Primera guerra mundial (1914-1918)

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula sobre el tema

Comments

Presentation Transcript

Diapositiva 36:

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918) HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Diapositiva 36:

INTRODUCCIÓ Les grans esperances que al principi del segle XX es tenien posades en el progrés, la ciència i unes relacions internacionals pacífiques es van veure truncades el 1914 amb l’inici de la guerra més intensa i destructiva que fins aleshores havia conegut Europa. Pràcticament tot el continent europeu, i amb aquest, les colònies i els dominis que tenia escampats arreu del món, es va veure afectat pel conflicte bèl·lic. Els efectes de la guerra no es van limitar al camps de batalla, sinó que van arribar a la població civil: totes les activitats econòmiques es van subordinar a les necessitats militars; tota opinió o actuació en contra de la guerra es va considerar traïció a la pàtria; la creació artística i els mitjans de comunicació van quedar supeditats, finalment, a la propaganda bèl·lica.

Diapositiva 36:

La joia amb què es va acollir en molt països l’inici de la guerra es va transformar el 1918 en un sentiment de desolació: més de deu milions de morts, dos-cents milions de persones afectades directament per la guerra, les economies europees arruïnades. El seus contemporanis, per diferenciar-la de totes les anteriors, la van anomenar Gran Guerra .

Diapositiva 36:

LES RELACIONS INTERNACIONALS: LES GRANS ALIANCES La formació de grans aliances militars va ser l’objectiu més important de la diplomàcia europea al final del segle XIX i començament del segle XX. El període comprés entre el 1870 i el 1914 és conegut com la “pau armada”, en el qual es van formar dos blocs antagònics que finalment es van enfrontar a la I Guerra Mundial: La Triple Aliança : Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria. La Triple Entesa : Rússia, França i Gran Bretanya.

Diapositiva 36:

Entre 1870 i 1890, les relacions internacionals van estar dominades per Alemanya, a través d’un sistema d’aliances molt complex que va dissenyar Bismarck . L’objectiu prioritari de Bismarck era mantenir aïllada França, la potència europea més descontenta després de la derrota que va sofrir en la guerra franco-prussiana (1870), que li va significar la pèrdua d’Alsàcia i Lorena. Per aconseguir-ho va atraure successivament les potències europees als seus sistemes d’aliances: Primer sistema: 1873: Entesa dels Tres Emperadors : Àustria-Hongria, Alemanya i Rússia. La supremacia alemanya: els sistemes bismarckians

Diapositiva 36:

Segon sistema: 1879: Doble Aliança : Àustria-Hongria i Alemanya. 1881. Renovació de l’ Entesa dels tres Emperadors . 1882: Triple Aliança : Àustria-Hongria, Itàlia i Alemanya. Tercer sistema: 1887 : Tractat de Reassegurança : Rússia i Alemanya. 1887 : Pacte Mediterrani promogut per Bismarck: Gran Bretanya , Itàlia, Àustria-Hongria i Espanya.

Diapositiva 36:

El 1890, amb la pujada al tron de Guillem II i la retirada de Bismarck, l’escena internacional va començar a variar. En aquest període (1890-1914), la diplomàcia francesa va aconseguir posar fi a la situació d’aïllament anterior aprofitant la coincidència d’un seguit de circumstàncies: Rússia desitjava expandir-se pels Balcans per crear una gran confederació de pobles esclaus. Això anava en contra dels interessos d'Àustria-Hongria, que veia amb temor com petits Estats eslaus, sobre tot Sèrbia, s’independitzaven de l’Imperi otomà i es convertien en un exemple que havien d’imitar les poblacions eslaves del seu Imperi. La crisi del sistema de Bismarck: la formació de la Triple Entesa

Diapositiva 36:

Itàlia, que tenia els territoris d’Ístria i Trento ocupats pels austríacs, va preferir allunyar-se de la Triple Aliança i apropar-se a França, que li havia ofert suport per recuperar aquests territoris. Guillem II va posar en marxa la weltpolitik (política mundial), que pretenia convertir Alemanya en una gran potència mundial mitjançant l’adquisició de colònies. Aquesta política va comporta l’enfrontament amb la Gran Bretanya, posseïdora de l’imperi colonial més gran del món.

