Les activitats comercials i els fluxos d'intercanvi

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula sobre el tema

Comments

Presentation Transcript

Diapositiva 44:

LES ACTIVITATS COMERCIALS I ELS FLUXOS D'INTERCANVI 3r ESO

Diapositiva 44:

Per què avui dia les activitats comercials són tan importants El món actual es caracteritza per l'existència d'una gran interrelació entre les diverses regions del planeta. Poques zones del món no es relacionen d'una manera o una altra amb la resta d'espais que formen el nostre sistema global. Aquestes relacions es concreten en fluxos comercials de tota mena: matèries primeres, productes manufacturats, serveis i capitals circulen d'un indret a un altre. I ho fan cada cop amb més llibertat. Les relacions comercials no són equitatives i no totes les persones ni regions se'n beneficien de la mateixa manera. Els intercanvis desiguals provoquen injustícia i subdesenvolupament.

Diapositiva 44:

Les activitats comercials Les activitats comercials formen part del sector terciari o de serveis. En les economies desenvolupades, són essencials per la seva contribució al producte interior brut i per l'ocupació que generen. Què és el comerç? El comerç consisteix en la compra i la venda de productes i serveis de tot tipus amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població. Inclou tant les compres que fem als establiments que tenim a prop de casa com les grans transaccions internacionals. Es tracta d'una activitat molt antiga que ha permès el contacte entre cultures. Inicialment, el comerç es feia a partir de l'intercanvi d'uns productes per uns altres.

Diapositiva 44:

Més tard, amb l'aparició de la moneda, es va aconseguir donar un valor més exacte als productes i l'àmbit de les activitats comercials es va ampliar a terres llunyanes. Segons l'àmbit geogràfic on es duu a terme, podem distingir dos tipus de comerç: El comerç interior és el que té lloc dins les fronteres d'un Estat. El comerç exterior , en canvi, comporta la transacció entre diversos Estats.

Diapositiva 44:

Elements del comerç Les activitats comercials no serien possibles sense la participació de: El venedor . És la persona o empresa que presenta l'oferta o la quantitat de producte que es posa a la venda. El comprador . És el qui s'interessa per l'oferta i presenta una demanda, és a dir, la quantitat de producte que vol comprar. Les mercaderies . Són els productes que s'intercanvien. El valor o el preu de les mercaderies s'estableix per mitjà de la moneda. El mercat . És el lloc on es duu a terme la compra i la venda de les mercaderies. Distingim entre mercats concrets, en què s'intercanvien productes de forma material, i mercats abstractes, on el producte no és present físicament. Un exemple de mercat abstracte és la borsa de valors.

Diapositiva 44:

Les característiques del comerç actual L'activitat comercial actual presenta unes característiques rellevants: Mou grans quantitats de productes molt diferents a causa de la concentració de la població i de les activitats productives a zones concretes de la Terra. Crea una xarxa de relacions d'àmbit mundial. El comerç a l'interior d'un país pot ser molt actiu, però també és important la relació comercial que es manté amb altres països. És una activitat, juntament amb el transport, que dóna feina a moltes persones del sector terciari. Es concentra, cada vegada més, en un nombre reduït d'empreses. Les grans empreses exportadores i importadores acostumen a ser, al mateix temps, grans companyies productores, associades a entitats financeres, que fan negocis internacionals.

Diapositiva 44:

Quins factors condicionen l'activitat comercial? Les activitats comercials depenen de diversos factors: L' existència d'una xarxa d'infraestructures i transports eficient que permeti fer arribar els productes als consumidors en el mínim temps possible i en les millors condicions. El poder adquisitiu i la confiança de la població són dos factors importants. Les persones que disposen d'una feina i d'ingressos suficients gasten més diners que les persones que estan a l'atur. Les bones notícies financeres i els indicadors macroeconòmics positius generen confiança en els consumidors i animen l'economia d'un país. La confiança de les empreses constitueix un altre aspecte que cal tenir en compte. Les bones perspectives econòmiques del país, com també la confiança a obtenir beneficis, anima els empresaris a innovar, invertir i augmentar la producció.

