La Revolució Russa i l'origen de l'estat soviètic

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula

Comments

Presentation Transcript

LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’ORIGEN DE L’ESTAT SOVIÈTIC:

LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’ORIGEN DE L’ESTAT SOVIÈTIC HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

INTRODUCCIÓ:

INTRODUCCIÓ Al començament del segle XX, a tota Europa s’havien establert règims polítics liberals. Tan sols a Rússia es mantenia el poder absolut dels tsars i una organització semifeudal de la societat. Per això, no va estranyar que, després de les derrotes successives en la guerra mundial, Nicolau II fos obligat a abdicar i s’hi proclamés, al febrer de 1917, una república a l’estil occidental. Aquest primer intent de transformació va deixar pas a una veritable revolució, la Revolució d’Octubre ; seguint la ideologia marxista adaptada per Lenin , es va crear un nou sistema polític basat en el control absolut del partit únic, el Partit Comunista, sobre el poder de l’Estat, la societat, l’economia i la cultura.

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA:

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA Des del començament del segle, el govern del tsar va pretendre, mitjançant reformes, la incorporació d’un Rússia gairebé medieval als corrents liberals europeus. L’escàs abast d’aquestes reformes i l’oposició de les classes privilegiades als canvis que ocasionaren aquestes reformes van fer fracassar l’evolució del règim tsarista i van fer que qualsevol intent de transformació fos possible només per la via revolucionària (només era possible la revolució).

Slide4:

L’economia russa es basava en una agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència, la majoria de la població es dedica a ella i no es produeix suficient, portant a la ciutadania a la misèria i la fam. La terra era quasi exclusivament propietat del tsar, de l’església i de noblesa, mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies, la qual cosa descontentava la població. El procés de industrialització va ser feble i tardà, depenent del capital estranger i centrat a les grans ciutats. El proletariat cobrava uns sous molt baixos i vivien de forma miserable. La Iª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant les diferències econòmiques i socials i el descontent. Causes econòmiques “El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capital estranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època” TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX .

Slide5:

La societat tsarista era pràcticament feudal , fortament polaritzada amb unes classes altes propietàries (tsar, aristocràcia, església i escassa alta burgesia); una escassa classe mitjana i unes classes baixes molt nombroses i molt pobres, formades principalment per camperols i el nou proletariat industrial de les grans ciutats. L’església ortodoxa tenia molt de poder i influència i recolzava els rics front els pobres. A la Rússia prerevolucionaria hi existia tradició de revoltes i protestes al camp i el nou proletariat a les ciutats s’organitzà ràpidament, provocant més protestes. Causes socials

Slide6:

La població russa passa de 87 milions en 1870 a 175 en 1914. Podem parlar de superpoblació rural ja que el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots. Causes demogràfiques

Slide7:

Des de la fi del segle XIX s’havia desenvolupat una creixent oposició. Els primers opositors foren els populistes ( narodnik ), partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzés la terra. En aquest grup van arrelar els anarquistes nihilistes ( Kropotkin ) que eren partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació. Ja al segle XX apareixen els socialrevolucionaris o eserites ( Kerenski ): hereus dels populistes, volen una societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres. El 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR) format per marxistes que es basen en el proletariat industrial i que s’escindirà en dos ales: els menxevics o minoritaris ( Plejanov , Martov ): partidaris d’una revolució burgesa que doni pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista i els bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski ): partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia. Per últim, el Partit Constitucional Democràtic o kadet ( Milyukov ): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental. L’oposició al tsarisme

Slide8:

La derrota russa en la guerra contra Japó (1904-05) va agreujar la difícil situació econòmica de les classes populars que van organitzar una manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials. La violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista va provocar més de 300 morts i les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats ( Cuirassat Potiòmkin ) es van estendre pel país. Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917 El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder → pseudoconstitucionalisme ) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà. L’antecedent: el Diumenge Sagnant o revolució del 1905 Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els representants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració. Decret imperial del 30 d’octubre del 1905 .

LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917:

LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917 En tot just 8 mesos es van produir a la Rússia tsarista dues onades revolucionàries que van transformar una monarquia absolutista en una república governada pels dirigents bolxevics. La rapidesa i la profunditat dels canvis dels canvis van tenir unes causes molt interrelacionades : La incapacitat del règim tsarista per transformar les seves estructures. La centralització del poder, fet que en va facilitar l’enderrocament. La impopularitat de la guerra. L’efectivitat dels revolucionaris. L’estat de misèria de la major part del poble (fet que va contribuir decisivament a la revolució. La caiguda del tsarisme “Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la més mínima explosió, deguda al més petit pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situació econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salaris en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que originen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els excessos més salvatges” Informe policial de gener del 1917 .

