Unitat 1. L'Univers i el sistema solar

Unitat 1. L’Univers i el Sistema Solar : 

Unitat 1. L’Univers i el Sistema Solar L’evolució de les idees sobre l’univers L’origen de l’univers Les galàxies Les estreles Els planetes i els astres menors El sistema solar

1. L’evolució de les idees sobre l’univers: 

1. L’evolució de les idees sobre l’univers L’univers és el conjunt format per tot l’espai, la matèria i l’energia que existeix. Es de dir, l'univers és tot allò que existeix. L’astronomia es la ciència que estudia l’univers.

Les primeres idees de l’univers eren idees basades en supersticions i mites, allunyades de la ciència: 

Les primeres idees de l’univers eren idees basades en supersticions i mites, allunyades de la ciència

Slide 4: 

Teoría geocéntrica de Aristóteles y Ptolomeo Ptolemeu (segle II dC) ha sigut en la història de l’astronomia uns dels persontages més importants. Proposà la Teoria Geocèntrica, que es va considerar certa més de 1400 anys.

Slide 5: 

Segons la Teoria Geocèntrica la Terra esta queta al centre de l’univers, i tot girava en al voltant de nosaltres

Slide 6: 

Teoría geocéntrica de Ptolomeo Teoria heliocèntrica de Copèrnic i Galileu SOL SOL TIERRA TIERRA Més tard apareguè una nova teoria…

Sistema heliocèntric proposat per Copèrnic i comprovat per Galileu: 

Sistema heliocèntric proposat per Copèrnic i comprovat per Galileu

Slide 8: 

Galileu Galileu Galilei (1564 – 1642) va proposar que la Terra es movia i no era al centre de l’univers. El seu telescopi

Slide 9: 

Va ser jutjat per heretge, pel fet d’afirmar que la Terra és mou i no és al centre de l’univers.

Slide 10: 

Si el acusado no renuncia a sus ideas será condenado a morir en la hoguera Está bien, renuncio. …Y sin embargo se mueve

Slide 11: 

A l’actualitat sabem que caps d’aquest models és cert, si bé l’heliocèntric era més encertat, el Sol no és al centre de l’univers com proposava aquest model. Hui en dia acceptem el model excèntric, segons el qual no sabem que hi ha al centre de l’univers.

Slide 12: 

Ens trobem ací Posició que ocupem a la nostra galàxia, que tampoc és al centre de l’univers Perduts a l’espai Andrómeda, la galaxia más propera a la Vía Láctea Vía Làctia

2. L’origen de l’univers: 

2. L’origen de l’univers Segons la teoria del Big Bang, fa 13700 m.a . tota la matèria i l’energia de l’univers estaven concentrades en un punt, i tras una gran explosió, originaren l’univers.

Slide 14: 

Escales i mesures en l’univers Les distàncies són tan grans que s’han hagut de definir unes altres unitats de mesura, molt més grans: Unitat astronómica (UA) Any llum (al)

Slide 16: 

150 millones de Km SOL La luz tarda 8,4 segundos en llegar TIERRA La UA (Unitat Astronomica) és la distància mitjana entre la Terra i el Sol. Equival a 150 000 000 Km. 1 UA

Slide 17: 

La luz de Andrómeda tarda dos millones de años en llegar a nosotros Un any llum és la distància que recorre la lum en un any. Andrómeda, la galaxia más próxima Vía Láctea Nos hallamos aquí Distancia = 2 millones de años luz

Mitjans d’observació de l’univers: 

Podem saber tot això de l’univers gràcies a les eines per observar-lo que tenim, que són… Observatoris Radiotelescopis Telescopis espacials, com el Hubble Estacions espacials, com la ISS Sondes Vehicles robotitzats Mitjans d’observació de l’univers

3. Les galàxies: 

3. Les galàxies Les nebuloses són agrupacions de gasos i pols Les galàxies són agrupacions d’estreles , gas i pols i sistemes planetaris . Les galàxies se solen agrupar en cúmuls . Nebulosa del cangrejo Gran Nebulosa de Orión Nebulosa M16

