La Segona República i la Catalunya autonòmica

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula sobre el tema

Comments

Presentation Transcript

La segona república i la Catalunya autonòmica (1931-1936) :

La segona república i la Catalunya autonòmica (1931-1936) HISTÒRIA D’ESPANYA 2 BATX

introducció:

introducció Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, donaren la victòria a les forces republicanes. El rei Alfons XIII renuncià a la corona, abandonà Espanya i el 14 d’abril es va proclamar la Segona República . Vista amb recança per les elits socials i econòmiques i rebuda amb entusiasme per les classes mitjanes i populars que la veien com una oportunitat per impulsar la modernització i la democratització de l’Estat, va néixer en circumstàncies difícils. A nivell internacional , s’ha de plantar cara a la greu crisi econòmica de després del crac del 29 i a l’amenaça del feixisme que havia començat a implantar-se a Europa posant en perill els sistemes democràtics i d’altra banda, a la inestabilitat al llarg del període: manca tradició democràtica, conflictivitat social, lentitud de les reformes i oposició grups conservadors.

LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT:

LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT El 12 d’abril del 1931 es celebraren les eleccions municipals , amb un augment de participació. Els partits col·ligats al Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) es van imposar a les grans ciutats (47 de les 50 capitals de província) i a la major part dels nuclis industrials. Els resultats evidenciaven que una gran part de l’electorat apostava per un canvi de règim. El 14 d’abril es començà a proclamar la República a diferents ciutats. La primera: Éibar (Guipúscoa). Alfons XIII renuncià a la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili. Els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional i van proclamar oficialment la Segona República Espanyola , el 14 d’abril de 1931. Les eleccions i el govern provisional

Slide4:

El govern provisional convocà eleccions a Corts el 28 de juny i va prendre un seguit de disposicions d’urgència : Concessió amnistia general als presos polítics. Proclamació de llibertats polítiques i sindicals. Mesures protecció pagesos expulsats de les terres per no pagar les rendes . A Catalunya el triomf va ser per a les candidatures republicanes i d’esquerres i el gran vencedor fou Esquerra Republicana de Catalunya . El 14 d’abril Lluís Companys proclamà la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Poques hores després Francesc Macià proclamà la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques . Aquest fets suposaren un conflicte amb el govern provisional perquè els acords del Pacte de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l’Estat i la manera com s’articularien les diferents nacionalitats serien establertes per la Constitució. Una comissió del govern provisional viatjà a Barcelona i concedí un règim d’autonomia a canvi de sotmetre la decisió a la decisió de les Corts Constituents. Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá-Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya! Barcelona, 14 d'abril de 1931. El President FRANCESC MACIÀ ( https:// www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8 )

Slide5:

La Constitució del 1931 Les eleccions del 28 de juny van tenir una participació molt alta ( 7014%). La victòria va ser per a la coalició d’esquerres que va obtenir 179 diputats sobre 464. Els diputats electes van formar noves corts constituents i el govern va quedar en mans de la coalició vencedora. Niceto Alcalà Zamora va ser nomenat cap de govern. Es nomenà una comissió encarregada d’elaborar un projecte de Constitució, aprovada al desembre . La Constitució del 1931, molt avançada pel seu temps, tenia un fort caràcter democràtic i progressista. Declarava que tots els poders emanen del poble i establia els següents principis: L’ Estat es configura de manera integral, però possibilitat de governs autònoms . El poder legislatiu resideix en les Corts (una sola cambra ). El poder executiu recau en ungovern format per consells de ministres i cap del govern i també en el president de la República. El poder judicial es confia a uns jutges independents .

Slide6:

Incloia també una àmplia declaració de drets i llibertats i mostrava una gran preocupació pels temes socials. Garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació , el treball i la no discriminació per raons d’origen , sexe o riquesa. Establia el dret a vot als majors de 23 anys i, per primera vegada, concedia el sufragi a les dones . També reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social i definia el treball com una obligació social. Finalment afirmava la laïcitat de l’Estat, atès que no declarava cap religió oficial i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. Va ser aprovada per una gran majoria, però no va aconseguir el consens de totes les forçes polítiques. Les dretes estaven en contra de la laïcitat i descentralització de l’Estat. La dimissió dels polítics catòlics del govern va fer que hi hagués un moviment de fitxes; Manuel Azaña , cap de govern. Niceto Alcalà Zamora , president de la República. Art. 44. Toda la riqueza del país, sea quien fuere su dueño, está subordinada a los intereses de la economía nacional (...) con arreglo a la Constitución y a las leyes. La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes. Con los mismos requisitos la propiedad podrá ser socializada. Los servicios públicos y las explotaciones que afecten el interés común pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad social así lo exija. El Estado podrá intervenir por ley, la explotación y coordinación de industrias y empresas cuando así lo exigieran la nacionalización de la producción y los intereses en la economía nacional. Dames catòliques presentant signatures contra la Constitució (1931)

Slide7:

Les formacions d’esquerres A l’esquerra política destacava Izquierda Republicana , fundada el 1934 a partir de la fusió del partit de Acción Republicana i del Partit Republicà Radical Socialista, partits d’àmbit estatal i amb certa implantació entre les classes mitjanes i populars . El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) tenia molta influència entre els treballadors i agrupava dos corrents: un de socialdemòcrata, partidari de consolidar el règim republicà ), encapçalat per Julián Besteiro i Indalecio Prieto, i un altre de revolucionari, que veia la República com un camí vers el socialisme ). Aquest sector estava liderat per Largo Caballero, secretari general del sindicat UGT . Més a l’esquerra se situava el Partido Comunista de España ( PCE ) que tenia un nombre reduït de militants, en que destacà Dolores Ibarruri. La força sindical més important era la CNT de caire anarquista que comptava amb molts afiliats i un fort arrelament a Catalunya. També tenia dues línies d’actuació: Els anomenats trentistes amb una orientació netament sindicalista i de caire moderat, donarà cert suport a la República. Federació Anarquista Ibèrica ( FAI), més revolucionari. Via insurreccional i armada. Partits i Sindicats durant la Segona República

