06. de l'expansió a l'autodestrucció. la dominació europea del món

Views:
 
     
 

Presentation Description

Aquesta presentació està basada en altres presentacions.

Comments

Presentation Transcript

TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914). : 

TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914). Juan Francisco Cadenas Diego Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat IES Joan Fuster (Bellreguard)

TEMA 5. De l’Expansió a l’Autodestrucció: la dominació europea del món (1870-1914). : 

TEMA 5. De l’Expansió a l’Autodestrucció: la dominació europea del món (1870-1914). 1. La Segona Revolució Industrial. 2. Imperialisme i expansió colonial. 3. Els conflictes internacionals abans de 1914. 4. La I Guerra Mundial.

1. La II Revolució Industrial : 

1. La II Revolució Industrial

1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914) : 

1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914) Suposa canvis importants (avanços tècnics, major productivitat, creixement, noves formes d’organització, expansió de la industrialització), però no canvien les relacions socials de producció (burgesos vs proletaris). 1.1.- Augment demogràfic i migracions. 1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries. 1.3.- Les millores en els transports. 1.4.- Els canvis en l’organització del treball i les empreses. 1.5.- L’augment de la competència internacional.

1.1.- Augment demogràfic i migracions. : 

1.1.- Augment demogràfic i migracions. La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia → augmenta la pobresa → emigració Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització

1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries. : 

1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries. L’ELECTRICITAT Energia més neta, flexible i barata S’adapta a les màquines Fàcil transport Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,... Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916) PETROLI Energia barata Aplicacions Il·luminació Calefacció Transport (motor d’explosió, 1885) Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació): vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,... Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química

1.3.- Les millores en els transports. : 

1.3.- Les millores en els transports. REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Extensió del ferrocarril Metros i tramvies elèctrics Vaixells d’acer i a vapor Canals de Suez i Panamà Automòbil Avió CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)

1.4.- Els canvis en l’organització del treballi les empreses. : 

1.4.- Els canvis en l’organització del treballi les empreses. Taylorisme i treball en cadena (fi s.XIX) El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca simple,contínua i esgotadora (no cal especialització) Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos de producció (producció en sèrie i estandarditzada). Les cares màquines i cadenes de muntatge fan que sols sobrevisquen les empreses més fortes Les empreses es concentren per evitar la competència i controlar el mercat Càrtel Trust Holding Monopoli

1.5.- L’augment de la competència internacional. : 

1.5.- L’augment de la competència internacional. Des del 1870 Gran Bretanya creix menys que els nous països que s’industrialitzen En 1914 EUA i Alemanya superen industrialment a Gran Bretanya Alemanya s’industrialitza molt ràpid des del 1870 Grans empreses recolzades per l’Estat Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia) Últims avanços tecnològics La producció i el comerç mundials es multipliquen per set entre 1850 i 1914 Noves formes de venda Grans magatzems Venda per correu Venda a terminis Augment del consum

2. L’EXPANSIÓ COLONIAL (1850-1914) : 

2. L’EXPANSIÓ COLONIAL (1850-1914) Què és? El domini polític i econòmic que van exercir Qui? Europeus: Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Espanya, Portugal, Rússia però també EUA i Japó els Estats capitalistes On? Sobre Tot Àfrica, tot Oceania, gran part d’Àsia i gran part d’Amèrica del Nord Quan? Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX Però,... Per què?

Slide 11: 

CAUSES o FACTORS A) Econòmiques Industrialització i mecanització Les empreses necessitaven Conseguir nous mercats - on vendre els seus productes - i on obtenir matèries primes barates Increment producció i productivitat Crisis de sobreproducció X 10 “Animen” els estats i governs a conquerir colònies on establir un comerç en monopoli. Per aquest motiu

Slide 12: 

CAUSES o FACTORS 1898- Discurs del senador Beveridge (futur president dels EUA) davant un club d’empressaris “Les fàbriques nordamericanes produeixen més del que el poble pot utilitzar,... El destí ens marca la política a seguir. El comerç mundial ha de ser nostre. Establirem factories comercials al món, cobrirem els oceans amb els nostres vaixells. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà i la bandera nordamericana es plantaran a les regions i costes del món”

Slide 13: 

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

Concessió petroliera (1901) : 

Concessió petroliera (1901) Entre el govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia i William Knox, el concessionari Art. 1r.- El govern de S. M. Imperial el xa garanteix al concessionari, pels presents pactes, un privilegi especial i exclusiu de buscar, obtenir, explotar, refirnar i comercialitzar el petroli, el gas natural, l’asfalt, [...] en tota l’extensió de l’imperi persa per una durada de seixanta anys. Art. 3r.- El govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia atorga gratuïtament al concessionari totes les terres incultes que pertanyen a l’Estat i que els enginyers del concessionari creguen necessàries per a la construcció de totes les instal·lacions o d’una part.

Slide 15: 

B) Demogràfiques animava Milions d’europeus a marxar a d’altres continents 1850-1914: + de 50 milions) CAUSES o FACTORS L’alt creixement demogràfic a Europa Població Any 1800 180 milions Any 1900 430 “ Els anys de sobreproducció, atur obrer i misèria dels més pobres Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 altres 13 L’emigració per viure a noves terres (EUA, Canadà, Austràlia, SudÀfrica, Argèlia, SudAmèrica, Sibèria ...) va ser una “sortida” per els més pobres a Europa

Slide 16: 

CAUSES o FACTORS “1849- Anunci publicat al Northampton Herald Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies) Carta de Cecil Rhodes (empresari i aventurer anglès) 1895. “Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats. El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir noves colònies per a col·locar-hi l’excès de població que patim.“

Slide 17: 

I estratègiques Per defensar les rutes comercials i els interessos de les empreses enfront a la competència estrangera C) polítiques Els governs Els militars Animaven l’expansió colonial Enfortia el sentiment nacionalista del poble i el prestigi dels Estats Aconseguien medalles i ascensos CAUSES o FACTORS Ja que

Slide 18: 

CAUSES o FACTORS Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864 “Afirmo que la política de França s’ha de fonamentar sobre una realitat evident: cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres, i atès que la política de conquesta de colònies és el mobil general de les potències europees, hem de prendre partit a favor seu”. Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895 “Entre totes les nacions del món tan sols la nació anglesa ha estat capaç de fundar i conservar colònies a totes les regions del món. Ens hem assegurat la submissió i la simpatia de les races que viuen a l’ombra de la nostra bandera. (...) Crec que la raça britànica és la més gran de totes les que el món ha conegut. (aplaudiments sorollosos)”

Slide 19: 

L’esperit d’aventura... 1841-1871- Expedicions per Àfrica Livingstone, Stanley,... 1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies 1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica 1895-1908- Expedicions a l’Àsia central 1909- El Pol Nord 1910- El pol sud D) Altres CAUSES de l’expansió colonial

Slide 20: 

E) Altres CAUSES de l’expansió colonial... o.... ...més aviat... JUSTIFICACIONS? E.1) LA MISSIÓ CIVILITZADORA E.2) EL RACISME La creença que la civilització europea era superior a la resta, i que Europa tenia el deure de imposar-la als “salvatges” La creença que la pròpia “raça” era superior a la resta, creença que només es podia demostrar exercint algun domini sobre les altres.

