La fàbrica de la Colònia Güell

Views:
 
Category: Others/ Misc
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

LA FÀBRICA TÈXTIL DE LA COLÒNIA GÜELL:

LA FÀBRICA TÈXTIL DE LA COLÒNIA GÜELL i la gent que hi va treballar

Slide 2:

El 1890, Eusebi Güell i Bacigalupi va traslladar a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) l’activitat industrial de la fàbrica que tenia a Sants, el Vapor Vell. Aquest canvi va suposar la fundació de la Colònia Güell. EUSEBI GÜELL

Slide 3:

La fàbrica filava cotó,teixia, tenyia i acabava panes i vellutets, seguint la tradició del Vapor Vell, que havia obtingut el privilegi per a la fabricació de panes a mitjan segle XIX.

Slide 4:

La Colònia Güell és una de les colònies industrials més grans de Catalunya, tant pel nombre d’habitants i de treballadors, com pel seu volum industrial. Es van arribar a construir fins a 300 cases per a les famílies treballadores i la fàbrica va arribar a tenir 1.200 obrers i obreres el 1917.

Slide 5:

Filatura Tint Acabats Tissatge

Slide 6:

La majoria de les colònies industrials van utilitzar l’energia hidràulica dels rius i una màquina de vapor complementària. A la Colònia Güell només es va utilitzar l’energia del vapor. El 1890 la potència era de 1000 CV, amb una màquina de La Maquinista Terrestre i Marítima. El 1908 es va instal·lar una segona màquina, de 800 CV. La fàbrica es va electrificar el 1915, tot i que abans de 1908 la màquina de vapor ja tenia acoblada una dinamo per a proporcionar energia elèctrica per a l’enllumenament de la fàbrica L’ENERGIA La xemeneia té 46 metres d’altura

Slide 7:

FILATURA Planta baixa : obertura, batans i cardes. Primer pis : manuars i metxeres. Segon pis : contínues. Tercer pis : retort. Quart pis : magatzem i traster. (Any 1973) 1908 8.740 pues de contínua 15.280 pues de selfactina 3.520 pues de retort 1925 S’incrementa la filatura amb contínues i disminueix la de selfactines. 1941-1945 Les contínues s’equipen amb estiratges Balmes, sistema inventat a la mateixa colònia. 1973 Quan tanca la fàbrica hi ha 17.200 pues de contínua, algunes fora d’ús.

Slide 8:

Personal de la filatura vers l’any 1915. La major part de la mà d’obra de la fàbrica va ser femenina.

Slide 9:

Els Grans Estiratges Balmes A finals dels anys trenta, Ramon Balmes Solanas, majordom de la filatura, va inventar un nou sistema d’estiratges. En els anys següents, els Grans Estiratges Balmes van arribar a equipar uns tres milions de pues en bona part de països industrialitzats. Els principals constructors de maquinària els van utilitzar.

Slide 10:

El sistema va ser presentat a l’Exposició de París de 1937, al costat del teler sense llançadora de Marià Ballbé.

Slide 11:

Lilly Mills va ser una de les primeres fàbriques angleses en equipar estiratges Balmes

Slide 12:

Contínua Platt-MISA equipada amb estiratge Balmes

Slide 13:

A més de la pana obtinguda per tall de la trama, a la colònia es va desenvolupar la producció de vellutets patent “Roda”. El 1908 hi havia 105 telers “Roda” i 664 telers de diversos models, entre els quals 16 eren Jacquards. El 1973 hi havia 18 telers “Roda” en actiu, 320 telers Cerdans i 57 de diversos. TISSATGE Maria Margó, nuant una peça al teler vers 1934.