Slide8:

Els grups de dreta Entre les formacions republicanes de centredreta que van contribuir a l’adveniment de la República destaquen el Partit Republicà Radical dirigit per Lerroux i la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalà Zamora . Aquests grups eren contraris a les reformes republicanes i vanan derivar cap a posicions més conservadores . Els partits conservadors i catòlics tradicionals es van esfondrar. Només van sobreviure un grup petit de partits com el Partido Agrario ( PA ) , el Partido Liberal Demócrata i Acción Española, un nucli intel·lectual que volia una monarquia catòlica i tradicional. El gran partit de la dreta catòlica i conservadora va ser la Confederación Española de Derechas Autònomas ( CEDA ) , una coalició electoral creada el 1933 per José M. Gil Robles que defensava els interessos dels grans propietari agraris i de l’Església . Al País Basc, els grups conservadors estaven representats pel Partit Nacionalista Basc (PNB). Hi havia altres grups monàrquics com Renovación Española de José Calvo Sotelo, que defensava la necessitat de liquidar el nou règim republicà i que va establir acords electorals amb els carlins de la Comunió Tradicionalista .

Slide9:

Per la seva part, grups de caire feixista, encapçalats per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo van crear l’any 1931 les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista ( JONS ) , que el 1934 es fusionen amb Falange Española , partit fundat l’any 1933 i dirigit per José Antonio Primo de Rivera → Falange Española de les JONS . Tots aquests grups presentaven una ideologia antidemocràtica i una defensa a ultrança del nacionalisme espanyol.

Slide10:

Els partits d’àmbit català Una bona part de l’espai polític català estava ocupat per partits d’àmbit catalanista. Les dues forces majoritàries eren la Lliga Regionalista i Esquerra Repúblicana de Catalunya. La Lliga Regionalista , de dretes, va acceptar la nova legalitat republicana i tenia el suport d’una part dels industrials i grans propietaris agrícoles encara que els seus resultats electorals van ser força reduïts. L’any 1933 va adoptar el nom de Lliga Catalana. Esquerra Republicana de Catalunya, fundat un mes abans de les eleccions del 1931, agrupava diferents sectors: nacionalistes radicals, vells republicans històrics i petites formacions republicanes i nacionalistes i tenien el suport d’amplis grups de la petita burgesia, de la pagesia i dels obrers industrialitzats. Va proposar un ampli programa de reformes polítiques i socials. Comptava amb una militància àmplia, una gran força electoral i dirigents carismàtics com Macià i Companys . Francesc Cambó

Slide11:

Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes (Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE) quatre grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista De Catalunya), tots amb militància escassa i amb poca influència política . El 1935, el Bloc Obrer i l’Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer D’unificació Marxista ( POUM) El 1936, els partits restant formen el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Andreu Nin

Qui és qui en l’escenari polític de la II República.:

Qui és qui en l’escenari polític de la II República. Partits i Organitzacions pol í tiques . Dretes Esquerres A favor República En contra República Partit Radical Lerroux Conservadors republicans. Derecha Liberal Republicana Alcalà Zamora Catòlics i conservadors. CEDA (1933) Gil Robles Coalició electoral que defensava els grans terratinents i l’església. Renovación Española Calvo Sotelo Defensa obertament la liquidació de la República. Falange Espanyola JA Primo de Rivera Grups paramilitars, propers al feixisme. Acción Republicana M.Azaña Republicans de centre esquerra. Partit Radical Socialista Republicans de centre-esquerra PSOE Prieto i Basteiro UGT Posició reformista. Aliança amb els republicans. ERC Macià i Companys Nacionalistes i republicans Lliga Catalana F. Cambó Posició ambigua PNB Aguirre Nacionalistes bascos. JONS Ideologia antidemocràtica. ORGA Casares Quiroga Nacionalisme gallec CNT Divisió entre trentistes (suport) i faistes (opció més radical. PCE D. Ibárruri Escissió del PSOE (1921). Pocs militants. A l’any 36 a Catalunya es crearà el PSUC.

LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933):

LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933) Un dels primers objectiu va ser limitar la influència de l’església i secularitzar la societat espanyola. Aquesta intenció es va plasmar a la Constitució: No confessionalitat de l’Estat. Llibertat de cultes. Supressió del pressupost de culte i clero. Autoritzats el divorci i el matrimoni civil. El govern va prohibir als ordes religiosos la dedicació a l’ensenyament . La Llei de congregacions (maig 1933 ) posà límits a la possessió de béns per les comunitats religioses. Es preveia la possibilitat de dissoldre si comportaven algun perill per a l’Estat . L’enfrontament més importants va ser amb els jesuïtes a causa del seu quart vot, el d’obediència al papa). Acusada de dependre d’un poder estranger, la Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus béns nacionalitzats. Una gran part dels sectors catòlics van veure la nova legislació com una agressió a les seves conviccions . La jerarquia eclesiàstica manifestà una oposició a la República i atià l’oposició dels catòlics. Alguns van ser expulsats del territori espanyol. La reforma religiosa Jo no em refereixo a les dues primeres, em refereixo a això que denominen problema religiós. La premissa d'aquest problema, avui polític, la formulo jo d'aquesta manera: Espanya ha deixat de ser catòlica; el problema polític consegüent és organitzar l'Estat en una forma tal que quedi adequat a aquesta fase nova i històrica del poble espanyol. Jo no puc admetre, senyors diputats, que a això l'hi denomini problema religiós. L'autèntic problema religiós no pot excedir dels límits de la consciència personal, perquè és a la consciència personal on es formula i es respon la pregunta sobre el misteri de la nostra destinació. Est és un problema polític, de constitució de l'Estat, i és ara precisament quan aquest problema perd els aspectes de religió, de religiositat, perquè el nostre Estat, a diferència de l'Estat antic, que prenia sobre ell la tutela de les consciències i donava mitjans d'impulsar les ànimes, fins i tot contra la seva voluntat, pel camí de la seva salvació, exclou qualsevol preocupació ultraterrenal i qualsevol cura de fidelitat, i presa a l'Església aquell famós braç, secular que tants i tan grans serveis li va prestar. Es tracta, simplement, d'organitzar l'Estat espanyol d'acord amb les premisses que ara mateix acabo d'establir. Discurs de Azaña al Congrés dels Diputats, 1931 (traduït del castellà) Detenció i expulsió del país del Cardenal Segura, 1931