Diapositiva 36:

Tots aquests esdeveniments van provocar la crisi del sistema d’aliances que va idear Bismarck i van afavorir la formació de la Triple Entesa: 1894: Doble Aliança francorussa. 1902: Acostament francoitalià (Itàlia promet a França neutralitat en cas que Alemanya l’agredeixi). 1904: Entente Cordiale francobritànica. 1907: Compromís anglorús .

Diapositiva 36:

LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Els antecedents immediats del conflicte es troben en la crisi internacional que va provocar l’atemptat de Sarajevo. Però les arrels profundes es troben en els anys que van precedir l’esclat bèl·lic. Durant aquells anys es van anar interrelacionant una sèrie de factors que van fer inevitable el començament de la guerra.

Diapositiva 36:

La causa immediat de l’esclat de la I Guerra Mundial va ser l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa, hereus del tron austrohongarès, a Sarajevo el 28 de juny de 1914. L’assassí, l’estudiant bosnià G. Princip pertanyia a una societat secreta paneslavista i antiaustríaca, i havia aconseguit la complicitat de la policia sèrbia. Àustria-Hongria, arribat aquest moment, va considerar que havia arribat el moment d’esclafar Sèrbia i posar fi a la influència que exercia sobre els Balcans. La diplomàcia austríaca va preparar un ultimàtum que va presentar a Sèrbia el 23 de juliol i que els serbis van rebutjar, ja que una de les clàusules comportava la violació de la seva sobirania perquè havien de permetre que fossin policies austríacs els que investiguessin el crin de l’arxiduc en el seu territori. La causa immediata de la guerra: l’atemptat de Sarajevo

Diapositiva 36:

Àustria-Hongria, valent-se d’aquest rebuig, va declarar la guerra a Sèrbia el 28 de juliol i automàticament es van posar en marxa les aliances europees: Rússia, aliada de Sèrbia, declarava la guerra a Àustria; Alemanya, aliada d’Àustria-Hongria, declarava la guerra a Rússia i pressionava França perquè no hi intervingués, però França, aliada de Rússia des de 1894, va mobilitzar els seus exèrcits. Aleshores, Alemanya va envair Bèlgica, país neutral, per entrar a França. La Gran Bretanya, aliada de França, davant de la violació de la neutralitat belga, va declarar la guerra a Alemanya. D’altra banda, Itàlia va decidir mantenir-se neutral al començament de la guerra.

Diapositiva 36:

Tot i ser molt greu, l’atemptat de Sarajevo no explica totalment l’inici de la guerra. Les causes profundes d’aquest conflicte els hem de buscar en els anys anteriors del conflicte. Durant aquells anys, una sèrie de factors va influir a fer insostenible la situació internacional. Cap d’aquest factors per separat hauria estat suficient per desencadenar la guerra, però la unió de tota una sèrie de circumstàncies d’extrema tensió internacional finalment la van provocar. Aquests factors són de diversos tipus: Les causes profundes de la guerra

Diapositiva 36:

Militars: l’existència de fortes aliances militars entre els diversos europeus feia que qualsevol incident local adquirís una dimensió internacional. Aquesta situació es complicava per l’increment constant d’efectius militars de les potències més important (Europa s’armava fins a els dents).

Diapositiva 36:

Econòmics: Alemanya s’havia convertit en la segona potència industrial del món, després dels EUA. La Gran Bretanya i França veien amb preocupació la rivalitat de la marina mercant alemanya en zones que abans que eren del seu domini exclusiu. “Però la competència entre exportadors alemanys i anglesos era molt dura en quasi tots els mercats europeus (...). En 1898, les compres efectuades per França en Alemanya no arribaven a les tres cinquenes parts de les britàniques; en 1913, les importacions alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix nivell. En Bèlgica on, en 1898, eren més importants les importacions angleses que les alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen en 200 milions de francs belgues a les angleses. Per últim, la supremacia del comerç alemany sobre l’anglès, des del 1890 a Romania i des del 1901 a Sèrbia, s’estén el 1911 a Bulgària.” P. RENOUVIN: Història de les relacions internacionals .