Slide10:

La primera onada revolucionària es va produir al març (febrer en el calendari rus); va ser dirigida per intel.lectuals i burgesos i va tenir un caràcter liberal. Es va pretendre que l’exèrcit reprimís la vaga dels obrers de San Petersburg, però finalment els soldats s’hi van unir i van formar el soviet d’obrers i soldats. La Duma va nomenar un comitè executiu per fer-se càrrec del poder. Incapaç de controlar la situació, Nicolau II va abdicar en el seu germà Miquel, que, pressionat pel soviet i el govern, va fer el mateix al dia següent, i immediatament es va proclamar la República. “ Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko . Segons aquesta, la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el Partit Socialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meva abdicació (...). En essència el que diuen és que per a salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviar l’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin , amb els quals vaig discutir l’assumpte I als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cor destrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.” Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.

Slide11:

Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la propietat privada), la sortida de la guerra i donar tot el poder als soviets. Les protestes es van generalitzar per tot el país. Luow dimiteix i va ser substituït per l’esserita Kerenski que era partidari de fer més reformes, però sense revolució. Kerenski es va negar a sortir de la guerra i va ajornar les eleccions, enfrontant-se amb els soviets i els bolxevics. Davant l’intent de colp d’estat del general Kornilov (agost) Kerenski va necessitar l’ajuda dels soviets per a frenar el colp d’estat. Aquest fet va demostrar la feblesa del govern i el poder dels soviets. Els bolxevics van aprovar dur a terme la revolució de manera immediata (10 d’octubre) que serà recolzada pels soviets de Petrograd i Moscou. L’aprofundiment de la Revolució “Poble rus: La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima. Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov , afirmo que el govern provisional actua sota la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja un desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país. Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre Senyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal. Jo, el general Kornilov , fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitjo res més que la salvació de la gran Rússia. Juro que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.” Proclama del general Kornilov (agost del 1917). “El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...). Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd , apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.” Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917:

LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917 Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski ) van començar la revolució. Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, van asaltar el palau d’hivern de Petrograd el 25 d’octubre, van detenir el govern provisional (excepte Kerenski ) i es van fer amb el poder. El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX. Les jornades revolucionàries

Slide13:

Les primeres mesures que va prendre el govern revolucionari foren: Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols . Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seves institucions. Nacionalització de la banca. Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble. Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia. Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials. Les primeres mesures revolucionàries

Slide14:

Les eleccions de novembre les guanyen els eserites . Trotsk i , al front de la Guàrdia Roja , dissol l’Assemblea Constituent en la primera sessió, donant pas a la dictadura del proletariat bolxevic El govern va haver d’afrontar els següents problemes: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot, superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres.

Slide15:

Trobem les causes de la guerra civil en la unió dels contrarevolucionaris en l’ Exèrcit Blanc : tsaristes, propietaris, liberals, eserites ,...; el descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk , la intervenció de països estrangers per la sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial i el perill de “contagi revolucionari” a Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia ; el recolzament popular als revolucionaris, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major unió i concentració de les seves tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita. La guerra va suposar la persecució de l’oposició política (tribunals especials) i el comunisme de guerra com a política econòmica. La guerra civil

Slide16:

El comunisme de guerra va ser un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar. Es van prendre les següents mesures: Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers. Nacionalització del comerç i la banca. Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat. Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència. Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals, mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,... El comunisme de guerra

Slide17:

La historiografia fa una valoració negativa sobre el comunisme de guerra ja que es va imposar per la força, van descendir les produccions (guerra), van pujar els preus, va tornar la fam i es va enfonsar el comerç. Van començar a haver protestes i revoltes contra el comunisme de guerra com la dels mariners de Kronstadt . Lenin va canviar la política econòmica en acabar la guerra (1921) i començà la NEP.

Slide18:

Objectius de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa. Mesures econòmiques: Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis). Indústria: es tornen les petites i mitjanes empreses al sector privat, es dona llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris. Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior, la banca i els transports. Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència. De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) “Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’aendevant Allò fonamental és que el petit camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).

Slide19:

La NEP va comportar un important creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial, però també va fer que pugessin els preus i els guanys privats, la qual cosa provocarà diferències de riquesa. També va provocar discussions entre el conservadors, partidaris de mantenir-la i els radicals, partidaris de eliminar tant la NEP com la propietat privada. Es van prendre altres mesures de calat: Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) , que instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern. Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposen i es prohibeix la religió als menors de 18 anys. Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia ( terror roig ). Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista.