Slide15:

L'exèrcit necessitava una profunda transformació . Manuel Azaña , des de la presidència del govern, va assumir cartera de defensa i va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic . Pretenia reduir els efectius de l’exèrcit, acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats al 1917), posar fi al fur especial dels militars, assegurar-ne el sotmetiment al poder civil i acabar amb la tradicional intervenció castrense en la vida política. Es va promulgar la Llei de retir de l’oficialitat (1931) que establia que tots els oficials havien de jurar la Constitució i fidelitat a la República. Se’ls donà l’opció als oficial i als cap per retirar-se amb el sou íntegre. A més, e s van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre d’unitats i oficials, es va tancar l'Acadèmia General Militar de Saragossa, van ser suprimides les capitanies generals, els tribunals d’honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa destinada a l’exèrcit. Després es va crear la g uàrdia d ’assalt, força d’ordre públic fidel a la República. La modernització de l’exèrcit

Slide16:

La reforma va tenir resultats limitats. Es va aconseguir la disminució de les despeses de l’exèrcit, la reducció del pressupost va suposar dificultats per modernitzar material, armament i equipaments. A més, la reforma va ser rebuda com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit, sobretot pels africanistes . La dreta va aprofitar aquest descontentament per animar a la revolta militar contra la República.

Slide17:

Va ser el projecte de més abast que emprengué la República. L’objectiu era posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Era una reforma essencial perquè al 1931 la meitat de la població activa treballava en l’agricultura (molts jornalers, també arrendataris i parcers...). A Andalusia, Castella, Extremadura, més del 50% de la terra estava en mans d’un grup reduït de propietaris. Primers decrets: Prohibició de rescindir els contractes d’arrendament. Van fixar la jornada laboral: 8 hores. Establiment de salaris mínims. Obligació dels propietaris de posar en conreu les terres aptes. La reforma agrària Sant Esteve Sesrovires: 1857 ha

Slide18:

La Llei de reforma agrària va ser aprovada per les Corts al setembre del 1932 amb l’objectiu de modernitzar l’agricultura i millorar la situació social de la pagesia . Permetia expropiar sense indemnitzar les terres d’una part de la noblesa. Les conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar a canvi d’indemnitzar els propietaris . L’aplicació de la llei va ser encomanada a l’ Instituto de Reforma Agrària ( IRA ) , que disposava d’un p ressupost anual i s’encarregava de facilitar l’assentament de famílies pageses. Els resultats inicials van ser molt escassos perquè el nombre d’hectàrees expropiades i d’assentament de pagesos va ser molt inferior va ser molt inferior a l’esperat. Les raons per aquests resultats van ser la complexitat de la llei, la lentitud i dificultats burocràtiques per a la seva aplicació, la manca de pressupost per a les indemnitzacions i la resistència dels propietaris que intentaven obstaculitzar-la. Va augmentar considerablement la tensió social . D’una banda, els grans propietaris s ’hi van oposar i van donar suport als grups d’extrema dreta . D’altra banda, els jornalers es van sentir decebuts amb els resultats i van veure frustrades les esperances de canvi . Una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionàries. Marcelino Domingo ( Ministre Agricultura) LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932. "Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la República. Su aplicación... tendrá lugar en los términos municipales de Andalucía, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y Salamanca... Las tierras del Estado... podrán ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la provincia donde radiquen... La ejecución de esta ley quedará encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promoverá la formación de organismos de crédito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital necesario para los gastos de explotación... Serán susceptibles de explotación las tierras incluidas en los siguientes apartados: 1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños... 5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta. 7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..." Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.

Slide19:

Era una qüestió prioritària: configurar un Estat que permetés a les regions que tenien sentiments nacionalistes proveir-se d’una organització pròpia i accedir a l’autonomia i la Constitució del 1931 va proporcionar el marc jurídic per iniciar aquest procés. Catalunya va ser la primera regió que inicia el procés, amb la creació de la Generalitat de Catalunya (abril 1931) i amb l’aprovació de l’ Estatut d’Autonomia del 1932. Al País Basc , nacionalistes del PNB i carlins, van redactar un projecte d’estatut ( Estatut d’Estella ). No es va aprovar per: massa confessional, poc democràtic, incompatible amb la Constitució republicana. L’evolució del PNB cap al centre i el pacte amb les esquerres, fan que s’aprovi un estatut d’autonomia l’octubre del 36. Posteriorment es constituí el govern basc presidit per Jose Antonio de Aguirre que integrava republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes. A Galícia la consciència nacionalista era menys acusada, per la qual cosa el procés estatutari va ser molt més lent i l’estatut mai va arribar a ser aprovat. La reforma de l’Estat centralista

Slide20:

Una reforma important per la transcendència popular i a la qual es dedicà molts recursos . El seu objectiu era promoure una educació liberal i laica i fer que l’Estat garantís el dret, estès per a tothom . Es va adoptar un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta . El pressupost d’educació s’incrementà un 50 % i es van crear 10.000 escoles i 7.000 places de mestre a Espanya. D’altra banda estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural de la població i es va promoure campanyes culturals destinades als més pobres. Les missions pedagògiques, grups ambulants d’estudiants, de professors i intel·lectuals, portaven la cultura a les zones rurals. L’obra educativa i cultural Artículo 48 El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación. La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos. Constitución de la Segunda República Española (1931).

