Pràctiques de Laboratori- 2n d'ESO.

Slide 1:

PRÀCTIQUES DE LABORATORI 2n D'ESO.

Índex:

Índex Pràctica 1 ....................................................4 Pràctica 2 ................................................5-16 Pràctica 3.............................................16-23

Introducció.:

Introducció. En aquesta presentació podreu gaudir de les fantàstiques fotografies que hem anat fent al llarg d’aquest crèdit de laboratori, que han estat realitzades per un grup de 3 alumnes de 2n d’Eso del col·legi Pompeu Fabra de Salt.

Pràctica 1- El gerani.:

Pràctica 1- El gerani. A 4 augments es veia pèls molt petits al voltant de la mostra de les cèl·lules encara no es veien prou bé. A 10 augments ja es podien veure els pèls del gerani ben definits. També veiem les cèl·lules vegetals amb bastant claredat. A 40 augments ja vam arribar a veure les formes geomètriques de les cèl·lules vegetals. Com no vam usar blau de metilé no es veien els nuclis desplaçats cap a un costat, però si que vam poder observar l’engruiximent de la paret cel·lular.

Pràctica 2- els artròpodes.:

Pràctica 2- els artròpodes. Ala de la mosca: Potes de la mosca:

Slide 6:

Ulls de la mosca: CURIOSITATS DE LA MOSCA: Els pèls que recobreixen el cos de molts artròpodes, entre ells la mosca tenen funció sensorial, és a dir actuar com a òrgans dels sentits. També ajuden a impermeabilitzar el seu cos. Els ulls compostos consten de molts ulls individuals, també anomenats lents que formen un mosaic. Cadascun de les 28.000 lents de cada ull compost veu les coses per separat.

Slide 7:

Formiga: CAP. TÒRAX. ABDOMEN. CURIOSITATS DE LA FOMIGA: Control d’antenes: cada formiguer té una olor específica, al d’una feromona produïda per la formiga reina. Quan dos formiguers es troben, es freguen les antenes per comprovar les olors i veure si són del mateix formiguer. Les formigues intruses de seguida són descobertes i expulsades.

Slide 8:

Aranya: CURIOSITATS DE L’ARANYA: Una aranya veu el món a través d’un grup d’ulls situats a la part frontal del seu cefalotòrax. En la majoria de casos, un parell d’ulls és el que forma les imatges, mentre que la resta serveixen per detectar el moviment. Tot i així, moltes aranyes tenen una vista dolenta, de manera que en comptes dels ulls fan servir la sensibilitat dels seus pèls.

Slide 9:

Pota de saltamartí: Ull del saltamartí:

Slide 10:

CURIOSITATS DEL SALTAMARTÍ: Les potes dels insectes presenten formes tant diverses perquè tenen funcions diferents. Cada espècie, a desenvolupat unes pales adaptades a les seves necessitats: per caminar, nedar, saltar, o subjectar el menjar. Les potes del saltamartí, amb les seves punxes es dispara cap endavant i engrapen la seva víctima amb mitja dècima de segon: la majoria no els veuen venir.

Slide 11:

CURIOSITATS DE L’ABELLA: Abella ( La producció de la mel ): quan la abella torna a la bresca comença el procés de la producció de la mel. L’insecte torna a treure el nèctar per la boca. L’aigua i el nèctar es barregen amb les substàncies químiques de la saliva de l’abella i el producte resultant n’és la mel. Per produir 0’5 kg de mel han de recorre 9000 km.

Slide 12:

Vespa: CURIOSITATS DE LA VESPA: ( L’arma anomenada fibló ): quan l’abella fa servir el fibló aquest queda clavat al cosa de la víctima de manera que li provoca una ferida mortal a l’abella. Les vespes en canvi tenen fiblons més fins que poden fer servir moltes vegades.

Slide 13:

L’abellot: CURIOSITATS DE L’ABELLOT: Els abellots es dediquen a fer parades a diverses flors abans de tornar a la colònia. La majoria de pol·len arribarà a la bresca, però una part es quedarà a la propera flor on es fiqui l’abellot i fertilitzarà la flor. D’aquest procés se’n diu pol·linització.

Slide 14:

Poll: La seva grandària (de 0,5 mm a 8 mm), potes i arpes fortes per a agafar-se al pèl, pell i plomes, sense ales i inflats dorsoventralment. S’alimenten de restes de pell (epitermal), parts de plomes, secrecions sebàcies i sang . El seu color varia de pàl·lid a gris fosc. Si s’alimenten de sang, poden ser considerablement més foscos . Els polls no salten però poden ser contagiats per contacte, doncs solen traslladar-se d’un hoste a un altre. CURIOSITATS DEL POLL:

Slide 15:

Libèl·lula : CURIOSITATS DE LA LIBÈL·LULA: La libèl·lula sol tenir dos o tres ocels que l’ajuden a mantenir l’horitzó a la vista hi ha conservar l’equilibri durant el vol.

Slide 16:

L’arna: CURIOSITATS DE L’ARNA: Normalment el seu color esmorteït els ajuda a passar desapercebut davant dels ocells famolencs. Però si són descobertes tot d’un plegat despleguen les ales i deixen a la vista dos enormes cercles que semblen ulls. Amb una mica de sort l’ocell quedarà confós o espantat i marxarà.

Slide 17:

Pràctica 3- La vida en una gota d’aigua . Stylaria lacustris: CURIOSITATS DE L’STYLARIA LACUSTRIS: Transparent. Elegants moviments de natació. Trompa tàctil, llarga extremadament mòbil. En el instint darrera de les dissepiments, uns anells pigmentaris. Mida: Animals de 3-10 mm, cadenes de 5-18 mm. Hàbitat: Aigües estancades i zones en vegetació dels rius i sobre plantes aquàtiques, en el fang sobre troncs i és freqüents en estanys amb les llenties d’aigua.

Slide 18:

Larva d’insecte aquàtic: CURIOSITATS DE L’INSECTE AQUÀTIC: Es troba en aigües de corrent ràpid amb ventoses ventrals.

Slide 19:

Turbelari: Dalyellia viridis: Forma rodona per la part anterior i apuntada per la posterior. De color verd intens a causa de la zooclorel·les simbiòtiques. Per davant de la faringe, existeixen dos ulls. Mida: de fins a 5 mm de llargada. Hàbtitat: sobre plantes aquàtiques estancades i besants dels prats. Algunes vegades sense de simbiòtic, pondran fins a 50 ous abans de morir. CURIOSITATS DEL TURBELARI:

Slide 20:

Llentia d’aigua: Ciliat:

Slide 21:

Algues: Puça d’aigua:

Slide 22:

Copèpode: Liponèure:

Slide 23:

CONCLUSIONS: FITOPLÀNCTON ZOOPLANCTON Alga no identificada, llentia d’aigua. (daphnia) puça d’aigua, copèpode, ciliat, stylaria lacustris, liponèure, larva d’insecte aquàtic.

Slide 24:

Aquest treball a estat realitzat per: BASSIROU COULIBALY; NORA SANS & CARLA FÀBREGA!