EL MODELATGE DEL RELLEU TERRESTRE - GRUP 2

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

EL MODELATGE DEL RELLEU TERRESTRE:

EL MODELATGE DEL RELLEU TERRESTRE Claudia del Ramo Alba Garcés África Rutea Joan Sillero

índex:

índex La superfície de la Terra i el seu relleu El paisatge canvia amb el temps Processos geològics externs: acció sobre el relleu La geomorfologia Sistemes morfoclimàtics Modelatges litològics Modelatge estructural El modelatge litoral Els mapes topogràfics

1 LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA I EL SEU RELLEU:

1 LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA I EL SEU RELLEU El relleu és el conjunt d’accidents geogràfics i formes estructurals que constitueïxen la superfície de l’escorça terrestre. Les dues zones de l’escorça terrestre són els continents i els fons oceànics. Accidents geogràfics.

1.1 El relleu dels continents:

1.1 El relleu dels continents Els continents són grans masses d’escorça continental que no desemboquen en la línea de costa, sino que part d’aquests està coberta per la mar. Els elements més característics dels continents són: CRATONS. Són zones planes situades a l’interior dels continents que correponen a serralades antigues que han sigut erosionades. ORÒGENS. Són serralades que voregen el cratons, constituïdes per roques sedimentàries. Formen part de les regions de la Terra amb gran activitat sísmica. Es disposen en forma de cadenes muntanyoses anomenades cinturons orogènics. Cratons. Orògens.

1.2 Cartografia del fons oceànics:

1.2 Cartografia del fons oceànics La topogràfia del fons oceànic es pot dividir en tres unitats: Marges continentals: Són formes del relleu que estan sota el nivell de la mar. Dos tipus: MARGES CONTINENTALS PASSIUS. Experiment poca activitat volcànica i sísmica. Constituïts per tres zones la plataforma continental, talús continental i glacis. MARGES CONTINENTALS ACTIUS. Hi ha una activitat volcànica i sísmica intensa.En aquest lloc, la plataforma continental , si n’hi ha,és molt estreta i el talús descendeix. Conques oceàniques pronfundes: Són zones que se situen entre el marge continental i el sistema de dorsals oceàniques. El relleu més característics són les fosses oceàniques o submarines, les planes abissals i els arc illa. Dorsals oceàniques: Són estructures amplies i elevades que formen una serralada muntanyosa, formada per la acumulació de roques volcàniques.

2 EL PAISATGE CANVIA AMB EL TEMPS:

2 EL PAISATGE CANVIA AMB EL TEMPS La principal font d’energia és l’energia solar. 2.1 La quantitat d’energia solar varia amb la latitud Els rajos de sol incideixen sobre la superfície de la Terra i formen angles diferents segons la latitud. Per tant, si augmenta la latitud la temperatura decendeix, mentre que , si disminueix la latitud la temperatura augmenta.

PowerPoint Presentation:

L’energia rebuda disminueix i produeix un desequilibri tèrmic que es compensa en forma de calor, que es propaga mitjaçant cèl·lules convectives. Aquesta quantitat d’energia provoca que corrents d’aire i aigua es desplacen i circulen. L’energia solar és responsable d’aquests fenòmens: A la biosfera, manté les condicions adequades per al desenvolupament de la vida. A la atmosfera, origina el vent, els núvols, la pluja i la neu. A la hidrosfera, posa en moviment el cicle de l’aigua.

PowerPoint Presentation:

Cicle de l’aigua.

2.2 Agents i processos geològics externs:

2.2 Agents i processos geològics externs Els agents geològics externs ,l’aigua , el vent i els èssers vius desencaden els processos geològics externs . Aquests són els responsables de modelar el relleu del nostre planeta. L’energia solar és l’origen de tots els agents geològics externs. Els processos geològics externs destrueixen el relleu encara que també col·laboren a construir el relleu de la Terra i donen lloc a materials nous. Es divideixen en quatre tipus de fenòmens: L’ erosió , el transport , la sedimentació i meteorització .

3 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS: acció sobre el relleu:

3 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS: acció sobre el relleu 3.1 Erosió L’erosió és la trencament i el desgast que experimenten les roques a causa de l’activitat dels agents geològics externs. Dos tipus d’accions sobre el terreny: Acció mecànica. Consisteix en la separació física dels fragments rocosos a causa de l’empenyiment dut a terme per l’agent o pels fragments d’altres roques que aquest ja arrosegava. Acció química. És l’alteració química dels components de la roca pels productes que l’agent conté.

