Joan filo 13 x penjar

TEMA 13FONAMENTS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET : 

TEMA 13FONAMENTS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

ÍNDEX : 

ÍNDEX 1. Un nou concepte de llibertat 1.1. Concepte de llibertat del antics i dels moderns 1.2. La llibertat positiva i negativa 1.3. L’individualisme possessiu 2. De l’estat liberal de dret a l’estat liberal democràtic 2.1. L’estat liberal 2.2. La tradició liberal 2.3. L’estat liberal com a estat democràtic 2.4. La societat civil 3. L’estat social i democràtic de dret 3.1. La tradició socialista 3.2. Dos socialismes 3.3. L’estat social de dret 4. La recuperació de la societat civil 4.1. Els límits de l’estat 4.2. Una nova societat civil

1. UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT : 

1. UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT La llibertat dels antics: Consistia a participar en el diversos assumptes públics. Es considerava home lliure al ciutadà, qui estava legitimat per prendre part activa al govern. La llibertat dels moderns: És fruit de les teories del dret natural, que argumenten, que tot ésser humà com a tal té la capacitat de ser lliure i el dret d’exercir-la 1.1. CONCEPTE DE LLIBERTAT DEL ANTICS I DELS MODERNS

1.2. LA LLIBERTAT POSITIVA I NEGATIVA : 

1.2. LA LLIBERTAT POSITIVA I NEGATIVA La llibertat positiva: La part positiva d’aquest tipus de llibertat és que consisteix en el fet que l’individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida. La llibertat negativa: En canvi aquest tipus consisteix a no tenir impediments per part d’altres persones que impedeixin a l’individu dur a terme els seus desigs.

1.3. INDIVIDUALISME POSSESSIU : 

1.3. INDIVIDUALISME POSSESSIU En aquesta teoria es diu: Cadascun és l'únic propietari de la seva pròpia persona. La societat és una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil. És un intercanvi dels béns i dels serveis per obtenir beneficis. La funció de l’estat és protegir la llibertat dels individus i la propietat privada dels béns.

2. DE L’ESTAT LIBERAL DE DRET A L’ESTAT LIBERAL DEMOCRÀTIC : 

2. DE L’ESTAT LIBERAL DE DRET A L’ESTAT LIBERAL DEMOCRÀTIC Causa la revolució envers la monarquia absoluta va donar lloc a la sobirania popular que va obrir pas a l’imperi de la llei, el dret igual a tots garanteix un espai de llibertat en què les persones poden actuar sense injustícies. Kant va establir tres principis com a base del sistema jurídic: Principi de la llibertat de cada membre de la societat. Principi de la dependència de tots a una legislació comuna. Principi de la igualtat de tots el súbdits. 2.1. L’ESTAT LIBERAL

2.2. LA TRADICIÓ LIBERAL : 

2.2. LA TRADICIÓ LIBERAL Parteix de la creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació política. Funcions bàsiques de l’estat liberal: Protegir la vida dels seus membres. Reduir la por i la incertesa, fomentant la pau civil. Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

2.3. L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT DEMOCRÀTIC : 

2.3. L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT DEMOCRÀTIC El liberalisme és hereu de la tradició republicana, tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de garantir la defensa contra els abusos de poder. Veritable llibertat consisteix en no ser dominat i per tant que ningú pugui interferir arbitràriament en la llibertat dels altres sense permís. Elements contra l’abús de poder: Constitucionalisme Separació de poder La participació ciutadana en el funcionament d’aquests poders a partir de les eleccions

2.4. LA SOCIETAT CIVIL : 

2.4. LA SOCIETAT CIVIL Smith diu que l’economia és el nucli i motor de la vida social i l’estat és una institució que sorgeix del conflicte d’interessos per assegurar el creixement econòmic de les nacions. La societat està formada per individus moguts pels seus propis interessos i són propensos a l’intercanvi pel benefici mutu. L’estat sorgeix com a instrument de la societat per garantir la propietat privada i l’economia de mercat.

3. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET3.1. LA TRADICIÓ SOCIALISTA : 

3. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET3.1. LA TRADICIÓ SOCIALISTA La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, de les condicions econòmiques i socials, per tots els individus de la societat. L'interès per les condicions socials condueix al socialisme a controlar el mercat, ja que proporciona desigualtat entre els individus. El mercat no reconeixia conceptes com la dignitat, el reconeixement o el respecte.

3.2. DOS SOCIALISMES : 

3.2. DOS SOCIALISMES Socialisme científic o comunisme: Karl Marx i Lenin Veu l’estat liberal com instrument al servei de la classe dominant. Objectius: Supressió del mercat i socialització dels diferents mitjans de comunicació. Abolició de la propietat privada i com a conseqüència, de les diferencies entre classes socials. La destrucció revolucionària de l’estat. Socialisme reformista o socialdemocràcia: Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein Proposa la intervenció de l’estat però sense tractar les bases democràtiques i liberals. Objectius: Subordinar el mercat a les necessitats socials. Controlar l’economia i intervenir-hi. Distribuir socialment el poder polític, per mitjà de l’estat democràtic.

3.3. L’ESTAT SOCIAL DE DRET : 

3.3. L’ESTAT SOCIAL DE DRET L’estat social de dret inclou en el sistema de drets fonamentals no només els drets fonamentals, sinó també la preocupació per la igualtat social. Per això l’estat assumeix un paper actiu en la societat civil per dos motius: Com a resposta a les exigències de la justícia social per fer real la igualtat d’oportunitats per tots els individus. Això comporta l’expansió progressiva dels serveis socials. Com a resposta ala problemes propis del sistema econòmic, on l’economia necessitava una coordinació estatal per evitar la crisi i assegurar la seva eficàcia.

4. LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL4.1. ELS LÍMITS DE L’ESTAT : 

4. LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL4.1. ELS LÍMITS DE L’ESTAT Els estats socials i democràtics de dret es veuen en l’obligació de definir les seves funcions i concretar quines corresponen a la societat civil per evitar problemes com: L’estat de benestar ha estat degenerant en un estat benefactor amb grans dosis de paternalisme, que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. L’augment de les competències de l’estat, comporta un creixement de la burocràcia i un augment del poder adquisitiu, que condueix a una major separació entre governants i governats. La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització.

4.2. UNA NOVA SOCIETAT CIVIL : 

4.2. UNA NOVA SOCIETAT CIVIL La societat civil s'entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d’un conjunt d’associacions que engloben des de la família, els amics ... Existeixen dues línies d’interpretació: Els autors com John Kane, entenen que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt, on s’inclou el poder econòmic pel seu funcionament. Els autors com Jürgen Habermas creuen en contrari, que la societat civil es distingeix tan el poder estatal com l’econòmic.

4.2. UNA NOVA SOCIETAT CIVIL : 

4.2. UNA NOVA SOCIETAT CIVIL Per resoldre el problema de determinar les relacions de la societat civil amb l’estat, es formulen les següents propostes: La societat civil legitima el poder polític Li correspon controlar el poder polític i recordar la meta per exercir aquest poder S’ha de crea un espai públic de lliure coerció estatal La societat civil ha de ser autònoma respecte a l’estat Cal potenciar una opinió pública independent La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats S’ha d’enfortir una ètica de la societat civil, basada en la solidaritat i la responsabilitat

Treball realitzat perJoan Solé Font22 de Maig de 2009 : 

Treball realitzat perJoan Solé Font22 de Maig de 2009