Slide 14:

Inventat per Ferran Alsina, que va ser director de les fàbriques del Vapor Vell i de la Colònia Güell. Teixia dues peces alhora i una ganiveta tallava unes bastes d’ordit que les mantenia unides. En tallar-se aquestes bastes, les peces quedaven separades, amb un acabat amb pèl en una cara. El teler va proporcionar nous gèneres i una etapa de creixement de l’empresa. Teler “Roda” amb doble plegador d’ordit i un plegador per a l’obtenció del pèl. El teler “Roda”

Slide 15:

Vellutets “Roda” teixits al teler del mateix nom

Slide 16:

Telers Cerdans automàtics de pana Maria Rocarruig, Angelita Fernández i Neus Ber Maria Rocarruig, teixidora

Slide 17:

Ricard Cots, contramestre Ramon Roura, Jaume Vizcarri, Antoni Bernal i Ricard Cots, assajant un nou teler

Slide 18:

TINTS I ACABATS Treballadors del tint a principis del segle XX

Slide 19:

Parets de gelosia de maó als estendatges on s’assecava la roba tenyida

Slide 21:

Treballadors del tint a la passera dels estendatges als anys trenta

Slide 22:

Màquines Müller per tallar el bordó de la pana i formar el pèl. A l’esquerra l’Angelita Màrquez i a la dreta la Mari Sanjuán

Slide 23:

Tondoses per regularitzar l’altura del pèl en els gèneres Roda.

Slide 24:

Treballadors de la manyeria, en el comiat de l’encarregat Joan Viñas per jubilació. SERVEIS AUXILIARS

Slide 25:

Grup de fusters de la fàbrica i altres treballadors, en els anys trenta, davant l’església de Gaudí.

Slide 26:

La darrera caldera de vapor de la fàbrica als anys setanta

Slide 27:

ASPECTES SOCIALS En fundar la Colònia, Eusebi Güell perseguia l’ampliació de les instal·lacions industrials i l’obtenció de la pau social. El Vapor Vell de Sants havia estat un focus d’agitació obrera. 1854 Participació en la Vaga de les Selfactines. 1855 un tumult d’obrers va acabar amb la vida del director del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís, que havia estat elegit president de l’Institut Industrial de Catalunya. Participació en la vaga general. 1889 Negociació d’un augment de la productivitat en base a la Reforma del Treball promoguda per Ferran Alsina, amb compensacions pels treballadors i una resposta obrera força contrària. 1889 Atemptat contra Ferran Alsina, del que en surt il·lès. 1890 Fundació de la Colònia Güell i trasllat de l’activitat del Vapor Vell Josep Sol i Padrís Ferran Alsina

Slide 28:

El personal de la fàbrica de la Colònia Güell va tenir diferents procedències: ● Els de Sants, considerats aristocràcia obrera, gent d’ofici per la seva antiguitat a la fàbrica i treballadors de confiança de l’empresa. Van ser molt pocs. Potser una dotzena de famílies. ● Pagesia pobre de les comarques més diverses, sense tradició de treball industrial ni experiència sindical de cap mena. ● Jornalers i petita pagesia dels pobles de la comarca, especialment Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. ● Amb el temps van arribar famílies treballadores d’altres indrets de la geografia tèxtil catalana.

Slide 29:

La mà d’obra infantil va ser a bastament utilitzada en els orígens de la fàbrica de la Colònia Güell. Alsina va ser partidari del treball infantil, tot i que es van construir escoles a la Colònia.

Slide 30:

L’empresa va proporcionar un habitatge digne a les famílies treballadores, es va promoure una beneficència activa i la Colònia va ser dotada d’escola, guarderia, servei mèdic, sala de teatre, i va tenir associacions com l’Ateneu Unió i el Patronat Obrer de la Sagrada Família. Més tard es van fer camps d’esports, especialment el del Futbol Club Güell, pioner en aquesta pràctica esportiva.

