Pràctiques de laboratori

Slide 1:

Pràctiques de laboratori

índex:

índex 1- Presentació 2- Observació de l’ epidermis de la tija tendre d’un gerani 3- Artròpodes 4- La vida dins una gota d’aigua

PRESENTACIÓ:

PRESENTACIÓ En aquest power point trobareu la informació i les fotos de les pràctiques que 4 alumnes de 2n d’eso han fet a la seva classe de laboratori. Esperem que us agradi!!! 

Pràctica 1: El gerani:

Pràctica 1: El gerani En aquesta pràctica hem pogut observar l’epidermis de la tija tendra de un gerani. Amb unes tisores hem fet una incisió i amb les ungles n’hem extret un tall d’epidermis.

Fotos del microscopi :

Fotos del microscopi Aquí podem observar el tros d’epidermis a x4, x10 i x40. Si us hi fixeu es pot distingir la forma hexagonal, però no els nuclis, ja que no hi hem posat blau de metilè. Tenia molts de pèls que estaven en totes les direccions.

Pràctica 2: Els artròpodes:

Pràctica 2: Els artròpodes MOSCA Les ales: En les ales hem observat les formes que feien les nerviacions i que estaven totalment recobertes d’una capa de pèls. Aquests també tenen la funció inpearmeabilitzadora .

Les potes també estan recobertes d’una capa de pèls, però en aquest cas tenen la funció de receptors sensitius. :

Les potes també estan recobertes d’una capa de pèls, però en aquest cas tenen la funció de receptors sensitius. Les potes d’una mosca:

Els ulls de la mosca::

Els ulls de la mosca: Els ulls de la mosca són compostos, és a dir, un ull està format per moltes lents. Cada ull està constituït per 28.000 lents. Això li proporciona una visió de 360 graus.

Formiga::

Formiga: Abdomen Tòrax Cap La formiga té el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Té sis potes com els insectes i també té els ulls compostos. Les seves mandíbules estan molt desenvolupades ja que pot portar molt de pes.

Les formigues d’un mateix formiguer desprenen feromones que els hi permeten reconèixer-se entre elles. Si no són del mateix formiguer s’atacaran.:

Les formigues d’un mateix formiguer desprenen feromones que els hi permeten reconèixer-se entre elles. Si no són del mateix formiguer s’atacaran.

Aranya::

Aranya: Hem observat que tenia 8 ulls i 8 potes. L’aranya té el cos dividit en cefalotòrax i abdomen. Per poder observar els ulls amb claredat hem posat un paper doblegat perquè li aixequés el cefalotòrax. Abdomen Cefalotòrax

Slide 12:

Saltamartí: El saltamartí té els ulls compostos semblants a la reixa d’un colador. Té les potes semblants a les d’un cranc, serveixen per agafar les seves preses. Poden caçar les seves preses amb mitja centèsima de segon, és a dir 0.005 segons. La majoria no tenen temps ni de veure’l venir.

Poll::

Poll: La seva grandària (de 0,5 mm a 8 mm), potes i urpes fortes per agafar fermament al cabell, pell i plomes, sense ales i inflats dorsoventralment. S'alimenten de restes de pell, parts de plomes, secrecions sebàcies i sang. El seu color varia de beix pàl·lid a gris fosc. Si s'alimenten de sang, poden ser considerablement més foscos. Els polls no salten però poden ser contagiats per contacte, ja que solen traslladar-se d'un hoste a un altre.

Abella::

Abella: L’origen de la mel és: l’abella agafa el pol·len de les flors i ho porta cap a la bresca. Un cop allà treu el nèctar per la boca. El nèctar es barreja amb l’aigua i les substàncies químiques. El producte resultant és la mel. Per produir mig quilo de mel han de recórrer nou mil kilòmetres.

Vespa::

Vespa: La vespa és fàcil de reconèixer pel seu abdomen amb franges negres i grogues. Té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb un agulló al final amb el que piquen i injecten el verí. Les sis potes són llargues i primes. S'alimenta de substàncies vegetals i de petits insectes. L'agulló de la vespa no té ganxos ; per tant , quan pica no mor i pot tornar a picar de seguida.

Comparació entre l’abella i la vespa::

Comparació entre l’abella i la vespa: Un cop l’abella ha clavat el seu fibló es desprèn i ella mor. La vespa en canvi,té un fibló més prim i més llarg el pot clavar més vegades. El niu de l’abella està fet de cera i en canvi el de la vespa sembla que estigui fet de paper.

Borinot::

Borinot: El borinot fa parades a diverses flors abans de tornar a la colònia. Molt pol·len anirà a la bresca però una part es quedarà a la següent flor. Aquest procés s’anomena pol·linització.

Libèl·lula::

Libèl·lula: La libèl·lula sol tenir dos o tres ocels que l’ajuden a mantenir l’horitzó a la vista durant el vol.

:

L’arna: L’arna té dos ulls dibuixats a les ales per poder camuflar-se . Aquets ulls simulen els d’un mussol.

La sangonera: :

La sangonera: En aquest vídeo podem veure la Mariona observant la sangonera i la Carla ho gravava. Esperem que us agradi.

Pràctica 3:La vida dins d’una gota d’aigua:

Pràctica 3:La vida dins d’una gota d’aigua En aquesta pràctica observarem diferents microorganismes de plàncton animal i vegetal

Llentia d’aigua::

Llentia d’aigua : La llentia d’aigua és abundant en zones d’aigua estancada. A les imatges es poden veure les cèl·lules vegetals

Copèpode::

Copèpode : El copèpode és molt abundant . En la imatge es poden veure els ous ja que al posar el cobreobjectes li vam presionar la panxa i li van sortir .

Ciliat::

Ciliat : El ciliat utilitza cilis per desplaçar-se i en té dos més llargs situats a la zona superior del cap. Són crustacis microscòpics.

Liponeura::

Liponeura : Per desplaçar -se utilitza un flagel situat al cap.

Larva d’insecte:

Larva d’insecte La larva d’un insecte sense identificar

Alga no identificada::

Alga no identificada:

El grup::

El grup : El grup està format per Acharaf , Nil , Mariona i Laia. Aquí podem veure’n alguns treballant i a la nostra professora , la Natàlia.

Slide 29:

Això és tot el que hem vist aquest any . Esperem que hàgiu gaudit amb les imatges . Ha estat molt interessant observar els artròpodes tot i que a alguns els feien una mica de fàstic . Pròximament farem iogurt serà boníssim !!! 