Diapositiva 44:

Un mercat ampli, amb un nombre elevat de consumidors potencials, multiplica les expectatives que tenen les empreses per comercialitzar els seus productes. El comerç electrònic a través d'Internet permet a les empreses obtenir matèries primeres i vendre els seus productes a tot el planeta. Els preus , els impostos , les campanyes de publicitat o les èpoques de rebaixes també incideixen en l'augment o la disminució de les compres, especialment dels productes que no són de primera necessitat.

Diapositiva 44:

El comerç interior Al nostre país, el comerç interior viu grans canvis a causa, d'una banda, de la implantació de les grans superfícies comercials i el tipus de productes que s'hi comercialitzen i, de l'altra, de la presència d'Internet i la generalització del comerç electrònic. Què és el comerç interior? El comerç interior és el que té lloc dins d'un mateix país i el que ens permet comprar els productes que necessitem per a la nostra vida diària. És un tipus de comerç molt important per a l'economia dels Estats perquè genera riquesa i ocupació. Al món, més del 10% de la població activa treballa en aquest sector. Fins fa poc, l'estructura del comerç interior espanyol es caracteritzava pels petits comerços especialitzats, situats als barris o al centre de les ciutats. Els darrers anys s'han implantat grans superfícies comercials –en molts casos finançades amb capital estranger– que competeixen per atreure clients del comerç tradicional.

Diapositiva 44:

A Espanya, el sector de l'alimentació és el que té més pes en el comerç interior. Tot i això, la capacitat adquisitiva de la població ha impulsat la demanda d'altres béns no considerats de primera necessitat. A grans trets, podem distingir dos tipus de comerç interior: el comerç a l'engròs i el comerç detallista . El comerç a l'engròs És el que realitzen els majoristes. Grans empreses de distribució compren enormes quantitats de mercaderies als productors i les venen a altres comerciants o a altres empreses detallistes. Aquests majoristes, que actuen d'intermediaris, acostumen a oferir els seus productes als seus propis comerços o mercats, en els quals els consumidors particulars no podem comprar.

Diapositiva 44:

El comerç detallista Consisteix en la venda de petites quantitats al consumidor. Aquest comerç es duu a terme a diferents tipus d'establiments: El comerç detallista tradicional és el que ven directament al públic en petites quantitats. Acostumen a ser petits establiments de gestió habitualment familiar. És el cas de les botigues de comestibles tradicionals i dels supermercats. Els grans magatzems són establiments que ofereixen una gran gamma de productes. Estan situats a les zones cèntriques de les ciutats, disposen d'aparcament propi i s'organitzen en nombroses plantes verticals.

Diapositiva 44:

Les grans superfícies comercials s'ubiquen als afores de les ciutats, on el valor del sòl és més baix i on hi ha accés a vies de comunicació. Pertanyen a cadenes multinacionals i venen en grans quantitats i a preus més barats. Els mercats ambulants s'instal·len a llocs públics i a l'aire lliure un determinat dia de la setmana. Encara que hi predominen els productes alimentaris, també s'hi venen artesanies, roba, calçat i objectes antics.

Diapositiva 44:

El consum a les llars espanyoles L'Institut Nacional d'Estadística (INE) realitza anualment l' Enquesta de pressupostos familiars (EPF) que permet conèixer els hàbits de compra del nostre país. La mostra de l'EPF és de gairebé 24000 llars. Les despeses de consum que es registren a l'EPF es refereixen tant al flux monetari que destina la llar al pagament de determinats béns i serveis de consum final com al valor de determinats consums no monetaris efectuats per les llars. Les despeses s'agrupen segons una classificació internacional que permet comparar el consum entre països i observar anualment quina és l'evolució dels preus dels articles. L'ESTADÍSTICA DE DESPESA EN CONSUM DE LES LLARS L'enquesta de pressupostos familiars (EPF) és una de les més antigues que elabora aquesta institució (INE). L'Idescat, a partir d'aquesta enquesta, porta a terme anualment un estudi detallat de la despesa de consum de les llars catalanes. L'objectiu és oferir informació sobre la magnitud, l'estructura i la destinació de les despeses en consum. També informa de les quantitats que es consumeixen de determinats productes alimentaris i de les fonts d'energia.