PowerPoint Presentation:

La capacitat erosiva que exerceix l’ aigua depén del volum d’aigua en circulació i del pendent del terreny. La velocitat de l’aigua és directament proporcional al pendent. L’erosió que du a terme el vent es deu a la seua força i a les partícules sòlides que transporta i que actuen com a un projectil sobre la superfície de les roques. La capacitat erosiva que exerceix l’ aigua depén del volum d’aigua en circulació i del pendent del terreny. La velocitat de l’aigua és directament proporcional al pendent. L’erosió que du a terme el vent es deu a la seua força i a les partícules sòlides que transporta i que actuen com a un projectil sobre la superfície de les roques. Erosió per aigua. Erosió per vent.

PowerPoint Presentation:

3.2 Transport El transport és el procés mitjaçant el qual els fragments erosionats es traslladen a altres zones diferents del lloc d’origen. Durant el procés també es produeix erosió tant en el terreny per on discorre l’agent com als fragments transportats, que experimenten un desgast i adquireixen formes arredonides. Els mecanismes de transport són distints segons l’agent que transporta i la grandària i la composició del material transportat. Dos mecanisme: En dissolució. El material es transporta homogèniament dissolt en aigua. En forma sòlida. El material es transporta tant per l’aigua com pel el vent, de diferents maneres, segons la grandària: suspensió, saltació, redolament i arrossegament.

PowerPoint Presentation:

L’aigua transporta els materials de diferents maneres segons la naturalesa i la grandària. El transport en forma sòlida por ser: SUSPENSIÓ: El pes dels fragments són compensats amb l’energia del medi que no permet que caiguen. SALTACIÓ: Les partícules de grandària mitjana , cauen al fons rocós, però la caiguda proporciona l’energia suficient per a elevar-les tot i que tornen a caure. REDOLAMENT: Les partícules més grans i pensantsvan rodant sobre la superfície. ARROSSEGAMENT: L’agent geològic no té la força suficient per a alçar les partícules i le sarrosega pel fons.

3.3 Sedimentació:

3.3 Sedimentació La sedimentació és el dipòsit dels fragments rocosos, restes d’organismes morts i de substàncies químiques a les zones baixes del continents i, sobretot, dels oceans, que reben el nom de conques de sedimentació . Es produeis quan l’agent perd la capacitat de transport o en disminueix d’intensitat. Els dipòsits originen sediments , que formen capes ,denominades estrats . Al cap del temps les capes es transformen en roques sedimentàries mitjançant un procés denominat litificació . Capes d’estrats en horitzontal.

3.4 La meteorització: l’atmosfera ataca el relleu:

3.4 La meteorització: l’atmosfera ataca el relleu La meteorització és la destrucció de les roques de la superfície de la Terra per l’acció de l’atmosfera, mitjançant processos físics i químics. Dos tipus de meteorització: física o mecànica i química , que solen actuar alhora a la natura.

Meteorització física o mecànica:

Meteorització física o mecànica La meteorització física o mecànica és el trencament físic de les roques, sense que es modifique la composició química, per efecte de les variacions de temperatura. La roca es trenca en fragments cada vegada més menuts, que conserven les característiques del material original. Té lloc a zones climàtiques amb poca humitat i variacions de temperatura pronunciades: climes càlids , especialment desèrtics , i a zones d’ alta muntanya .

PowerPoint Presentation:

Es pot produir per mitjà de diversos processos: Expansió tèrmica o diferencial. A les zones desèrtiques i d’alta muntanya les roques es contrauen i es dilaten, que fragmenten grans blocs de trossos. Fragmentació pel gel o gelifracció. Quan la temperatura descendeix a les zones fredes, l’aigua retinguda en els clavills i fissures es congela, es transforma en gel i genera una gran pressió que trenca la roca en fragments angulars. Haloclàstia. Quan les sals que transporta l’aigua en dissolució precipiten en els clavills i les fissures de les roques, originen cristalls el creixement dels quals provoca l’ampliació de les diàclasis i la disgregació de la roca. És característic de zones desèrtiques calentes. Bioclàstia. Per l’acció dels éssers vius (arrels d’arbres,etc. ) Gelifracció.

Meteorització química:

Meteorització química La meteorització química és l’alteració química de les roques causada per les reaccions químiques que tenen lloc entre els components atmosfèrics ( vapor d’aigua, oxigen i diòxid de carboni) i els minerals de la roca. Els productes que resulten tenen una composició química i una estructura interna diferent que la roca inicial. Té lloc en zones climàtiques amb humitat i temperatures elevades: climes humits i equatorial . Carbonatació.