Slide 21: 

Fragment d’un text de Garnier, intel·lectual francès, 1864 “ Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se només amb l’afany de guany? No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància. “

Slide 22: 

Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863 “Conclussions: 1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra. 2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que entre els micos i els ximpanzés. 3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu. 4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’europeu que sota cap altre circumstància. 5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.

Slide 23: 

Les colònies De poblament S’hi establien emigrants europeus de forma permanent. Es van apropiar del territori. Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi. Canadà Austràlia Nova Zelanda SudÀfrica Argèlia D’explotació S’hi establien grans empreses per explotar els recursos naturals. Els indígenes treballaven en condicions de semiesclavitud en les plantacions o mines Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre. Índia Colònies africanes IndoXina ... Protectorats Teòricament: Existien governs natius independents que sol·licitaven voluntàriament la protecció “militar” a una potència colonial. A la pràctica, la potència colonial dominava i controlava els governs “titelles”. Marroc Egipte

El protectorat sobre Tunísia : 

El protectorat sobre Tunísia Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora, perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió. Jules Ferry, discurs davant la Cambra de Diputats, 1884.

El comerç de l'opi : 

El comerç de l'opi Pertot arreu el comerç se'n ressent, no es cobren rendes, perquè la moneda [de plata] és cara i la moneda de coure depreciada. Aquesta carestia de plata es produeix perquè ix del país en mas­sa, drenada pel comerç de l'opi. Aquest comerç el fan els anglesos. Aquest poble, com que no tenen de què viure a la seua terra, procura es­clavitzar els altres països, dels quals de primer procura debilitar els habitants [per l'ús de l'opi] [...] Ara ha llegat a la Xina el consum que ens assecarà els ossos, que ens rosegarà el cor, arruï­narà les nostres famílies i les nostres persones. Des que l'imperi existeix, no havia corregut mai un perill tan gran. És pitjor que un perill universal, que una invasió d'animals feroços. Dema- ne que el contraban d'opi siga inscrit en el codi entre els crims castigats amb la pena de mort. Memorial adreçat a l'emperador de la Xina, 1838

Slide 26: 

4.- ALGUNES CONSEQÜÈNCIES Explotació d’homes i terres en benefici de les metròpolis Expropiació de la terra i destrucció de l’agricultura tradicional Obligació de comprar a la metròpolis i destrucció del treball artesanal Impostos en diner i necessitat de Treballar en plantacions i mines 3.- ECONOMIQUES 1.- POLÍTIQUES Creació de fronteres artificials Aculturació 2.- CULTURALS

Slide 27: 

El creixement dels Conflictes internacionals Cuba Marroc 5.- ALGUNES CONSEQÜÈNCIES al món El conflicte dels balcans...

Slide 28: 

Les àrees d’expansió colonial europees (segles XV-XX)

Slide 29: 

Imperis colonials i estats en 1914

Slide 31: 

colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fashoda (1898) Zulus, Boers (1898) Congo (1885)

Conferència de Berlín (1885) : 

Desitjant establir en l’esperit de mútua entesa les condicions més favorables al desenvolupament del comerç i de la civilització de determinades regions d’Àfrica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de la lliure navegació (…). Desitjosos també de prevenir els malentesos i les disputes que puguin suscitar en el futur les noves preses de possessió efectuades a les costes d’Àfrica, i preocupats al mateix temps pels mitjans d’augmentar el benestar moral i material de les poblacions indígenes, hem resolt [...] reunir una Conferència ha Berlín. Article Primer. El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat a la conca del Congo [...], a la zona marítima de l’Oceà Atlàntic [...], a la zona que s’estén des de la conca del Congo fins a l’Oceà Índic [...] i fins a la desembocadura del Zambezi. Article Segon. Tots els pavellons, sense distinció de nacionalitat, tindran accés lliure a tot el litoral dels territoris enumerats a dalt [...]. Article Quart. Les mercaderies importades en aquests territoris romandran lliures de drets d’entrada i transit. Article Trenta-quatre. Tota potència que en el futur prengui possessió d’un territori situat a la costa del continent africà però fora de les seves possessions actuals, o que sense posseir-ne cap fins aleshores arribés a adquirir-lo [...], acompanyarà l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a les restants potències signants de la present Acta, amb l’objectiu de donar oportunitats a aquelles de fer valer les seves reclamacions. Extracte de l’Acta de la Conferència de Berlín (1885) Conferència de Berlín (1885)

Slide 33: 

Colònies 1914-19 Àsia Quins estats van protagonitzar l’imperialisme?

Slide 34: 

colonització d'Àsia Hong Kong Singapur

Slide 35: 

Canal de Panamà Colònies 1914 Àmèrica Quins estats van protagonitzar l’imperialisme?

La Doctrina Monroe : 

7ª. (...) Un principi referent als drets i interessos dels EUA és que els continents americans per la lliure i independent condició que han adquirit i que mantenen, no han de ser d'ara endavant considerats com a subjectes a colonització per cap potència europea (...) 48ª. (...) En consideració a les amistoses relacions que existeixen entre els Estats Units i aqueixes potències, hem de declarar que considerem com un vertader perill per a la nostra pau i tranquil·litat tota temptativa per la seua part que tinguera com a objecte estendre el seu sistema a aquest hemisferi (...). 49ª. (...) Però tractant-se d'aquests continents, les circumstàncies són molt diferents; no és possible que les potències aliades estenguen el seu sistema polític a cap d'aquells sense posar en perill nostra pau i el nostre benestar, ni és de creure tampoc que els nostres germans del sud volgueren acceptar una intervenció estrangera pel seu propi consentiment. Seria igualment impossible que acceptàrem amb indiferència una intervenció d'aquesta espècie, siga quina siga la forma en què es produïra (...). No hem intervingut en les guerres entre les potències europees i no intervindrem (...), únicament quan els nostres drets siguen lesionats o amenaçats, respondrem a les injúries o ens prepararem per a la defensa..." Missatge del President J. Monroe al Congrés, 2 de Desembre de 1823 La Doctrina Monroe

