EL MODELATGE DEL RELLEU TERRESTRE - GRUP 1

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

EL MODELATGE DEL RELLEU TERRESTRE:

EL MODELATGE DEL RELLEU TERRESTRE ANA ALMIÑANA ANTOLIN MARTINEZ ANDREA POVEDA MIREIA CANALES

1. La superfície de la terra i el seu relleu:

1. La superfície de la terra i el seu relleu El relleu és el conjunt d’accidents geogràfics i formes estructurals que constitueïxen la superfície de l’escorça terrestre. El relleu dels continents Els continents són grans masses d’escorça continental que no desemboquen en la línia de la costa, sinò que part d’aquests està coberta per la mar.

1. La superfície de la terra i el seu relleu:

1. La superfície de la terra i el seu relleu Elements carácterístics dels continents : . Cratons : són zones relativament planes, situades a l’interior dels continents . Són les àrees més estables, corresponen a serralades antigues que han sigut erosionades i transformades en relleus plans , roques metamòrfiques . CRATÓ Sediments que farien del crató una plataforma.

1. La superfície de la terra i el seu relleu:

1. La superfície de la terra i el seu relleu . Orògens : són les serralades que voregen els cratons . Estan constituïts per roques sedimentàries d’origen marí , en el nucli del qual apareixen roques metamòrfiques i plutòniques . Totes han sigut comprimides i deformades . Es troben a regions de gran activitat sísmica i es disposen en forma de cadenes muntanyoses , cinturon orogènics . Cinturó circumpacífic

PowerPoint Presentation:

La cartografia del fons oceànics El fons del nostres oceans no es uniforme, sinò que té diferents formes de relleu com els continents . El fons oceànics es cartigrafien ambmoderns mètodes utilitzant les ones sonores que reboten amb el fons i són tornades al vaixell on es troba un aparell que s’encarrega de traduir aquestes . La topografia del fons oceànic es pot dividir en tres unitats : marges continentals , conques oceàniques profundes i dorsals oceàniques .

PowerPoint Presentation:

. Marges continentals : Són formes de relleu que es troben a les zones de transició entre l’escorça continental i l’escorça oceànica . N’hi ha de dos tipus : . Passius : Un exemple el trobem a l’Oceà Atlàntic.Experimenten poca activitat volcànica i sísmica. Aquestos estan contituit per tres zones : plataforma continental, talús continental i glacis o peu del talús . . Actius : Podem trabr un exemple a l’oceà Pacífic . Tenen una gran activitat tant sísmica com volcànica . En aquests llocs , la plataforma continental, és molt estreta i el talús continental descendeix abruptament cap a una fossa oceànica submarina. .Conques oceàniques profundes: Es situen entre el marge continental i les dorsals oceàniques . Podem diferenciar diferents relleus com : fosses oceàniques o submarienes , planes abissals i els arcs illa. . Dorsals oceàniques : estructures àmplies i elevades que formen una serralada muntanyos constituida per l’acumulació de roques volcàniques .

2. EL PAISATGE CANVIA AMB EL TEMPS:

2. EL PAISATGE CANVIA AMB EL TEMPS El paisatge que ens envolta canvia com a resultat de l’acció de les forces que actuen sobre la superfície del planeta i de les energies externes que les produeixen . La principal font d’energia es el Sol , encara que també la força de la gravetat tendeix a anivellar el terreny i la força d’atracció de la Lluna i el Sol produeixen les marees. SEGONS LA LATITUD… No tots els punts de la terra reben la mateixa quantitat d’energia del Sol, els rajos incideixen segons l’angle d’inclinacío segons la latitud.

PowerPoint Presentation:

Es produeix un desequilibri tèrmic que es compensa amb el flux d’energia , en forma de calor, des dels llocs càlids fins als freds , que es propaga mitjançants cèl·lules convectives . Aquesta gran quantitat d’energia provoca que els corrents d’aire es desplacen i circulen. Hi ha tres tipus de cèl·lules convectives al nostre palneta : la cèl·lula polar , cèl·lula Ferrel i cèl·lula de Hadley .

