Slide1: Mitjançant la inscripció al butlletí informatiu de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), em va arribar vía correu electrònic un missatge divulgatiu de totes les activitas i xerrades que es realitzarien, entre les quals n’hi havia una que em va cridar l’atenció: La Setmana de la Ciència a la UAB Del 14 al 23 de novembre, la Universitat Autònoma de Barcelona organitza diverses activitats dins el marc de la Setmana de la Ciència. La iniciativa arriba enguany a la tretzena edició. Les activitats de la Setmana de la Ciència a Catalunya comprenen jornades de portes obertes als museus, conferències, tallers, concursos, passejades mediambientals, i projecció de pel·lícules, entre d'altres, amb l'objectiu d'incrementar la cultura científica. Una de les activitats destacades d'aquesta edició, organitzada pel Port d'Informació Científica (PIC), és la difusió del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC). Així, el dijous 20 de novembre, d'11h a 12.30h, a la sala de graus de la Facultat de Ciències, tindrà lloc una sèrie de xerrades informatives sobre l'LHC on s'explicaran els detectors ATLAS i LHCb, així com el sistema de computació distribuïda GRID Computing. Els assistents podran gaudir d'una visita guiada al Port d'Informació Científica (PIC) on es podrà veure la granja de computació,els robots d'emmagatzematge de dades, maquetes dels detectors ATLAS i LHCb, i l'adquisició de dades on line des del CERN de Ginebra. El PIC ha iniciat un blog, http://blogs.uab.cat/lhcdivulgacio/, on es mantindrà la comunicació amb els participants després de l'esdeveniment.Us hi esperem a tots !


Slide2: El dia 20 de novembre d’aquest any 2008, amb raó de la setmana de la ciència, a la Universitat Autònoma de Barcelona s’hi va realitzar una xerrada sobre la física de partícules i el funcionament de l’accelerador LHC del CERN a la qual vaig assistir. Semblava que estava planejada per a grups escolars, tot i que com que l’aforament ho permetia, hi vaig poder assistir i els conferenciants em van reconèixer individualment ja que poca gent (crec que ningú, a part dels professors dels instituts de Sabadell que hi van anar) es va posar en contacte directe amb ells. El meu pare va venir com a acompanyant i fotògraf. Justament aquell dia hi va haver una mica de xivarri per part d’uns pocs estudiants de la UAB que es reivindicaven contra el pla de Bolonya, i van deixar rastres de soroll i pancartes. Com que vam arribar al lloc abans d’hora, ens vam permetre el luxe de voltar i explorar el terreny, tot trobant-nos amb el poliesportiu, un bar i el PIC (imatge a l’esquerra), que havia de ser el nostre punt final en la visita.


Slide3: Un cop tots els grups ens vam trobar al lloc de cita (la parada d’autobús de la facultat de ciències), en Xavir Espinal (catedràtic de física a la mateixa universitat) ens va conduir fins la sala d’actes, on es va iniciar la ponència mitjançant diapositives: Primer, Gonzalo Merino ens va presentar una explicació amb recolzament de Power Point d’una introducció al LHCb (imatge de la dreta); tot seguit, Martine Bosman (originària de Brussel·les) ens va oferir una explicació sobre “l’Atlas”(un detector en concret de l’LHC), però a la meitat de l’explicació hi va haver algun error tècnic al transformador i se’n va anar la llum, de manera que no vam poder seguir i el senyor Merino va dirigir un torn de preguntes i dubtes per als assistents


alguns dels dubtes van ser:: alguns dels dubtes van ser: Quanta energia gasta la maquinària del CERN? Consumeix uns 200 megawatts, proporcionats per una empresa francesa, que durant alguns períodes no funciona per un acord de no sobrepassar un excés de consum energètic. 200 megawatts són una mica menys del que produeix una central nuclear, i perquè ens en fem una idea, un calefactor pot consumir aproximadament un quilowatt (que són 1000watts), que són 0,001 MW (megawatts). Quan s’hi inverteix (referit als diners)? Uns 5000 milions d’euros, que és molt menys que el que costa un submarí nuclear. Quines conseqüències o utilitats podrien tenir els descobriments que feu amb els experiments plantejats? Satisfer la curiositat de conéixer com funciona la natura i resoldre dubtes que la humanitat sempre ha tingut (què fem aquí?, d’on vam sortir?), així com per aplicacions en l’àmbit de la medicina computacionals (com màquines de positrons per detectar càncers), altres tecnologies com el World Wide Web que tant fem servir,... Totes aquestes innovacions utilitzen caràcters que es van descobrir en la física de fa molt temps i que ara dónen el seu fruit, així que amb els descobriments que es puguin fer ara, se n’aconseguirà una major rendibilitat en el futur. Quan es van descobrir els positrons era impensable que es poguessin utilitzar en medicina!.