Diapositiva 44:

El comerç exterior El comerç exterior o internacional consisteix en l'intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals, o exportacions, com les compres de productes de l'exterior, o importacions. Els indicadors del comerç exterior El valor del comerç entre els diversos països es recull en: La balança comercial , que és la diferència entre els productes que un país ven a l'exterior i els que compra a altres països. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança és positiva. En cas contrari, la balança és negativa . La balança comercial tan sols comprèn els intercanvis de productes entre països. Per tenir una visió completa de tots els intercanvis, cal utilitzar la balança de pagaments.

Diapositiva 44:

La balança de pagaments , que registra tots els intercanvis econòmics d'un país, tant de productes (mercaderies) com de serveis (turisme o transport, entre d'altres) o capitals financers (moviment de capitals). Si el valor dels ingressos supera el de les despeses, la balança de pagaments és excedentària ; en cas contrari, és deficitària . Pot passar que un país tingui una balança comercial negativa i una balança de pagaments excedentària. En aquest cas, encara que la balança comercial fos negativa, podria tancar la seva balança de pagaments amb resultats positius, gràcies, per exemple, al turisme.

Diapositiva 44:

Els tipus de fluxos comercials Els principals moviments o fluxos comercials comprenen els productes i serveis visibles i els que són abstractes. Intercanvis de productes i serveis visibles Inclouen els productes energètics (petroli, gas...), els productes agrícoles (cereals, cafè, cacau...) i els productes manufacturats (informàtics, electrònics o automobilístics, entre d'altres). Els serveis bancaris, les telecomunicacions, les assegurances, els serveis d'assistència o les patents experimenten un ràpid increment i adquireixen cada dia més importància.

Diapositiva 44:

Intercanvis de productes i serveis abstractes En l'actual sistema global hi ha molts productes que no es veuen ni es toquen, i per això els anomenem abstractes, però que tenen tanta o més importància econòmica que les mercaderies visibles. Així, cal destacar especialment: Els fluxos de capital. El comerç de capital procedent de les grans companyies internacionals es realitza a les principals borses de valors del món. Els fluxos d'informació. La informació és un element clau perquè les empreses siguin competitives. La informació ha d'arribar d'una manera ràpida i fiable a qualsevol racó del planeta. L'intercanvi d'informació és possible gràcies a l'existència de xarxes sense fronteres i la generalització de l'ús d'ordinadors. La rapidesa de circulació de la informació que les noves tecnologies proporcionen obre a les empreses noves possibilitats d'accés a fonts d'informació distants i, per tant, augmenta la seva eficiència i la seva productivitat. LES DIVISES Anomenem divisa la moneda pròpia d'un país estranger. Les divises varien de valor en el mercat monetari mundial, de manera que es creen diversos tipus de canvi.

Diapositiva 44:

Les exportacions i les importacions espanyoles A Espanya, la Secretaria d'Estat de Comerç és la que defineix, desenvolupa i executa la política comercial del país, tant pel que fa al comerç exterior com al comerç interior, inclòs l'intracomunitari. També inclou les inversions exteriors, les transaccions exteriors i les activitats de promoció i internacionalització de les empreses espanyoles. A la seva pàgina web podem consultar tot tipus de notícies, dades i informacions relatives a l'evolució de les activitats comercials espanyoles.