Corol·lari Roosevelt : 

Corol·lari Roosevelt És fals dir que els EE.UU. senten una necessitat de terres o alimenten projectes respecte a les altres nacions de l'hemisferi occidental, que no aspiren a la seua prosperitat. Tot el que el nostre país desitja és veure als seus veïns estables en l'ordre i la prosperitat. Tot país que es comporta bé pot comptar amb la nostra cordial amistat (...). Mals crònics o una incapacitat que ocasiona una relaxació general dels llaços de la societat poden acabar a Amèrica, com en altres parts, ocasionant la intervenció d'una nació civilitzada (...). Els nostres interessos són en realitat semblants als dels nostres veïns meridionals. Aquests pobles tenen importants riqueses naturals i si a l'interior de les seues fronteres la justícia i la llei regnen, la prosperitat no deixarà de manifestar-se. En tant que se sotmeten així a les lleis bàsiques de tota societat civilitzada, poden estar segurs que els tractarem amb una simpatia cordial i afectuosa. No intervindrem en els seus assumptes més que com últim recurs i només si es fa evident que la seua incapacitat o la seua mala voluntat per a exercir la injustícia (...) haguera violat els drets dels EE.UU. o haguera sol·licitat ajuda estrangera en perjudici de la nació americana en el seu conjunt (...). Afirmant la doctrina Monroe, prenent les mesures que hem adoptat en el que concerneix a Cuba, Veneçuela amà i esforçant-nos per limitar la guerra en Extrem Orient i assegurar la porta oberta a Xina, hem actuat en interès el nostre i en interès de la Humanitat sencera. (...) En els casos extrems, la nostra actuació pot estar justificada i ser necessària. La forma que ha de revestir l'acció depèn de les circumstàncies (...). Els casos en què podíem intervenir per les condicions intolerables a Cuba, són necessàriament poc nombrosos. Missatge anual del president T. Roosevelt, 6 de desembre de 1904

Slide 38: 

Els principals imperis

Slide 39: 

tractat de Stanley amb els caps de tes tribus indígenes de Mafela i Ngombi Reunits en conferència [...] han establert el següent tractat: Primer. Els caps de tribu de Mafela i Ngombi, segons els seus desitjos, accepten que l’Associació Internacional Africana s’estableixi als seus països per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, tant per a ells mateixos, com per als seus hereus i successors, cedeixen ara i per sempre a l’Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els seus territoris [...]. Tercer. Tots els camins terrestres i les vies fluvials que recorren el territori, el dret de pagar peatges, els drets de pesca, mines i boscos, són absoluta propietat de la mateixa Associació, així com qualsevol terreny no ocupat que pugui ser escollit. Quart. L’Associació Internacional Africana s’obliga a pagar als caps de tribu de Mafela i Ngombi els següents articles: una peça de roba per mes a cadascun dels caps que signen, a més d’un regal de roba per a la Junta [...] com a compensació pels drets concedits a aquesta Societat.

Imperi britànic : 

Imperi britànic

Imperi Francés : 

Imperi Francés

Evolució Imperi hispànic : 

Evolució Imperi hispànic

Imperi portugués : 

Imperi portugués

Colònies alemanyes : 

Colònies alemanyes

L’Imperi Holandés : 

L’Imperi Holandés

L’Expansió dels Estats Units : 

L’Expansió dels Estats Units

L’Imperi Japonés : 

L’Imperi Japonés

3. Les relacions internacionals des de 1870 fins a 1918 : 

3. Les relacions internacionals des de 1870 fins a 1918

Sistemes Bismarckians : 

Sistemes Bismarckians Factors tradicionals Monarquies tradicionals Diplomàcia secreta Cerca equilibri internacional potències Factors nous Nacionalisme Democràcia, premsa, opinió pública… Revolució industrial

Nacionalismes : 

Nacionalismes

Les reformes del sistema liberal britànic : 

Les reformes del sistema liberal britànic Considerant que cal prendre noves disposicions per regla­mentar les relacions entre les dues cambres del Parlament, que existeix un desig de substituir la Cambra dels Lords, tal com és actualment, per una segona Cambra de base popular i no here­ditària, [...] i que si el Parlament en el futur ha de fer aquesta substitució per limitar i definir els poders de la segona nova Cam­bra, aquesta llei s'encarregarà de restringir les atribucions de la Cambra dels Lords. Parlament Act, 18 d'agost de 1911.

Objectius Polítics de les Potències : 

Objectius Polítics de les Potències Rússia: sortida marítima Mediterrani i Àsia i augment de la seua influència als Balcans. GB: domini oceànic i seguretat Índia. França: venjança front Alemanya i ampliació imperi colonial a Àfrica i Àsia. Àustria-Hongria: expansió territorial als Balcans. Alemanya: aillament internacional de França i hegemonia internacional a Europa.

Els estats europeus, cap a la guerra : 

Els estats europeus, cap a la guerra Patriotes, cap francès no oblida el que vàrem perdre a la darrera guerra; [ ... ] és, en efecte, tot això el que cal defensar en la futura guerra, en la guerra inevitable, i –no temem dir-ho clarament- en la guerra molt més propera del que s’imaginen els pacifistes [ ... ]. Cap home amb seny i de bona fe no pot creure que ja s’ha dit l’última paraula en l’interminable conflicte que ens enfronta als prussians des de fa més de trenta anys [ ... ] Si nosaltres consentim a posar la República francesa sota el protectorat de l’imperi alemany; si nosaltres acceptem ser una colònia germànica i si nosaltres ens resignem a ser els tonquinesos de raça blanca; si capitulem sense lluitar, ens deixarem encerclar per un Zollverein que obrirà tots els nostres mercats als productes i a les especulacions industrials, comercials i financeres dels pangermanistes triomfants [ ... ]. Espereu, germans de l’Alsàcia i la Lorena ! Alemanya ha fet despertar França ! França està dempeus ! Visca França ! Discurs de Paul Déroulède a Champigny-la-Bataille, desembre de 1908.

