CARRILET I LA COLONIA GÜELL 3

Views:
 
Category: Others/ Misc
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1:

EL CARRILET I LA COLÒNIA GÜELL Gregori Castell Cerdà 2011 CITILAB – TURISME DEL CONEIXEMENT

Slide 2:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL 1912 2000

Slide 3:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL La Colònia Güell, la més coneguda del Baix Llobregat, fou creada cap a finals del segle XIX. El 1890, Eusebi Güell i Bacigalupi hi trasllada l’activitat tèxtil des del Vapor Vell de Sants, que havia creat el seu pare el 1840. Entre 1908 i 1915, Antoni Gaudí hi bastí la capella, de la que només arribà a construir-se la cripta. EUSEBI GÜELL I BACIGALUPI ANTONI GAUDI I CORNET CRIPTA DE GAUDI Colònia Güell

Slide 4:

Tot i que el canal dret del Llobregat passa pel davant mateix de la fàbrica de la Colònia, els Güell van desestimar l'opció hidràulica, es van decantar pel sistema de fàbrica de vapor amb el consegüent cost del Carbó comprat a Anglaterra. Això no va representar un seriós impediment per la viabilitat d’aquesta, ja que ho havien experimentat amb èxit feia anys al Vapor Vell Josep Padró : ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT” EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL

Slide 5:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL EL CARBÓ CATALÀ A Catalunya hi havia mines de lignit a l'Anoia (Calaf), el Berguedà (Cercs, Fígols…) i al Baix Segre (Granja d'Escarp, Seròs i Almarret. D'hulla, al Ripollès (zona de S. Joan de les Abadesses-Ogassa-Surroca). L'any 1865 l'hulla de S. Joan de les Abadesses costava 72 rals/tona a peu de mina i se'n pagaven 168 per ser duta en carros fins a Barcelona. Mentre no va ser possible utilitzar el ferrocarril, el transport era amb carro. Josep Padró : ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT” L'HULLA DE NEWCASTLE I DE CARDIFF El carbó anglès constituïa quasi el 90% del carbó consumit per la indústria catalana. El transport de carbó anglès per mar multiplicava per tres el preu del carbó abans d'embarcar, a causa de la llarga distància. Els vaixells anglesos descargaven carbó al port de Barcelona i tornaven de buit perquè des de Barcelona no s'exportava res. El noli de Newcastle a Cartagena (Múrcia) era un 60% més barat que de Newcastle a Barcelona, pel fet que des de Cartagena els vaixells podien tornar-se'n carregats de plom i d'espart. EL CARBÓ ASTURIÀ L'hulla asturiana arribava a Barcelona amb vaixell de vela, que donava la volta a la península fent moltes escales i encarint els costos. Mes tard es va establir una línia de vapors de la "Companyia Transatlàntica" que sols feien escala a Vigo entre Gijón i Barcelona. Això va abaratir el cost i el carbó asturià va començar a competir amb el carbó anglès.

Slide 6:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL El cotó també s’importava d’Amèrica per via marítima, com el carbó anglès i l’asturià. D'aquí la rellevància que el carrilet unís el port de Barcelona i la fàbrica dels Güell, com la que sí va aconseguir per a la seva fàbrica del Clot del Moro (ASLAND), amb el FC. Guardiola de Berguedà-La Pobla de Lillet-Castellar de N’Hug, inaugurat el 01/08/1914. Josep Padró : ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT”, i Carles Salmerón i Bosch: “EL TREN DE LA POBLA DE LILLET” Locomotora nº 11 al CLOT DEL MORO

Slide 7:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL A la Colònia Güell el transport de persones i mercaderies s'efectuava mitjançant les tartanes d’en Josep Elías (el “Niño”), que n’era el carreter. Alguns cops, el carbó va ser trans-portat en carro des de el Port de Barcelona. Josep Padró : ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT”

Slide 8:

El creixement demogràfic de la zona, va motivar la construcció del tram Barcelona-Martorell ( F.C. de Barcelona a Martorell ). Aquest fou construït per la societat: COMPANYIA DEL CAMI DE FERRO DEL NORD-EST D’ESPANYA (N.E.E.) que es va fundar el 1908 i la línia va entrar en funcionament el 29/12/1912. La estació origen va ser la de Magòria, i la Colònia Güell va ser servida per l’estació de Santa Coloma de Cervelló, que estava situada més a prop de la Colònia que no pas de Sta. Coloma. EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL

Slide 9:

Les locomotores de la N.E.E. eren: La sèrie 1-6, del tipus 130T (1912) Totes van ser fabricades per la S.A. ENERGIE DE MARCINELLE-CHARLEROI. Al fer-se càrrec de la línia, al 1919, la C.G.F.C. van ser renumerades com la sèrie 11-16. Cap d’elles ha estat res-taurada. EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL

Slide 10:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL L’arribada del carrilet a la Colònia Güell es va veure retardada pels aiguats del 1910 La maquinaria per la construcció del pont de Sant Boi de Llobregat va sofrir grans desperfectes. Finalment el pont va pogué entrar en servei al 1911 Arxiu: Carles Salmerón i Bosch

Slide 11:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Postal enviada per una dona de nom Enriqueta a un tal José Sánchez, Zona de Reclutamiento Nº 35, Pamplona . Està escrit: “ Colònia Güell 6-10-1912 Sr. D Joseph Sánchez Estimat amic: Lo Do já barrebra la teva carta però fins abuy no ban los trens lo que penso que aquest bespre te escriura te ganes de enviarte un parell de vistes del tren que já arriba fins a S Bisens. La que jo te envio es la maquina devan la estació de la Colònia tembe feta del Do.... Adeu y espero sabe coses, que tu já te vaga. Ta amiga que te es Enriqueta” (Arxiu Joaquim Novas) Els trens ja arribaven a Sta. Coloma de Cervelló-Colònia Güell amb anterioritat a l’inauguració de la línia Estació de Sta. Coloma de Cervelló-Colònia Güell

Slide 12:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL La locomotora No. 2 a l'estació de Sta. Coloma de Cervelló (1912) (Arxiu Carles Salmerón i Bosch)

Slide 13:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL TREN INAUGURAL BCN-MARTORELL, A LA ESTACIO DE SANTA COLOMA DE CERVELLO 29/12/1912 Arxiu Josep Padró i Carles Salmerón i Bosch

Slide 14:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Al 1913 es va afegir la locomotora belga de vapor No. 10 de la Companyia del “FERROCARRIL CENTRAL CATALÀ” (F.C.C.), del tipus 230T destinada al tren ràpid mixt de Igualada-Barcelona , que desprès es va integrar amb el mateix numero i servei al parc de la C.G.F.C. Arxiu Carles Salmerón i Bosch: “ELS FERROCARRILS CATALANS

Slide 15:

El 14/07/1919 es funda a Barcelona la COMPAÑÍA GENERAL DE LOS FERROCARRILES CATALA-NES (CGFC) que va anar absorbint les diferents companyies que integraven la xarxa: 10/09/1920 COMPAÑÍA DE LOS CAMINOS DE HIERRO DEL NORDESTE DE ESPAÑA 19/11/1921 COMPAÑÍA DEL FERROCARRIL CENTRAL CATALÁN 16/10/1922 ferrocarril miner de via mètrica entre Manresa i Súria propietat de SOLVAY Es va fer amb la majoria d’accions de la SOCIETAT DEL TRANVIA O FERROCARRIL ECONOMIC MANRESA-BERGA. EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL

Slide 16:

Amb la (C.G.F.C.), al 14/07/1919, van començar a circular les locomotores de vapor belgues “GARRATT” tipus 130+031T, sèrie 101-108, formant trens purs de potassa, des de Súria i Sallent, i els de carbó, des de Fígols, fins al port de Barcelona al 1.926. La locomotora Garratt nº 103 C.G.F.C. - 1919 La locomotora nº 209 C.G.F.C. – 1922 Arxiu Carles Salmerón i Bosch: “ELS FERROCARRILS CATALANS EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Al 1922 es van afegir les del tipus 131T belgues de gran potencia i alta velocitat, sèrie 201-209. La sèrie 200 realitzava normalment els trens de viatgers Bacelona-Manresa , fent el canvi de tracció a Sant Boi o a la Bordeta.