PowerPoint Presentation:

L’energia solar és la responsable de que: . A la biosfera, es donen les condicions aptes per al desenvolupament de la vida. .Posa en moviment l’atmofera i activa el vent , núvols ,.. Les precipitacions produeixen aigües salvaltges , rius , llacs ,… .A la hidrosfera, origina corrents marins , ones , evaporació de l’aigua ,.. I ademés , posa en una continua circulació a l’aigua en l’anomenat CICLE DE L’AIGUA. EL CICLE HIDROLÒLOGIC

PowerPoint Presentation:

AGENTS I PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Els agents geològics externs desencadenen el processos geològics externs que contenen totores les accions que tenen looc sobre la superfície terrestre. S’en carreguen de modelar el relleu . L’energia solar és l’origen de tots els agents geològis externs i actua amb la força de la gravetat . El processos geològics externs destrueixen el relleu , ja que erosionen muntanyes ,… Però també c ol·laboren a construir el relleu quan transporten els materials procedents de l’erosió del terreny . EROSIÓ TRANSPORT SEDIMENTACIÓ

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS L’erosió és el trencament i el desgast que experimenten les roques a causa del agents geològics externs . L’EROSIÓ Tipus : . Acció mecànica : consisteix en la separació física dels fragments rocosos a causa de l’empenyiment . . Acció química : és l’alteració química del components de la roca pels productes que conté. La capacitat erosiva que exerceix l’aigua depén del volum en circulació i del pendent del terreny . L’erosió que duu a terme el vent es deu a la força i a les partícules sòlides que transporta.

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS EL TRANSPORT És el procés mitjançant el qual el fragments erosionats es traslladen a zones diferents . Els mecanismes de trasport són distints segons l’agent que transporta i la grandària i la composició del material transportat . Hi ha dos tipus : . En dissolució : el material es transporta homogèniament dissolt en aigua . . En forma sòlida : el material es transporta tant per aigua com per vent de diferents maneres segons la grandària ( IMATGE )

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS SEDIMENTACIÓ És el dipòsit dels fragments rocosos, restes d’organismes morts i substàncies químiques a les zones baixes de continets i oceans . Els dipòsits acumulats originen sediments , capes horitzontals anomenades estrats . Al cap de milions d’anys , els sediments es transformaran em roques sedimentàries que faran el procés de litificació . Erosió T ransport Sedimentació

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:

3. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS METEORITZACIÓ . METEORITAZACIÓ FÍSICA É s el trencament físic de les roques sense que es modifique la composició química, per efecte de les variacions de temperatura. Té lloc a zones climàtiques amb poca humitat i variacion de temperatura: climes càlids i zones d’alta muntanya . . Expansió tèrmica ; a les zones desèrtiques i de alta muntanya les roques es contrauen i es dilaten alternativament a causa de la diferència de temperatura. . Fragmentació pel gel* : quan la temperatura descendeix a les z ones fredes , l’aigua retinguda en el clavills es transforma en gel i s’expandix , genera una gran pressió per a on pot penetrar encara més aigua . Exerceix una pressió més gran que tranca la roca en fragments angulars i les muntanyes adopten un aspecte serrat .

PowerPoint Presentation:

. Haloclàstia : quan les sals que transporta l’aigua en dissolució precipiten en el clavills originen cristalls de creiximent , dels quals provoca la disgregació de la roca i l’ampliació de diaclàcits . . Bioclàstia : es produeix per l’acció del éssers vius . L’aigua es diposita al clavills . Es congela i augmenta de volum . Finalment es tranca la roca. GELIFRACCIÓ*

PowerPoint Presentation:

.METEORITZACIÓ QUÍMICA És l’alteració química de les roques causada per les reaccions químiques que tenen lloc entre els components atmosfèrics i els minerals de la roca, els productes tenen una composició química i estructura interna diferent que el vidres de la roca inicial. Té lloc als climes humits i equatorials . Els principals processos són : . Hidratació : és la incorporació de molècules d’aigua a l’estructura d’alguns minerals . Aquest provoca un augment de volum en la roca. . Hidròlisi : ruptura de les xarxes d’alguns minerals per l’acció dels ions . Afecta als minerals dels grups dels silicats . . Dissolució : l’aigua dissol les roques salines constituides per algeps o per sals . Els components emigren a la superfície de la roca i apareixen canals menuts , anomentas estries .

