l’absolutisme monàrquic. Característiques: Règim econòmic senyorial (naixent ja el capitalisme comercial) Societat estamental Població estancada: natalitat i mortalitat altes Monarquia absoluta

L’Europa del segle XVIII:

Una agricultura senyorial L’agricultura era l’activitat principal. Era una agricultura de subsistència , basada en 4 característiques principals: La rotació triennal i el guaret. Els rendiments eren molt baixos i s’orientaven a l’autoconsum. No hi havia especialització. Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o regionals. Les collites marcaven el ritme d’una economia colpejada periòdicament per les crisis de subsistència , que eren períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus. Generaven fam i misèria, i, sovint, revoltes populars. La terra pertanyia als nobles i al clergat , les grans propietats dels quals es transmetien de generació en generació. La majoria de la població eren pagesos , sotmesos a un règim senyorial, que treballaven les terres dels seus senyors a canvi de pagar impostos. L’Europa del segle XVIII

L’Europa del segle XVIII:

Una monarquia absoluta La monarquia d’origen diví concentrava els tres poders en la persona del rei que, quan ho demanava, estava assessorat pels Consells d’Estat i un Parlament d’origen medieval composat per representants dels tres estaments (noblesa, clergat i poble o tercer estat) que, en el passat, havia tingut l’atribució d’aprovar nous impostos. L’Europa del segle XVIII

L’Europa del segle XVIII:

L’expansió econòmica La firma del Tractat d’Utrecht (1713), a banda de posar fi a la Guerra de Successió mentre implantava la Monarquia Absoluta a Espanya, va aportar un llarg temps de pau degut a cert equilibri internacional que, a la vegada, tingué com a conseqüència directa l’augment demogràfic a tota Europa (passat de 100 milions en 1650 als 200 milions d’habitants del 1800) que va fer créixer la demanda de productes i, per tant, l’expansió econòmica. Les monarquies van potenciar la instal·lació de manufactures i van protegir les companyies marítimes que incrementaren notablement els intercanvis comercials amb les colònies i els territoris extraeuropeus. L’Europa del segle XVIII

La societat estamental:

Els no privilegiats L’estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmicament i socialment. La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat. Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats. Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats. La societat estamental

El pensament il·lustrat:

Què és la Il·lustració? Un moviment intel·lectual que va qüestionar tots els principis de l’absolutisme, tot col·locant la raó com la base principal del coneixement , potenciant l’optimisme sobre la capacitat de l’ésser humà amb una confiança desmesurada en el progrés constant de la humanitat, posant en pràctica els descobriments científics i aplicant les aportacions dels filòsofs en la societat i en la política perquè consideraven l’educació com el millor mitjà per a difondre la raó. El pensament il·lustrat

El pensament il·lustrat:

Els precedents foren: John Locke que crítica a l’Antic Règim i demanda de divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics de l’individu i Isaac Newton I el seu mètode científic. El pensament il·lustrat

El pensament il·lustrat:

Els filòsofs del Segle de les Llums Els orígens de la Il·lustració es troben al segle XVII, en el racionalisme de Descartes . Les figures més destacades de la Il·lustració van ser Diderot, Montesquieu, Rousseau, Voltair e i D’Alember t. La nova ideologia es va difondre al marge dels centres oficials, com les universitats o les acadèmies, perquè en gran part continuaven controlats per l’església. Els mitjans de difusió utilitzats per la Il·lustració van ser principalment els salons, la maçoneria,la premsa i tot tipus de publicacions . El pensament il·lustrat

El pensament il·lustrat:

El pensament econòmic: La Fisiocràcia En oposició al mercantilisme , defensaven el predomini de l’agricultura coma base de la riquesa d’un país, així com la propietat privada i la llibertat de comerç tot oposant-se a la intervenció de l’Estat en l’economia. El pensament il·lustrat

El pensament il·lustrat:

El pensament polític: El liberalisme Els pensadors il·lustrats no elaboraren una doctrina política homogènia ni van aconseguir eliminar els fonaments de l’absolutisme. En canvi, destacaren tres autors per la influència dels seus textos polítics: Montesquieu que va desenvolupar el principi de la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), Rousseau que va elaborar la base teòrica de la democràcia segons la qual la sobirania (el poder) resideix en el poble o tercer estat (i no en el monarca com als temps de l’absolutisme) i Voltaire que va criticar els prejudicis religiosos de l’Antic Règim i va proposar el sistema parlamentari per limitar les atribucions del monarca. El pensament il·lustrat “En un Estat en què un home sols o una sola corporació de pròcers, de nobles, o de poble, administrarà els tres poders i tindrà la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i les disputes dels particulars, tot es perdria completament. (...) Els prínceps que volen ser dèspotes sempre comencen reunint totes les magistratures en ells mateixos: alguns reis d’Europa acaparen tots els grans càrrecs de l’Estat.” MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis , 1748 .