Diapositiva 36:

Enfrontaments colonials: Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant l’exèrcit britànic. Primera crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al soldà del Marroc contra França → la Conferència d’Algesires dóna el protectorat del Marroc a França i Espanya, però Alemanya no es rendeix. Segona crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port d’Agadir (Marroc) → França concedeix a Alemanya el Camerun. Aquesta situació portarà a la creació de dos blocs antagònics, un format per Gran Bretanya i França i l’altre per Alemanya.

Diapositiva 36:

Polítics: la gran preocupació dels governants europeus va ser la de reforçar les seves aliances, perquè tendien a pensar que la guerra era inevitable tard o d’hora. Alguns parlaven d’una guerra justa, ja que satisfaria les “legítimes” reivindicacions dels seus pobles. Aquest era el cas de França, que reivindicava l’Alsàcia i Lorena, en poder d’Alemanya des de 1870, o d’Itàlia, que reivindicava els territoris d’Ístria i Trento, en poder dels austríacs. Aquí inclouríem les crisis balcàniques , enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen de l’imperi turc: Àustria-Hongria contra Rússia. Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya a Rússia → es formen els blocs de la Primera Guerra Mundial.

Diapositiva 36:

LA GRAN GUERRA El que va començar sent un conflicte europeu de curta durada es va convertir finalment en una guerra mundial que va implicar un gran nombre de països i que va durar quatre llargs anys (1914-1918) amb un esforç econòmic, social, demogràfic, ideològic i moral enorme. Mentre es desenvolupava, una ciència militar que a penes havia evolucionat des de l’època de Napoleó es va veure desbordada per uns avenços tècnics revolucionaris amb un armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,... i la mobilització general de tota la població. També amb un ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,... i gran importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,... Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinaria en unes poques batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seves nacions a un llarg procés de desgast”. R. ARON: Un segle de guerra total .

Diapositiva 36:

Durant l’estiu de 1914, Europa es va dividir en dos bàndols adversaris disposats a destrossar-se en el camp de batalla: d’una banda, els anomenats Imperis Centrals . Alemanya i Àustria-Hongria, a les quals es va unir l’ Imperi otomà al final de l’any; d’altra banda, els països de l’Entesa : la Gran Bretanya, França i Rússia, als quals es van unir Bèlgica i Sèrbia . A l’agost se’ls uneix el Japó , que ambicionava les colònies alemanyes del Pacífic. La guerra de moviments (juliol 1914 – setembre 1914) Setge de Lieja (agost 1914)

Diapositiva 36:

L’alt comandament alemany havia previst que hauria de combatre en dos fronts. L’estratègia que feia servir, el pla Schlieffen , consistia a concentrar l’esforç principal contra França, i posteriorment tornar-se contra Rússia. Violant la neutralitat belga, els alemanys van entrar a França pel nord, de manera que van empènyer els exèrcits britànic i francès cap a París. Però els russos s’havien mobilitzat ràpidament i havien envaït la Prússia oriental. Per això els alemanys van enviar unes quantes de les seves divisions al front rus. Aquest fet va afavorir el contraatac francobritànic ( batalla del Marne ), que va obligar el replegament alemany i va fixar el front, que anava des de la frontera suïssa fins el canal de la Mànega. Aquest front va quedar pràcticament inamovible fins el 1918.

Diapositiva 36:

En el front oriental l’exèrcit austrohongarès va ser sorprenentment contingut pels serbis, mentre que els alemanys derrotaven els russos ( batalla de Tannenberg ) i iniciaven la penetració en territori enemic.