PowerPoint Presentation:

. Oxidació : l’oxigen atmosfèric , dissolt en aigua , reacciona en alguns minerals , i els fa més porosos i fràgils , responsable del color groguenc i rogenc que apareix a la superfície de les roques. . Carbonatació : és la combinació de CO2 atmosfèric amb alguns minerals insolubles en l’aigua , quan l’aigua puja carregada amb el CO2 ataca a les roques. Oxidació Dissolució

4. LA GEOMORFOLOGIA:

4. LA GEOMORFOLOGIA És la ciència que estudia les formes del relleu d’una regió i els processos que les generen. FACTORS . Climàtics : relacionats amb les carácterístiques climàtiques de cada zona, glacials , periglacials , gelats o intertropicals . . Estructurals : depenen de la disposició que presenten les roques a la superfície , relleus volcànics , plegats o fallats . . Litològics : relacionat amb la naturalesa de les roques d’un lloc concret , poden ser compactes o fràgils .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS És una zona de la Terra que té formes car á cterítiques del relleu provocades per la relació que hi ha entre el processos geològics externs i els factors climàtics . Els diferents sistemes m orfoclimàtics al nostre Planeta.

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Les glaceres són masses grans de gel que quan s’acumula , es desplaça sobre el relleu en totes les direccions ( casquets polars o inlandsis) o per les valls d’algunes serralades ( glaceres alpines o de vall ). 5.1. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC GLACIAL Estries i canals . Horn . Morena. Artesa. Circ . · Situat a zones de latituds altes i algunes d’elevada altitud. · Precipitacions escasses . · Dessert fred . Erosió , transport i sedimentació .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 5.2. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC PERIGLACIAL Les àrees periglacials es localitzen en zones molt fredes , amb temperatures al voltant dels 0º, a grans altures o en zones inferiors als glacials , es generen processos de gel- desglaç . La modificació de l’estat de l’aigua , dóna lloc a dos fenòmens : Sobre roques dures, l’aigua de les diàclasis provocarà trencaments per gelifracció . Sobre els sòls produeix modelatges per gelifluxió i per crioturbació . La major part del sòl està permanentment gelat (permafrost) i només la part superficial d’aquests ( mol·lisòl ) arriba a desgelar -se a l’època càlida .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 5.2. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC PERIGLACIAL Els climes on es troba aquest domini són el continental subàrtic , d’alta muntanya o el polar te tundra.

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 5.2. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC PERIGLACIAL Processos Agents Processos i agents

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 5.2. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC PERIGLACIAL En determinades condicions , els processos de cioturbació donen lloc a gespes encoixinades i a sòls poligonals . S’originen quan el permafrost es contrau i forma una sèrie de clavills interconnectades a la superfície .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT El sistema morfoclimàtic temperat es localitza en la zona temperada del planeta, hi ha variacions depenent de la quantitat de precipitació que rep. Les aigües d’escolament superficial ( aigües salvatges , rius , torrents …) s’encarreguen de l’acció modeladora principal. Els processos gravitacionals que actuen als vessants de les muntanyes també són importants . A les zones temperades , el modelatge es produeix per dues causes: L’erosió areolar. L’erosió lineal.

