Fotografiant Catalunya V

Produccions – Josep -2010 : 

Produccions – Josep -2010 Fotografiant Catalunya Part V

Slide 2: 

Girona. Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l'únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l'Empordà.

Slide 3: 

Monells. Poble (47 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà.

Slide 4: 

Monells. Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l'antic castell de Monells, actualment arruïnat, esmentat ja el 922. Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d'Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars. El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences. A la fi del s. XVII era lloc reial.

Slide 5: 

Monells. El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles. Modernament ha estat restaurat; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

Slide 6: 

Montserrat. Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d'altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, encarats al Bages.

Slide 7: 

Montserrat. El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d'edificació; artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir.

Slide 8: 

La comunitat és formada per una norantena de monjos.

Slide 9: 

Montserrat.Massís muntanyós que s'alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l'Anoia i del Baix Llobregat.

Slide 10: 

Les fonts del Llobregat (1 295 m alt.), situades a la pleta Roja de Castellar de N'Hug (Berguedà).

Slide 11: 

La ciutat de Lleida és situada a redòs d'un puig esglaonat, a la banda dreta del Segre, a 155 m d'altitud. És capital de la província del mateix nom, la més extensa de Catalunya, que en comprèn gairebé tota la part continental

Slide 12: 

La Seu Vella de Lleida ,segons la tradició (confirmada per les investigacions documentals), que era dedicada a Santa Maria, fou bastida, damunt la Roca Mitjana, a l'indret on hi havia hagut l'antiga mesquita musulmana.

Slide 13: 

Un document del 1206 (és a dir, datat poc després de començades les obres de la Seu) del Llibre verd de la Seu, que donà a conèixer el canonge Joan Ayneto, diu que el solar on es bastí la catedral havia estat donat pel bisbe Gombau de Camporrells.

Slide 14: 

Meranges. Ocupa l'alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran. En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l'Esquella i de Puigpedrós.

Slide 15: 

Meranges. Vista des de l'estany de Malniu i més avall enfront de Gréixer, el terme confronta amb el municipi de Ger.

Slide 16: 

Mirador del Gresolet.Al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d'una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet.

Slide 17: 

El vessant meridional de la vall és cobert per l'important bosc dit la baga de Gresolet. Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s'extingí al s. XIV. El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l'església i la casa (refetes posteriorment) per als ermitans.

Slide 18: 

Miravet. Segons el fogatjament del 1358 a la població (miravetans) hi havia 112 focs i el del 1378 assenyala que n'hi havia només 34, baixa força notable que, en part, pot ser atribuïda al flagell de la pesta. El 1497 a la vila de Miravet hi havia 86 focs sarraïns i només 3 de cristians.

Slide 19: 

Peratallada. S'assenta sobre la roca viva, aprofitada a l'edat mitjana per a bastir una gran fortificació (tres recintes), en gran part ben conservada (4 o 5 torres i diversos portals), en la qual els valls són excavats a la roca (pedra tallada), i centrada pel gran castell de Peratallada, que fou centre de la baronia de Peratallada.

Slide 20: 

Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà).

Slide 21: 

Monestir de Poblet. Les terres per a la seva fundació foren donades per Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó el 1150 a l'abat de Fontfreda. Molts fidels es vincularen a la comunitat com a familiars i feren donacions de terres. La comunitat conreava la terra, tenia ramaderia transhumant i una quadra, i organitzà granges agrícoles. El 1185 ja tenia un hospital per a pobres.

Slide 22: 

La biblioteca del s. XII era composta d'obres bíbliques, litúrgiques, patrístiques, d'ascètica i costumaris. En aquest segle es construí l'església, el refetor, la infermeria i part del claustre, en l'estil anomenat cistercenc.

Slide 23: 

El claustre de l'antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336

Slide 24: 

Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus) del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l'esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al S) i de la Font de la Figuera (al N); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.