Plantejaments de Bismarck : 

Plantejaments de Bismarck Cal superar la nostra situació present, siguem tan forts que puguem fer front a qualsevol eventualitat [...]. Entenc amb això exigir que fem encara esforços més grans que les altres potències a causa de la nostra situació geogràfica. Estem al centre d’Europa. Tenim almenys tres fronts per on ser atacats. França no té més que la seva frontera de l’Est per a defensar i Rússia la de l’Oest. Nosaltres estem més exposats que cap altre poble al perill de les coalicions, per raó de l’esdevenir de la història del món, per raó de la nostra situació geogràfica, i potser també per la manca de cohesió i unitat que ha presentat fins avui la nació alemanya en comparació a les altres nacions. Déu ha situat al costat nostre la nació més bel·ligerant i més agitada: els francesos. Ha deixat créixer a Rússia unes tendències guerreres que estaven lluny d’atènyer, els segles passats, les proporcions actuals. Estem esperonats, per dir-ho així, pels dos costats, i estem obligats a fer un esforç que, sens dubte, no hauríem de fer en d’altres condicions. Els lluços que amenacen les carpes a l’estany europeu ens impedeixen esdevenir carpes grosses ja que ens ataquen pertot arreu. Ens obliguen a avançar-nos, i també a mantenir-nos units. Otto von Bismarck, Pensaments i records, 1899.

Primer Sistema Bismarckià : 

Primer Sistema Bismarckià

Els objectius de la política de Bismarck : 

Els objectius de la política de Bismarck Els dos grans objectius de la política de Bismarck són: 1. La supremacia d'Alemanya a Europa i de la raça germànica en el món. 2. La neutralització del poder i influència de la raça llatina a França i en qualsevol altre lloc. Per a aconseguir aquests objectius no es detindrà davant res mentre viva, per la qual cosa hem d'estar preparats per a qualsevol sorpresa en el futur (...). Tinc la sensació de que el restabliment del futur equilibri de poder a Europa sobre la base d'una pau general és l'objectiu diplomàtic pel qual hem de treballar i que res pot fer-se mentre els alemanys no hagen aconseguit el seu or francès i els francesos es desfacen dels soldats alemanys. Els alemanys, com vostè sap, veuen la guerra de venjança com quelcom inevitable i estan fent immensos preparatius per a això. Alemanya és en realitat un gran camp preparat per a llançar-se a la guerra en el termini d'una setmana amb un milió d’homes (...). Thiers està una altra vegada enemistat amb Berlín, perquè el govern rus ha advertit el govern alemany de què Thiers està treballant per a atraure a Rússia a l'aliança anglofrancesa contrària als seus desitjos. Jo mateix crec que l'aliança o acord entre Rússia i Alemanya (...) és real, íntima i sincera, i que han acordat protegir a Àustria sempre que aquesta els obeïsca i servisca, però ai d'Àustria si intentara algun dia ser independent! Llavors, els elements alemanys i eslaus dels que es compon seran impulsats a gravitar entorn dels seus centres naturals, deixant a Hongria i les seues dependències com un vassall semioriental d'Alemanya i Rússia (...). Carta d'Odo Rusell, ambaixador britànic a Berlín a l'ambaixador britànic a París, 14 de març de 1873.

Slide 59: 

GRAN BULGÀRIA segons el Tractat de San Stefano Administrada per TURQUIA

La crisi balcànica de 1878 i el Congrés de Berlín. : 

La crisi balcànica de 1878 i el Congrés de Berlín. Article 1r. Bulgària queda constituïda en principat autonòmic i tributari davall la sobirania de S. M. I. el Sultà; tindrà un govern cristià i una milícia nacional. Art. 2n. El principat de Bulgària comprendrà el següent territori (...): al nord el Danubi, a l'est el mar Negre, al sud la cadena principal de les muntanyes Balkan, a l'oest la cresta de Ródope i la línia divisòria entre els rius Struma i Morava. Art. 3r. El príncep de Bulgària serà lliurement triat per la població i confirmat per la Sublim Porta amb l'assentiment de les potències. Cap membre de les monarquies regnants podrà ser triat Príncep de Bulgària (...). Art. 13. Es formarà al sud dels Balcans una província que prendrà el nom de "Rumèlia Oriental" i que quedarà davall l'autoritat política i militar directa de S. M. I. el Sultà, amb les condicions d'autonomia administrativa. Tindrà un governador general cristià (...). Art. 17. El governador general de Rumèlia Oriental serà nomenat per la Sublim Porta, amb l'assentiment de les potències, durant un termini de cinc anys (...). Art. 25. Les províncies de Bòsnia i Hercegovina seran ocupades i administrades per Àustria-Hongria (...). Amb la finalitat d'assegurar el manteniment del nou Estat polític (de Novi-Pazar, entre Sèrbia i Montenegro) (...) i la seguretat de les vies de comunicació, Àustria-Hongria es reserva el dret a tenir guarnició i de mantenir les rutes militars i comercials sobretot aquest territori de l'antic vilaiat de Bòsnia. (...). Acta Final del Congrés de Berlín de 13 de juny de 1878

Segon Sistema Bismarckià : 

Segon Sistema Bismarckià

Slide 62: 

Extracte del Tractat de la Triple Aliança, signat a Viena el 1882 Ses majestats l’Emperador d’Àustria i Rei d’Hongria, l’Emperador d’Alemanya, Rei de Prússia, i el Rei d’Itàlia, animats pel desig d’augmentar les garanties de pau general, d’enfortir el principi monàrquic i de mantenir amb això intacte l’ordre social i polític en els seus estats respectius, han acordat la conclusió d’un tractat que, en virtut de la seva naturalesa essencialment conservadora i defensiva, no persegueix cap altra finalitat que la de prevenir-los contra els perills que puguin amenaçar la seguretat dels seus Estats i la tranquil·litat d’Europa [...]. Article 2. En cas que Itàlia, sense provocació directa per la seva part, fos atacada per França per qualsevol motiu, les altres dues Parts contractants estaran disposades a prestar a la Part atacada auxili i ajuda directa amb totes les seves forces. La mateixa obligació incumbirà a Itàlia en el cas d’una agressió no directament provocada de França contra Alemanya. Article 3. Si una o dues de les Altes Parts contractants, sense provocació directa per la seva part, fossin atacades i es trobessin en guerra contra dues o més potències no signants del present pacte, el “casus foederis” es presentarà simultàniament per a totes les Altes Parts contractants [...]. Article 5 [...]. Per qualsevol cas de participació comuna en una guerra, les Altes Parts contractants es comprometen des d’ara a no concloure ni armistici, ni pau, ni tractat sinó de comú acord entre les tres. Article 6. Les Altes Parts contractants es comprometen recíprocament a mantenir el secret, tant sobre el contingut com sobre l’existència del present Tractat.