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 1. Erosió areolar 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT Els fenòmens principals de meteorització i alteració són els processos gravitacionals i els processos de rentat i torrentera. ● Processos gravitacionals . Són roques i sòl que es mouen cap avall , per la influència de la gravetat . Podem observar despreniments , lliscaments , i moviments de flux i reptació .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS ● Processos de rentat i torrentera. Són provocats per l’aigua de pluja . Quan la pluja és poc intensa, en lliscar per les vessants arrossega les partícules més fines del sòl i en deixa les més gruixudes , dóna lloc a un “ rentat ” que origina solcs i requerons . Quan hi ha pluges fortes i després les aigües circulen veloçment , constitueixen una “torrentera”. Les aigües salvatges són aigües de torrentera sense llit fix , la seua acció erosiva origina escorrancs , que després formen barrancs . Als terrenys heterogenis formen piràmides de terra o pilars coronats , i en algunes zones originen rambles . Quan descendeixen pels vessants de les muntanyes , es canalitzen i originen torrents . S’hi distingeix : una conca de recepció , un canal de desaigüe i un con de dejecció . 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Els rius contribueixen tant a l’ erosió com al transport i a la sedimentació . Tot açò dependrà del pendent i de la quantitat d’aigua . Al perfil longitudinal s’observa en curs fluvial, on es distingeixen tres trams : curs alt , curs mitjà i curs baix . 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT 2. Erosió lineal: el modelatge fluvial L’erosió lineal és l’erosió que duen a terme els rius , és a dir , cursos permanents d’aigua que corren sobre la superfície terrestre per un llit fix .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Formes de relleu originades per l’erosió fluvial 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT · Valls fluvials . Llits excavats pels rius sobre la superfície . · Cadolles o marmites dels gegants . Depressions cilíndriques excavades sobre les roques dures del llit . · Cascades i grans cascades . Salts d’aigua que s’originen quan el riu corre sobre terrenys desnivelats . · Ràpids . Trams de gran pendent i poc profunds on l’aigua va molt ràpida i turbulenta. · Meandres . Corbes que descriuen els rius que es transformen de manera constant .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS · Planes al · luvials . Dipòsits extensos de materials fins sedimentats en àrees amb poc de pendent , es formen valls àmplies . Si són erosionades pel riu , es transformen en terrasses fluvials . · Deltes . Dipòsits de sediments amb forma triangular a la zona de la desembocadura. 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT Formes del relleu originades per la sedimentació fluvial

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC DESÈRTIC Les zones desèrtiques tenen una caracteristica de rebre menys de 200 mm de precipitació anual. Tambe tenen una aridesa elevada que es independent de la tempearatura .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Tipus de desserts : - Tropicals : Estan situats pels tròpics i es formen per la presència de anticiclons subtropicals , tambe se te que tindre en compte la continentalitat , barreres muntanyoses i les corrents marines fredes . 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC DESÈRTIC - Continentals : Es troben en latituds mitjanes , el seu origen és la presència freqüent d’anticiclons i la continentalitat .

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Tipus de desserts : - Costaners : Són fragments costaners influïts per anticiclons subtropicals i per le corrents marítimes fredes . A causa dels sistemes de vent , estos deserts són menys estables que els d'un altre tipus . Són molt complexos, perquè són el producte de sistemes terrestres, oceànics i atmosfèrics . 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC DESÈRTIC

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS:

5. SISTEMES MORFOCLIMÀTICS - El relleu de les zones desèrtiques es formen per l’acció del vent i les pluges torrencials infreqüents . Les formes del modelatge més característic de l’erosió són els deserts rocosos, de pedra , muntanyes illa glacias i uadis . Les formes de la sedimentació són els deserts d’arena , les dunes i els depòsits de loess. - L’ acció del vent té molta importància en el modelatge del paisatge desèrtic , transporta la càrrega més fina, així es configuren els deserts d’arena , on es deposita la càrrega . El treball erosiu del vent , transporta les partícules en suspensió colpegen la roca i la desgasten. 5.3. SISTEMA MORFOCLIMÀTIC DESÈRTIC

6. MODELATGES LITOLÒGICS:

6. MODELATGES LITOLÒGICS Els agents geològics externs són influides per el tipus de roca en que actuen . Quan predomina una roca en una zona, el aspecte propi del paisatge presenta una morfologia característica del relleu .

6. MODELATGES LITOLÒGICS:

6. MODELATGES LITOLÒGICS S’origina en diverses fases: - Fase erosiva: es produeix per el procés de carbonatació , en la superficie donen lloc a uvales, dolines , hums … En la profunditat se formen galeris , coves i columnes . 6.1. MODELATGE EN ROQUES SEDIMENTÀRIES CALCÀRIES: MODELATGE CÀRSTIC El modelatge càrstic és el resultat de l’aigua quan pasa sobre les roques calcàries .