Slide 20: 

Cada galaxia Cúmulos estelares Nebulosas de varios tipos Contiene billones o trillones de Formando parte de Con Planetas y Satélites Asteroides Cometas Estrellas de varios tipos

Slide 21: 

La nostra galàxia és la Via Làctia Braç de Perseu Braç de Orió Brag de Sagitari Braç de l’Escut-Centaure Vista frontal Vista de perfil Nucli 100 000 años luz Halo 25 000 años luz Ens trobem ací

4. Les estreles: 

4. Les estreles Les estreles són cossos celestes esfèrics formats per gasos i que emeten llum pròpia En el seu interior hi ha una reacció de fusió nuclear, que origina la llum i el calor

Les estreles tenen diferents característiques:: 

Les estreles tenen diferents característiques: Color, des del blau ( estreles amb més temperatura) fins als roig ( estreles més fredes ) Gradària : poden ser gegants , mitjanes o nanes Brillantor : depén de la distància , grandària i temperatura

Les estreles tenen un naixen i moren. Naixen de nebuloses, i la seua mort depén de la grandària.: 

Les estreles tenen un naixen i moren. Naixen de nebuloses, i la seua mort depén de la grandària.

El Sol és la estrela que tenim més a prop. És una groga mitjana.: 

El Sol és la estrela que tenim més a prop. És una groga mitjana.

EDAD:: 

EDAD : DIÁMETRO: COMPOSICIÓ: 4.800 - 5.000 m.a . 695.000.000 Km Hidrògen Heli EL SOL

El sol té diferents parts al seu interior:: 

El sol té diferents parts al seu interior:

5. Els planetes i els astres menors: 

5. Els planetes i els astres menors Els planetes són astres esfèrics , sense llum pròpia , que orbiten al voltant d’una estrela i han agranat la seua òrbita . Presenten dos moviments : Translació , al voltant de l’estrela Rotació , al voltant de si mateixos

Els astres menors són:: 

Els astres menors són : Planetes nans : semblen planetes però no compleixen han agranat la seua òrbita . Són Plutó , Ceres… Satèl·lits : giren al voltant dels planetes Cometes: cossos de gel i pols , quan s’apropen a l’estrela deixen vore una cua Asteroides : cossos rocosos menuts . Quan cauen a la Terra els coneixem com meteorits

Slide 32: 

No són el mateix Cometa Meteorit Asteroide

6. El sistema solar: 

6. El sistema solar El sistema solar es va formar fa uns 4600 milions d’anys , a partir d’una nebulosa que es va contraure

Els components del sistema solar són:: 

Els components del sistema solar són: El Sol , la estrela al voltant de la qual giren la resta d’astres Planetes , que poden ser Interiors : xicotets, rocosos, amb pocs o sense satèl·lits… Mercuri, Venus, Terra i Mart Exteriors : grans, gasosos, amb molts satèl·lits, i amb anells… Júpiter, Saturn, Urà i Neptú Planetes nans , com Plutó, Ceres, Eris… Asteroides , es del cinturó d’asteroides i el cinturó de Kuiper són els més importants Cometes , com el Halley o el Hale-Boop

Slide 36: 

83 Sol Mercurio Venus Tierra Marte Júpiter Saturno Urano Neptuno Plutón Cometas Asteroides

Tots els planetes, i el cinturó d’asteroides, giren en órbites el·líptiques al voltant del Sol, quasi en el mateix pla i tots en sentit anti horari (al reves que les agulles del relotge). Els cometes giren amb órbites molt allargades.: 

Tots els planetes , i el cinturó d’asteroides , giren en órbites el·líptiques al voltant del Sol, quasi en el mateix pla i tots en sentit anti horari (al reves que les agulles del relotge ). Els cometes giren amb órbites molt allargades . Tierra Plutón Mercurio Otros

Slide 38: 

