Joan Maragall (01)

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1: 

Joan Maragall i Gorina(1860-1911)

Slide 3: 

El modernisme

Slide 4: 

LiteraturaEl modernisme i el vitalisme NIETZSCHE “Qui ha estimat l'home ha exigit d'ell l'impossible, com tots els amants” “El món real és molt més petit que el món de la imaginació” “Sense música la vida seria absurda” “Ser independent és cosa d'una petita minoria, el privilegi dels forts” “Negar a Déu serà l'única manera de salvar el món”

Altres lectures vitalistes: T. Carlyle : 

Altres lectures vitalistes: T. Carlyle Assagista escocès anterior a Nietzsche que destaca per: - criticar la societat materialista del segle XIX. Defensa un estil de vida més trascendental i espiritual. Not what I have, but what I do is my kingdom. If you look deep enough you will see music; the heart of nature being everywhere music. - Defensar la idea d'herois o grans polítics (preludi del superhome de Nietzsche) que puguin fer avançar la societat i governar-nos. No great man lives in vain. The history of the world is but the biography of great men. If you are ever in doubt as to whether to kiss a pretty girl, always give her the benefit of the doubt.

Slide 6: 

LiteraturaEl modernisme i el simbolisme Charles Baudelaire Udolava entorn meu el carrer eixordador. Alta, minsa, en gran dol, dolor majestuosa, una dona passà, amb la mà fastuosa capalçant, balançant la randa i el fistó; amb sa cama d’estàtua, noble i àgil camina. Jo bevia, crispat com un extravagant, dins el seu ull, cel lívid que el torb va conguiant, amb el plaer que mata, la dolçor que fascina. Un llamp... després la nit! –Fugitiva beutat que em retorna a la vida tot d’una amb la mirada,mai més no et podré veure sinó en l’eternitat? On? Molt lluny!, massa tard! o mai més tal vegada! Car jo ignoro allà on fuges, tu d’on vaig no en saps re, oh tu que hauria amat, oh tu que ho vas saber.

Slide 7: 

Joan Maragall: Excelsior Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns, dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins. Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament. Fuig-ne de la terra innoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins. Fora terres, fora platja, oblida’t de ton regrés: no s’acaba el teu viatge, no s’acabarà mai més.

Slide 8: 

Biografia de Joan Maragall 1860. Neix a Barcelona. Pertany a la burgesia. Es dedica a escriure. Entra en contacte amb el modernisme col.laborant a la revista L’Avenç. Treballa com a periodista d’actualitat al Diario de Barcelona. Opina sobre temes d’actualitat del seu temps. També treballa com a traductor d’escriptors romàntics alemanys com Novalis o Goethe, vitalistes com Nietzsche i textos musicals de Wagner, Beethoven o Schubert. Catalanista i catòlic

Slide 9: 

Visions & Cants (1900) 1/3 Primera part: Visions 5 llegendes tradicionals catalanes “Figuras de personajes legendarios tales cuales pueda verlas un poeta de hoy” ACTUALITZACIÓ DEL PASSAT HISTÒRICOLLEGENDARI “Se podría encontrar algo de las madres del alma catalana y de su evolución” LECTURA EN CLAU POLÍTICA SOBRE LA IDENTITAT CATALANA “…ha profanat aquí la llei de l’amor, que és l’essència de la vida, que és Déu” LLIGAM TEMÀTIC DE VISIONS Personatges vitalistes que representen la filosofia de l'heroi nietzschià contraposats als valors cristians. El mal caçador Joan Garí El comte Arnau L’estimada de Don Jaume La fi d’en Serrallonga (Trobareu un resum argumental d’aquestes llegendes tradicionals a les pàg.16, 17 i 18)

Slide 10: 

IntermezzoSegona Part Intermezzo= interludi (Terme musical) molts poemes tindran un ritme musical. Dietari de moments plens de càrrega dramàtica. Temàtica diversa Paisatge (influència romàntica) Festes religioses Festes paganes Records familiars Dona - En molts poemes veiem referències temporals. Aquesta secció es pot entendre com el pas de l'any.