6. MODELATGES LITOLÒGICS:

6. MODELATGES LITOLÒGICS S’origina en diverses fases: - Fase litogènica : a les coves , la precipitació del carbonat de calci a partir d’aigua que porta dissolució de bicarbonat de calci i es formen estalactites , estalagmites i columnes . 6.1. MODELATGE EN ROQUES SEDIMENTÀRIES CALCÀRIES: MODELATGE CÀRSTIC - Fase clàstica : continua l’erosió i la pert superior del massís s’afona , així queda a la superfície le galeries i les coves . El paisatge originat rep el nom de torcal.

6. MODELATGES LITOLÒGICS:

6. MODELATGES LITOLÒGICS 6.2. MODELATGE EN ROQUES PLUTÒNIQUES: MODELATGE GRANÍTIC Les roques plutòniques afloren en extensions àmplies de la superficie quan l’ersio desmantella les roques que les oculten. Aquestes roques se formen a l’interior de l’escorça terrestre.

6. MODELATGES LITOLÒGICS:

6. MODELATGES LITOLÒGICS El resultat de l’erosió del granit depen de diferents factors , el que destaca es el factor del clima. 6.2. MODELATGE EN ROQUES PLUTÒNIQUES: MODELATGE GRANÍTIC - Climes freds : el granit es modela amb processos mecànics , en especial gelifraccions . Originen formacions d’agulles . - Climes temperats : predominen els processos erosius químics , l’arenització altera el granit , ja que el residu majoritari es l’arena . Els massissos granítics presente una xarxa ortogonal de fractures per on pasa l’aigua , altera el feldespats de manera parcial. Aquesta alteració forma caolinita, que és erosionada i transportada per l’aigua , romanen en forma d’arena . L’arena és asrrosegada per l’aigua de pluja i al final queden blocs granítics de forma arredonida . De vegades romanen en equlibri , formen torres .

6. MODELATGES LITOLÒGICS:

6. MODELATGES LITOLÒGICS - Climes desèrtics : els processos químics són imposibles per l’escassetat , per això el granit es modela per mitja de l’expansió tèrmica . 6.2. MODELATGE EN ROQUES PLUTÒNIQUES: MODELATGE GRANÍTIC - Climes intertropiclas : predomina l’alteració de granit , així es molt més completa , perquè l’aigua tèbia actua sobre la sílice. En aquestes condicions , els feldepats s’alteren i originen hidròxids d’alumini , amb òxids de ferro, generen un sòl de color rogenc , anomenat laterita. L’aigua precipitada arrosega els materials alterats sobre les intrusions granítiques , afloren a la superficie y formen unes muntanyes -illa amb forma de cupula , anomenades pans de sucre.

7. MODELATGE ESTRUCTURAL:

7. MODELATGE ESTRUCTURAL L’estructura que representen les roques de la superfície terrestre condiciona l’aparició de determinades formes del relleu . Els relleus principals que se poden observar a la natura són : - Relleu en conques sedimentàries : els terrenys són estratificats sense deformar, formats per una alternança d’estrats rocosos amb diferent resistència a l’erosió : capes de roques molt resistents i capes de roques molt blanes i fàcils de erosionar.

7. MODELATGE ESTRUCTURAL:

7. MODELATGE ESTRUCTURAL - Relleu de les regions plegades : en les regions plegades , el modeltage del relleu està condicionat pel tipus de plec i la diferent resistència de les roques pr l’erosió . A les zones on els plecs són senzills hi han estrats de roques blanes que alternen amb estrats de roques dures, l’erosió elimina les roques blanes .

7. MODELATGE ESTRUCTURAL:

7. MODELATGE ESTRUCTURAL - Relleu de les zones volcàniques : L’erosió és diferencial, actua intensament sobre els productes piroclàstics , en els materials compactes i coherents és moderada. L’erosió desmantella un con volcànic , s’originen formes diferents en el paisatge .

