Trobadors i Joglars_web

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1: 

Històries de cavallers, dames i castells Trobadors i Joglars

Els Trobadors : 

Els Trobadors QUI? ON? QUÈ? PER QUÈ? COM? QUAN?

Slide 3: 

Trobadors Segle XI Són músics-poetes , cavallers i nobles , que componen cançons i poemes ,generalment dedicats a una dama. Els trobadors van aparèixer al sud de França i la seva llengua és el provençal o “llengua d’Oc”

Slide 4: 

Període d’Activitat Guillem de Poitiers, conegut per ser el primer dels trobadors, va viure entre el 1071 i el 1126. La majoria dels trobadors van produir la seva obra a mitjans i a finals del segle XII. La Creuada dels Albiguesos i les seves conseqüències (1209-1229) va representar un seriós fre al seu moviment; alguns trobadors van preferir refugiar-se a Itàlia o a l’Aragó. El darrer trobador, Cerverí de Girona, va morir el 1285.

Slide 5: 

Trobadors El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès FIN’ AMOR FIN'AMOR Trovers

Slide 6: 

Característiques dels trobadors: - apareixen entorn el 1080 (finals segle XI).- utilitzen la llengua Oc (occità) i estan situats a la zona meridional de França i nord de la Península (especialment Catalunya).- pertanyen al cercle de la noblesa feudal o són clergues i burgesos que els serveixen.- són nobles molt familiaritzats amb la ideologia de l'amor cortès (“Fin’amor”) i l'esperit cavalleresc.- suposem que escrivien tant la música com els poemes de les cançons. generalment no interpreten les seves cançons (recordem que en aquests moments la condició d'intèrpret continua sent menyspreable) sinó que n'encarreguen la interpretació als joglars, tot i que hi ha excepcions.

Slide 7: 

TEMÀTIQUES - Cançons històriques: cançons de croades.- Cançons dramàtiques com la Lamentació, el Planh o Planctus, fetes en ocasió de la mort d'algun personatge o familiar il·lustre.- Cançons pastorils, com la Pastorel·la, on el cavaller fa la cort a una pastora mentre la pastora canta els amors recíprocs entre pastors.- Cançons amoroses: són les més abundants i poden ser de diferents tipus: Cançó o Chanson (canta les alegries i les penes de l'amor de manera apassionada i lírica), Alborades o Cançons de l'albada (canten la separació dels amants després d'una nit d'amor i abans que despunti el dia), Joc partit o Partimen (és un debat dialogat sobre temàtica amorosa davant un tribunal o cort d'amor), etc.- Cançons polítiques, morals, satíriques i socials com el Sirventés on es defensa un home, idea o acció determinada.- Cançons de dansa o Balades.

Slide 8: 

En la cansó els trobadors proposen una visió idealitzada de la dama en la què aquesta juga un paper distant, fins i tot altiu, alhora que l'enamorat suplica insistentment una mínima prova d'afecte. Cansó

Tipus de cançons : 

Tipus de cançons Balada : Com indica el seu nom, tenia per finalitat d'ésser ballada. El seu esquema mètric solia ser el següent: AABABA Cansó : Les cançons d’amor Joc partit : són discussions poètiques dialogades, normalment sobre temes amorosos. Sirventés: Cançó de caràcter moral i satírica. La música provenia d’una cançó popular a la que li adaptaven la lletra Alba: Cançó que reflexa la pena dels amants quan surt el sol, ja que han de separar-se.

Els protagonistes : 

Els protagonistes Anem a conèixer els noms dels trobadors més importants

Slide 11: 

Berenguer de Palou Tant m'abelis joys, et amors e chans,Et alegrier, deport e cortezia,Que'l mon non a ricor ni manentia Don mielhs d'aisso.m tengures per benanans;Doncs, sai hieu ben que midons ten las clausDe totz los bens qu'ieu aten ni esper,E ren d'aisso sens lieys non puesc aver.