El paisatge : 

El paisatge Plaer estètic: Bellesa Perfecció “LO DIVÍ” produeix DÉU Et fa pensar en Aquesta teoria estètica i filosòfica és moda durant el Romanticisme i s'anomena PANTEISME

Goethe i la influència romàntica : 

Goethe i la influència romàntica De Déu és moure el món de dintre estant, essent-ne el contingut i e continent i força i esperit, i que tot quant se mou i viu el fa present. Si vols avençar sempre en l'Infinit, recorre tots els àmbits del finit. Si l'ull no fos quelcom de sol no podria veure el Sol: ni nosaltres a Déu sentir si no fóssim quelcom de diví. ...els homes precisament hi som vinguts per fer etern això que és passatger... La bellesa és manifestació de misterioses lleis naturals que sens ella ens restarien sempre ocultes. De tot hi ha en tota cosa. Encara que caigui el cel sempre el cantarà l'alosa. Tot i que no podem considerar a Goethe únicament com un autor romàntic, representa per a Maragall una font essencial pel que fa a la concepció de la natura i la divinitat. Ell mateix va traduir a Goethe. L'altra font romàntica és Novalis.

La complexitat del sentiment religiós : 

La complexitat del sentiment religiós Cristianisme Vitalisme Maragall Cel Terra Espiritualitat Home d'acció i plaer. Mal caçador Comte Arnau Don Jaume Serrallonga Willy Noble Dimecres de cendra Joan Garí Adalaisa Síntesi? Formes de viure antitètiques? 1) penediment Del Mal caçador (l'anhel)? 2) Serrallonga accepta el cel però amb la resurrecció de la carn 3) PAISATGE arribar a Déu a través de la bellesa i plaer De la terra.

CantsTercera Part : 

CantsTercera Part Un canto es una expresión vaga i poética de un estado de ánimo o de las raíces generadoras de ese estado. Un himno nacional no es un programa político, sino el alma de un pueblo cantando una vieja canción. Poemes solemnes i to encoratjador Temes: Patriòtics: Cant a la Senyera (encàrrec de l'Orfeó Català) La sardana Polítics: Els tres cants de la guerra tres moments de la crisi colonial de 1898 (plantejament-nus-desenllaç) Sortida tropes: Els adéus (1896) Derrota: Oda a Espanya (1898) Retorn: Cant del retorn (1899) Vitalisme: actitud vital de la nova Catalunya. CATALANISME Defensa dels costums propis (sardana, cant coral, Excursionisme i la llengua) REGENERACIONISME Reflexió sobre la Crisi: Espanya decadent I morta To encoratjador i Combatiu on mostra tot el seu vitalisme. Concepció musical Beethoven Himne de l'alegria

Influències: la crítica social i Ibsen : 

Influències: la crítica social i Ibsen Carles Riba deia de Maragall: La seva originalitat consistí en fondre l'antic sentimentalisme dels renaixents amb el realisme que s'iniciava; ésser alhora mistic i orientador, cantor visionari i definidor moral. Maragall no es pot considerar un autor realista de cap de les maneres excepte si entenem realisme com a crítica social als Tres cant de guerra de la secció Cants i la seva producció periodística. La influència directa va ser el dramaturg noruec Ibsen, que centrà la seva segona etapa creativa a la producció d'obres on criticà els valors socials establerts i el codi moral victorià de finals del s.XIX. L'any 1879 Ibsen va estrenar La casa de nines considerada com la primera gran obra de teatre feminista. Articles Poemes catalanisme crítica a la burgesia regeneracionisme

Estil i forma : 

Estil i forma Llengua morta Les paraules que diem cada dia, de tant parlar, han perdut el sentiment i l'expressió original. Paraula viva són les paraules que Surten dels sentiments i que ens estremim abans de dir-les, com els enamorats quan parlen Dels seus sentiments. Elogi de la paraula Discurs de Maragall a L'Ateneu Barcelonès (1903) Poeta Estil poètic Espontaneïtat Puresa Sinceritat Conseqüència Subordinació de la forma al contingut Ús de l'estil de la poesia popular: Art menor repeticions musicalitat. Llenguatge: dialecte barceloní Urbà, senzill, unitari (peronatges parlen = que el poeta) Encara P. Fabra No ha escrit el Diccionari i la Gramàtica. És el músic de les paraules