L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula sobre el tema

Comments

Presentation Transcript

Presentació del PowerPoint:

L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA 3r ESO

Presentació del PowerPoint:

El sector primari inclou les activitats econòmiques relacionades amb l’obtenció i la producció d’aliments. Les principals activitats del sector primari són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació dels boscos. Els moderns sistemes de producció ens proporcionen aliment suficient per a tota la població mundial. No obstant això, hi ha persones que es posen malaltes per excés en la seva dieta mentre d’altres moren de fam. Actualment, el medi físic és objecte de sobreexplotació i degradació com a conseqüència de les tecnologies modernes i de les males pràctiques agroramaderes i pesqueres. Ha de ser una prioritat del sector primari produir aliments de manera sostenible. Introducció

Presentació del PowerPoint:

L’agricultura Anomenem agricultura el conjunt d’activitats econòmiques i tècniques relacionades amb el tractament del sòl i el conreu de la terra per a la producció d’aliments. Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), el 30% de la superfície del planeta són terres dedicades a l’agricultura.

Presentació del PowerPoint:

Característiques de l’agricultura Hi ha diversos factors físics i humans que expliquen la diversitat i la localització de l’activitat agrícola: Les condicions naturals . El clima, el relleu i el tipus de sòl expliquen la distribució dels diferents conreus cada un necessita unes condicions de temperatura i humitat; les terres planes són més aprofitables per al treball i no tots els sòls són iguals de fèrtils. L’ augment de població mundial requereix una producció més elevada d’aliments, per la qual cosa és necessari disposar de terrenys agrícoles. Les polítiques agràries . Els governs i les organitzacions internacionals apliquen plans de millora que contribueixen al desenvolupament agrícola.

Presentació del PowerPoint:

Els mitjans tècnics i la destinació final de les collites . Al món trobem diferents espais agrícoles en funció de les tècniques emprades i l’ús de màquines i productes químics: l’ agricultura de subsistència (autoconsum) i l’ agricultura de mercat (venda).

Presentació del PowerPoint:

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) La FAO és un organisme que s’encarrega de dirigir activitats internacionals de lluita contra la fam. Aquest organisme facilita el desenvolupament; assessora els governs en matèria de política i planificació; recopila, analitza i difon informació, i funciona com a fòrum internacional per debatre qüestions d’agricultura i d’alimentació. També s’encarrega de solucionar urgències agrícoles i alimentàries, com ara les sequeres i les fams. D’entre les prioritats en podem destacar el foment del desenvolupament agrícola i rural sostenible i aconseguir que al món hi regni la sobirania alimentària.

Presentació del PowerPoint:

Malgrat els avenços tècnics i científics, disposar de terres i d’aliment suficient és encara motiu de conflictes, guerres, fam ... Tot i que hi ha un excés d’aliments en els mercats mundials, la fam al món continua sent un problema sense resoldre. La pèrdua de terres cultivables, l’elevat preu i la progressiva disminució de l’aigua per a regatge, i l’especulació dels preus de les collites són algunes de les principals causes de la pobresa agrícola. Per tant, una prioritat de tots els països és dissenyar la seva política agrària més adequada, amb l’objectiu d’aconseguir la sobirania alimentària . Per fer-ho, cal harmonitzar la producció amb la demanda interna d’aliments, amb els canvis en els mercats internacionals i amb els requisits mediambientals. La sobirania alimentària

Presentació del PowerPoint:

L’agricultura avui El conreu de la terra és la base de la riquesa dels països i resulta clau per al desenvolupament i el benestar de les persones: és la font bàsica per obtenir els aliments que consumin. Els cereals són la font d’alimentació més important, però les noves tendències de consum (models de vida saludable) han fet augmentar la producció de vegetals i fruita fresca. Actualment, l’agricultura representa el 3% del valor total de la producció mundial, davant el 27% de la indústria i el 70% del sector terciari. Tot i això, hi ha diferències notables entre països desenvolupats i els països en desenvolupament. Igualment, el nombre de persones que treballen en aquest sector presenta diferències segons el desenvolupament de cada país.