Slide 31:

Gaudí i altres arquitectes del seu despatx van deixar-hi una gran obra Església de Gaudí. Patrimoni de la Humanitat Ca l’Espinal. Joan Rubió i Bellver Cooperativa. F. Berenguer Ca l’Ordal. J. Rubió

Slide 32:

El tracte paternalista que l’empresa va donar als treballadors va aconseguir els resultats desitjats. A la fàbrica no hi va haver vagues en els primers quaranta anys de ser a la colònia. El paternalisme va arribar al seu màxim apogeu amb el “fet de la pell”. El 1905 un nen obrer d’onze anys es va cremar les cames en un accident laboral. Els dos fills de l’amo de la fàbrica, el capellà de la Colònia i 14 obrers van ser operats per extreure pell del seu cos i empeltar-la a les cames del nen. El fet va tenir un gran ressò mediàtic Persones operades, amb les condecoracions rebudes Processó d’acció de gràcies per la curació, amb Eusebi Güell, els seus dos fills, el capellà de la Colònia i el nen Josep Campderrós

Slide 33:

El 1910, la V Setmana Social, congrés del catolicisme social, va visitar la Colònia Güell essent mostrada com a model de pau social. Bisbes i cardenals van peregrinar a la Colònia per veure el prodigi. Els congressistes van demanar al Rei i al Papa que atorguessin condecoracions a les persones operades. El Rei va concedir medalles de Beneficència de Primera Classe i el Papa les medalles Benemerenti. Un any després de la Setmana Tràgica de 1909, la concòrdia social tornava a ocupar les primeres pàgines dels diaris.

Slide 34:

Però les dures condicions de treball van continuar i els accidents laborals es van anar succeint: Eusebi Güell i Bacigalupi va rebre el títol de Comte Güell el 1908, i els seus fills Claudi i Santiago van rebre respectivament els títols de Bescomte i Baró el 1911. Mossèn Gaspar Vilarrúbies, capellà de la colònia, va ser Chantre de la Catedral de Barcelona. 27 de gener de 1906. Mor el fill de Josep Ubach en ser atrapat per la corretja d’una màquina. 21 de maig de 1908. Joan Bonells perd la vida en un accident amb l’ascensor gran de la fàbrica. 21 d’abril de 1910. Antoni Andreu té un accident amb un embarrat, el porten a l’Hospital del Sagrat Cor i en surt curat. 12 de juliol de 1910. Cinto Marco mor d’una caiguda en trencar-se el cable de l’ascensor. 28 de novembre de 1918. Francesca Puyo s’enganxa a una contínua i li han de tallar el braç.

Slide 35:

El locaut de 1919 Malgrat que la Colònia Güell no va participar a la vaga general coneguda amb el nom de “Vaga de la Canadenca”, els amos de la fàbrica es van adherir al locaut patronal acordat després de la vaga. La fàbrica va ser tancada i els treballadors acomiadats durant un període que va del 5 de desembre de 1919 al 27 de gener de 1920. Aquest fet va provocar l’esvaïment de l’idil·li social primigeni entre obrers i empresa. No obstant els Güell paguen un subsidi d’atur, proporcionen treball en obres públiques de la Colònia, suspenen el cobrament de lloguers de les cases i es fan càrrec de la morositat en les cooperatives que l’empresa té a la Colònia, Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi. A partir del 18 d’agost de 1919 la jornada de treball va ser de 8 hores.

Slide 36:

Amb l’arribada de la II República la Colònia Güell es decanta pel vot a favor d’Esquerra Republicana. Fins aleshores ho havia fet a favor de la Lliga de Catalunya, el partit dels Güell. Per primera vegada hi ha afiliació sindical massiva, decantant-se per la CNT i, posteriorment, pels Sindicats Autònoms de la CNT, que és la branca “Trentista”. Es participa en algunes vagues de caràcter general i es produeix algun atur per qüestions internes. No obstant l’empresa està immersa en una profunda crisi econòmica i Santiago Güell, el seu gerent, pacta amb els treballadors la creació d’una comissió de seguiment de les mesures que es prenen, amb la intenció de salvar l’empresa.