Slide 17:

Al 1943 es van arrendar a la S.A. MINAS DE CALA, les locomotores de vapor alemanyes, del tipus 131T formant part de les series 501-503 destinades a remolcar trens de mercaderies , gene-ralment Martorell-Igualada i Manresa-port de Barcelona . . La locomotora nº 503 C.G.F.C. - 1943 La locomotora nº 601 C.G.F.C. - 1947 Arxiu Carles Salmerón i Bosch: “ELS FERROCARRILS CATALANS EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Al 1947 es van adquirir les locomotores de vapor articula-des del tipus 12-20T “Mallet” suïsses que van prestar el mateix servei que les 131T anteriors.

Slide 18:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL L’estació de Sta. Coloma ha estat sempre un abaixador, utilitzada tan sols pel transport de persones. Tot i que la fàbrica restava a un centenar de metres de l’estació, mai no va transportar les seves mercaderies amb el carrilet. L’any 1924 es va intentar construir a la fàbrica un apartador dotat d’una plataforma giratòria per girar les locomotores, però no va reeixir. Josep Padró : ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT”

Slide 19:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL El carrilet va facilitar la celebració a la Colònia Güell d'esdeveniments com el d’aquesta “Festa Camperola dels Centres Obrers de Barcelona”, organitzada per la Junta de Dames Catequistes. Colònia Güell 29/06/1918 També la rebuda d’autoritats de visita al municipi, o les sortides com la d’aquests caramellaires a l’any 1952. Arxius: Josep Padró i Josep Comellas

Slide 20:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Encara que el 26/11/1926 es va inaugurar el tram de La Bordeta fins al port de Barcelona, que hauria facilitat el transport directe del carbó i el cotó a la fàbrica. No consta que s’utilitzes aquesta possibilitat, potser perquè la fàbrica va disposar del seu primer camió des de el 1924, un FORD matrícula B-10149. Bifurcació de Riera Blanca amb les línies del Port i de Pça. Espanya a la dreta i la de Magoria a l’esquerra. Arxiu Carles Salmerón i Bosch i Josep Padró : ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT”

Slide 21:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL CUADRE D’HORARIS: BARCELONA-MARTORELL I MARTORELL BARCELONA A L’ANY 1935

Slide 22:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Descarrilament de tren que es produí l’any 1942, quan un dels estreps del pont de Sant Boi cedí a la força de les aigües del riu Llobregat. Arxiu: “L’ABANS – SANT BOI DE LLOBREGAT” ACCIDENT FERROVIARI AL 1942

Slide 23:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL LA GRAN NEVADA DEL 1962 El servei va restà suspès duran un temps, donada la magnitud de la borrasca de neu que va sofrir tota Catalunya a partir dels voltants de la mitja nit del 24/12/1962 i tot el dia de Nadal amb les seves conseqüències. Arxiu Josep Padró

Slide 24:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Cap a finals dels anys 50 arriben les primeres unitats diésel, com l'automotor “Ferros-taal”. Arxiu Carles Salmerón i Bosch, i FGC Amb l'electrificació del tram Sant Boi-Pallejà al 1961, apa-reixen les famoses “Naval”, sèrie 5000

Slide 25:

Amb el R.D. 2115/78 de 26/07/1978 es transfereixen a la Generalitat de Catalunya les competències sobre l’establiment, l'organització, l’explotació i l’inspecció dels ferrocarrils que no tinguessin àmbit estatal, circulessin íntegrament per territori català i no estiguessin integrats a RENFE. El 05/09/1979 es crea l’entitat FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (FGC) que es fa càrrec dels serveis que fins a les hores eren explotats per FEVE, les següents línies: BARCELONA-SARRIA I RAMALS REINA ELISENDA I TIBIDABO. SARRIA-TERRASSA, RAMAL A SANT CUGAT -SABADELL I FUNICULAR DE VALLVIDRERA. BARCELONA-MANRESA, BARCELONA- IGUALADA I RAMALS. A partir de llavors, la modernització i la millora dels serveis han estat constants. La línia Llobregat-Anoia s’ha convertit en una eficient xarxa de transports a nivell regional. EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL

Slide 26:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL A finals dels anys 90 van començar les obres del desdoblament de la via en el tram Colònia Güell-Sta. Coloma, les noves estacions, de la Colònia Güell i de Sta. Coloma de Cervelló, i també el remodelatge del traçat de la carretera BV2002. Arxiu: Josep Comellas

Slide 27:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Nova estació Sta. Coloma de Cervelló any 2000

Slide 28:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Nova estació Colònia Güell any 2000

Slide 29:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Amb el Desdoblament de la via en els trams, 1er. el de Sta. Coloma-S. Vicenç dels Horts als anys 90 i desprès el de S. Boi-Sta. Coloma a l’any 2000, amb tres noves estacions, (Molí Nou, Colònia Güell i Sta. Coloma de Cervelló), i amb els nous auto-motors de la sèrie 213, s’acon-segueix una conectivitat molt més eficaç de la Colònia Güell. Arxiu autor, i FGC

Slide 30:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL La posada en funcionament del nou traçat dels ferrocarrils, i la inauguració el dia 19/03/2000 de les noves estacions de la Colònia Güell i de Santa Coloma de Cervelló, van fer realitat el que s’ha anomenat: “Metro del Baix Llobregat” Inauguració nova estació Sta. Coloma de Cervelló Arxiu: Butlletí de l’Ajuntament de Sta. Coloma de Cervelló

Slide 31:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL COMIAT DEL PAS A NIVELL DE LA COLÒNIA GÜELL Els veïns de la Colònia Güell van dir adéu al pas a nivell, tot just dues setmanes desprès del pas dels trens per la nova via, amb una festa de comiat celebrada el 27/03/2000. La supressió del pas a nivell de la Colònia havia estat de sempre una reivindicació històrica (feia més de 20 anys). Arxiu: Butlletí de l’Ajuntament de Sta. Coloma de Cervelló

Slide 32:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Festa del Modernisme El remodelatge del traçat i del servei del carrilet, així com el de la carretera BV2002, contribueixen en bona mida a la promoció de la Colònia, no tan sols en l’aspecte de la conectivitat del veïnat, sinó especialment en el transcendental aspecte turístic cultural, facilitant la coneixença de “l’Antiga Fàbrica” “la Cripta de Gaudi” la pròpia “Colònia Güell” i esdeveniments com “La Festa del Modernisme”.

Slide 33:

EL CARRILET I LA COLONIA GÜELL Josep Padró Oro: ”COLÒNIA GÜELL, INDUSTRIA, ARQUITECTURA I SOCIETAT” Josep Padró Oro: Arxiu gràfic personal Josep Comellas i Martín: Arxiu gràfic personal Joaquim Novas: Arxiu gràfic personal Carles Salmerón i Bosch: “ELS FERROCARRILS CATALANS I-II” Manolo Maristany: “ELS CARRILETS DE CATALUNYA” Tomàs M. Ubach i Soler: “ELS FERROCARRILS CATALANS” Ajuntament Sta. Coloma de Cervelló: “BUTLLETÍ INFORMACIÓ MUNICIPAL CIUTADANA No. 22 Ajuntament Sant Boi de Llobregat: “L’ABANS S. BOI LLOBREGAT 1892-1965” Marian Fernández Cano: “ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT A LA XARXA FERROVIÀRIA DE BARCELONA” Miquel Vives Tort: “L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA XARXA VIARIA ENTRE EL LLOBREGAT I EL FOIX” Josep Prat Roura: “ANÀLISI DE LA LÍNIA CATALANS DEL FGC EN EL CONTEXT DEL PLANEJAMENT URBANISTIC” Jaume Font i Garolera: “EL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ TERRITORIAL DEL FERROCARRIL A CATALUNYA”. Raquel Sánchez García: “ EL MARQUÉS DE SALAMANCA Y LA AMORTIZACIÓN DE LOS FERROCARRILES” Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú: “EL FERROCARRIL A CATALUNYA I LA SEVA EVOLUCIÓ” trenscat.cat la web dels trens de Catalunya Ferropedia, la enciclopèdia colaborativa del ferrocarril B.O.E. MUSICA: Antonín Dvorák: Synfony No. 9 in E minor “From the New World” - Allegro con fuoco.

authorStream Live Help