acceleradors

Principals acceleradors del món:: 

Principals acceleradors del món: SLAC: Centre de l’accelerador linial d’Stanford, a Califòrnia, San Francisco, va descobrir el quark charm i el leptó tau. És l’accelerador linial més llarg del món. Accelera electrons i positrons al llarg de les seves 3’22 quilòmetres de longitud, cap a varis anells i detectors ubicats al seu final. L’anell PEP s’està reconstruint, per la fàbrica B, que estudiarà alguns dels misteris de l’antimatèria fent servir els mesons B.

Slide2: 

Fermilab: Accelerador del Laboratori Nacional Fermi, a Illinois, on van ser descoberts els quarks bottom i top. El Laboratori Nacional Fermi, és un laboratori de física d’altes energies, localitzat a 50 quilòmetres a l’oest de Chicago. És el lloc on està situat l’accelerador Tevatró, utilitzat per a descobrir el quark top.

Slide3: 

Laboratorio Nacional de Brookhaven (BNL): a Nova York, Long Island. L’anell del seu accelerador principal (RHIC) té un radi de 0’6 quilòmetres.

Slide4: 

CESR (Cornell Electron-Positron Storage Ring): anell d’emmagatzematge electró-positró de Cornell, a Nova York, que és un col·lisionador amb una circumferència de 768 metres, localitzat a 12 metres de profunditat al camp de la Universitat de Cornell. És capaç de produir col·lisions entre electrons i les seves antipartícules amb energies al centre de la massa d’entre 9 i 12 GeV. Els productes d’aquestes col·lisions són estudiats pel detector CLEO. Realitza estudis detallats del quark bottom.

Slide5: 

DESY: a Alemanya, Hamburg. Va descobrir el gluó a l’accelerador PETRA. El DESY conta de dos acceleradors: HERA i PETRA. En aquests s’hi fan col·lisionar electrons i protons.

Slide6: 

KEK: al Japón. Va ser establers inicialment amb el propòsit de promocionar els estudis experimentals sobre les partícules elementals. Primer s’hi va construir un sincrotró de protons de 12 GeV. Des de la seva inauguració al 1976, va jugar un paper important en l’impuls de la ciència al Japó, i va ésser la base per al següent pas del programa de física d’altes energies del KEK: un accelerador anomenat TRISTAN, per a la col·lisió de feixos d’electrons i positrons a 30 GeV. S’hi està construint una fàbrica B.

Slide7: 

IHEP: Institut de física d’altes energies, a la República Popular Xinesa, Beijing. Realitza estudis detallats del leptó tau i del quark charm.

Slide8: 

SPRING-8: a Japó, a la prefactura de Hyogo. És un sincrotró de l’Institut de Recerca de la Radiació de Sincrotró Japonesa. La màquina consisteix en un anell d’emmagatzematge que conté 8 GeV de feixos d’electrons. El feix va a través dels onduladors i es produeix la radiació sincrotró, amb energies del rang dels raigs-X, que van dels més suaus (300 eV) als més forts (300 keV). La radiació produïda a l’Spring-8 s’utilitza per a l’anàlisi de materials i per la caracterització bioquímica de les proteïnes, per a moltes manufactures i universitats japoneses.

Slide9: 

APS (American Physycal Society): a Estats Units. És la segona organització més gran de físics del món