Presentació del PowerPoint:

Tot i que les formes tradicionals d’agricultura es mantenen, a extenses regions del planeta s’ha desenvolupat l’agricultura de mercat, orientada a l’exportació. El progrés científic ha permès situar collites en zones inèdites i augmentar la productivitat per hectàrea. Però l’ús de pesticides o la modificació genètica també comporten efectes perjudicials per a la salut de les persones i l’equilibri del medi natural.

Presentació del PowerPoint:

Els paisatges agraris La practica de l’agricultura i la ramaderia ha donat llocs als paisatges agraris , que són paisatges naturals modificats per l‘ésser humà amb la finalitat d’obtenir productes de la natura. Per diferenciar els paisatges agraris hem d’observar amb atenció el poblament, les parcel·les i els sistemes de conreu. Els tipus de poblament El poblament és l’assentament de la població en un territori, i això comporta una transformació dels paisatge. Anomenem poblament rural la part habitada de l’espai rural i pot ser de dos tipus: Poblament rural concentrat , quan les cases es troben agrupades. En aquestes poblacions, els habitants disposen de nombrosos serveis per satisfer les seves necessitats. Poblament rural dispers , quan les cases estan aïllades les unes de les altres. A Catalunya, aquest tipus de poblament està format per granges aïllades, veïnats, llogarets, masos i masies.

Presentació del PowerPoint:

Les característiques de les parcel·les Les parcel·les són les divisions de sòl agrari i es poden diferenciar per les dimensions (minifundis o parcel·les reduïdes, i latifundis o parcel·les de grans extensions), la forma (regular o irregular) i els límits (closes o obertes). D’acord amb aquests criteris, podem distingir dos tipus de paisatges: Paisatges de camps oberts o openfield . Estan formats per parcel·les obertes i formes regulars, sense tanques que les delimitin. Són paisatges habituals de l’Europa central. Paisatges de camps closos o bocage . Es caracteritzen per parcel·les closes, de formes irregulars i delimitades amb murs i tanques. Són paisatges propis de l’Europa atlàntica.

Presentació del PowerPoint:

Els sistemes de conreu Els agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu, per obtenir els productes agraris, els quals poden variar segons: La varietat dels productes conreats: policultura , en la qual l'espai agrari es divideix en moltes parcel·les petites on es conreen espècies vegetals diferents, i monocultura , on l'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte (cereals, vinya, olivera…). El sistema de regatge utilitzat: de secà , quan els conreus únicament reben l'aigua de la pluja, o de regadiu , quan una part del regatge es fa de manera artificial. L'aprofitament del sòl agrícola : intensiu , quan s'intenta aconseguir la màxima productivitat en una superfície tan petita com sigui possible i amb grans inversions (adobs, llavors seleccionades, maquinària...), i extensiu , quan es conreen grans parcel·les per obtenir a baix cost grans quantitats d'un producte (cafè, cotó, sucre…).

Presentació del PowerPoint:

Com podem diferenciar els paisatges agraris? Per diferenciar els paisatges agraris ens hem de fixar en els aspectes físics i el tipus de poblament; però, principalment, en les característiques de les parcel·les dels camps i els sistemes de conreu que s'empren. L'APROFITAMENT DE L'AIGUA I EL SÒL Els conreus de secà acostumen a ser menys productius que els de regadiu i normalment s'associen a l' agricultura extensiva . Són conreus de secà alguns cereals, com ara el blat, l'ordi i el sègol, llegums com ara les llenties i els conreus llenyosos, com la vinya i l'olivera. Els conreus de regadiu proporcionen a la planta l'aigua que necessita per créixer i donar la màxima producció possible. Aquests conreus se solen associar a l' agricultura intensiva . Alguns conreus de regadiu són el blat de moro, les hortalisses, com ara el tomàquet, l'albergínia i el carbassó, i les verdures com l'enciam i la bleda.