PowerPoint Presentation:

Els processos químics principals són: Hidratació . És la incorporació de molècules d’aigua a l’estructura cristal·lina d’alguns minerals. Provoca un augment de volum en la roca. Hidròlisis . Ruptura de les xarxes cristal·lines d’alguns minerals per l’acció del ions H+ i OH- presents en l’aigua. Afecta a minerals del grup dels silicats que els transforma en argiles i en caolí. Aquest procés s’anomena caolinització. Dissolució . L’aigua dissol les roques salines o evaporites. Els components emigren en dissolució i a la superfície apareixen les anomenades estries de dissolució o lapiaz. Oxidació . L’oxigen atmosfèric, dissolt en l’aigua, reacciona amb alguns minerals, i els fa més porosos i fràgils. Carbonatació . És la combinació del diòxid de carboni amb minerals. Aquesta acció és important sobre les roques carbonatades, insolubles en aigua. Quan l’aiguade pluja carregada de carboni ataca aquestes roques, el carbonat de calci (insoluble) es transforma en bicarbonat àcid de calci ( soluble) que s’arrossega en dissolució, la qual cosa produeix el modelatge càrstic .

4 LA GEOMORFOLOGIA:

4 LA GEOMORFOLOGIA La geomorfologia és la ciència que estudia les formes del relleu d’una regió i els processos que les generen. Els factor que condicionen el modelatge són: Climàtics. Relacionats amb les característiques climàtiques de cada zona. Estructurals. Depenen de la disposició que presenten les roques a la superfície terrestre. Litològics. Relacionants amb la naturalesa de les roques d’un lloc concret. Les roques poden ser compactes o fràgils. Hi existeis dos tipus de modelatge: AZONALS. Presenten formes característiques del relleu,independent de la latitud. ZONALS. Són els que depenen directament de la latitud i, per tant, del sistema morfoclimàtic on estan.

5 SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5 SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Un sistema morfoclimàtic és una zona de la Terra que té formes característiques del relleu provocades per la relació que hi ha entre els processos geològics externs i els factors climàtics que s’hi produeixen.

5.1 Sistema morfoclimàtic glacial:

5.1 Sistema morfoclimàtic glacial Se situa a les zones de latiduds altes i algunes d’elevada altitud. Es caracteritza per unes temperatures molt baixes , i unes precipitacions molt escasses. Les glaceres són masses grans de gel que una vegada acumulat es posa en moviment ( per la força de gravetat i el seu pes) sobre el relleu en totes les direccions ( casquets polars o inlandsis ) o per les valls d’algunes serralades ( glaceres alpines o de valls) .

5.2 Sistema morfoclimàtic periglacial:

5.2 Sistema morfoclimàtic periglacial Es denominen àrees periglacials les àrees on predominen les temperatures baixes , amb mitjanes mensuals pròximes als 0ºC. Es localitzen al voltant dels cercles polars o , en latituds mitjanes, a prou altitud perquè es generen processos de gel-desglaç. Dóna lloc a dos fenòmens principals: Sobre ROQUES DURES , l’aigua que hi ha als diàclasis provocarà trencaments per gelifracció. Sobre els SÒLS produeix modelatges per gelifluxió i per crioturbació.

5.3 Sistema morfoclimàtic temperat:

5.3 Sistema morfoclimàtic temperat El sistema morfoclimàtic temperat es localitza a la zona temperada del planeta. De l’acció modeladora principal s’encarreguen les aigües descolament superficial, tot i que els processos gravitacionals que actuen als vessants de les muntanyes també hi desenvolupen un paper modelador important.

El modelatge obeeix a dues causes fonamentals::

El modelatge obeeix a dues causes fonamentals: Erosió areolar PROCESSOS GRAVITACIONALS són roques i sòl que es mouen cap avall, sota la influència de la gravetat. Diversos tipus de moviments: Despeniments , implica la caiguda lliure de fragments; Lliscaments , es mouen al llarg del vessant; Flux si és un moviment ràpid de masses; i Reptació quan és un moviment descendent de molta lentitud. PROCESSOS DE RENTAT I TORRENTERA són provocats per l’aigua de pluja. Quan aquesta es poc intensa, en llisca les partícules més fines del sòl i en deixa les més gruixudes, dóna lloc a un rentat . Si les aigües de plujes fortes circulen veloçment sobre la superfície ,constitueixen una << torrentera >>. Les aigües salvatges són aigües de torrentera sense llit fix, escorrancs que van creixent fins que formen els barrans. Formen piràmides de terra o pilars coronats . En algunes zones rambles . Les aigües salvatges es canalitzen i originen torrents. S’hi distingeix: una conca de recepció , un canal de desaigüe i un con de dejecció.