SOL Urano Mercurio Venus Tierra Marte Júpiter Saturno Neptuno Plutón y Luna O

Slide 39: 

En canvi , no tots els planetes fan el moviment de rotació semblant : Venus i Urà el fan en sentit horari , i l’eix de rotació pot variar prou d’un planeta a un altre

Slide 40: 

En el sistema solar els planetes interiors tenen pocs satèl·lits : 1 la Terra ( Lluna ) i 2 Mart ( Phobos i Deimos ) En canvi , els planetes exteriors tenen moltíssims satèl·lits : el que més Júpiter (61) i el que menys Neptú (13). Entre aquestos alguns dels més importants són Io i Europa, ja descoberts per Galileu , o Titan Phobos Deimos IO TITAN EUROPA

Slide 41: 

Els planetes nans més coneguts són Plutó , amb el seu satèl·lit Caront i Ceres, entre d’altres . Plutó ha sigut considerat des del seu descobriment (1930) fins a l’any 2006 un planeta, però a partir d’aquest any passarem a considerar-lo un planeta nan . Ceres és l’únic planeta nan en la part interior del sistema solar. La seua òrbita es troba entre Mart i Júpiter Plutó i Caronte Ceres

La majoria d’asteroides es troben en el cinturó d’asteroides, entre Mart i Júpiter. També hi han molts en el cinturó de Kuiper, més enllá d’Urà.: 

La majoria d’asteroides es troben en el cinturó d’asteroides , entre Mart i Júpiter. També hi han molts en el cinturó de Kuiper , més enllá d’Urà . Mart Júpiter Asteroids

Molts asteroides cauen a la Terra, i els coneixem com meteorits. Quan ho fan es desintegren amb l’atmosfera, creant una imatge al cel, el que coneixem com estrel·les fugaces: 

Molts asteroides cauen a la Terra, i els coneixem com meteorits . Quan ho fan es desintegren amb l’atmosfera , creant una imatge al cel , el que coneixem com estrel·les fugaces

Si són molt grans i travessen l’atmosfera, al xocar amb la Terra poden produir un cràter: 

Si són molt grans i travessen l’atmosfera , al xocar amb la Terra poden produir un cràter Cràter Meteor (Arizona), produit per un meteorit fa uns 50 000 anys

La majoria de cometes del Sistema solar provenen del cinturó de Kuiper, i entre els més coneguts trobem el Halley o el Hale-Boop.: 

La majoria de cometes del Sistema solar provenen del cinturó de Kuiper , i entre els més coneguts trobem el Halley o el Hale- Boop . Cometa Halley Cometa Hale- Boop

Mercuri:: 

Mercuri : És el més xicotet Com que no te atmosfera, la seua superficie està plena de cràters No te satèl·lits L’absència d’atmosfera fa que hi hagen grans canvis de temperatura

Venus: 

Venus És el tercer objecte més brilliant del cèl Atmosfera molt densa, té molt efecte hivernacle per lo que té una temperatura molt alta Té una rotació molt lenta i contraria a la resta de planetes

Terra i Lluna: 

Terra i Lluna

Mart: 

Mart Es creu què en el passat va tindre aigua Té dos satèl·lits: Phobos i Deimos Té la muntanya més alta del sistema solar: el Mont Olimp, de 24 km d’altura

Júpiter: 

Júpiter El més gran del sistema solar Té molts satèl·lits Té una densa atmosfera amb vents i tempestes, que originen la “taca roja” Té anells com Saturn, però poc visibles

Saturn: 

Saturn Té anells visibles, formats per partícules i gel Té molts satél·lits, entre ells Titàn

Urà: 

Urà Juntament amb Venus, els únics que roten en sentit horari El seu eix de rotació es quasi paral·lel a l’òrbita Té anells i nombrosos satèl·lits

Neptú: 

Neptú Té els vents més forts de tot el sistema solar Té anells i 13 satèl·lits, el més gran d’ells anomenat Tritó