Presentació del PowerPoint:

Segons el grau de desenvolupament econòmic i tècnic de les activitats agrícoles i ramaderes, podem diferenciar dos grans tipus de sistemes agraris: els sistemes tradicionals de subsistència i els sistemes de mercat. Als països subdesenvolupats, l'agricultura es debat entre dos models oposats i fins i tot contradictoris: l'agricultura de subsistència i l'agricultura de mercat, principalment la de plantació. Sistema de subsistència Versus sistema de mercat

Presentació del PowerPoint:

Els sistemes tradicionals de subsistència L'objectiu de les activitats agràries de subsistència és produir els aliments necessaris per als mateixos agricultors i ramaders i abastar el mercat local. Aquestes explotacions acostumen a ser familiars i de dimensions reduïdes, on habitualment es conreen diversos productes (és el que s'anomena policultura), i són molt poc tecnificades. Les tècniques agràries que s'utilitzen estan poc evolucionades i, per tant, els rendiments que s'obtenen són escassos. Agricultura itinerant per cremació : consisteix en la crema de la vegetació per obtenir camps de conreu. Les cendres serveixen de fertilitzant. Se sembren tubercles, mandioca, mill, melca... En pocs anys les terres s'esgoten i els agricultors es desplacen en un altre indret. És pròpia d'Àfrica, Amèrica del Sud i zones d'Àsia .

Presentació del PowerPoint:

Agricultura extensiva de secà : es caracteritza per la rotació de conreus. La terra es divideix en tres parts: dues es dediquen al conreu, principalment de cereals (mill, blat de moro...) i la tercera es deixa en guaret, perquè recuperi la fertilitat. Es practica a zones de clima tropical d'Àfrica, Àsia i d'Amèrica del Sud . Agricultura irrigada de l'arròs : es tracta d'una agricultura intensiva, que fa servir molta mà d'obra i té una gran productivitat per abastar la nombrosa població de les regions on es produeix. L'arròs és un tipus de conreu que no empobreix el sòl i permet obtenir dues collites l'any: una a l'estiu i una altra a l'hivern. Aquest tipus d'agricultura es practica principalment a la zona del sud-est asiàtic .

Presentació del PowerPoint:

Els sistemes de mercat És habitual trobar als mercats dels països desenvolupats productes agrícoles procedents de països molt llunyans. Aquests productes responen als gustos dels consumidors i tenen uns preus competitius. Per aconseguir una producció molt elevada i vendre-la a l'exterior, les activitats agràries incorporen maquinària moderna, fertilitzants i llavors seleccionades, són possibles gràcies a grans inversions econòmiques. Agricultura de plantació : es tracta de grans explotacions de monocultura (cafè, te, canya de sucre, cotó...) en zones tropicals . És una agricultura molt tecnificada i orientada a l'exportació, per la qual cosa depèn de la demanda dels mercats internacionals i de la seva competitivitat en el preu.

Presentació del PowerPoint:

Agricultura cerealista extensiva : és pròpia de les grans planes dels Estats Units, el Canadà i Austràlia. És una agricultura molt mecanitzada, que exigeix molt poca mà d'obra i és molt rendible. Es conreen cereals (blat, sègol, blat de moro) i oleaginoses (soja, gira-sol) per a l'exportació. Agricultura mediterrània moderna : En destaquen els conreus de regadiu (fruita i hortalisses), que són més rendibles que no pas els de secà. Els hivernacles i els productes amb denominació d'origen han permès augmentar aquesta rendibilitat.

Presentació del PowerPoint:

La ramaderia La ramaderia consisteix en la cria d'animals domesticables per explotar-los. Hi ha diverses formes d'explotació ramadera, la localització de les quals està determinada pels factors naturals (clima, relleu...) i pel desenvolupament econòmic de cada país.