Tercer Sistema Bismarckià : 

Tercer Sistema Bismarckià

El Tractat de Reassegurança (1887) : 

El Tractat de Reassegurança (1887) Art. 1r. En el cas que una de les Altes Parts es trobara en guerra amb una tercera gran potència, l'altra mantindria (...) una neutralitat benèvola i dirigiria les seues preocupacions a la localització del conflicte. Aquesta disposició no s'aplicaria a una guerra contra Àustria o França, en el cas que aquesta guerra resultara d'un atac dirigit contra una d'aquestes dues últimes potències per una de les Altes Parts contractants. Art. 2n. Alemanya reconeix els drets històricament adquirits per Rússia a la Península Balcànica (...) i la legitimitat de la seua influència preponderant i decisiva a Bulgària i Rumèlia Oriental. Els dos Estats es comprometen a no admetre cap modificació del statu quo territorial de l’esmentada península sense un acord previ entre elles i a oposar-se eventualment a qualsevol temptativa de menyscabar aqueix statu quo i modificar-ho sense el seu consentiment. Art. 3r. Els dos Estats reconeixen el caràcter europeu i mútuament obligatori del principi del tancament dels estrets (...) basat en el dret de gents, confirmat pels tractats (...), i vetllaran en comú perquè Turquia no faça excepció d'aquesta regla en favor dels interessos de qualsevol govern. Art. 4t. El present tractat estarà en vigor durant tres anys (...). Art. 5é. Les Altes Parts es prometen mútuament el secret (...) Protocol Addicional i molt secret: 1. Alemanya prestarà ­(com en el passat) el seu suport a Rússia a fi de restablir a Bulgària un govern regular i legal. Promet no donar en cap cas el seu consentiment a la restauració del Príncep de Battenberg. 2. En el cas que l'Emperador de Rússia es veiés en la necessitat d’assumir ell mateix la tasca de defensar l'entrada del Mar Negre, Alemanya es compromet a acordar la seua neutralitat benèvola i el seu suport moral i diplomàtic a les mesures que S. M. jutge necessari adoptar per a protegir la clau de l'Imperi (...)». Signat Comte de Bismarck, Comte de Paul Schouvaloff. Donat a Berlín el dia 18 del mes de juny de 1887.

L'actitud de Bismarck davant el fet colonial. : 

L'actitud de Bismarck davant el fet colonial. Alemanya no es proposa imitar la política francesa, sinó només recolzar i protegir als seus comerciants. No seria polític per la nostra part ocupar territoris en què no tenim interès algun per a oferir un estímul fictici a l'emigració alemanya. No tenim funcionaris prou experimentats com per a establir un sistema colonial d'aquest gènere. Actuar així ens costaria massa car i seria una molesta càrrega per a les nostres forces navals. (...) Crec que el deure de l'Imperi consisteix a estendre la seua protecció a les empreses llunyanes fundades per súbdits de l'Imperi i no sols a les seues factories sinó també als territoris que puguen adquirir. M'opose absolutament a la creació de colònies segons un pla que considere negatiu i que consisteix en adquirir un territori i col·locar en ell a una guarnició i funcionaris i després invitar les gents a què vagen a viure en ell. No crec que es puguen crear colònies artificialment. (...) La meua intenció, conforme a la de S. M. l'Emperador, és deixar la responsabilitat total de la fundació i desenvolupament material de la colònia a l'activitat i a l'esperit d'empresa dels nostres conciutadans que comerciaran dellà els mars. M'interessa menys servir-me de la forma com s'annexen les províncies d'ultramar, que concedir franquícies semblants a les llicències reials angleses (...). Essencialment és necessari deixar als interessats la tasca de governar i, respecte als europeus no deixar-los més que la possibilitat d'una jurisdicció europea, amb la major protecció possible, sense veure'ns obligats a mantenir guarnicions en aqueixos llocs (...). Discurs pronunciat per Bismarck al Reichstag el 26 de juny de 1884

El camí a la guerra: la dissolució dels sistemes bismarckians : 

El camí a la guerra: la dissolució dels sistemes bismarckians La creació de la Triple Entent: l’aillament d’Alemanya Les crisis marroquines La qüestió d’Orient

Aliances i entents entre França, Gran Bretanya i Rússia : 

Aliances i entents entre França, Gran Bretanya i Rússia

El conveni militar franco-rus : 

El conveni militar franco-rus Convenció militar entre França i Rússia feta a Sant Petersburg el 18 d'agost de 1892 França i Rússia [...] han convingut hui en aquestes disposi­cions: 1r.- Si França és atacada per Alemanya, o per Itàlia amb el suport d'Alemanya, Rússia utilitzarà totes les seues forces disponibles per atacar Alemanya. Si Rússia és atacada per Alemanya, o per Àustria amb el suport d'Alemanya, França utilit­zarà totes les seues forces disponibles per combatre Alemanya. 2n.- En el cas que les forces de la Triple Aliança, o d'una de les potències que en formen part, es mobilitzaren, França i Rússia, davant la primera notícia del fet, i sense que calga un acord previ, mobilitzaran immediatament i simultàniament la totalitat de les seues forces. 3r.- Aquestes forces s'utilitzaran a fons, amb la màxima diligència, de manera que Alemanya haja de lluitar alhora al front oriental i a l'occidental. 4t.- Els estats majors dels exèrcits dels dos països es consultaran sempre que calga. 5é.- França i Rússia no conclouran la pau per separat.

El punt de vista britànic sobrela política naval alemanya : 

El punt de vista britànic sobrela política naval alemanya Tot el caràcter de la flota alemanya mostra que està destinada a l'acció agressiva i ofensiva més àmplia possible, al mar del Nord i a l'Atlàntic nord, una acció dirigida, d'acord amb el memoràndum que acompanya el primer projecte de llei, contra la potència naval més forta, en el moment en què no es trobe, per obligacions a les colònies o en un altre punt de l'imperi, en condicions de concentrar totes les forces per a respondre a l'atac. L'estructura dels vaixells de guerra alemanys mostra clarament que estan destinats a l'atac i a l'acció. No són creuers destinats a protegir les colònies i un comerç arreu del món [...]. No em vull referir a detalls tècnics, però la posició dels canons, el tipus d'armament, la manera en què estan col·locats els llançatorpedes, tot plegat permet afirmar als experts navals que la idea d'una acció sobtada i agressiva de dimensions molt àmplies contra una gran potència naval moderna constitueix indubtablement el principi rector de la política naval alemanya.   Comissió de Defensa Imperial, sessió número 118, 11 de juliol de 1912.