Diapositiva 44:

El comerç internacional en un món global La importància del comerç mundial L'objectiu dels països amb una gran activitat comercial és produir més i incrementar les seves exportacions . Per això, el valor dels intercanvis comercials a escala mundial ha augmentat. Avui dia no existeix cap país que sigui autosuficient, és a dir, que produeixi tot allò que necessita i que es desenvolupi de manera independent de la resta de països del món. Algunes de les raons que expliquen la importància del comerç internacional actual són: la distribució desigual dels recursos naturals del planeta, l'evolució diferent que segueixen les economies dels diversos Estats o els interessos de les grans empreses per aconseguir una part del mercat mundial.

Diapositiva 44:

Qui participa del comerç mundial? El volum i valor d'intercanvis més destacat es produeix entre la Unió Europea, els Estats Units i les economies més potents de l'est i el sud-est asiàtics. La resta de regions i països del món participen d'una manera menys activa en el comerç mundial. Els principals productes que exporten els països rics són els manufacturats de les indústries automobilística, elèctrica i electrònica, química i tecnologia d'última generació. En canvi, els països menys desenvolupats contribueixen al comerç internacional amb matèries primeres, productes agrícoles i algunes manufactures (tèxtils, artesanies…). Estats Units és el primer importador del món i el segon exportador. La seva producció supera àmpliament la de qualsevol altre Estat del món. Comercia, sobretot, amb la Unió Europea, el Canadà, la Xina, Mèxic i el Japó.

Diapositiva 44:

Els països de l' est i sud-est asiàtics que intervenen en el comerç mundial són: Japó. Encara que no té recursos naturals propis, és un país ric. Exporta automòbils i productes electrònics d'alta tecnologia arreu del món. Xina. Gràcies als recents canvis polítics que ha viscut, la Xina ha passat a ser el segon Estat del món en volum de comerç de mercaderies, molt a prop dels Estats Units. Índia. Des del final del segle XX, ha potenciat el seu pes en el comerç internacional. Exporta derivats del petroli, productes tèxtils i productes químics. Corea del Sud. És un dels països de la zona més avançats tecnològicament. Comercialitza aparells electrònics, telefonia mòbil, construcció naval i automoció.

Diapositiva 44:

Austràlia, malgrat que és un país amb una economia rica, es troba lluny de les grans rutes comercials i la seva activitat comercial és considerable al Pacífic i a l'Àsia oriental. Els països d'Amèrica Central i del Sud mantenen una activitat comercial creixent amb Amèrica del Nord, la Unió Europea, la Xina i el Japó. El Brasil s'ha convertit d'un temps ençà en una de les primeres potències econòmiques d'Amèrica del Sud gràcies als seus recursos naturals i la inversió estrangera. L'Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) agrupa deu països de la zona –com ara Singapur, Tailàndia i Malàisia– amb l'objectiu de potenciar el seu comerç i impulsar els intercanvis amb altres blocs comercials.

Diapositiva 44:

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) és una entitat formada per antigues repúbliques soviètiques. Les relacions comercials més importants les manté amb països de la Unió Europea, com també amb països asiàtics. El país que té més pes en el comerç exterior és Rússia. Les seves reserves de petroli i gas li atorguen un lloc destacat en el comerç mundial. La Unió Europea és la potència comercial més gran del món, encara que no tots els països comunitaris tenen el mateix poder econòmic. En general, els països de la Unió són rics però petits, i importen i exporten molts productes. Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit són els principals exportadors i importadors de tot el grup. Els intercanvis entre països de la Unió Europea també són importants.

Diapositiva 44:

L' Àfrica és un continent que, a causa de la seva pobresa, participa molt poc en els grans circuits comercials. Generalment, els països africans exporten matèries primeres i aliments i importen productes industrials. Els països de l' Orient Mitjà , com, per exemple, Aràbia Saudita, Qatar i Kuwait, deuen la seva activitat comercial internacional a l'exportació de petroli. Els Estats amb més producció van crear l' Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) per controlar el comerç d'aquest recurs energètic.