Diapositiva 36:

Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915). Japó participa a favor de la Triple Entesa, mentre que Xina, enemiga del Japó, ho ha a favor de les potències centrals. Participació de les colònies: matèries primeres, aliments, tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...). Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans i enfonsen el transatlàntic britànic Lusitània en el que viatjaven ciutadans americans (1917). Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya, canviant el signe del conflicte. La mundialització del conflicte

Diapositiva 36:

En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts amb un increment de les desercions i dels motins. El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocií la pau amb les potències centrals: Pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia). L’any 1918 es va produir el desenllaç decisiu del conflicte. Al front oriental Gran Bretanya derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria. El 3 de novembre, l’imperi austrohongarès es va rendir i el seu emperador va abdicar. De la crisi del 1917 a l’armistici “A Anglaterra la resistència a l’autoritat va anar en augment. Fins i tot abans de votar-se la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven a la presó a un nombre creixent de persones a causa de la guerra. En agost del 1915 van ser 15 treballadors, en juliol del 1916, 772. A França es va actuar contra els sindicalistes: quan algú especialment incòmode obtenia pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia acudir a un tribunal de metges militars alliçonats, que el declarava útil i l’enviava al front (...). Des del 1917 a Itàlia es van succeir les grans manifestacions pacifistes i la consegüent repressió: 1000 detinguts l’1 de maig d’aquell any. La protesta pública de dones camperoles es va agreujar amb la petició de pau i tornada dels marits. En Torí, la repressió policial es saldà amb 50 morts, 800 ferits i 1500 detinguts. La resistència masculina també era evident. En 1917 va haver a Itàlia 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xifres que van anar en augment fins el final de la guerra (...). Així, es va produir una onada de vagues en 1917: a Anglaterra es va passar dels 276.000 vaguistes del 1916 als 872.000 del 1917; a França de 41.000 a 294.000; a Itàlia de 136.000 a 170.000; en Alemanya de 129.000 a 667.000. A Rússia el descontent va ser més greu i el descontent arribà abans: ja en 1916 un milió de persones estava en vaga”. G. CARDONA: Els horrors de la guerra . Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Diapositiva 36:

Al front occidental, els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac que serà aturat per França, Gran Bretanya i els Estats Units que inicien una contraofensiva des de juliol ( Segona Batalla del Marne ) que els portarà a la victòria. L’11 de novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix amb l’ armistici de Compiègne . La Primera Guerra Mundial havia acabat.

Diapositiva 36:

LA PAU DELS VENCEDORS En 1919 es van reunir a París els presidents dels països vencedors per a imposar les condicions de pau a Alemanya. Els vencedors tenien interessos molt diferents: França que Alemanya li pagués el cost de la guerra, els Estats Units un nou ordre mundial estable, Itàlia que li donessin els territoris promesos i Gran Bretanya una posició intermèdia. “Des de tots els punts de vista, em sembla que ens hem d’esforçar per establir un acord de pau com si fórem àrbitres imparcials, oblidant les passions de la guerra. Aquest acord haurà de tindre tres objectius: davant tot, fer justícia als aliats, tenint en compte la responsabilitat d’Alemanya en els orígens i els mètodes de la guerra; seguidament, l’acord s’ha de fer de tal forma que un govern alemany conscient de les seves responsabilitats pugui signar-lo estimant que pot complir les seves obligacions; per últim, aquest acord no haurà de tindre cap clàusula que pugui provocar noves guerres, i haurà d’oferir una alternativa al bolxevisme, perquè serà per a la gent raonable una solució igualitària del problema europeu”. Memoràndum de Lloyd George (president britànic), 25 de març del 1919. “Espero que Vostè estigui d’acord, en principi, com el senyor Lloyd George, en la moderació que és necessari mostrar amb Alemanya. No volem ni podem destruir-la: la nostra major errada seria donar-li raons poderosos per a una revenja. Clàusules excessives sembrarien la llavor segura de la guerra (...). És necessari que evitem donar als nostres enemics la impressió d’injustícia. No temo per al futur les guerres preparades per complots secrets dels governs, sinó més bé els conflictes creats pel descontent de les poblacions. Si nosaltres mateix som culpables de cometre una injustícia, aquest descontent és inevitable.” El president Wilson (Estats Units) dirigint-se a Clemenceau en el Consell dels Quatre. “Prenc nota de les paraules i de les excel·lents intencions del president Wilson. Ell elimina el sentiment i el record: és així on tinc una observació que fer respecte al que acaba de dir. El president dels Estats Units desconeix el fons de la naturalesa humana. El fet de la guerra no pot ser oblidat. Amèrica no ha vist aquesta guerra de prop durant els tres primers anys; nosaltres durant aquest temps vam perdre un milió i mig d’homes. No ens queda mà d’obra. Els nostres amics anglesos, que han perdut menys que nosaltres, però també han patit molt, em comprendran. Les proves que hem hagut de passar han creat un sentiment profund sobre les reparacions que ens són degudes; i no es tracta sols de reparacions materials: la necessitat de reparacions morals no és menys forta (...). Busqueu fer justícia als alemanys. No es penseu que ells ens van a perdonar, buscaran l’ocasió de la revenja, res acabarà amb la ràbia d’aquells que han volgut establir la seva dominació en el món i que s’han cregut tan prop d’aconseguir-ho.” El cap del govern francès, Georges Clemenceau, dirigint-se al Consell dels Quatre.