Les crisis marroquines (1905 i 1911) : 

Les crisis marroquines (1905 i 1911) Carta de Kiderlen-Wächter, secretari d’Estat alemany d’Afers Exteriors, adreçada al canceller el juliol de 1911. Els francesos s’adonen que han de donar-nos una compensació en el terreny colonial. Però volen fer-ho de manera que siga la mínima possible [...]. No es decidiran a fer una oferta acceptables fins que estiguen convençuts que, si no és així, estem disposats a tot [...]. Hem d’aconseguir tot el Congo francés: és la darrera ocasió que tenim d’obtenir a Àfrica alguna cosa acceptable sense necessitat d’arribar a la guerra. Trossos del Congo, malgrat que siguen molt rics en cautxú, ivori i altres matèries primeres, no ens serviran de res. Cal que arribem fins al Congo Belga per estar ben situat el dia en què es repartisca i poder comunicar-nos, travessant-lo, amb la nostra Àfrica Oriental. Qualsevol altra solució fóra per a nosaltres una derrota.

Inicis de la primera crisi marroquina (1905) : 

Inicis de la primera crisi marroquina (1905) A l'Emperador Guillem II (Absolutament reservat). Només vaig saber que la V. M. aniria a Tànger, vaig disposar que la "Norddeutsche Zeitung" repetira que la V. M. va declarar a Vigo, l'any passat, que no aspiràvem a cap avantatge territorial al Marroc i que el nostre únic desig és que es mantinguera allí la llibertat de comerç. Cal considerar com una conseqüència d'aquesta declaració l'acord de la colònia anglesa de Tànger d'alçar un Arc de Triomf en honor de la V. M. Aquest detall posa de manifest la fermesa de la posició en què ens hem col·locat. Presentant-nos com a representants de la igualtat econòmica per a tot el món, ens convertim ipso facto en protectors del comerç anglès al Marroc, els interessos del qual van ser sacrificats pel Govern britànic quan va formar el conveni amb França. Els comerciants anglesos són massa "sharp" (així en l'original, pot traduir-se per: aguts, clarividents) per a no comprendre el que ocorreria amb ells i amb tots els estrangers. Ni el Sultà afavorint així l'adhesió progressiva del Marroc a França. Sense tenir en compte que seria per a nosaltres una pèrdua econòmica considerable l'exclusió sistemàtica dels comerciants i els concessionaris estrangers al Marroc (com abans de Tunis), revela un desconeixement del nostre poder per part de Delcassé el fet d'opinar que no val la pena entrar en negociacions amb Alemanya respecte al Marroc. En aquesta ocasió Delcassé ens ignora per complet. Sembla, doncs, encertat que la V. M., sense dir res ofensiu per a França, la menyspree al Marroc, que no faça al·lusions a la intervenció francesa en aquell país ni concedisca a l'encarregat de negocis francès l'honor de dirigir-li la paraula [...]. Comunicació secreta del Canceller Bülow a l'Emperador Guillem II, 26 de març de 1905

La segona crisi marroquina: Alemanya renúncia als seus interessos al Marroc. : 

La segona crisi marroquina: Alemanya renúncia als seus interessos al Marroc. Art. 1r.- El Govern Imperial alemany declara que perseguint només interessos econòmics al Marroc, no s’oposarà a qualsevol acció que puga ser adoptada per França amb l'objecte d'assistir el govern marroquí en la introducció de qualsevol tipus de reformes administratives, financeres i militars, que puguen ser necessàries per al bon govern de l'Imperi (...), però amb la reserva que l'acció francesa assegurarà la igualtat econòmica entre els poders estrangers al Marroc. En el cas que França es vega obligada a precisar i estendre el seu control i la seua protecció, El Govern Imperial Alemany, reconeixent la plena llibertat d'acció de França, no suscitarà objeccions, a condició de que es respecte la llibertat comercial garantida pels antics tractats. Queda acordat que els drets i accions del Banc de l'Estat del Marroc, com ara es van definir en l'Acta d’Algeciras, no seran en cap mode contradits. Art. 2n. Amb tal finalitat s'estableix que el Govern Imperial no suscitarà objeccions a França si, després d'aconseguir el consentiment del Govern Marroquí, impulsa accions que puga considerar necessàries per al manteniment de l'ordre i seguretat de les transaccions comercials (...) Art. 4t. El Govern francès es declara resolt a mantenir el principi de la llibertat comercial al Marroc i no permetrà cap desigualtat, ja amb relació a l’establiment de tarifes de transport per ferrocarril, fluvials o altres mitjans i especialment respecte a totes les qüestions de trànsit. El Govern francès usarà la seua influència també amb el Govern marroquí, per a impedir qualsevol tracte diferencial dels súbdits de les diferents potències. Convenció franc-alemanya sobre el Marroc, 7 de novembre de 1911.

Nacionalisme marroquí : 

Nacionalisme marroquí Hem estat acusats de rebels perquè hem combatut pel nostre país. Que potser no fóreu vosaltres el primer poble que va prendre les armes i es va llançar a la defensa de la llibertat, de la seua terra i de la seua tradició? Ens han acusat de fer la guerra com a entrete­niment, però aquestes calúmnies es desfan davant qualsevol anàlisi. Proclamem el nostre dret de viure en pau i de desenvolupar els recursos del nostre país en benefici dels seus habitants. He enviat els meus germans i els meus ministres a París perquè és el bressol de la llibertat, la capital de la igualtat, la mare de la civilització moderna, i perquè esperem que la noble nació francesa, que tan sovint ha protegit els dèbils, reconeixerà el dret del Rif a viure com a nació lliure. El nostre propòsit, el nostre principi, el nostre ideal és la pau i la independència. Carta d'Abd el-Krim al diari «L'Humanité» el 20 d'agost de 1925.

Primera Crisi Balcànica(1908) : 

Primera Crisi Balcànica(1908)

Segona Crisi Balcànica (Guerres Balcàniques 1912-1913) : 

Segona Crisi Balcànica (Guerres Balcàniques 1912-1913)

Atentat a Sarajevo : 

Atentat a Sarajevo

Ultimàtum austríac a Sèrbia : 

Ultimàtum austríac a Sèrbia El govern reial de Sèrbia ha de comprometre’s a: 1r. Adquirir tota publicació que fomenti l’odi i el menyspreu a la monarquia [...]. 2n. Dissoldre immediatament la societat anomenada Narodna Odvrana [la Mà Negra, la Societat Secreta patriòtica sèrbia que aspirava a unir tots els pobles eslaus del nord i que havia organitzat l’atemptat de Sarajevo] [...]. 5è. Acceptar la col·laboració a Sèrbia dels òrgans del govern imperial per tal de suprimir-hi el moviment subversiu [...]. 6è. Obrir una enquesta judicial sobre els participants en el complot del 28 de juny [...]. 7è. Arrestar els comandants Tankositx i Giganovitx, compromesos en l’atemptat. 8è. Impedir el tràfic il·legal d’armes a través de les seves fronteres [...]. El govern imperial i reial espera la resposta del govern serbi abans del dissabte 25 d’aquest mes a les cinc de la tarda.