Erosió lineal: el modelatge fluvial:

Erosió lineal: el modelatge fluvial L’erosió lineal és l’erosió que duen a terme els rius , és a dir, cursos permanents d’aigua que corren sobre la superfície terrestre per un llit fix. Parts de la pendent d’un riu: CURS ALT . En aquest naix el riu. És una zona amb gran pendent on l’aigua corre a gran velocitat, predominen l’erosió i el transport. CURS MITJÀ . Disminueix la pendent i l’aigua té menys velocitat. Predomina el transport. La forma de <<V>> de la vall és més oberta. CURS BAIX . És la part final del riu, el tram més pròxim a la desembocadura on no hi ha pràcticament pendent. Predomina la sedimentació dels materials que el riu arrossega. La vall s’amplia i té forma de cóm. Formes del relleu originades per l’erosió fluvial VALLS FLUVIALS . Llits excavats pels rius sobre la superfície. En el curs alt són profundes i reben el nom de gorges, congostos, canons,etc. CADOLLES O MARMITES DELS GEGANTS . Depressions cilíndriques excavades sobre les roques dures , en el curs alt. CASCADES I LES GRANS CASCADES . Són salts d’aigua que s’originen sobre terrenys amb desnivells bruscos. RÀPIDS . Trams de gran pendent i poc profunds on l’aigua circula de manera ràpida i turbulenta. MEANDRES . Corbes en forma de ferradura que descriuen els rius . Formes del relleu oridinades per la sedimentació fluvial PLANES FLUVIALS . Dipòsits en àrees d’un pendent escàs. Si són erosionades per riu es forman terrasses fluvials. DELTES . Dipòsits de sediments a la zona de la desembocadura.

5.4 Sistema morfoclimàtic desèrtic:

5.4 Sistema morfoclimàtic desèrtic Les zones desèrtiques són regions del planeta que reben menys de 200 mm de precipitació anual i tenen una aridesa elevada. Hi ha diferents tipus: Tropicals : es troben a l’altura dels tròpics i són causats pels anticiclons subtropicals i per la continentalitat. Continentals : es troben en latituds mitjanes i també tenen origen en presència d’anticiclons i en la continentalitat. Costaners : són franges costaneres influïdes pels anticiclons subtropicals i pels corrents marins. El modelatge del vent a les zones desèrtiques es produeix per l’acció del vent i de les plutges torrencials. Les formes del modelatge que resulten de l’erosió són els deserts rocosos y roques amb forma de bolet, muntanyes illa, etc. Y de la sedimentació són les dunes i els di´pòsits de loess.

El desert:

El desert

6 MODELATGE LITOLÒGICS:

6 MODELATGE LITOLÒGICS 6.1 Modelatge en roques sedimentàries calcàries: modelatge càrstic El modelatge calcari és el resultat de l’acció de l’aigua sobre les roques calcàries. S’origina en diverses fases: Fase erosiva: produïda pel procés de carbonatació. En superfície dóna lloc a lapiaz, dolines, etc. En profunditat forma faleries,coves i avencs. Fase litogènica: on té lloc la precipitació del carbonat de calci. Es formen estalactites, estalagmites i columnes. Fase clàstica: on queden a la superfície les galeries i coves. I el paisatge originat rep el nom de torcal.

6.2 Modelatge en roques plutòniques: modelatge granític:

6.2 Modelatge en roques plutòniques: modelatge granític Les roques plutòniques es formen en extensions àmplies de la superfície quan l’erosió desmantella les roques que oculten. Les formes resultants depenen del clima: Climes freds : el granit es modela mitjançant les gelifraccions. S’originen les formacions d’agulles. Climes temperats : el granit s’altera mitjançant l’arenització. Es formen els caos de boles o roquissars. Climes desèrtics : el granit es modela mitjançant el procés d’expan´sió tèrmica, peruqe es impossible realitzar els processos químics. Climes intertropicals : l’alteració del granit s’anomena laterització, on també predomina l’alteració química. Es formen les muntanyes-illa amb forma de cúpula, anomenades pans de sucre.

7 MODELATGE ESTRUCTURAL:

7 MODELATGE ESTRUCTURAL Relleu en conques sedimentàries: Quan els estrats sorgeixen horitzontals, les capes dures protegeixen les capes blanes i es formen les taules. Quan els agents geològics externs perforen les roques resistents, els materials blans són erosionats. Si una resta de roca resistent protegeix els materials blans, es formen tossals testimonis. Si estan inclinats, hi sorgeixen costes. Si són verticals sorgeixen crestes.