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL Els processos litorals són azonals , ja que en l’acció de la mar no influeix la zona climàtica de la Terra. El modelatge del relleu és coseqüència de: - Acció mecànica . Es basa en el colpejament de l’aigua sobre la costa. L’abrasió marina és el procés destructiu produït pel colpejament de les ones i dels materials . Les ones són ondulacions de l’aigua produïdes pel vent . Quan s’acosten a la costa, es fan més altes i estretes, fins que rompen i modelen el litoral. El litoral és el medi natural on conflueixen i interaccionen el medi terrestre i el medi marí . Tots els fenòmens que actuen en el litoral es denominen processos litorals .

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL Les marees són avanços i retrocessos del nivell de la mar a causa de l’atracció del Sol i de la Lluna .

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL Els corrents marins són desplaçaments de l’aigua de la mar ocasionats per diferències de temperatura i/o salinitat .

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL . Meteorització química. Les sals dissoltes en l’aigua de la mar propicien accions de dissolució de les roques. . Meteorització biològica . Els éssers vius presents en el medi marí poden exercir accions tant mecàniques com químiques .

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL Les plataformes d’abrasió . Són superfícies suaument inclinades cap a la mar i visibles quan la marea està baixa . Es formen pel retrocés erosiu dels penya-segats i, a voltes , es forma una platja . 8.1. FORMES D’EROSIÓ EN EL MODELATGE LITORAL Els penya-segats . Són costes altes i rocoses , i al seu peu rompen les onades .

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL Les coves . Es formen quan els clavills dels penya-segats s’eixamplen . Quan s’uneixen dues coves a banda i banda d’un cap apareix un arc marí . Quan s’afona el sostre d’un arc es forma un faralló . 8.1. FORMES D’EROSIÓ EN EL MODELATGE LITORAL

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL - Les platges . 8.2. FORMES DE SEDIMENCTACIÓ EN EL MODELATGE LITORAL

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL Els cordons litorals . Poden ser tómbols , fletxes , es pot formar una albufera o una barra litoral ( restinga , si tanca del tot ). - Els marenys . Zones pantanoses a la desembocadura d’un riu . 8.2. FORMES DE SEDIMENCTACIÓ EN EL MODELATGE LITORAL

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL - Els deltes . 8.2. FORMES DE SEDIMENCTACIÓ EN EL MODELATGE LITORAL

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL 8.2. FORMES DE SEDIMENCTACIÓ EN EL MODELATGE LITORAL

8. EL MODELATGE LITORAL:

8. EL MODELATGE LITORAL 8.3. EVOLUCIÓ DE LES COSTES La costa és la terra que voreja la vora de la mar. Les costes van evolucionany i donen lloc a un modelatge les formes del qual estan condicionades per l’estructura del litoral. Poden ser: Costes d’immersió , com les atlàntiques , que se submergeixen en la mar. Costes d’emersió , com les del Golf de Mèxic , que es formen quan es produeix una elevació del continent o un decens del nivell del mar.

PowerPoint Presentation:

Es confecciona mitjançant un conjunt de signes que es projecten sobre un plànol on es dibuixen els accidents geogràfics . 9. ELS MAPES TOPOGRÀFICS Un mapa topogràfic és la representació d’una regió determinada en dues dimensions . Aporta més informacions com el tipus de vegetació , les poblacions , els rius i llacs ,…

PowerPoint Presentation:

ELS ELEMENTS DEL MAPA TOPOGRÀFIC . Orientació : Indica la direcció del Nord. .Escala del mapa: La distància entre dos punts al mapa i la distància a la vida real. .Les corbes de nivell : uneixen dos punts del relleu a la mateixa altitud. Presenten les següents característiques : . Són línies tancades . . Són equidistants . No es poden tallar entre si. . Tenen més altitud que les línies que les envolten .

PowerPoint Presentation:

PERFIL TOPOGRÀFIC És la projecció dels punts de la superfície terrestre sobre el pla vertical i segons una direcció determinada.

authorStream Live Help