Slide20:

Tres òrgans regulaven la vida del nou Estat soviètic: Congrés dels Soviets: reunia anualment els representants de les ciutats i els volost (districtes). Soviet Suprem: equivalent als Parlaments occidentals i configurat per dues cambres: el Consell de la Unió i el Congrés de les Nacionalitats. Presidium , equivalent a un govern. Més tard naixeria un òrgan més reduït: el Politburó . El Partit Comunista (PCUS) era l’únic partit permès. El Partit Comunista va anar prenent cada cop més força, mentre els soviets anaven perdent importància. El secretari general del Partit seria el càrrec més important del país. El vot era tan sols permès als treballadors. L’associacionisme polític i sindical tenia com a base els soviets. Característiques més importants de la constitució de l’URSS (1924)

DE LENIN A STALIN (1924-28):

DE LENIN A STALIN (1924-28) Una onada revolucionària va recórrer una gran part d’una Europa desestabilitzada per la Gran Guerra, la derrota dels Imperis Centrals i la crisi econòmica: espartaquistes (Alemanya), Hongria, França, Espanya,... Es funda la II Internacional o Internacional Comunista (1929) per reunir tots els partits comunistes del món i amb una revolució mundial com a objectiu. Desprès de la mort de Lenin (1924), s’inicià una lluita successòria. El triumvirat de Zinoniev , Kamenev i Stalin es fa amb el poder transitori i desplacen a Trotski . En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski , acusant-lo de contrarevolucionari), es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada. Enterrament de Lenin

L’ÈPOCA DE STALIN:

L’ÈPOCA DE STALIN El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent d’oposició al seu poder.

Slide23:

Stalin defensava que el futur de la revolució depenia de la consolidació del socialisme a l’URSS . Calia transformar el país en una gran potència industrial. Es va instituir un model econòmic edificat sobre tres grans pilars: Una economia planificada i dirigida per l’Estat, elaborava plans quinquennals per organitzar la producció agrícola i industrial. El Gosplan (organisme oficial), indicava els objectius que s’havien d’assolir i n’avaluava els resultats. Durant el mandat d' Stalin, es desenvoluparan tres plans quinquennals: 1r pla quinquennal (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions 2n pla quinquennal (1933-37): indústria lleugera, energia i transports 3r pla quinquennal (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics Política econòmica: col·lectivisme i planificació

Slide24:

La col·lectivització de l’economia i la prohibició de la propietat privada. Les terres, les fàbriques, els bancs i els transports es van convertir en propietat estatal i la distribució de la producció va quedar en mans de l’Estat. El 1929, s’inicià un programa de col·lectivització forçosa de l’agricultura. Les propietats s’organitzaren en dos tipus d’explotacions: el kolkhoz (cooperativa gestionada pels pagesos) i els sovkhoz (granja propietat de l’administració de l’Estat). Un model de desenvolupament industrial basat en la indústria pesant, la producció d’energia i la construcció d’infraestructures. Subordinació de l’agricultura (endarreriment). Es va descuidar la producció de béns de consum. El resultat d’aquesta planificació va ser una industrialització ràpida i un creixement econòmic considerable en poc temps. A finals dels anys 1930, l’URSS s’havia convertit en una de les grans potències industrials del món.

Slide25:

Stalin va exercir el poder a l’URSS mitjançant una dictadura personal ( stalinisme ). El Partit Comunista es consolidà com a eix vertebrador i dirigent de tots els òrgans de l’Estat i va quedar sotmès a la voluntat de Stalin. La pertinença al partit va ser imprescindible per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat. La ideologia comunista s’imposà a tota la societat. El lideratge de Stalin es va reforçar mitjançant el culte a la seva personalitat. Stalin va sembrar el terror a tot el país i va exercir una dura repressió (afectà al conjunt de la societat i també als membres del Patit), mitjançant les “purgues”, judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells que s’oposen a Stalin (tortures prèvies) i se'ls elimina físicament o políticament. El terror stalinista dels anys trenta

Slide26:

El 1929, es va instituir el gulag , una xarxa de camps de presoners. Es recloïa els opositors al règim i se’ls obligava a fer treballs forçats. La major persecució va tenir lloc durant els processos de Moscou (1936-1938). Es va depurar la majoria dels antics dirigents bolxevics que podien disputar el lideratge a Stalin, dissidents polítics i una part de l’oficialitat de l’Exèrcit.

Slide27:

Gran importància de l’URSS des de la revolució d’octubre: mostra als obrers que és possible el triomf de la revolució i tots els països capitalistes tenen por al contagi i aïllen l’URSS Es funda la III Internacional o Internacional Comunista , controlada des de l’URSS i que suposa la unió de tots els partits comunistes del món: la revolució mundial. Amb la mort de Lenin (1924) l’URSS accepta les tesis de “socialisme en un sol país”, es mostra pacífica i l’admetran a la Societat de Nacions . L’ascens del feixisme i el seu anticomunisme ( pacte Antikomintern ) fa que l’URSS s’oposi fortament a aquest feixisme: ajuda als republicans espanyol contra Franco en la guerra civil (1936-39). L’URSS i les tensions mundials fins 1941

Slide28:

Rebutjada per Occident i amb el perill d’un atac nazi, signarà un pacte de no-agressió amb Alemanya (1939), però Alemanya l’atacarà i l’URSS entrarà en la Segona Guerra Mundial (1941).

authorStream Live Help