Slide21:

L’objectiu de les reformes començades pel socialista Francisco Largo Caballero era la millora de les condicions laborals. Es van aprovar les següents lleis: Llei de contractes de treball que regulava la negociació col·lectiva. Llei de jurats mixtos que els atorgava un poder d’arbitratge i set dies vacances pagades. Es va estimular l’augment dels salaris i la creació d’assegurances socials. També es va establir la setmana laboral de 40 hores i es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles. Les reformes van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors i amb irritació per part de les organitzacions patronals. Les reformes laborals Artículo 1 España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Artículo 46 El trabajo, en sus diversas formas, es una obligación social, y gozará de la protección de las leyes. La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su legislación social regulará los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jóvenes y especialmente la protección a la maternidad; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las vacaciones anuales remuneradas; las condiciones del obrero español en el extranjero; las instituciones de cooperación, la relación económico-jurídica de los factores que integran la producción; la participación de los obreros en la dirección, la administración y los beneficios de las empresas, y todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores. Constitución de la Segunda República Espanyola (1931).

Slide22:

LA CATALUNYA AUTÒNOMA

Slide23:

Júlia López Valera (Institut Banús)

Slide24:

El govern provisional de la República va reconèixer immediatament un govern autonòmic , amb el nom de Generalitat de Catalunya que quedà en mans de republicans i catalanistes d’esquerres i va assumir les competències de les quatre diputacions. La tasca primordial d’aquest govern va ser l’elaboració projecte d’ Estatut d’Autonomia . Amb aquesta finalitat es convocà l’assemblea de representants dels ajuntaments. Elegí una Diputació provisional que va rebre l’encàrrec de nomenar uns comissió d’experts . Els 46 membres de la comissió, presidits per Jaume Carner, reunits al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d’Estatut (20 juny 1931). L’ Estatut de Núria parla de que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania havia de recaure en el poble de Catalunya . Definia Catalunya com un “Estat autònom dins de la República Espanyola ”, declarava el català llengua oficial a Catalunya i acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana . La Generalitat assumia competències exclusives en : ensenyament/ cultura/ policia/ ordre públic/ sanitat/ obres públiques/ agricultura/ regulació dret civil/ ordenació territorial/ règim municipal/ tribunals de justícia i disposava de la gestió dels impostos directes. L’Estatut de Núria va ser aprovat per un plebiscit popular el 2 d’agost. Va ser aprovat pel 99% dels votants, que van ser el 75% del cens . Les dones que encara no podien votar van signar un document d’adhesió. Ho varen fer unes 400.000 dones. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria

Slide25:

Les eleccions generals a Corts el 28 de juny del 1931 donen el triomf a Esquerra Republicana . Molts intel·lectuals, republicans i polítics d’esquerra independents es van incorporar al partit . El 18 d’agost del 1931, Macià presentà l’ Estatut a les corts de Madrid per a la seva discussió i aprovació. Alguns sectors dretans van considerar que l’Estatut de Núria posava en perill la unitat espanyola: es van organitzar mítings, campanyes boicot als productes catalans... Els debats parlamentaris van començar al maig de 1932 . Hi havia tres posicions : Govern Central: concedir a Catalunya una autonomia moderada . Parlamentaris catalans: front comú per reclamar una autonomia àmplia . Oposició de dretes: defensava una Espanya unitària . L’Estatut d’Autonomia del 1932 Estudiants sevillans, 1932

Slide26:

La ferma posició del president del govern (Manuel Azaña) va tenir gran importància en el resultat . També influí l’intent de cop d’Estat de dretes (general Sanjurjo) l’agost de 1932. Els republicans van tancar files. El 9 de setembre del 1932 fou aprovat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb els vots a favor d’una part important de la cambra . El text definitiu tenia diferències amb l’Estatut de Núria : Catalunya : regió autònoma dins l’Estat espanyol. Català-Castellà : llengües oficials. Competències retallades, compartides amb l’Estat central. Atribucions més importants: ordre públic i administració de justícia /competències dret civil català i règim administratiu /Tribunal de Cassació de Catalunya. Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat es portaran al Tribunal de Garanties Constitucionals. No es pot entendre l'autonomia, (...) si no ens lliurem d'una preocupació: que les regions autònomes –no dic Catalunya-, les regions, després que tinguin l'autonomia, no són l'estranger; són Espanya, tan Espanya com el són avui, potser més, perquè estaran més contentes. V otades les autonomies, (...) l'organisme de govern de la regió –en el cas de Catalunya, la Generalitat- és una part de l'Estat espanyol, no és un organisme rival, ni defensiu ni agressiu, sinó una parteix integrant de l'organització de l'Estat de la República espanyola (...) Discurs parlamentari d’Azaña, 1932 (traduït del castellà)

Slide27:

L’aprovació de l’Estatut va suposar el tancament de l’etapa de la Generalitat provisional. Tot seguit es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de novembre de 1932. Ben aviat van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana que defensava un model social, republicà, progressista, laic, d’esquerra moderada i la formada al voltant de la Lliga , que constituïa un projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social i laïcisme de les esquerres. La candidatura d’Esquerra Republicana va tornar a vèncer amb 56 escons dels 85 de la cambra i la Lliga es consolidà com el primer partit de l’oposició (16 diputats). El 13 de desembre, Lluís Companys va ser proclamat president del Parlament i el 14, Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat fins al 25 de desembre del 1933 (en que mor), després va ser-ho Companys fins al 1940. Macià va nomenar un govern format per consellers del seu partit . Va instituir el càrrec de cap de Consell Executiu responsable de les funcions executives La Generalitat republicana (des de 1933)