Declaració de guerra francesa : 

Declaració de guerra francesa A la nació francesa: D’alguns dies ençà l’estat d’Europa s’ha agreujat considerablement, malgrat els esforços de la diplomàcia. L’horitzó s’ha cobert d’ombres. En aquests moments, la majoria de nacions han mobilitzat llurs forces. Fins i tot els països protegits per la neutralitat han cregut que era llur deure adoptar aquesta mesura a títol de precaució (...). Sol·lícit de la seva responsabilitat, sentint que faltaria a un deure sagrat si deixava les coses en aquest estat, el Govern acaba de signar el decret que imposen les circumstàncies. La mobilització no és la guerra. En les circumstàncies actuals, tot al contrari, ens sembla el millor mitjà per assegurar una pau honrosa (...) En aquest moment no hi ha partits: només existeix la França eterna, la França pacífica i resolta, la França del dret i de la justícia, eternament unida en la calma, la vigilància i la dignitat.   Signat pel president de la República Francesa, Raymond Poincaré el 2 d’agost de 1914.

Manifest de Zimmerwald, 7 d’octubre de 1915. : 

Manifest de Zimmerwald, 7 d’octubre de 1915. Ja fa més d’un any que dura la guerra! Milions de cadàvers cobreixen els camps de batalla. Milions d’homes quedaran mutilats la resta dels seus dies. Europa ha esdevingut un escorxador gegantí d’homes. Tota la civilització creada pel treball de moltes generacions està abocada a l’anorreament (...) No podem ni hem de romandre inactius davant d’aquesta situació que amenaça el futur de la humanitat (...) Nosaltres, representants de partits socialistes, de sindicats o de minories d’aquestes organitzacions (...) Nosaltres, que no ens situem en el terreny de la solidaritat nacional amb els nostres explotadors, però que hem restat fidels a la solidaritat internacional del proletariat i a la lluita de classes, ens hem reunit per reprendre els lligams trencats de les relacions internacionals, per cridar a la classe obrera a tornar a prendre consciència d’ella mateixa i empènyer-la a la lluita per la pau (...), sense annexió, ni indemnització (...)   Manifest de Zimmerwald, 7 d’octubre de 1915.

Els europeus, a favor de la pau ? : 

Els europeus, a favor de la pau ? Durant els calorosos dies de finals de juliol (de 1914), jo era a Cambridge, discutint la situació amb tothom. Considerava impossible creure que Europa estigués tan boja per precipitar-se a la guerra, però estava convençut que, si arribava a haver-hi guerra, Anglaterra s’hi veuria involucrada. Jo desitjava vivament que Anglaterra es mantingués neutral, de manera que vaig recollir firmes d’un ampli nombre de professors i companys per a una declaració que, a aquest efecte, va aparèixer en el Manchester Guardian. El dia que la guerra va ser declarada, gairebé tots ells van canviar de parer. Em vaig passar la tarda passejant pels carrers, especialment per la rodalia de Trafalgar Square, observant una entusiasmada gentada que em feia sensible a aquestes emocions (...) Havia suposat ingènuament el que la majoria dels pacifistes afirmaven: que les guerres eren una imposició de governs despòtics i maquiavèl·lics sobre una població que les rebutjava (...) RUSSELL, Bertrand, Autobiografia, 1951

4. La I Guerra Mundial : 

4. La I Guerra Mundial

Slide 82: 

La guerra: Bàndols enfrontats Front oriental Front occidental Linia de trinxeres 1914-18 Màxim avenç alemany

Slide 83: 

6.4. a)Bàndols enfrontats Entesa França Gran Bretanya Rússia (fins 1917) Sèrbia (ocupada) Bèlgica (ocupada) Montenegro (ocupada) Japó Itàlia (1915) Romania (1916) Grècia (1917 EUA (1917) Potències centrals Alemanya Àustria-Hongria Turquia Bulgària (1915)

Slide 84: 

Evolució de la Guerra 1. La marxa cap el front i la guerra de posicions (1914)

Slide 85: 

2. El desastre humà: La guerra de posicions I les trinxeres (1915-1918

Slide 88: 

La guerra Front oriental Front occidental Linia de trinxeres 1914-18 Màxim avenç alemany De les grans potències, quina sembla que era la més dèbil?

Slide 89: 

3. Guerra submarina i Revolució (1917) Rússia: - El poble rus, fart de la guerra, inicia una revolució popular contra el Tsar i el seu govern semiabsolutista - La revolució va significar l’arribada al poder dels comunistes. - El govern comunista col·lectivitzà la propietat. i signà la pau amb Alemanya i Àustria. Semblava que la guerra es decantaria a favor d’Alemanya i Àustria, ja que no haurien de lluitar en dos fronts alhora. Però... EUA: - Declara la guerra a Alemanya.

Slide 90: 

Catorze Punts de Wilson Prohibició de la diplomàcia secreta en endavant. Absoluta llibertat de navegació en la pau i en la guerra fora de les aigües jurisdiccionals. Desaparició de les barreres econòmiques. Garanties per a la reducció dels armaments nacio­nals. Reajustament, absolutament imparcial, de les recla­macions colonials [...]. Evacuació de tot el territori rus i donar a Rússia ple­na oportunitat per a un desenvolupament propi, amb l'ajuda de les potències. Restauració de la plena i lliure sobirania de Bèlgi­ca. Alliberament de tot el territori francès i reparació dels perjudicis causats per Prussià en 1871. Reajustament de les fronteres italianes d'acord amb el principi de la nacionalitat. Desenvolupament autònom dels pobles d'Àustria- Hongria. Evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro; conces­sió d'un accés al mar a Sèrbia i restabliment de les re­lacions entre els estats balcànics, d'acord amb els seus sentiments i el principi de la nacionalitat. Seguretat de desenvolupament autònom de les na­cionalitats no turques de l'imperi otomà. Polònia, estat independent, amb accés al mar. Associació general de nacions, constituïda per mitjà de pactes específics amb la finalitat de garan­tir mútuament la independència política i la inte­gritat territorial, tant dels estats grans com dels es­tats petits. 8 de gener de 1918

Slide 91: 

4. Ofensiva Final (1918) Tardor any 1918 Imperi Áustriac: esclaten revoltes nacionalistes dels serbis, romanesos, txecs, polacs i hongaressos. L’Emperador es veu obligat a abdicar. Àustria es rendeix. Alemanya: Revoltes populars socialistes en algunes ciutats. Negativa d’alguns soldats d’anar al front. El Kaiser abandona el país. El nou govern provisional demana l’armistici.

