Pràctiques de laboratori 2n ESO

Pràctiques de Laboratori : 

Pràctiques de Laboratori Raúl, David, Paula i Abdu

Índex : 

Índex 1.Tija tendra de gerani. 1.1 La tija a 4 augments. 1.2 La tija a 10 augments. 1.3 La tija a 40 augments. 2.Artròpodes. 2.1 La Mosca (Ales, Potes i Ulls). 2.2 Libèl·lula (Cap i Ala). 2.3 Aranya (Cap). 2.4 Saltamartí (Cap i Pota). 2.5 Abella (Fibló i Ala). 2.6 Vespa (Fibló Ala). 2.7 Formiga. 2.8 Arna. 3.Els fongs. 3.1 Floridures de la taronja. 3.2 Espores de la floridura de taronja.

Tija tendre del gerani : 

Tija tendre del gerani Amb l’ajut d’un bisturí o d’unes tisores farem un tall en una tija tendre de gerani per extreure'n l'epidermis (capa prima i transparent). Amb l’ajut d’unes pinces la col·locarem al portaobjectes i amb un comptagotes afegirem un parell de gotes d’aigua. Amb molt de compte i amb l’ajut de l’agulla emmanegada col·locarem el cobreobjectes de manera que no hi quedin bombolles d’aire.

Cèl·lules vegetals de la tija tendra de Gerani (a 4 augments) : 

Cèl·lules vegetals de la tija tendra de Gerani (a 4 augments) Oh!!! Què és això? Això són les cèl·lules vegetals d’una tija tendra de gerani.

Cèl·lules vegetals de la tija tendra de gerani ( a 10 augments ) : 

Cèl·lules vegetals de la tija tendra de gerani ( a 10 augments ) En aquesta fotografia es poden veure clarament com les parets cel·lulars envolten tota la cèl·lula.

Cèl·lules vegetals de la tija tendra de gerani ( a 40 augments) : 

Cèl·lules vegetals de la tija tendra de gerani ( a 40 augments) Mira la forma poligonal de les cèl·lules vegetals.

Slide 7: 

En aquesta pràctica observarem diferents parts del cos d’alguns artròpodes (ales, potes, ulls). Que nosaltres mateixos amb l’ajut d’un bisturí o d’unes tisores disseccionarem, amb molt de compte i amb l’ajut d’unes pinces, col·locarem el material disseccionat damunt del portaobjectes i segons s’escaigui el mirarem a la lupa binocular. Artròpodes

Mosca : 

Mosca Les mosques disposen d’ulls compostos formats cadascun per unes 28.000 lents que veuen les coses per separat. El cos de la mosca esta completament recobert de pels. Aquests pels són sensitius i els donen informació del que passa al seu voltant.

Ales de mosca (a 4, 10 i 40 augments) : 

Ales de mosca (a 4, 10 i 40 augments) Fins i tot té pèls a les ales. Ooooooohh!!!

La pota de la mosca(a 4, 10 i 40 augments) : 

La pota de la mosca(a 4, 10 i 40 augments) Els pèls són els seus sentits i s’anomenen “pèls sensorials”

L’ull compost de la mosca(a 4, 10 i 40 augments) : 

L’ull compost de la mosca(a 4, 10 i 40 augments) Aquest ull esta compost per més 28.000 lents

Libèl·lula : 

Libèl·lula La paraula libèl·lula prové del llatí i significa balança, ja que s’assembla a una balança antiga de braços prims sobre un eix també prim, d’aquí els seus moviments delicats i estilitzats. Les libèl·lules també se les coneix amb el nom d’espiadimonis.

L’ala de la libèl·lula : 

L’ala de la libèl·lula L’ala en tres colors diferents. (Secrets del contrallum i el flash)

El cap de la libèl·lula : 

El cap de la libèl·lula Això és el cap de libèl·lula a 2 augments.

Aranya : 

Aranya Totes tenen 8 potes i el cos dividit en 2 parts: El cefalotòrax i l’abdomen. El cefalotòrax conté el cap, el tòrax i les 8 potes i l’abdomen conté les glàndules productores de seda, els pulmons i els altres òrgans vitals. Les aranyes tenen una vista magnífica, poden tenir 6, 8 o 10 ulls.

Cap d’aranya : 

Cap d’aranya Aquesta aranya té 8 ulls: 2 de grans al centre, 2 de petits a dalt i 4 de més petits a sota.

Aranya petita : 

Aranya petita Aquesta aranya també té 8 ulls: Però aquesta vegada té 2 ulls grans al centre i 6 de petits als costats.

Saltamartí : 

Saltamartí Les potes del davant amb les seves punxes, es disparen cap endavant i immobilitzen la seva víctima en mitja dècima de segon, la majoria de víctimes ni tan sols el veuen venir.

Cap de saltamartí : 

Cap de saltamartí Aquest és el cap del saltamartí.

Pota saltamartí : 

Pota saltamartí Al final de les potes té unes punxes per immovilitzar a les preses.

Vespa i abella : 

Vespa i abella Les vespes es consideren les inventores del paper. Fan servir les seves per mastegar les fibres de la fusta, barrejar-les amb saliva i fer una pasta. Després aquesta es divideix en fragments i es deixa assecar. Les abelles mel·líferes expliquen on hi ha menjar a les seves companyes mitjançant una dansa especial, anomenada dansa en la foscor. La direcció de la dansa els indica l’indret on han de buscar.

Fibló de vespa i abella : 

Fibló de vespa i abella El fibló de l’abella està molt més sortit que el de la vespa.

Ala de vespa i abella : 

Ala de vespa i abella L’ala de l’abella té més ondulacions que la de la vespa.

Formiga : 

Formiga Cada formiguer té una olor específica: el d’una feromona produïda per la formiga reina. Quan dues formigues es troben es freguen les antenes per comprovar les olors i veure si són del mateix niu. Les formigues intruses de seguida són descobertes i expulsades.

Formiga : 

Formiga En aquesta formiga es veuen bé les 6 potes característiques dels artròpodes.

Cap d’arna : 

Cap d’arna Té l’ull compost com el de la mosca.

Dibuix de l’ala de l’arna : 

Dibuix de l’ala de l’arna Ostres!!!, sembla l’ull d’un mussol.

: 

Els fongs Amb l’ajut de l’agulla emmanegada, rasparem suaument les floridures de diferents aliments (taronges, préssec, ceba). Damunt del portaobjectes hi col·locarem un parell de gotes d’aigua i hi submergirem l’agulla emmanegada de manera de que els fongs hi quedin dissolts. Col·locarem el cobreobjectes amb conte de manera de que no hi quedin gotes d’aire. La mostra ja estarà llesta per mirar-la al microscopi.

Floridures de la taronja : 

Floridures de la taronja Al voltant dels filaments hi ha les espores.

Les espores de la floridura de la taronja : 

Les espores de la floridura de la taronja Vam observar la floridura de la taronja i se l’hi podien veure-hi les espores.

Slide 31: 

Aquest power point a estat fet per 4 membres: Raúl Paula David Abdu