Diapositiva 44:

El comerç desigual en un món global El mercat global és una realitat i poques regions del món en queden al marge. Tanmateix, no tots els països hi participen de la mateixa manera ni amb les mateixes oportunitats. La globalització dels intercanvis comercials Des del final del segle XX, les multinacionals deslocalitzen la producció afavorides per polítiques econòmiques que eliminen les barreres i permeten fabricar, vendre i invertir en qualsevol indret del planeta. Els diners s'inverteixen en els llocs que ofereixen més avantatges per a les activitats productives i per a la creació d'ocupació i riquesa. Això no obstant, el capital es pot retirar ràpidament i provocar greus crisis en els països on s'havia invertit. La inseguretat política, les exigències mediambientals o l'augment de la pressió fiscal poden dissuadir les empreses d'instal·lar-se en un país determinat.

Diapositiva 44:

El comerç segons el grau de desenvolupament dels països Les regions mundials s'han especialitzat en la producció d'uns productes determinats amb un nivell de tecnologia determinat: Amèrica del Nord, Japó i la Unió Europea són els principals exponents dels països desenvolupats . Tenen uns mitjans de producció moderns, fabriquen productes de preu elevat i de gran qualitat i controlen els preus del mercat mundial. Àfrica, Àsia meridional i Amèrica Llatina inclouen els països considerats subdesenvolupats o en vies de desenvolupament . Tenen uns mitjans de producció antiquats i de baixa qualitat, comercialitzen productes de preu baix i no exerceixen cap control sobre el mercat mundial, perquè els preus els fixen les grans multinacionals. Els països anomenats emergents són alguns països del sud-est asiàtic; concentren algunes de les funcions i activitats dels països rics i són capaços de generar iniciatives pròpies.

Diapositiva 44:

Les alternatives de futur El comerç desigual endeuta els països pobres perquè l'intercanvi no és equitatiu. Per poder créixer, aquests països necessiten capital per a infraestructures, serveis, maquinària... El capital l'obtenen de crèdits que sol·liciten als països rics. Sovint, com que els països pobres no poden pagar els elevats interessos, el seu deute no fa sinó augmentar i els ofega econòmicament. Per superar aquesta situació, es proposen algunes mesures: Anul·lar el deute extern dels Estats més pobres. Encara que no arribin a tornar els crèdits, ja haurien pagat la quantitat prestada i els interessos. Impulsar un comerç just. Basat en el principi fonamental de garantir als productors dels països pobres una compensació adequada per la seva feina. QUÈ ÉS EL DEUTE EXTERN? Anomenem deute extern l'obligació que té un Estat de tornar o pagar una determinada quantitat de diners a institucions o bancs estrangers. Aquest deute amb altres països habitualment es dóna a través d'organismes com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Diapositiva 44:

Blocs comercials i institucions de l'economia mundial Hi ha diverses institucions i organitzacions internacionals amb un paper destacat en el funcionament de l'economia mundial. Les principals són el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI), l'Organització Mundial del Comerç (OMC), la FAO i el G7. Formar-ne part implica l'adopció de compromisos relacionats amb la cooperació internacional econòmica, social i cultural. El Banc Mundial té com a objectiu fonamental reduir la pobresa en el món proporcionant assistència tècnica als països en desenvolupament. El Fons Monetari Internacional pretén contribuir al manteniment de l'estabilitat monetària internacional i concedeix fons als països subdesenvolupats. L' Organització Mundial del Comerç facilita la liberalització del comerç internacional de manera que sigui fluid i just. La FAO , l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura, persegueix l'increment de la producció d'aliments. El G7 reuneix set països amb economies molt desenvolupades amb la finalitat d'unificar posicions respecte a les decisions que es prenen en l'àmbit econòmic i polític mundial.