Slide5: És veritat el rumor de la possible formació de forats negres amb l’accionament de l’accelerador? És cert que es formen forats negres, però de mida atòmica que ni de lluny podrien afectar al nostre planeta ni empassar-se la terra ni tan sols un llapis: de fet, constanment de forma natural es formen petits forats negres que apareixen i desapareixen Al veure que era inútil intentar de recuperar l’electricitat per seguir normalment amb la conferència, ens vam repartir en quatre grups (jo vaig poder anar al que volgués) per a realitzar quatre activitats diferents acompanyats amb els conferenciants i altres professors. Quina llàstima, la xerrada prometia! De totes maneres, durant les activitats els ponents van tractar d’incorporar a la seva explicació els continguts que no havien pogut transmetre a la sala d’actes.


Slide6: En primer lloc, ens vam dirigir cap al PIC (Port d’Informació Científica – centre de processament de dades per a entorns científics globals) amb el nostre grup per visitar el Grid (guiats per Xavier Espinal), el sistema d’ordinadors d’emmagatzematge i anàlisi de dades que el CERN té a la UAB (imatge a la dreta) i que permet la compartició de recursos de computació i emmagatzematge a través d’Internet (el CERN té punts d’emmagatzematge en molts punts d’Europa). Es tracta d’una sala amb aire acondicionat, ja que amb el funcionament de tots aquells ordinadors seria fàcil un sobreescalfament i comportament anormal a partir dels 40 graus, i amb un sistema d’alimentació ininterrumpida. Una sala amb un munt d’ordinadors, laberíntica i tot, posats per columnes darrere d’una reixeta: a dins d’alguna d’aquelles reixetes hi ha un robot, en forma de braç, que anava movent-se ràpidament agafant i deixant dades que demanaven d’ésser transmeses a altres llocs d’Europa o emmagatzemades al Grid de la UAB.


Slide7: La segona activitat la vam fer a la porta d’entrada mateix de la sala del Grid, on amb una simulació per ordinador ens van explicar la forma d’enviar les dades i punts d’Europa participant a aquest sistema (dels quals Barcelona es mereix destacar). Ens van explicar, en resum, com funciona el Grid i l’enviatge de les dades recollides pels detectors del CERN.


Slide8: En la tercera activitat, mitjançant una maqueta, se’ns va explicar el funcionament del detector LHCb (la “b” és per els quarks bottom), intentant activar la participació amb preguntes als estudiants (imatge a l’esquerra). Finalment, a la quarta activitat, amb una altra maqueta, la senyoreta Bosman (la meva entrevistada) va explicar-nos el funcionament de l’experiment Atlas, que em va fer veure que tots els experiments tenien una base de funcionament amb imants gegants i força electromagnètica (per a guiar els fluxos de partícules). Per últim, tots els grups ens vam tornar a unir per a veure un vídeo amb el procés de construcció de l’Atlas. Vaig pensar en fer algunes preguntes als alumnes presents, però es veu que van venir obligats com a excursió organitzada per l’institut i no tenien massa visió ni interès especial sobre el tema, tot i que hi havia algún alumne excepcional que semblava més assabentat de les accions i notícies del CERN.


Slide9: Aquesta visita ha estat molt enriquidora, i m’ha proporcionat la possibilitat d’entrar en contacte amb el món científic de la realitat, no limitat al de l’aula, i això m’ha permès realitzar entrevistes i obtenir informació de primera mà... i és clar, viure una experiència molt interessant. Com a comiat Martine em va proporcionar el seu e-mail i telèfon de contacte per a realitzar amb calma l’entrevista, així com Gonzalo i Xavier també em van oferir la seva ajuda i em van permetre un agradable contacte i proximitat amb ells. Fins aviat PIC!