Slide 25: 

Pantà de Sau. Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa (260 m de longitud i 75 d'altura). Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm3. La potència instal·lada és de 55 GW i la producció de 85 MWh

Slide 26: 

Els cingles del Far constitueixen l'extrem oriental de la gran cinglera ( cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l'altiplà de Collsacabra, damunt el Ter;

Slide 27: 

Rupit.Els carrers estrets i costeruts s'enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels s. XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc).

Slide 28: 

Rupit

Slide 29: 

Rupit. La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la indústria dels paraires* i per l'abandó de les masies. (*persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana).

Slide 30: 

Salt de Sallent. Municipi de Rupit i Pruit (Osona).

Slide 31: 

Salt de Sallent.Del municipi de Rupit i Pruit (Osona).

Slide 32: 

Ripoll. Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll), situat a la vila de Ripoll, a la dreta del Ter, poc abans de la seva confluència amb el Freser. (Portalada romànica

Slide 33: 

El fundà el comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la seva tasca de repoblament del territori, i el dotà inicialment amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan. La nova casa fou encomanada al prevere de Gréixer Daguí, que fou el primer abat en espera que més tard regís l'abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant,

Slide 34: 

El claustre.El terratrèmol del 1428 fou també fatal per al monestir i caigueren les antigues voltes, que foren canviades per altres de gòtiques,

Slide 35: 

Montblanc. Les primeres dades sobre la població (montblanquins) es remunten a l'edat mitjana, època en què s'esdevingué la gran esplendor demogràfica i econòmica de Montblanc

Slide 36: 

Al segle XVII, Montblanc, com una bona part de Catalunya, sofrí les conseqüències negatives de la guerra de Separació o dels Segadors, i una vegada acabada aquesta, se succeïren diferents períodes de sequera, a més de diverses epidèmies i una plaga de llagostes el 1687.

Slide 37: 

La guerra napoleònica tornà a fer estralls en la població, i el 1812 motivà una terrible fam, si bé per raó dels beneficis que proporcionava la vinya la recuperació fou en part ràpida. L'any 1887 Montblanc assolí els 5 964 h.

Slide 38: 

El Pedró és un conjunt monumental realment notable, amb carrers estrets i costeruts on hi ha edificis i detalls arquitectònics de gran interès. Una de les primeres persones que revalorà el lloc fou el cirurgià Jaume Pi i Figueres, el qual es féu bastir una residència dins el nucli, obra de Lluís Bonet i Garí.

Slide 39: 

Les muralles de Pals són de les més ben conservades i interessants de l’Empordà; el traçat del recinte es pot seguir sense dificultats

Slide 40: 

Hom sap que el comtat de Besalú disposà de moneda pròpia des de l'any 969, tot i que fins el 1020 només n'hi ha referències documentals. És probable que Bernat Tallaferro batés mancusos d'or. Posteriorment a aquest període, són coneguts tres tipus de diners de plata, encunyats entre el 1020 i el 1111. Els gravats d'encunys del comtat són considerats dels millors de l'art romànic.

Slide 41: 

Riu Nere i Serra d’Arrós

Slide 42: 

Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l'aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d'Eth Joèu, a la Vall d'Aran (525 km de longitud

Slide 43: 

Queralbs.199 h la majoria de cases de la població són de segona residència i d'estiueig.

Slide 44: 

. Sant Joan de les Abadesses

Slide 45: 

Fou un petit monestir de tres monjos i dos beneficiats dependents d'un prior. Decaigué molt a partir de mitjan s. XIV.

Slide 46: 

Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar. El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors,

Slide 47: 

Vic. La població (vigatans) era present ja en èpoques del neolític, com ho testifiquen les troballes arqueològiques pertanyents a aquesta etapa prehistòrica. Posteriorment va aparèixer la tribu ibèrica dels ausetans, els quals vivien en la ciutat antecessora de Vic, Ausa. Amb posterioritat apareixeren els romans, els cristians i els àrabs.

Fi : 

Fi Aquestes fotos han estat tirades amb una càmera Nikon-D-90 l’Objectiu 35-105. Música: El Cigne (El carnaval dels animals) Camille Saint-Saëns. Mischa Maisky, violoncel.