Diapositiva 44:

El comerç a Catalunya A Catalunya el sector del comerç és una part molt important de l'economia, ja que representa un 12,78% del PIB i un 16,34% dels llocs de treball. Es caracteritza per un alt dinamisme i per l'existència d'un teixit de petit i mitjà comerç urbà. En les darreres dècades s'ha produït l'obertura de grans superfícies, fenomen que ha comportat un creixement global del sector, però alhora ha creat tensions amb el petit comerç, que ha vist reduïda la quota de mercat. Aquest fet, sumat al canvi d'hàbits dels consumidors, requereix al comerç tradicional l'adaptació a un nou entorn econòmic i cultural.

Diapositiva 44:

Els establiments comercials: els mercats municipals Segons el darrer cens de mercats municipals, publicat per la Direcció General de Comerç, a Catalunya l'any 2005 hi havia 170 mercats municipals, 9 menys que el 1998. L'àrea d'atracció dels mercats municipals de Catalunya es circumscriu en un 50% al barri. A Catalunya, encara avui, hi ha una forta tradició de compra als mercats minoristes . En aquest sentit, el 54,9% dels clients dels mercats minoristes de Catalunya assenyalen com a motiu de compra les característiques dels productes oferts (productes naturals i de qualitat), mentre que el 34,7% destaca l'atenció al client. Més de la meitat dels mercats municipals allotgen un mercat ambulant a la seva rodalia, amb periodicitat setmanal. Entre els sectors d'oferta representats, a part de productes frescos de fruita i verdura, l'oferta predominant als mercats ambulants està integrada pel tèxtil, l'equipament personal i els complements per a la llar. LA DESPESA DE LES LLARS CATALANES La distribució estàndard de la despesa anual d'una llar mostra que un percentatge important es destina al consum de productes i serveis. Evidentment, la situació de l'economia condiciona el consum de les llars.

Diapositiva 44:

Les importacions i les exportacions catalanes Les branques industrials més actives del comerç català són la química i la de vehicles i material de transport, que representen al voltant del 40% de les exportacions i el 30% de les importacions. També destaquen les vendes a l'estranger de productes d'alimentació i begudes, tèxtil i calçat, equipaments mecànics i maquinària o equips elèctrics i electrònics. Pel que fa a les importacions, el pes més important el tenen els productes energètics, indicatiu de la dependència que l'economia catalana mostra en aquest aspecte. La suma de les exportacions i les importacions catalanes equival a un 104% del PIB, igual que a Dinamarca. Amb tot, la balança comercial catalana encara és negativa: importa més productes dels que exporta.

Diapositiva 44:

Intercanvis comercials de Catalunya amb l'exterior Els fluxos comercials de Catalunya amb l'estranger evidencien una concentració geogràfica considerable. El 2014 la UE encara representava el 64,7% de les exportacions i el 57,8% de les importacions de Catalunya. Les exportacions de Catalunya a la UE estan concentrades en quatre països: França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit. Pel que fa a altres mercats, les exportacions catalanes es caracteritzen per la seva especialització en alguns països del nord d'Àfrica (el Marroc, Algèria) i de l'Amèrica Llatina (l'Argentina, Mèxic, el Brasil). La presència dels productes catalans als mercats amb més creixement, com ara Rússia i els països emergents asiàtics, és molt més modesta. Quant a les importacions, el proveïdor principal és Alemanya, seguit de França, Itàlia i la Xina, que el 2014 ja representava el 8,3% de les importacions totals (mentre que el 1995 suposava amb prou feines un 2%).

Diapositiva 44:

Els impactes socioambientals del comerç Pel que fa als impactes socioambientals del sector del comerç cal destacar els següents: L' ocupació del territori que representen les superfícies comercials fora dels nuclis urbans (no només les Superficies mateixes, sinó tots els serveis que s'hi associen). La disminució del pes del comerç de veïnatge i la consegüent desertització de botigues dels centres urbans. L' augment de la distància recorreguda pels productes de consum. La baixa presència de productes de tipus ecològic als comerços. La mobilitat associada a l'activitat comercial (tant per proveir els comerços de mercaderies com per anar-hi a comprar).