Relleu de les regions plegades:

Relleu de les regions plegades El relleu depén del tipues de plec. A les zones on els plecs són senzills están formades per roques blanes que alternen amb roques dures, l’erosió va eliminant les roques blanes. Es formen muntanyes (anticlinals) i valls (sinclinals). Aleshores el relleu es conforme. Des d’aquest moment, l’erosió és més intensa i es forma una depressió a més altura que la vall principal. Quan lavall penjada és aprofundida per l’erosió es produeix un relleu invertit on els sinclinals estan situats a més altura que la vall principal.

Relleu de les zones volcàniques:

Relleu de les zones volcàniques L’erosió és diferencia. Actua intensament sobre els productes piroclàstics. Quan l’erosió desmantella un con volcànic, s’originen els neeck, que són relleus en forma d’agulla i corresponen a les xemeneies volcàniques antigues plenes de lava. Els dics són murs llargs de lava. Les calderes volcàniques s’originen pel buidament de la cambra magmàtica i l’afonament de l’edifici volcànic.

8 EL MODELATGE LITORAL:

8 EL MODELATGE LITORAL El litoral és el medi natural on conflueixen i interaccionen el medi terrestre i el medi marí. Tots el fenòmens que actuen en el litoral es denominen processos litorals. El relleu litoral és conseqüència de: L’acció mecànica. Es basa en el colpejament de les ones i dels materials de l’aigua sobre la costa. Exemples:/ les ones, les marees i el corrents marins. Meteorització química. Les sals dissoltes en l’aigua de la mar propicien accions de dissolució de les roques, sobretot de les calcàries. Meterorització biològica. Els èssers vius presents en el medi marí poden exercir accions tan mecàniques com químiques.

8.1 Formes d’erosió en el modelatge litoral:

8.1 Formes d’erosió en el modelatge litoral Els penya-segats . Són costes altes, rocoses i abruptes, al peu dels quals rompen les onades. Les plataformes d’abrasió . Són superfícies inclinades cap a la mar i visibles con la marea esta baixa. Es formen a causa del retrocés erosiu dels penya-segats. Les coves .Es formen quan els penya-segats s’eixamplen per acció de les onades. Quan s’uneixen dues coves apareix un arc marí . Quan s’afona el sostre d’un arc es forma un faralló .

8.2 Formes de sedimentació en el modelatge litoral:

8.2 Formes de sedimentació en el modelatge litoral Les platges . Són dipòsits arenosos en la línia de costa. Els cordons litorals . Són acumulacions d’arena fora de la línia de costa. Quan uneixen un illot amb la costa reben el nom de tómbol . Si està unit a la costa per un dels extrems, fletxa ; Si creix , s’uneix a la costa i tanca una badia o un golf, albufera . En el cas que el dipòsit estiga en la desembocadura d’un riu , barra litoral ( restinga , si tanca del tot). Els marenys . Són zones pantanoses formades per l’acumulació de sediments a la desembocadura d’un riu. Són zones més elevades . També es poden formar a partir d’una albufera on es produeix un dipòsit de materials fins. Els deltes . Dipòsits de materials, de forma triangular, transportats per un riu i acumulats a la desembocadura. Els sediments formen barres d’arena i zones pantanoses.

9 ELS MAPES TOPOGRÀFICS:

9 ELS MAPES TOPOGRÀFICS Un mapa topogràfic és la representació d’una regió determinada en dues dimensions. Es confecciona mitjaçant un conjunt de signes gràfics que es projecten sobre un plànol on es dibuixen els accidents geogràfics de la superfície terrestre.

9.1 Els elements del mapa topogràfic:

9.1 Els elements del mapa topogràfic L’orientació , l’escala i les corbes de nivell constitueixen els elements del mapa topogràfic. L’orientació . Indica la direcció on està el Nord. Se senyalitza mitjaçant una fletxa. Escala del mapa . És la relació entre la distància que separa dos punts representats en el mapa i la distància real que els separa en la superdície terrestre. Corbes de nivell . Són línies que uneixen els punts del relleu amb la mateixa altitud sobre el nivell de la mar. Porten un número que representa l’altitud o cota. Les corbes de nivell que tenen cota i es representen amb un traç més gruixut i fosc es denominen corbes mestres i directores. Presenten les propietats següents: Tancades, equidistants, no es poden tallar o tenen més altitud que les que l’envolten.

9.2 Perfils topogràfics: la reconstrucció del relleu:

9.2 Perfils topogràfics: la reconstrucció del relleu El perfil topogràfic és la projecció dels punts de la superfície terrestre sobre el pla vertical i segons una direcció determinada.