Slide28:

Va ser força important durant el període efectiu de govern autonòmic: només de novembre del 1932 fins a l’octubre del 1934 . En el camp econòmic , es van crear serveis d’estadística, l’Institut Investigacions Econòmiques i Caixes de Dipòsits. En agricultura es fomentà la creació de cooperatives i centre d’experimentació agrària i per solucionar el problema del pagesos arrendataris, sobretot rabassaires es va aprovar una reducció del 50 % rendes que pagaven als propietaris i s’inicià l’elaboració d’una llei per tal de permetre accés a la propietat. En política social amb la Llei de Bases (1934) es va traçar un programa d’acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social . Es portaren a terme experiències per millorar la xarxa d’hospitals, assistència malalts, atenció psiquiàtrica, campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública. També es creà l’Institut Contra l’Atur Forçós i el Consell de Treball i l’organització dels serveis d’assistència i previsió social. La tasca de govern Manifestació rabassaire en favor de la Llei de Contractes de Conreu

Slide29:

En el terreny de l’ ensenyament , es fundaren moltes escoles i centre d’ensenyament secundari i professional ( Institut-Escola ). També es van instaurar noves escoles per formar mestres i es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va incorporar la coeducació i laïcitat i es van seguir pautes dels moviments de renovació pedagògica. També s’organitzaren colònies d’estiu per a nens i s’amplià el nombre de biblioteques populars, arxius i de museus . En el terreny lingüístic es va aprofundir en la normalització de la llengua catalana . La publicació del Diccionari General Pompeu Fabra al 1932 va ajudar a la fixació del català normatiu. També es va establir el bilingüisme a les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l’ensenyament . El català es convertí en una eina de comunicació social (27 diaris en català).

Slide30:

També es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un model comarcalista que definia la capital de comarca com a centres de serveis d’un conjunt de municipis . El resultat es concentrà en la divisió del territori en 38 comarques, que va ser aprovada a l’agost del 1936 amb al Guerra Civil ja començada.

ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA:

ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA El canvi de règim coincidí amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial , que va incidir en l’economia espanyola de manera més feble que a d’altres països occidentals. La crisi també va paralitzar l’emigració a Amèrica que suposava una vàlvula d’escapament. En qualsevol cas, la crisi va agreujar els problemes interns de l’economia espanyola : atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercia, etc. A aquests problemes crònics, es van afegir problemes derivats de la política econòmica del govern republicà, com el creixement dels salaris industrials i agrícola que tot i tenir efectes positius com l’augment de la renda dels treballadors i de la demanda de béns de consum, no va anar acompanyat d’un augment de productivitat, la qual cosa va disminuir els beneficis de les empreses . Això provocà l’augment del descontentament i la desconfiança, entre els empresaris industrials i els grans propietaris agrícoles i la inversió privada es va enfonsar. A nivell pressupostari el govern optà per una política de disminució de la despesa pública per poder reduir el dèficit. Això va tenir repercussions negatives sobre el sector dels béns d’inversió i la creació de nous lloc de treball. Una conjuntura econòmica desfavorable

Slide32:

La lentitud de les reformes va provocar la impaciència de molts treballadors , atès que l’atur va augmentar força i l’actitud patronal i dels propietaris agrícoles era de no negociació. Tot això afavorí la radicalització d’una part dels partits i sindicats d’esquerra . La CNT va veure l’ocasió idònia per al seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral i la insurrecció pagesa. Les tensions socials tenen el seu punt àlgid a l’any 1933 perquè als intents revolucionaris de la CNT, s’afegeixen els sectors més radicals del socialisme i també per l’augment d’afiliats al Partit Comunista. Les vagues , les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant progressivament . La intervenció de la força pública provocà enfrontaments que acabaven amb morts i ferits en tots dos bàndols. Tot això va produir el desgast del govern d’Azaña. Es va veure desacreditat com a conseqüència de les mesures adoptades per restablir l’ordre públic. La conflictivitat social Minaires detinguts durant les revoltes de l’alt Llobregat, gener de 1932 Camperols detinguts per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz )

Slide33:

Les reformes i la conflictivitat social va disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques i també a les classes mitjanes que e s van anar organitzant al voltant dels partits conservadors tradicionals o de les noves organitzacions de caràcter feixista o autoritari per tal d’oposar-se al govern . El centredreta es reestructurà al voltant del Partit Radical de Lerroux (va atraure empresaris, comerciants i propietaris agrícoles ). Al llarg de 1932 el sectors catòlics i conservadors es van mobilitzar molt activament i això va permetre la formació de la Confederació Española de Derechas Autònomas (CEDA) al 1933 amb un líder indiscutible, José M. Gil Robles. Renovación Española ( José Calvo Sotelo), la Comunió Tradicionalista i els grups feixistes de les JONS i de Falange van portar a terme una intensa activitat d’agitació que va portar a un clima de temor i crispació . Alguns sectors de l’exèrcit van voler aprofitar el descontentament dels grups més conservadors . El general Sanjurjo va protagonitzar un cop d’Estat amb la idea de fer un gir de la República cap a la dreta però fracassà. L’any 1933, es creà la Unión Militar Española (UME), una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes. La reorganització de les dretes “No caprichosamente, sino por obediencia debida a imperativos de la realidad, se denomina 'antimarxista' esta candidatura y la coalición de fuerzas políticas y sociales que la sirve de soporte. Es, en efecto, el marxismo, con su concepción materialista y anticatólica de la vida y de la sociedad; con su sectaria hostilidad hacia los grandes valores tradicionales, (...) con el desate temerario que ha provocado y conseguido de los odios y envidias connaturales en las luchas de clases (...), con el antiespañolismo que, como un exudado nocivo, brota de todo ideario y, sobre todo, con la desgraciada, arbitraria e injusta gestión desarrollada al frente de los negocios públicos (...).Los candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogación, por la vía que en cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes (...). Trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de la persona, de la asociaciones y de las creencias religiosas. (...)” Manifiesto de la Coalición antimarxista por Madrid (CEDA, Renovación Española, carlistas, etc.). "El Debate', 1 de noviembre de 1933. RAMIRO LEDESMA ONÉSIMO REDONDO El fascismo no es una táctica la violencia. Es una idea la unidad. Frente al marxismo, que afirma como dogma la lucha de clases, y frente al liberalismo, que exige como mecánica la lucha de partidos, el fascismo sostiene que hay algo sobre los partidos y sobre las clases, algo de naturaleza permanente, trascendente, suprema: la unidad histórica llamada Patria. La Patria, que no es meramente el territorio donde se despedazan aunque sólo sea con las armas de la injuria varios partidos rivales ganosos todos del Poder. Ni el campo indiferente en que se desarrolla la eterna pugna entre la burguesía, que trata de explotar a un proletariado, y un proletariado, que trata de tiranizar a una burguesía. Sino la unidad entrañable de todos al servicio de una misión histórica, de un supremo destino común, que asigna a cada cual su tarea, sus derechos y sus sacrificios. En un Estado fascista no triunfa la clase más fuerte ni el partido más numeroso que no por ser más numeroso ha de tener siempre razón, aunque otra cosa diga un sufragismo estúpido, que triunfa el principio ordenado común a todos, el pensamiento nacional constante, del que el Estado es órgano. José Antonio Primo de Rivera. ABC , 22 de marzo de 1933

EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935):

EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935) Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre . Tot i que l’abstenció va ser força alta, van ser les primeres en que les dones podien votar . L’ esquerra es va presentar desunida : els republicans i els socialistes estaven enfrontats pels conflictes socials; a més, molts obrers es van abstenir . En canvi, l a dreta estava unida i organitzada . El resultat va ser la victòria dels partits de centredreta. Alguns van anomenar aquest període com a Bienni Negre . Les dues forces polítiques que van obtenir millors resultats van ser el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles . Alcalà Zamora va confiar la formació de govern al Partit Radical . Les eleccions del 1933: el govern de dretes

Slide35:

El nou govern presidit per Alejandro Lerroux inicià la seva acció paralitzant una gran part de la reforma agrària : va fixar la devolució de les terres a la noblesa va anul·lar la cessió de propietats mal conreades i va atorgar llibertat total de contractació que suposà la disminució dels salaris . Intentà contrarestar la reforma religiosa amb l’aprovació d’un pressupost de culte i clero . Pel que fa l’exèrcit, es va aprovar una amnistia per als revoltats amb Sanjurjo i per als col·laboradors amb la Dictadura de Primo de Rivera . En matèria d’educació es van respectar els canvis del govern anterior, malgrat que es va reduir considerablement el pressupost . Finalment, l es corts van paralitzar la discussió del projecte d’estatut basc. El gir conservador i l’obstrucció del procés reformista van tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i de la UGT i la proliferació de vagues i conflictes, sobretot l’any 1934. La paralització de les reformes “Art. 2. Queda derogada la base octava de la Ley de Reforma Agraria en cuanto autoriza la expropiación sin indemnización de fincas rústicas, con anulación de los acuerdos de expropiación anteriores a la presente Ley, y en los demás extremos que se opongan a lo dispuesto en esta. Las expropiaciones realizadas de hecho hasta la fecha quedan convertidas en ocupaciones temporales, que se regirán por los preceptos de la base novena de la referida Ley, satisfaciéndose a los propietarios la renta correspondiente desde el día de la incautación de las fincas, y caducando la ocupación a los nueve años, si antes no se hubiere efectuado la expropiación (…). La expropiación de las fincas, cualquiera que sea su titular, se efectuará previo pago al contado de su valor, que se señalará en tasación pericial contradictoria, por técnicos agrícolas (…)”.   Segunda Ley de Reforma Agraria, de 1 de agosto de 1935, que rectifica la Ley de Bases anterior “El Comité nacional de esta Federación Española de Trabajadores de la Tierra […] acordó elevar a ese ministerio las siguientes conclusiones: Aplicación del laboreo forzoso, suprimiendo los trámites burocráticos. Aplicación íntegra e inmediata a la Reforma Agraria. Queremos explicar las razones que justifican la urgencia de las demandas solicitadas: El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un medio útil de acrecentar y mejorar la riqueza agrícola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los largos y pesados trámites burocráticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor intención, pero que en la práctica no han servido casi para nada [...].En cuanto a la Reforma Agraria, es tan lenta su aplicación, que cuanto dijéramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los campesinos. Pensamos, no sin amargura, que a primeros de marzo venció el plazo de un año señalado para terminar el inventario; pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un sinfín de asentamientos, y que todo eso, que pudo y debió contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y definitivo, lleva camino de no realizarse quién sabe hasta cuándo. No es extraño, pues, que el campesino vaya perdiendo completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de trabajo sueñe con apoderarse violentamente de unas tierras que la República le prometió, pero que hasta hoy no supo darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al país el mantenimiento de esta situación peligrosa y precaria, y, en consecuencia: Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el laboreo forzoso, suprimiendo los trámites burocráticos, y que se dé tierra a los campesinos, aplicando integral e inmediatamente la Reforma Agraria. Viva V. E. muchos años. Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario general, Ricardo Zabalza. Excelentísimo señor ministro de Agricultura.” Escrito de la Federación de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)

Slide36:

A Catalunya, el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d’esquerra que tenia moltes diferències amb el govern central. L’enfrontament important es va produir arran de la qüestió rabassaire . L’abril de 1934 s’aprova al Parlament de Catalunya la Llei de contractes de conreu que g arantia als pagesos rabassaires l’accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus prèviament taxats pel govern . Els propietaris es van mostrar contraris i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va declarar inconstitucional. El govern de la Generalitat no va acceptar l’anul·lació i al setembre tornà a aprovar una llei pràcticament igual . L’enfrontament posà en evidència les grans diferències polítiques i socials . El conflicte rabassaire a Catalunya

Slide37:

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l’executiu una acció més contundent en matèria d’ordre públic i va exigir participar directament en el govern o retirava el suport parlamentari . El 5 d’octubre del 1934 va atorgar 3 carteres ministerials al partit de Gil Robles. L’esquerra va interpretar això com una deriva cap al feixisme. Per iniciativa de la UGT es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació d’un nou règim . El moviment fracassà a nivell nacional per la manca de coordinació i perquè el govern decretà l’Estat de guerra. Els esdeveniments van prendre un relleu especialment greu a Astúries i Catalunya . A Astúries els minaires van protagonitzar una revolució social , fruït d’un acord previ amb anarquistes, socialistes i comunistes . Els minaires armats van ocupar els pobles i també les casernes i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris. També van assetjar la ciutat d’Oviedo i van enfrontar-se amb les forces de l’ordre. El govern envià des d’Àfrica la Legió comandada pel general Francisco Franco. La resistència va durar deu dies, però finalment la revolta va ser vençuda. Després la repressió va ser molt dura. La revolució d’octubre del 1934 Gil Robles (Ministre de Guerra) lliura diplomes El buen pueblo que saludó emocionado la victoria del 14 de abril está que no sale de su asombro. ¿Tan breve es el tránsito de la ilusión a la desesperación? Es increíble. En efecto: increíble. Mas, ¿qué hacer? Esta es la pregunta que se habrán formulado a estas horas cientos de miles de españoles: ¿Qué hacer? Dos son los caminos: el de la resignación, que a nadie aconsejamos, y el de la oposición, que será el nuestro. No se nos tome en cuenta la exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera de nuestro gusto. El lector, pues, puede recargar la palabra oposición con los acentos que le resulten más gratos, en la seguridad de que no sufrirá engaño. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse buenamente con una restauración borbónica. Es admitirla como inevitable. ¿Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos siendo intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafío a la República y a las clases trabajadoras. Y nadie puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad y sin que le ofreciésemos, inmediata y eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un instante: ayudamos a la implantación de la República, nos avinimos a que se encauzase por un derrotero democrático y parlamentario, supimos disculparle yerros de bulto; todo eso hicimos y mucho más. ¿Es que se nos puede pedir que nos crucemos de brazos ante el peligro de que la República pacte su propia derrota? Se nos pediría, en tal caso, complicidad con un delito, y preguntamos: ¿Quién es el que puede hacernos esa petición? Que se yerga. Que asuma la responsabilidad de tamaña demanda. La degradación republicana ha llegado al límite previsto, y, asumiendo la responsabilidad de nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de ayer: Ni un paso atrás. Quienes estén en nuestra línea, que es la línea de todos los trabajadores españoles, que sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todavía es tiempo, o, mejor dicho: ahora es tiempo. Después...; después puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde. El Socialista , de 4 de octubre de 1934 Vaga de ferroviaris a Madrid (octubre del 1934) Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries Familiars de miners detinguts i vídues dels morts en octubre del 1934 Azaña, pres al destructor Sánchez Barcaiztegui rep la visita de M. Domingo Largo Caballero empresonat

Slide38:

A Catalunya l a revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, que volia evitar l’entrada al govern de la CEDA . El 6 d’octubre Lluis Companys va proclamar la República Catalana i, alhora, els partits i sindicat d’esquerra (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i comunistes) organitzaren una vaga general . La negativa de la CNT a participar en la vaga i l’escàs suport ciutadà va suposar el fracàs. El govern declarà l’Estat de guerra a Catalunya i l’exèrcit ocupà el palau de la generalitat. Hi va haver molt detinguts , entre ells tots els membres del govern de la Generalitat. Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!             Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934). Escamots d’Esquerra Republicana als carrers Assalt i saqueig del Centre Autonomista de Comerç i Indústria Rendició dels Mossos d’Esquadra Companys i el govern de la Generalitat a la presó (1934) “Art. 1. Quedan en suspenso las facultades conferidas por el Estatuto de Cataluña al Parlamento de la Generalitat, hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno, y después de levantada la suspensión de garantías constitucionales, acuerden el restablecimiento gradual del régimen autonómico. Art. 2. Durante el periodo transitorio de que se habla en el artículo anterior asumirá las funciones que corresponden al presidente de la Generalitat y a su Consejo Ejecutivo un gobernador general que nombrará el Gobierno.” Ley de suspensión del Estatuto de Cataluña, de 3 de enero de 1935.