Slide 92: 

1.- Els canvis després de la guerra Ascensió dels EUA i el Japó Aparició de les nacionalitats europees Inici de l’emancipació de les colònies 2.- El cost de la guerra El cost demogràfic 9-10 milions de morts Disminució de la natalitat conseqüències

Slide 93: 

Les pèrdues humanes de la I guerra mundial [ HOWARD, Michael (2003), La primera guerra mundial , Barcelona, Crítica, p. 175 ]

Slide 94: 

conseqüències L’època dels grans conflictes 2.- El cost de la guerra El cost econòmic França 200.000 cases, 3 milions d’hectàrees de cultius arrasades... Devastació de gran intensitat Nord de França, Bèlgica, Rússia, Nord Itàlia... Destrucció de xarxes de ferrocarril, comunicacions i transport... Cal una reconstrucció lenta i costosa Endeutament Pels països vençuts Reparacions de guerra provoca Esgoten les reserves d’or inflació provoca

Slide 95: 

Evolució del deute públic dels estats en guerra (en milers de milions de francs or)

Slide 96: 

Els deutes dels estats europeus amb els Estats Units (en milions de dòlars, el 8 de febrer de 1919)

Slide 97: 

Evolució dels índexs de producció

Slide 98: 

conseqüències L’època dels grans conflictes 3.- Problemes polítics i socials Descrèdit del liberalisme Poca base democràtica dels nous països europeus Augmenta el suport al totalitarisme per la por al comunisme Malgrat tot, s’estén el sufragi universal i el vot femení Conflictes socials Baixa el nivell de vida (vagues i agitació social) El moviment obrer aconsegueix la jornada de les 8 hores La situació de la dona millora en accedir a serveis i professions liberals 3

Slide 99: 

Pau imposada (Diktat de Versalles) Wilson (EUA), G. Clemenceau (França), Lloyd George (G.B.) i Orlando (Itàlia) El programa dels 14 punts (Wilson) Rebuig de la diplomàcia secreta Recolzament a la democràcia Principi de les nacionalitats Reivindicacions territorials i reparacions de guerra Tractats i paus L’època dels grans conflictes conseqüències 4.- Els Tractats de pau

Slide 100: 

Alemanya Pau de Versalles Reparacions de guerra (300.000 milions de francs) Reducció de l’exèrcit (100.000 homes) Obligada a cedir territoris A més... Divisió d’Alemanya pel corredor polonès 1 unitat L’època dels grans conflictes 2n crèdit conseqüències 5 Alsàcia i Lorena a França Desmilitarització de la Renània Pèrdua de totes les colònies

Tractat de Versailles : 

Art. 45.- En compensació per la destrucció de les mines de carbó del nord de França, i amb càrrec a l’import de la reparació de danys de guerra deguda per Alemanya, aquests cedeix a França la propietat sencera i absoluta, franca i lliure de deutes i càrregues, amb dret exclusiu d’explotació, de les mines de carbó situades a la conca del Sarre (...). Art. 51.- Els territoris cedits a Alemanya en virtut dels preliminars de pau signats a Versalles el 26 de febrer del 1871 (Alsàcia i Lorena), (...) queden reintegrats a la sobirania francesa a partir de l’armistici de l’11 de novembre del 1918. Art. 160.- Des d’aquest moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit alemany no deurà excedir de 100.000 homes, inclosos els oficials i dipòsits, i serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre i en el territori i a la policia de les fronteres (...). Art. 169.- Dins del termini de dos mesos, (...) les armes, les municions i el material de guerra alemany, fins i tot el destinat a la defensa contra aeronaus, existents a Alemanya i que superen les quantitats autoritzades, hauran de ser lliurats als governs de les principals potències aliades i associades per a que siguen destruïts o inutilitzats (...). Art. 180.- Totes les fortaleses i fortificacions de campanya situades en territori alemany a occident de la línia traçada a 50 quilòmetres a l’est del Rhin seran desarmades i desmantellades. Tractat de Versailles

Slide 102: 

Art. 190.- Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres vaixells de guerra que els destinats a substituir a les unitats armades previstes en aquest tractat (...). Art. 198.- Les forces armades d’Alemanya no poden tindre aviació militar ni naval (...). Art. 173.- Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar obligatori. L’exèrcit alemany sols podrà constituir-se i reclutar-se mitjançant voluntaris (...) Art. 231.- Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-les causades, de totes les pèrdues i de tots els danys patits pels governs aliats i les seues nacions com a conseqüència de la guerra. Art. 232.- Els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguen reparats tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades i als seus béns. Art. 233.- La quantia d’aquests danys, per la reparació dels quals Alemanya ha de pagar, serà fixada per una comissió interaliada, que prendrà el títol de Comissió de Reparacions. Art. 428.- [...] Els territoris alemanys situats a l’oest del Rhin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període de quinze anys (...). Tractat de Versalles, Part VIII, Reparacions.

Slide 103: 

1 unitat L’època dels grans conflictes 2n crèdit Les altres paus conseqüències 6 Àustria Tractat de Saint-Germain Hongria Tractat de Trianon Turquia Tractat de Sèvres Bulgària Tractat de Neuilly Pèrdua de territoris i desfeta dels imperis austríac i turc provoquen

Slide 106: 

L’època dels grans conflictes conseqüències Els tractats de pau provoquen l’aparició de nous Estats

Slide 107: 

1 unitat L’època dels grans conflictes 2n crèdit conseqüències

Slide 108: 

L’època dels grans conflictes conseqüències 5.- La construcció de la pau La Societat de Nacions (SDN) París, 1919 Garantir la pau i la seguretat internacionals Cooperar en el progrés cultural i econòmic Ginebra, Assemblea General (45 Estats) Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisi política Però.. Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupa el Ruhr Per tal de solucionar aquest problema es realitza el Pacte de Locarno, 1925 Reconciliació francoalemanya, Acceptació de fronteres occidentals d’Alemanya Acceptació del Pla Dawes, que facilita el pagament de reparacions L’any 1928, Pacte Briand-Kellogg Sobre seguretat col·lectiva

Slide 109: 

LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919). PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudes d’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obligacions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de Nacions: (...) Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat dels membres representats en la reunió (...). Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la reducció dels armaments nacionals al mínim compatible amb la seguretat nacional (...) Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota agressió exterior la integritat territorial i la independència política present de tots els membres de la Societat (...). Art. 161.- Si un membre de la Societat recorrira a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte de guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o financera amb ell (...).

authorStream Live Help