Bernard de Ventadorn : 

Bernard de Ventadorn 1217-1253 Fill d’un flequer , va aprendre a trobar del seu protector,el vescomte de Ventadorn. Va marxar obligat, ja que s’havia enamorat de la filla del vescomte, Margarita. Després de passar per Toulouse, va seguir a Eleonor d’Aquitània a Anglaterra, a la que va dedicar cansons molt apassionades. És el trobador que més obres se’n conserven: 45 poemes, 18 amb la música.

Slide 13: 

Can vei la lauzeta moverde ioi sas alas contral rai,que s'oblid' e's laissa chazerper la dousor c'al cor li vaiai! tan grans enveya m'en vede cui qu'en veya Jauzionmeravilhas ai, ar desselo cor de dezirer no'm fon.Ai, las! tan cuidava saberd'amor, e tan petit en sai,car eu d'amar no'm posc tenerceleis don ia pro mon aura.Tout m'a mo cor, e tout m'a me,e se mezeis e tot lo mon;e can sem tolc, nom laisset remas dezirer e cor volon Quan veig l'alosa mourede joia ses ales contra els raigs que defalleix i es deixa caureper la dolçor que hi ha al seu cor,ai! tan gran enveja em ved'aquell a qui veig estimar,que em meravella que per aixòmon cor no es fongui de desig.Ai, las! Tant creia saberd'amor, i tant poc en sé;car no'm puc estar d'estimara aquella de qui no tindré favor.Ella té tot mon cor i tot em té a mii a ella mateixa i a tot el món;i quan em va deixar, res em va quedarsinò el desig i un cor anhelant

Trobadors catalans : 

Trobadors catalans Guillem de Berguedà (1.138-1.196): fill del vescomte de Berga, va ser proscrit per matar un altre noble. Es va refugiar a Occitània i va freqüentar la cort de Ricard Cor de Lleó. Va participar en diverses revoltes populars contra la corona, contra l'Església i contra altres nobles fins que va morir assassinat. Guillem de Cabestany (1.162-1.212): trobador rossellonès. Va morir assassinat per un marit gelós que va donar el seu cor a menjar a l'esposa adúltera. Aquests fets van donar la volta al món i s'esmenten a obres mestres de l'Edat Mitjana com el Decameron de Boccaccio. Cerverí de Girona (1.259-1.285) Treballà per als reis Jaume el Conqueridor i Pere el Gran. Tot i estar en nòmina dels reis, va ser molt crític amb ells i en les seves obres narra fets de l'època (revoltes, assassinats polítics, etc.) amb notable imparcialitat. Escriu en provençal però amb trets lingüístics catalanitzats.

Cerverí de Girona : 

Cerverí de Girona No'l prenatz lo fals marit,Jana delgada! No'l prenatz lo fals jurat,que pes es mal ensenyat,Jana delgada!No'l prenatz lo fals marit,que pes es ez adormit,Yana delgada!Que pec es mal ensenyat,no sia per vos amat,Jana delgada!Que pec es ez adormit,no jaga amb vos el llit,Jana delgada!No sia per vos amat,mes val cel c'avetz privat,Jana delgada!No jaga ab vos el lit;mes vos y valra l'amich,Jana delgada! No el prengueu el fals marit,Joana delicada!No el prengueu el fals jurat,que és ruc mal educat,Joana delicada!No el prengueu el mal marit,que és ruc que és ensopit,Joana delicada!Que és ruc mal educat,no sigui per vós amat,Joana delicada!Que és ruc, és adormit,no jegui amb vós al llit,Joana delicada!No sigui per vós amat,més val aquell que teniu d'amagat,Joana delicada!No jegui amb vós al llit,més us hi valdrà l'amic,Joana delicada! VIADEYRA Cançó per fer més animat el camí.