Slide39:

Les conseqüències de la revolució d’octubre varen ser importants. La CEDA va augmentar la influència en el govern i es va mostrar partidària d’aplicar condemnes. Es tornaren les propietats als jesuïtes i es nomenà Jose M. Gil Robles ministre de la guerra i Francisco Franco , cap de l’Estat Major. El juliol del 1935, la CEDA presenta un projecte per modificar la Constitució que recollia una revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de les expropiacions de terres. A Catalunya es va suspendre l’Estatut d’Autonomia i s’anul·là la Llei de contractes de conreu. A la tardor del 1935, forta crisi de govern . El Partit Radical es va veure afectat per escàndols de corrupció com el cas de l’estraperlo i els casos de malversació de fons per part de diferents polítics radicals. Aquests casos van agreujar les diferències entre la coalició governamental. La darreria del mes de desembre, Alcalà Zamora, va decidir convocar noves eleccions legislatives al febrer del 1936. La crisi del segon bienni

EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR:

EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres . El programa electoral es basava en l’amnistia política per als empresonats pels Fets del 1934 i el restabliment de l'Estatut, la Generalitat i la Llei de contractes de Conreu. A nivell nacional, donava suport al Front Popular , coalició de republicans d’esquerra, socialistes i comunistes de tot l’Estat. Els Partits Dretans , per la seva banda, van formar el Front Català d’Ordre , c oalició electoral organitzada per la Lliga Catalana. A la resta d’Espanya donava suport al Bloque Nacional , format per la CEDA, els republicans de dretes, els monàrquics i els tradicionalistes. Les eleccions de febrer del 1936 "1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados político-sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos de violencia' al reprimir los atentados políticos. 2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y empleados públicos despedidos por causas políticas y compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos. 3. Reforma del Tribunal de Garantías Constitucionales para excluir la influencia conservadora; reforma del sistema judicial con el objeto de establecer su independencia, promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia. 4. Restauración de la autoridad de todos los apartados de la constitución republicana; reforma de las Cortes (…), aprobación de la legislación orgánica que garantice el funcionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la ley de orden público con el objeto de obtener mayores garantías para los derechos individuales. 5. Continuación de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los pequeños propietarios; reducción de los impuestos (…), ayuda técnica acrecentada para los pequeños propietarios. 6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras públicas. 7. Sujeción del funcionamiento del Banco de España al interés público; reglamentación y mejora del funcionamiento de los bancos y de las instituciones de ahorro. 8. Restauración de toda la legislación social de 1931-1933;  aumento de salarios; amplio programa de viviendas sociales; extensión de la educación a todos los niveles".   Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El Socialista el 16 de enero de 1936. “ACCIÓN POPULAR ¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES! Revolución o contrarrevolución. Anti-España o España. O ellos o nosotros. Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal. El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y un insensato. Hay que aplastar la Revolución. El marxismo no pasará. Todo el poder para el JEFE. ¡VOTAD A ESPAÑA! ¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES! Elector: Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egoísmo el próximo 76 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como vulgar ciudadano, no dejes de votar. EN LAS PASADAS ELECCIONES NO LO HICISTE. ¿Te lo impidió una gran enfermedad? ¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un capricho, o lo que es peor, tu cobardía, la causa de que no cumplieras tu deber de ciudadano? TU VOTO HACE FALTA A ESPAÑA. Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos españoles.”

Slide41:

A les eleccions el Front Popular va obtenir el 48 % dels vots, mentre que el Bloque Nacional, el 46,5 % dels sufragis i les forces de centre únicament el 5,45 dels vots. A Catalunya, el Front d’ Esquerres obtení el 59% dels vots i el Front d’Ordre el 41 %. El nou govern va ser format majoritàriament per republicans d’esquerra , la resta de partits de la coalició els hi donava suport. Manuel Azaña va ser elegit president de la República i Santiago Casares Quiroga , cap del govern. “Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera”   Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936

Slide42:

El nou govern va posar en marxa el programa pactat. Es va decretar una amnistia per als més de 30.000 presos polítics i s’obligà a les empreses a readmetre els obrers acomiadats. Al País Basc i Galícia s’hi van iniciar les negociacions per a l’aprovació dels estatuts i es va reprendre el procés reformista . Els elements més radical de la CNT defensaren la necessitat d’accions revolucionàries, també un sector dels socialistes. La nova situació va ser rebutjada per la dreta: molts propietaris de terres es van oposar a les mesures del govern i alguns empresaris van tancar fàbriques. L’Església estava en contra i llançà una campanya contra la República. Grups de falangistes van formar patrulles armades, i es portaren a terme accions violentes contra els líders d’esquerra, amb una resposta similar pels radicals d’esquerra. A Catalunya es va restablir la Generalitat i les seves institucions, el Parlament confirmà LLUÍS COMPANYS com a president i va entrar en vigor la Llei de Contractes de Conreu . Tot i l’existència de conflictes laborals, no es va desenvolupar un clima de crispació i d’enfrontament . El Front Popular “ Terminado el aspecto violento de la revolución se declararán abolidos: la propiedad privada, el Estado, el principio de autoridad y por consiguiente, las clases que dividen a los hombres en explotadores y explotados, oprimidos y opresores. Socializada la riqueza, las organizaciones de los productores, ya libres, se encargarán de la administración directa de la producción y del consumo.” Resolución del Congreso confederal de Zaragoza de la CNT . (Mayo de 1936) Vaga general de la CNT (abril 1936) Guàrdies d’assalt dissolent una manifestació Lluís Companys és rebut com un heroi a Barcelona després de ser alliberat

Slide43:

La creació del clima de violència era una estratègia per afavorir que alguns es decidissin a organitzar un cop d’Estat militar. La conspiració militar va tenir poca força al principi, fins que es posà al capdavant Emilio Mola . El seu pla consistia a organitzar un pronunciament simultani a totes les guarnicions (principalment Madrid i Barcelona i a donar un protagonisme especial a Àfrica. Per frenar els rumors colpistes, el govern canvià de destinació els generals sospitosos (Franco a les Canàries; Mola, a Navarra, i Goded, a les Illes Balears) però no els va destituir. La conspiració militar comptava amb el suports de monàrquics, carlins i falangistes i també de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi. El 14 de juliol es va produir l’assassinat a mans d’un grup d’esquerrans del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo com a resposta a l’assassinat del tinent Castillo. Aquest fet accelerà els plans colpistes i la insurrecció va començar al Marroc el dia 17 de juliol. Cap al cop d’Estat Joan March i Franco

authorStream Live Help