la revolució industrial

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació del Tema 2 corresponent a la Revolució Industrial, integrat en l'assignatura Història del Món Contemporani

Comments

Presentation Transcript

Tema 2 : 

Tema 2 La Revolució Industrial

1. Revolució industrial i Industrialització: conceptes i cronologia : 

1. Revolució industrial i Industrialització: conceptes i cronologia procés d’industrialització. procés de canvi tecnològic Procés històric: Revolució Industrial Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard)

Característiques : 

Característiques creixement econòmic innovació tecnològica i organitzativa profundes transformacions en l’economia i en la societat. Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard)

Cronologia : 

Cronologia Primera Revolució industrial: segle XVIII – 1850 sistema fàbrica mecanització del treball vapor i carbó indústria tèxtil i metal·lúrgica Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard)

Cronologia : 

Cronologia Segona Revolució industrial: 1870-1929? noves formes d’organització del treball i de la producció noves fonts d’energia: petroli, gas i electricitat Nous materials: acer i formigó nous sectors punters: siderúrgia, química i indústria de béns de capital i maquinària. Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard)

Cronologia : 

Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Cronologia Tercera Revolució industrial: des de 1970 automatització i especialització flexible energia nuclear Sectors punta: microelectrònica, informàtica, comunicacions, biotecnologia i nous materials

2. La «primera Revolució Industrial»: el naixement de la indústria moderna a Gran Bretanya : 

2. La «primera Revolució Industrial»: el naixement de la indústria moderna a Gran Bretanya FACTORS Creixement demogràfic Revolució agrícola o nova agricultura? Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer Estat i societat La revolució tecnològica Finançament, organització i diversitats regional. Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard)

2.1. Creixement demogràfic : 

2.1. Creixement demogràfic augment fecunditat descens mortalitat Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Augment producció agrícola

2.2. La Revolució agrícola : 

2.2. La Revolució agrícola racionalització de les explotacions (sistema Norfolk) Fi del guaret Augment de la producció i la productivitat Més menjar Augment de la població Més menjar per al ramat Més ramat Més fertilitzants

2.2. La Revolució agrícola : 

2.2. La Revolució agrícola Introducció de nous conreus i fertilitzants Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard)

2.2. La Revolució agrícola : 

2.2. La Revolució agrícola Expansió de la superfície conreada i transformacions estructura propietat (General Enclosure Act 1801) Canvis en l’estructura de la propietat: els cercaments (enclosures) S’obliga a cercar, per llei, els antics openfields i comunals → propietat privada Major inversió dels grans propietaris Augment dels beneficis Més demanda Més inversió Augment de la productivitat Els xicotets propietaris perden terres i comunals Jornalers Fàbriques (ciutat) Indústria a domicili Augment de l’extensió conreada: Augment producció Disminució preus productes agrícoles Millor alimentació i disminució morbiditat

2.2. La Revolució agrícola : 

2.2. La Revolució agrícola Expansió de la superfície conreada i transformacions estructura propietat (General Enclosure Act 1801) 17 de gener, 1776. Sol·licitud de Stephen Croft, el Jove, Lord del Feu de Stillington […], del Reverend James Wosley […], del Reverend Lawrence Sterne […]. del Senyor William Stainforth i d’altres persones […] també propietaris de tinences de cases (Copyhold Messuages), Cottages, Hisendes i altres propietats en l’esmentada parroquia; fou presentada al Parlament i llegida; exposant que a l’esmentat Feu i Parròquia hi ha un comú o erm […] i també altres camps oberts i riberes de rius (Ings), els quals, en la seua actual situació, són incapaços d’amillorament; i que seria un gran avantatge per a algunes persones interessades a l’esmentat comú, camps i riberes, si foren tancades i dividides en parcel·les específiques, i tots els drets de Comú […] fossen abolits, o l’esmentat comú fos així tancat, i se li atorgara poder a alguns posseïdors i propietaris d’hisendes per a igualar i tancar les mateixes […], i després d’adjudicar-les i tancar-les, tots els drets del Comú o Serveis fossen suspesos […] de tal manera i sota la regulació que al Parlament li semble. Amb el pretext de fer millores en les terres de la parròquia esmentada, es vol privar els llauradors sense terres i també totes les persones que tenen drets sobre les terres comunals del privilegi tan necessari que en aquest moment tenen, és a dir, que els bous, els vedells i els corders puguen pasturar en aquestes terres. Aquest privilegi no solament permet que els llauradors puguen mantenir la família durant l'hivern, sinó que també els permet entregar als ramaders caps de bestiar jove a un preu raonable per a poder-lo engreixar i vendre'l al mercat més endavant a un preu més moderat. A més, els demandants consideren que el resultat més desastrós d’aquests tancaments serà el despoblament quasi total del camp (...). Impulsada per la necessitat i per la manca de faena, la gent es veurà obligada a emigrar en massa a les ciutats industrials. (...) Petició dels petits propietaris de terres i de les persones amb drets d'ús actiu sobre les terres comunals, 1797. Cercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamiento de las common lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todo ello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos, la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...] Hay que señalar también que el sistema de las common lands nunca ha aportado nada a la solución del problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y una desolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasiones de trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantes de carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazos cruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, y en la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada. MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex

2.2. La Revolució agrícola : 

2.2. La Revolució agrícola CONSEQÜÈNCIES Conseqüències econòmiques Conseqüències socials: Dissolució del règim senyorial Integració mercats locals i creació d’una economia nacional expropiació milers jornalers Aparició arrendataris Emigració rural cap a les ciutats o altres continents Desruralització Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Aportacions de la revolució agrícola a la Revolució Industrial Aliments Mà d’obra barata Mercat Capitals → inversió

2.3. Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer : 

2.3. Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Articulació mercat interior creixement població creixement urbà i creació nova xarxa urbana Increment renta descens preu productes agraris canvis pautes consum Abolició obstacles econòmics i consolidació llibertat econòmica individual condicions geogràfiques construcció xarxa de transports especialització regional

2.3. Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer : 

2.3. Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Xarxa Comercial i acumulació de capital territoris colonials primera potència comercial mundial (Hobsbawm) Companyies Índies Principals rutes: Índia (té, seda i espècies) Àfrica (esclaus) Amèrica (sucre, cacao) Anglaterra (manufactures tèxtils)

2.3. Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer : 

2.3. Mercat interior, expansió colonial i capitalisme financer Sistema financer lletres de canvi paper-moneda Banc d’Anglaterra (1695) Joint-Stock Bolsa Londres: principal centre financer del món

2.4. Estat i societat : 

2.4. Estat i societat Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) intervenció Estat creació condicions econòmiques favorables: Consolidació individualisme, propietat privada lliure empresa seguretat inversions productives desenvolupament tècnic lliure moviment homes i recursos preponderància internacional progrés econòmic

2.4. Estat i societat : 

2.4. Estat i societat Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Intervenció indirecta: Manteniment estabilitat política i pau social unificació política i administrativa del país sistema fiscal i aranzelari moneda estable sòlida estructura del dret comercial llibertat econòmica creació i defensa de l’Imperi extensió xarxa comercial internacional regularització de les relacions comercials i imperials

2.4. Estat i societat : 

2.4. Estat i societat Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Característiques societat britànica Sensibilitat oportunitats d’inversió Legitimació innovacions i riquesa Aristocràcia sensible activitats mercantils i innovacions agricultura Barreres mobilitat social menors que al continent Distribució renda més equitativa Pautes societat consum: té, tabac, cacao, sucre... Versatilitat i moviment persones cap a noves ocupacions autofinançament i reinversió beneficis en activitat artesanal mà d’obra barata, abundant i qualificada connexions amb les activitats agràries i comercials

2.5. La revolució tecnològica : 

2.5. La revolució tecnològica Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) La indústria tèxtil Mecanització Concentració producció fàbriques demanda àmplia i elàstica tensions Processos industrials (filat, teixit...) Innovació tecnològica Cotó Siderúrgia Mineria

Slide 21: 

Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) CAUSES Destrucció indústria i Prohibició importacions Tèxtils Índia Erosió reglamentacions gremials Cotó barat plantacions EUA i Índia Innovacions tecnològiques CONSEQÜÈNCIES Reducció del cost Augment de la productivitat Descens preus Major qualitat i millor disseny Eliminació competència Desenvolupament indústria domèstica Colònies: Mercats i Materies primeres

2.5. La revolució tecnològica : 

2.5. La revolució tecnològica Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Innovacions tecnològiques Llançadora volant de Kay (1733) Filadora d’usos mecànics de John Wyatt i Lewis Paul(1738) Spinning jenny de James Hargreaves (1768) Water-frame de Richard Arkwright (1769) Mule-jenny de Samuel Crompton (1779) Teler mecànic d’Edmund Cartwright (1785) Màquina de vapor de Watt (1769) Màquines desmuntadores de cotó (EUA) Fabricació de sosa i àcid sulfúric amb recipients de vidre per Ward (1740) Fabricació de sosa i àcid sulfúric amb recipients de plom per Huntsman (1750) Fabricació de clor per Scheele i Berthollet (1772)

Slide 23: 

Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) Evolució de la producció BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...). En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezas semejantes en una semana. En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince. En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.