Trobadors a Castella : 

Trobadors a Castella Alfons X el Savi 1221-1284 Cantigas de Santa Maria cants de lloança a la Verge,en llegua galaico-portuguesa. Molt importants per les seves miniatures d’instruments de l'època Maravillosos e piadosos  e mui fremosos  miragres faz  Santa Maria,  a que nos guia  ben noit' e dia  e nos dá paz.

Slide 17: 

Són dones de famílies nobles, cultes.És la versió femenina dels trobadors. Canten als cavallers i trobadors,no pas als seus marits. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit,però amb un llenguatge atrevit i sensual

Comtessa de Dia : 

Comtessa de Dia “La Comtessa de Dia si fo molher d’En Guilhèm de Peiteus, bela domna et bona. Et enamoret se d’En Raimbaut d’Aurenga e fetz de lui manhtas bonas cansos”. La comtessa de Dia demònstra dins sias òbras una perfiecha coneissença des leis dal “fin amor” e chal que son pretendent accepte de substenir las pròvas d’amor, lhi “assai”, per poler arribar ai plasers dal “baizar, jazer e tener”. Pr’aquò aquesta trobairitz qu’es decò “dòmna” exprimìs sias qualitats de dòmna rafinaa: “ merces, cortezia, bellatz, pretz, sens, valor, paratge, fis coratges…”

Slide 19: 

Estat ai en greu cossirierper un cavallier q'ai agut,e voill sia totz temps saubutcum eu l'ai amat a sorbrier;   ara vei q'ieu sui trahidacar eu non li donei m'amor,don ai estat en gran error   en lieig e qand sui vestida. Ben volria mon cavalliertener un ser e mos bratz nut,q'el s'en tengra per erebutsol q'a lui fezes cosseillier;   car plus m'en sui abellidano fetz Floris de Blanchaflor:eu l'autrei mon cor e m'amor,   mon sen, mos huoills e ma vida. Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m'ha servit. Massa l'he amat, m'ha malferit, vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sóc traïdacar no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Sapigueu que goig hauriasi us tingués en lloc del marit sols que em juréssiu, penedit, de fer ço que jo voldria. La Comtessa adúltera......

Minnesingers : 

Minnesingers És el terme amb que es designen els trobadors a Alemanya. Canten a l’amor cortès (minne) en la seva llengua.

Slide 21: 

joglars

Slide 22: 

Un joglar era un artista professional del entreteniment en l’ Europa medieval, dotat per a tocar instruments, cantar, explicar històries i fer acrobàcies. Eren d’origen molt humil i cantaven les cançons dels trobadors o bé tocaven danses amb els seus instruments

Kalenda Maia- Estampida : 

Kalenda maia Ni fueills de faia Ni chans d’auzell ni flors de glaia Non es qe m plaia, Pros dona gaia, Tro q’un isnell messagier aia Del vostre bell cors, qi mretraia Plazer novell q’amors m’atraia E jaia, e m traia vas vos, Donna veraia, E chaia de plaia ·l gelos, Anz qe m n’estraia (...) Ni la calenda de mayo, ni la hoja del haya ni el canto del pájaro ni la flor del gladiolo pueden agradarme, noble dama alegre, hasta que me llegue un veloz mensajero de vuestra hermosa persona que me cuente el nuevo placer para que el amor me atraiga, y yazca [con vos] y me dirija hacia vos, dama veraz, y caiga el celoso herido antes de que yo renuncie a ello (...) Kalenda Maia- Estampida Raimbaut de Vaqueiras

Slide 26: 

La dansa de la mort

Slide 27: 

Ad mortem festinamus: Vamos deprisa hacia la muerte, dejemos de pecar. Me propuse escribir del desprecio del mundo para que, pasado el tiempo, no sean las generaciones seducidas en vano. Ya es hora de despertarnos del malvado sueño de la muerte. La corta vida se acabará en breve; la muerte, que a nadie teme, viene velozmente. Todo lo destruye la muerte y de nadie se compadece.

Slide 29: 

Fi

authorStream Live Help