Etapes Música Clàssica S (XIX-XX)

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

JUDIT:

-Romanticisme(1820-1920) -Impressionisme(Finals segleXIX) -Neo-classicisme(1920-1940 ETAPES DE LA MÚSICA CLÀSSICA S. (XIX – XX)

JUDIT:

Romanticisme El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX. A Alemanya. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme . De tal manera que en molts es poden considerar com una única gran època dins la història de la música. Sigui com sigui, el romanticisme introdueix un nou element poètic i metafísic . Que fa que es desenvolupin diferents aspectes de la pràctica musical, com ara la tècnica interpretativa, o la construcció d'instruments. Veurà néixer la musicologia i la pedagogia musical tal com l'entenem en l'actualitat . . Es creen nous gèneres i formes musicals (drama musical, poema simfònic, ballet...). Destaca la música per a piano i per a orquestra simfònica, però també l'òpera i el lied. El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputació per damunt dels altres artistes . Alemanya i Àustria són el centre musical més important en la música instrumental. En la música vocal, ho són Itàlia i França. Hi ha menys rigidesa formal i menys regularitat en les frases melòdiques . Els ritmes són més complexos i lliures, amb una evident llibertat , que propiciarà l'aparició del rubato . S'eixampla la tonalitat , les cadències són menys clares i menys freqüents i l'estil polifònic i contrapuntístic s'utilitza només temporalment Al costat de la sonata per a piano, apareixen una gran quantitat de petites formes de caràcter íntim o apassionat i amb estructures diverses i lliures com la romança, el nocturn, la rapsòdia, l'estudi, el preludi, la fantasia, etc.; i algunes danses estilitzades com la masurca, el vals, la polonesa, etc.

JUDIT:

Impressionisme L' impressionisme musical fou un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del segle XIX sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa de timbre. En l‘impressionisme musical es dóna molta importància als timbres, amb els quals s'aconsegueixen diferents efectes. Si bé aquesta època es va caracteritzar per un ús dramàtic de les tonalitats majors i menors. També es caracteritza pel fet que els temps no són lineals sinó que s'executen en successió d'impressions. Es relaciona d'aquesta L‘ impressionisme musical començà a França de la mà del compositor francès Claude Debussy , que juntament amb Maurice Ravel , foren considerats com els dos "grans" impressionistes. Val a dir que en aquella època, els compositors no solien descriure la seva música com impressionista, al revés que passava amb els pintors amb l‘impressionisme pictòric, que aconseguia les imatges mitjançant petites pinzellades de color. Interès per la música feta al Classicisme ( W.A.Mozart i L. van Beethoven). Va combinar elements innovadors i tradicionals. Utilitzà una escala de tons sencers i intervals complexes. També intervals de quarta i quinta paral·lels. Escales, per tant, antigues, exòtiques, ex àtones i els seus acords S'utilitza el moviment de blocs: els acords estan al servei de la melodia. Orquestració colorista basada en els timbres. Es cerquen sonoritats diferents de les utilitzades a la música clàssica. Els sons, igual que la pintura, s'utilitzen de forma autònoma i lliure. Al temps li manca sovint de finalitat, de direcció i pareix així que s'atura per a poder captar una visió, una atmosfera. La música impressionista no vol demostrar unes emocions profundes ni de contar una història, només vol mostrar-nos un clima, sentiment fugaç, ritmes de dansa, trossos de melodia, etc. És totalment contrària a la música romàntica, encara que s'hi expressin sentiments si ens hi fixem, la música sempre expressa alguna cosa, el que canvia són els mètodes de fer-ho. L‘ impressionisme, doncs, és l'antítesi de les emocions profundes vigoroses i rectilínies dels romàntics.

JUDIT:

Neo-classicisme El Neoclassicisme va ser un moviment musical desenvolupat a Europa, caracteritzat pel retorn a les formes musicals clàssiques. La seva estètica es centrava en l'objectivitat i la concisió . La música es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’estils i tendències d’avantguarda que intenten renovar el llenguatge musical i dotar-lo de nous mitjans d’expressió. Una bona part d’aquestes tendències apareixen pel desig de trobar sistemes d’organització dels sons que superin la tonalitat. El llenguatge tonal, utilitzat a la música culta europea En el seu temps, alguns foren titllats d’avantguardistes. Però avui veiem que, malgrat les innovacions, les seves obres estan lligades en certa mesura a la tradició musical dels segles anteriors i al llenguatge dSegons la musicologia actual, el terme "música clàssica" es refereix únicament a la música del classicisme inspirada en els cànons estètics grecoromans d'equilibri en la forma i moderació en la dinàmica i l'harmonia. S'anomena "música clàssica" al tipus de música que es contraposa a la música popular i a la folklòrica. Això es pot comprovar en els mitjans de comunicació, en les revistes de divulgació musical i els fullets que acompanyen els CD de música acadèmica. Per definir aquest tipus de música que es relaciona amb els estudis en conservatoris i universitats, els musicòlegs prefereixen el terme "música acadèmica". Com els antics grecs i romans no van poder inventar maneres de conservar la música (mitjançant suports gràfics com partitures o suports sonors com gravadors), el neoclassicisme dels segles XVIII i XIX va servir com ressorgiment de les arts clàssiques grecoromanes (arquitectura, escultura, pintura) però no va arribar a la música (ja que no es conservava). De tota manera els músics de finals del segle XVIII, influenciats sens dubte per l'art i la ideologia de l'època, van tractar de generar un estil de música inspirat en els cànons estètics grecoromans: notable mestria de la forma moderació en l'ús dels artificis tècnics suma reserva en l'expressió emocional de la tonalitat.

JUDIT:

Músics, compositors i instruments Musics i compositors Impressionisme: Ralph Vaughan Williams, Arnold Bax , André Caplet , Frederick Delius , Isaac Albéniz, Enric Granados, Erik Satie , Albert Roussel .. Romanticisme: Beethoven , Carl Loewe, Louis Sporhr … Neo-classicisme: Beethoven, Mozart … Instruments Romanticisme: percussió, trompes, trompetes, arpa, c larinets, violins … Neo-classicisme: xeremia , vihuela, llaüt, espineta, viola de gamba… Impressionisme: vent fusta, piano, cordes, arpa, petits grups de cambra...

JUDIT:

Enllaços https:// www.youtube.com/watch?v=X167ysrok0U https :// www.youtube.com/watch?v=nz-xPBI8QHM

JUDIT:

JUDIT

authorStream Live Help