Diapositiva 44:

El deute extern El sistema comercial global no ha estat favorable a tots els països del món en la mateixa mesura. En una gran majoria d'aquests països, la lliure competència en els mercats internacionals s'ha traduït per als seus habitants en pobresa, explotació i dependència. Què anomenem deute extern? quin n'és l'origen? El deute extern és la quantitat de diners que uns països deuen a entitats estrangeres. Per aquesta raó, han de tornar els diners més els interessos corresponents a entitats privades i institucions internacionals com ara el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Diapositiva 44:

Al principi de la dècada dels anys setanta del segle XX, la pujada del preu del petroli va enriquir els països productors, cosa que va atreure bancs d'arreu del món disposats a oferir crèdits a baix interès per fer que el capital fos rendible. Molts països pobres d'aquell moment van demanar préstecs amb l'argument de conservar els recursos propis i invertir els recursos aliens a produir nous béns i serveis. Al final de la dècada, els interessos d'aquests préstecs van créixer extraordinàriament. Els països que havien demanat els préstecs van acudir a altres bancs, institucions i Estats per obtenir més crèdits per poder pagar els deutes contrets. Progressivament, les condicions de devolució es van anar endurint. D'aquesta manera es va desenvolupar una llarga cadena d'endeutament que va derivar en la crisi del deute del 1982. Aquell any, el dòlar va pujar de valor, totes les exportacions no petrolieres es van depreciar i el comerç mundial es va esfondrar. L'INB PER CÀPITA L'I NB per càpita (anteriorment PIB per càpita) és l'Ingrés Nacional Brut ; és a dir, el valor de tots els béns i serveis que la població d'un país ha produït en un temps determinat (generalment un any), dividits pel nombre d'habitants. L'INB, calculat en les monedes nacionals, es converteix a dòlars dels EUA per comparar economies.

Diapositiva 44:

Per què l'endeutament és tan greu? Tot i que cada país és diferent, hi ha una sèrie de raons comunes que expliquen aquest endeutament: Moltes inversions en nous conreus i els projectes de creació de noves empreses i indústries van fracassar. L'existència d'epidèmies i catàstrofes mediambientals cícliques ha representat un obstacle difícil de superar. Els governs corruptes d'alguns d'aquests països pobres no van invertir els préstecs en allò a què anaven destinats. Els canvis en els mercats financers han patit variacions significatives que acostumen a afavorir els països rics. Els països endeutats no tenen recursos per generar riquesa i no disposen de capacitat d'estalvi.

Diapositiva 44:

Els governs recapten impostos per pagar el deute. Els agricultors, per exemple, només poden obtenir diners de conreus d'exportació. Si les collites són insuficients, la població està condemnada a passar gana. La dificultat per obtenir nous crèdits, l'augment dels preus dels productes de primera necessitat i la imposició de dures condicions per part dels creditors i les polítiques econòmiques restrictives.

Diapositiva 44:

Les dues cares del deute Els Estats creditors poden mantenir postures contraposades sobre el deute extern d'un país: Postura A. Diversos països creditors han condonat el deute, de manera parcial o total, per afavorir la reconstrucció. Postura B. En molts països desenvolupats, la condonació del deute ha trobat una forta resistència entre sectors polítics i socials que no es resignen a perdre els diners prestats.