Diapositiva 36:

El president Wilson va proposar un programa de 14 punts per negociar la pau, basat en la llibertat de navegació, el liberalisme econòmic, la creació de la Societat de Nacions , la autodeterminació de les nacions i les renúncies territorials alemanyes. A Paris s’hi van establir cinc tractats (un per país vençut). El més important fou el Tractat de Versalles que fou una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot → ressentiment. Les condicions polítiques suposaren les pèrdues territorials alemanyes d’Alsàcia i Lorena (França), Eupen i Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig; la prohibició de la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria i la renúncia a totes les colònies que van passar a ser mandats dels aliats. La Conferència de Paris Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys soferts pels governs aliats i els seus associats i els seus habitants com a conseqüència de la guerra, a la qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats. Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la independència d’Àustria dins de les fronteres que es fixen en un tractat celebrat entre les potències aliades i associades, i reconeix que aquesta independència serà inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de la Societat de Nacions. Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols sobre les seves possessions d’Ultramar en favor de les potències aliades i associades...

Diapositiva 36:

D’altra banda, les reparacions de guerra imposades a Alemanya van ser molt dures: Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França. Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França. Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant. Cessió de totes les colònies. Quan a les condicions militars: Abolició del servei militar. Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes. Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres. Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recuperi econòmicament dels efectes de la guerra i generarà un fort ressentiment en el poble alemany. El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la Segona Guerra Mundial.

Diapositiva 36:

Els altres tractats que es van signar són: Tractat de Saint-Germain amb Àustria que perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a una petita república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya. Tractat de Trianon amb Hongria que perd la sortida al mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia , Iugoslàvia i Romania. Tractat de Sévres pel qual Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i els territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel ). Tractat de Neuilly amb Bulgària que cedeix territoris a Grècia i Iugoslàvia.

Diapositiva 36:

Es creà per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el compliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general. Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels Estats Unit es va negar a entrar per les condicions imposades als països vençuts. A més, tant a aquests països com a la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi i acabarà fracassant. La Societat de Nacions PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions internacionals , fundades sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudes d’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obligacions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de Nacions : (...) Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat dels membres representats en la reunió (...). Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la reducció dels armaments nacionals al mínim compatible amb la seguretat nacional (...) Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota agressió exterior la integritat territorial i la independència política present de tots els membres de la Societat (...). Art. 161.- Si un membre de la Societat recorregués a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte de guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o financera amb ell (...). LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).