Slide 37:

En esclatar la Guerra Civil, els Güell van a l’estranger o a la zona nacional, des d’on donen suport a Franco. L’empresa és col·lectivitzada de comú acord amb el Consell d’Economia de la Generalitat. Els tres anys de guerra posen a prova l’autoorganització obrera, el pragma- tisme en mantenir en funcionament la fàbrica, la voluntat d’aconseguir noves fites socials i el respecte a les diferents opcions polítiques, cosa que es mani- festa en la gairebé absència de repres- sió roja a la Colònia.

Slide 38:

En acabar la guerra, Isidre Grañé, líder sindical i director de la fàbrica durant la col·lectivització, és afusellat al Camp de la Bóta. El parc d’entrada a la Colònia duu el seu nom com a record i homenatge.

Slide 39:

El 1943 la família Güell va vendre la fàbrica i la colònia a una altra gran família del tèxtil català, els Bertrand Serra. La repressió i la manca de llibertat sindical i política va substituir la històrica concòrdia social, esmicolada durant la Guerra Civil. Entre 1939 i 1973 només s’enregistra una vaga, la “Vaga de les Dones” (1947), una vaga espontània deguda a un empitjorament de les condicions de treball i a la carestia de la vida en la que les dones van dur-ne la iniciativa. La fàbrica va ser tancada i tota la plantilla expulsada durant uns dies . Eusebi Bertrand i Serra (a l’esquerra), i Eusebi Güell i López (a la dreta) amb Joan Estelrich, el 1934

Slide 40:

El 1973 Bertrand Serra d’adhereix al III Plan de Reestructuración de la Industria Textil Algodonera i tanca la fàbrica. Aquest fet deixa en atur a 771 persones i inutilitza 17.200 pues i 377 telers. Colònia Güell S.A. Continuarà produint panes a partir de les fàbriques que el Grup Bertrand té a Manresa i Ordis. La fàbrica tanca sense cap resposta obrera i el sindicat de la CNS negocia a l’alça algunes condicions del tancament, sense gaire èxit.

Slide 41:

La venda de les naus industrials a diversos propietaris i les dificultats de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló en intervenir urbanísticament al recinte industrial, van provocar un deteriorament notable dels edificis i els carrers de la fàbrica, tot i els esforços realitzats per un sector de propietaris molt respectuosos amb el llegat que tenien a les mans. El 1991 la colònia i la fàbrica van ser declarades Bé d’Interès Cultural- Conjunt Històric.

Slide 42:

A finals dels anys noranta un grup inversor holandès va començar a comprar edificis de la fàbrica fins a fer-se amb la major part de la propietat. La seva intenció era convertir el recinte industrial en un centre de serveis. Es van fer els plans de reforma interior i van començar les obres de rehabilitació.

Slide 44:

La filatura i el tint vell han estat rehabilitats per Òscar Tusquets

Slide 45:

Pati de llums central de la filatura i lluerna superior

Slide 47:

La restauració del tint vell i la filatura feta per Òscar Tusquets ha guanyat el Premi Bonaplata d’arquitectura industrial. Manuel Giralt i Jordi Rogent, arquitectes, han guanyat el premi d’arqueologia industrial Città de Terni pel seu projecte de reforma del Recinte Industrial de la Colònia Güell

Slide 48:

Però resta molt per fer. Alguns edificis han sofert un grau elevat de deteriorament o de transformació inadequada. L’esforç de restauració continua.

Slide 49:

Les Festes del Modernisme de la Colònia Güell evoquen aquell passat industrial i manifesten la seva voluntat i el deure de preservar el gran patrimoni arquitectònic i social que té aquesta colònia.

Slide 50:

La fàbrica tèxtil de la Colònia Güell i la gent que hi va treballar. Realització: Josep Padró Citilab. Juliol de 2011

authorStream Live Help