Diapositiva 44:

Impacte humà. Som consumidors responsables? Consumir és un acte econòmic d'intercanvi d'uns productes o serveis determinats per diners. Anomenem consumidor la persona que adquireix béns o serveis de qualsevol mena. El consum ajuda de manera important al desenvolupament de l'economia d'un país. El nivell de producció d'un país està influenciat clarament per la demanda d'aquesta producció. Per tant, quan el consum augmenta, la demanda de producció també ho fa. La responsabilitat associada al consum pretén despertar el sentit crític del comprador, però també desenvolupar actituds que incitin a descobrir i a valorar, entre altres coses, com s'ha elaborat un producte, en quines condicions de treball, com afecta al medi ambient l'ús de la matèria primera utilitzada o quin tipus d'energia s'ha fet servir.

Diapositiva 44:

Què ens atreu d'un producte? Els estudis de mercat demostren que no valorem adequadament la qualitat dels productes. Avui dia, l'empaquetatge va molt més enllà de protegir el producte. Molt sovint, l'atractiu de l'embolcall i la propaganda són determinants en el moment de fer la nostra tria. L'etiquetatge, en canvi, no és una prioritat. La identificació del lot i el domicili del fabricant, de l'importador, de l'envasador o del distribuïdor, la declaració dels ingredients, les instruccions per conservar i utilitzar el producte, les llegendes d'advertiment o la data de caducitat són informacions fonamentals a l'hora de decidir-nos a comprar.

Diapositiva 44:

Consumeixes de manera responsable? Perquè el consum sigui responsable és necessari ajustar les nostres pautes de consum no tan sols a les nostres necessitats reals, sinó també a les que pensem que té el planeta. El nostre sistema econòmic afavoreix un consum excessiu. La publicitat ens empeny a adquirir productes que potser no ens calen. Ens hem acostumat a comprar, utilitzar i llençar. Potser és necessari reflexionar abans d'actuar. En el moment de prendre una decisió per fer una compra, entre les diverses opcions possibles, podem triar aquella que afavoreixi més que les altres el medi ambient i la igualtat social.

Diapositiva 44:

Quines són les conseqüències del consum irresponsable? El consum a gran escala compromet greument els recursos naturals. L'adquisició massiva de productes i serveis que es dóna en les societats occidentals, sobretot als grans nuclis urbans dels països més desenvolupats, provoca una gran acumulació de residus sòlids que, sovint, són difícils de recollir, classificar, reciclar o eliminar. Els problemes higiènics i sanitaris més greus es produeixen en els països menys desenvolupats, on, per problemes de pressupost o per manca d'infraestructures, els abocadors a cel obert són freqüents. Les conseqüències del fet que hi hagi aquests abocadors són principalment les pudors, el perill de contaminació del subsòl i la proliferació de rosegadors que transmeten nombroses malalties a la població.

Diapositiva 44:

Les nostres societats també són grans consumidores d'energia no renovable, procedent del petroli i del gas natural, utilitzada sobretot en els aparells de climatització i en els transports públics i privats. El nostre consum no és sostenible si convertim el nostre planeta en un abocador enorme o si el nostre consum d'electricitat posa en evidència la insostenibilitat ambiental. EL CONSUM ALTERNATIU Cada cop són més els científics i representants polítics que defensen la necessitat de plantejar-se un model de consum alternatiu. La necessitat de canviar el model actual de consum es va concretar per primer cop a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de l'any 1992.

Diapositiva 44:

El medi ambient és una responsabilitat de tots Fer front als reptes actuals del consum obliga tots els sectors socials a comprometre's. Els productors han d'acceptar la responsabilitat dels productes que posen en el mercat, de manera que s'evitin la contaminació i els residus en el procés de fabricació i que, al final del seu cicle de vida, aquests productes puguin ser reciclats i reutilitzats, per evitar d'aquesta manera un consum més gran de recursos naturals. Les administracions han de fomentar normes, preus i incentius que facilitin l'adopció d'hàbits de consum més responsables i racionals. El consumidor responsable és un consumidor sensibilitzat, informat, crític i conscient, és a dir, preocupat per les repercussions econòmiques, socials i mediambientals que acompanyen les societats de consum.

authorStream Live Help