El pensament il·lustrat:

L’Enciclopèdia Fou la primera gran obra impresa que reunia tots els coneixements de l’època fonamentats en la raó i en l’estudi de la naturalesa. Es va començar a publicar el 1751 i comprenia un total de 35 volums, on van col·laborar els principals intel·lectuals del moment per difondre les principals idees de la Il·lustració. El pensament il·lustrat

La fallida de l’absolutisme:

Les revolucions angleses Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república. Oliver Cromwell , el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia. El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange . Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat. Es va instaurar una monarquia parlamentària. La fallida de l’absolutisme

La fallida de l’absolutisme:

El Despotisme il·lustrat Malgrat l’exemple anglès, la majoria dels monarques europeus seguien exercint un poder absolut. No obstant això, alguns monarques com Frederic II de Prússia, M. Teresa d’Àustria, Caterina de Rússia i Carles III d’Espanya van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració. Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió. La seva política reformista es va caracteritzar per la racionalització de l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, etc. La fallida de l’absolutisme

La revolució americana:

Els Estats Units d’Amèrica Les tretze colònies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, seguint les idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa il·lustrada. Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori. El 4 de juliol de 1776 , les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica . Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble. La revolució americana We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.--That to secure these rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, --That whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness. (…) But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future security .(…) We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown. Declaration of Independence (Philadelphia, 4th of July 1776). Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat . (...) Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. (...) Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Poble d'aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica. Declaració d’Independència dels Estats Units (Filadèlfia, 4 de juliol de 1776).

La revolució americana:

La Constitució dels Estats Units La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown. El 1787, es va redactar la primera Constitució de la història . El text assegurava la separació i l’equilibri de poders, establia un govern republicà i una estructura federal. Per sobre dels estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país. La Constitució es completava amb una Declaració de Drets . La revolució americana

El segle XVIII a Espanya: els Borbó:

La Guerra de Successió (1701-1714) La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria , en proclamar-se Felip V rei d’Espanya. La proclamació de Felip V de Borbó significava per a les potències europees un enfortiment dels Borbó (francesos) a Europa. Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria . El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temorosos de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya. El segle XVIII a Espanya: els Borbó

El segle XVIII a Espanya: els Borbó:

La resistència catalana Un cop signada la pau entre els contendents, només Barcelona i algunes ciutats de Catalunya van continuar oposant-se a Felip V. Ocupat gairebé tot el territori català, Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos. La ciutat fou defensada sota el comandament de Rafael Casanova i Antoni de Villarroe l. L’ 11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona. Una setmana després també va capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesa a l’autoritat dels Borbó. El segle XVIII a Espanya: els Borbó

El segle XVIII a Espanya: els Borbó:

La resistència catalana Un cop signada la pau entre els contendents, només Barcelona i algunes ciutats de Catalunya van continuar oposant-se a Felip V. Ocupat gairebé tot el territori català, Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos. La ciutat fou defensada sota el comandament de Rafael Casanova i Antoni de Villarroe l. L’ 11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona. Una setmana després també va capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesa a l’autoritat dels Borbó. El segle XVIII a Espanya: els Borbó

El segle XVIII a Espanya: els Borbó:

L’absolutisme borbònic Els primers Borbó espanyols ( Felip V i Ferran VI ) van implantar el model d’absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts van quedar quasi anul·lades. Per a governar, el rei s’ajudava d’uns assessors o secretaris, i es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. Les Corts van desaparèixer, excepte les castellanes, i la tasca legislativa depenia només de les institucions directament controlades pel monarca. Els Consells es van mantenir. El segle XVIII a Espanya: els Borbó

El segle XVIII a Espanya: els Borbó:

L’uniformisme territorial Els Borbó van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seues institucions. Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona. El territori va quedar dividit en províncies , al front de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador. A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents. El segle XVIII a Espanya: els Borbó

El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat:

El creixement econòmic de Catalunya El S. XVIII fou una etapa de creixement econòmic i demogràfic per a Catalunya. Entre 1717 i 1797 la població es va doblar , fins gairebé el milió d’habitants. Catalunya no havia patit de forma tan greu els efectes de la crisi del XVII com Castella. Les reformes fiscals dels Borbó van beneficiar Catalunya. L’agricultura es modernitzà i s’especialitzà (viticultura) augmentant els rendiments. Els censos emfitèutics , contractes agraris estables, estimulaven als pagesos a millorar .També hi ha creixement de les manufactures cotoneres ( indianes ). La liberalització del comerç va permetre l'expansió de companyes comercials que negociaven amb el comerç. El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat

authorStream Live Help