Siderometal·lúrgia : 

Siderometal·lúrgia CAUSES Creixement Producció Augment demanda ferro Innovacions tecnològiques Forn de coc de Darby (1709) Pudelació i laminació de Cort (1784) Convertidor Bessemer (1856) Construcció Transformació hulla en coc per Watson (1787) Manxes mogudes a vapor (Wilkinson 1776) Convertidor Siemens-Martin (1861) Ferrocarril indústria tèxtil revolució agrària

Slide 25: 

Fran Cadenas - IES Joan Fuster (Bellreguard) CONSEQÜÈNCIES Augment productivitat (i producció) Major qualitat Millors màquines i mitjans de transport Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions

Fonts d’energia: carbó i vapor : 

Màquina Vapor Boulton i Watt (1769) Fonts d’energia: carbó i vapor Carbó Principal font d’energia Revolució Industrial Aplicacions Indústria Transport Mineria Important demanda Urbana i industrial Abundant matèria primera i mà d’obra Innovació tècnica Organització capitalista màquina de vapor Denis Papin Màquina de Foc Watson Màquina de vapor Newcomen màquina de vapor Boulton i Watt (1778)

Fonts d’energia: carbó i vapor : 

Fonts d’energia: carbó i vapor màquina de vapor Boulton i Watt (1778) Concentració urbana Indústria Subministrament Permanent Recurs abundant i barat Modificació jornada laboral Modificació Disciplina laboral Augment producció i productivitat Descens cost Mà d’obra abundant i barata

La revolució dels transports : 

Locomotora Stephenson (Rocket) 1829. Menor cost, major volum, seguretat i rapidesa Demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia) Inversió de capitals (societats per accions) La revolució dels transports Estímul d’altres sectors industrials Especialització regional i articulació del mercat interior Ràpida expansió xarxa ferrocarril

Finançament, organització i diversitat regional : 

Nova Organització empresarial nous mètodes producció i organització Procedència capital Finançament, organització i diversitat regional Naixement Management Modern Debat historiogràfic Nova disciplina i organització laboral Diferenciació i especialització Regional Dimensions reduïdes Primeres indústries

Annex Estadístic Industrialització Britànica : 

Annex Estadístic Industrialització Britànica

3. La industrialització en l’Europa continental : 

3. La industrialització en l’Europa continental Regions d’Industrialització Primerenca Industrialització: Expansió Indústria Regions d’Industrialització Lenta i tardana Bèlgica i Suissa França Alemanya: Ruhr... Nord d’EUA Nord: Suècia i Dinamarca Mediterrani: Piemont i Catalunya... Àustria: Bohèmia i Moràvia Rússia: regions occidentals Japó Desigualtats regionals estatals i internacionals: Diferències intensitat i cronologia

3. La industrialització en l’Europa continental : 

3. La industrialització en l’Europa continental Característiques Tradició manufacturera (Protoindustrialització) Augment intercanvis comercials Creixement Població Intervenció Estat Imitació model Industrial britànic Avantatges Endarreriment Revolucions liberals Creació condicions Institucionals favorables Increment demanda Acumulació capital Majors necessitats Capital financer Creació indústries i demanda industrial Bancs de crèdit industrial i d’inversió Experiència i capacitat Adaptació nova indústria

3. La industrialització en l’Europa continental : 

3. La industrialització en l’Europa continental Bèlgica i Suissa Primeres regions industrialitzades Imitació model britànic França Procés gradual i irregular Regions Industrials Segona Etapa (1885-1914) Implantació indústria moderna Primera etapa (1815 – 1860) Reduïda mecanització Desenvolupment sectors Industrials tradicionals Nantes, Lyon, París, Normandia, Alsàcia... Elevada mà d’obra molt qualificada Modernització sectors tradicionals i nous sectors Gran experiència, Qualitat i especialització Modernització metal·lúrgia i Química Hidroelectricitat, Automòbil, béns consum Reorganització Financera i empresarial

3. La industrialització en l’Europa continental : 

3. La industrialització en l’Europa continental Espanya Barcelona Països d’industrialització Tardana (tercer terç segle XIX) Nord Itàlia Principals Regions Cracòvia i Varsòvia Tèxtil, calcer Moscou i Smolesnsk Donetz, Urals Metal·lúrgia Sector tèxtil Màlaga Desindustrialització Astúries Bizkaia Metal·lúrgia Mineria carbó Fàbrica Bonaplata Estímul Ferrocarril Metal·lúrgia Piemont, Llombardia Vènet Liguria Sant Petersburg Tèxtil Metal·lúrgia Mineria Indústria diversificada Indústria diversificada Manca recursos minerals Rússia Recursos Naturals Intervenció Estatal

3. La industrialització fora d’Europa : 

3. La industrialització fora d’Europa Estats Units Països No Europeus Manufacturing Belt (nordest) Característiques Indústria similar britànica Expansió permanent mercat Abundants matèries Primeres barates Sectors punta: Metal·lúrgia, transport armament i tèxtil Especialització regional

3. La industrialització fora d’Europa : 

3. La industrialització fora d’Europa Revolució Meiji (1868) Modernització País Japó Països No Europeus Est Honshu: Eix Osaka-Tokio Característiques Imitació models Industrials occidentals Important mercat i Abundant mà d’obra Escassetat matèries Primeres Indústria tèxtil i armamentística

authorStream Live Help