Diapositiva 36:

Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: els Estats Units s’aïlla i no entra a la Societat de Nacions, els vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia no rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,... Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats , però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera. Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa: els espartaquistes alemanys , Baviera , Hongria, França, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya. A Alemanya el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra i patiran forta repressió per part del govern socialdemòcrata. Les pèrdues territorials, unides a una mala situació econòmica i a la por de la burgesia a una revolució obrera van provocar l’ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya). Una pau inestable

Diapositiva 36:

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA La Primera Guerra Mundial va tenir un cost molt alt. Va provocar més de nou milions de morts directes, més de sis milions de minusvàlids i milions de morts indirectes per fam i grip. També hem de tenir en compte les “generacions buides”: en morir sobretot homes joves, aquests no poden tindre els fills que els pertocarien, amb la qual cosa baixa la natalitat i també descendeix la població posterior. Demogràfiques CONSECUENCIAS DEMOGRÁFICAS Fallecidos 9.272.000 Inválidos 6.500.000 Viudas 4.250.000 Huérfanos 8.000.000

Diapositiva 36:

La destrucció ocasionada directament per la guerra va tenir en els seu escenari més important, Europa, efectes devastadors: milions d’hectàrees no podien ser conreades, perquè estaven infestades de metralla i obusos; les reserves de primeres matèries havien desaparegut; la producció de carbó (encara base de la producció industrial primària) va descendir un terç; nombroses fàbriques havien sofert transformacions a causa de la guerra; els transports ferroviaris i navals estaven desorganitzats i delmats perquè estaven sobreexplotats i perquè s’havien convertit en el blanc de les activitats bèl·liques; la flota mercant europea, que abans de la guerra significava el 90% del tonatge mundial, després del conflicte era tot just del 70%. A aquestes pèrdues directes s’afegien els grans deutes que els Estats tenien amb les potències extraeuropees (fonamentalment amb els Estats Units, que a partir d’aquella època es van convertir en els creditors d’Europa). Econòmiques

Diapositiva 36:

La guerra va transformar substancialment el mapa europeu. Una greu crisi econòmica assolava el continent europeu, produïda per les destruccions materials, les pèrdues humanes i les despeses de guerra. També s’havien produït importants canvis socials, com ara la incorporació massiva de les dones al treball o el desenvolupament de la classe obrera i la potenciació del sindicalisme. A les conseqüències econòmiques i socials cal unir els canvis territorials que dibuixaven un nou mapa europeu. Els quatre grans imperis -alemany, austrohongarès, rus i turc- van ser escombrats per la guerra. Alemanya va tornar l’Alsàcia i Lorena a França i altres territoris fronterers a Dinamarca i Bèlgica; va perdre totes les colònies, però, sobre tot la modificació més dolorosa del seu territori va ser la separació de la Prússia Oriental, apartada de la resta d’Alemanya pel “corredor polonès” de Danzig, que garantia la sortida al mar del nou estat polonès. Territorials

Diapositiva 36:

L’Imperi austrohongarès es va fragmentar en quatre nous països: Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. De l’Imperi rus -transformat aleshores en URSS- es van independitzar Finlàndia i les tres repúbliques bàltiques: Estònia, Letònia i Lituània. A més, Rússia va haver de cedir territoris a Polònia. L’Imperi turc va perdre definitivament els seus territoris europeus i va cedir Armènia, Mesopotàmia (Iraq), Síria i Palestina a la nova Societat de Nacions, encarregada d’exercir una tutela internacional sobre aquests territoris (en realitat, sota tutela britànica i francesa).

Diapositiva 36:

La fi de la guerra suposarà l’avanç de les democràcies liberals, sobretot les repúbliques, però les dificultats dels anys de postguerra les faran caure en el descrèdit i entrar en crisi en molts països. Es va generalitzar el sufragi universal masculí i s’atorga el vot a les dones en molts països. El triomf de la Revolució Bolxevic a Rússia donarà pas al primer Estat socialista. Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen a canvi la independència. Polítiques

Diapositiva 36:

La misèria augmenta entre les classes treballadores, mentre els preus continuen pujant, mentre que part de la burgesia aprofita per a fer negoci, Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de revolució, imitant la URSS. Millora en les condicions laborals per frenar les protestes (jornada de 8 hores ,...). Nou paper social de les dones: s’incorporen al treball durant la guerra, comença l’emancipació femenina (alliberament dels costums) i obtenen el dret a vot en molts països. Socials

authorStream Live Help