Presentació del PowerPoint:

La ramaderia tradicional La ramaderia tradicional consisteix a obtenir productes d'origen animal per a l'autoconsum. Aquest tipus de ramaderia acostuma a ser un complement de l'agricultura, ja que els animals serveixen per treballar el camp i els excrements s'aprofiten com a adob. Els camperols tenen petits ramats d'ovelles o cabres, que els proporcionen llet, carn i llana. El bestiar s'alimenta de les restes de les collites o pastura lliurement a les parcel·les no conreades i a les muntanyes properes. Aquest tipus de ramaderia es practica en zones intertropicals , en algunes regions monsòniques i en diverses àrees mediterrànies . A les zones molt seques, on la pràctica de l'agricultura és gairebé inexistent, hi domina el pasturatge nòmada: els pastors es desplacen amb els ramats de camells, ovelles o cabres buscant pastures i aigua.

Presentació del PowerPoint:

La ramaderia comercial o de mercat L'objectiu de la ramaderia comercial és vendre la producció en el mercat i obtenir-ne el màxim benefici; això s'aconsegueix amb la selecció de races, l'automatització dels processos productius, les millores en l'alimentació o els avenços científics, aspectes que requereixen grans inversions. Hi ha dos tipus de ramaderia comercial: Ramaderia extensiva . Es practica en zones que disposen de grans extensions per a pastures, com ara l' oest dels Estats Units i la Pampa argentina (bestiar boví per a carn i llet), i a la Patagònia argentina, Austràlia o la República de Sud-àfrica (ovelles per a llana). La ramaderia extensiva necessita poca mà d'obra, atès que els ramats pasturen lliurement, però requereix capital per comprar molts caps de bestiar i tenir bones estructures comercials.

Presentació del PowerPoint:

Ramaderia intensiva . Es practica en explotacions molt especialitzades i requereix grans inversions de capital per a mà d'obra, instal·lacions i aliment per al bestiar. Aquest tipus de ramaderia es localitza principalment al Canadà, als Estats Units, a Nova Zelanda i a l'Europa atlàntica . L'objectiu de la ramaderia intensiva és obtenir la màxima productivitat en el mínim temps possible. Els animals es troben en règim 'estabulació, sota condicions de temperatura, llum i humitat creades de manera artificial, i s'alimenten amb pinsos. Les espècies que més es crien per mitjà d'aquest sistema són el bestiar boví i els animals de granja. Tanmateix, la ramaderia intensiva crea contaminació, atès que els purins i altres excrements no es poden aprofitar.

Presentació del PowerPoint:

La cria de bestiar i el medi ambient Segons estudis recents de la FAO, el sector ramader genera més gasos d'efecte d'hivernacle (el 18%), mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2), que el sector del transport. L'activitat ramadera també és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics. No obstant això, els animals, igual que les plantes, necessiten el sól per viure. Acumulen la seva energia en els residus orgànics que formen la biomassa i els biocombustibles.

Presentació del PowerPoint:

La ramaderia al món Les principals espècies ramaderes són la bovina, l'ovina i la porcina. El bestiar boví de més qualitat es cria a les zones planes de clima temperat. El bestiar oví s'adapta a diverses situacions climàtiques i destaca, sobretot, a l'Àsia i Oceania. El bestiar porcí es cria també en diverses zones, tant de climes temperats com de càlids. En algunes regions del planeta són més importants altres espècies, com ara el bestiar caprí i l'equí, les llames o les alpaques, així com els conills (cunicultura) i l'aviram (avicultura). El consum de carn al món La carn és un aliment indispensable d'una dieta equilibrada, ja que aporta nutrients beneficiosos per a la salut. El consum de carn és alt en alguns països desenvolupats, però insuficient als països en desenvolupament, i pot ser la causa de la subnutrició o malnutrició de la població d'aquests països.

Presentació del PowerPoint:

L'activitat pesquera La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos alimentaris que ofereixen els rius, els llacs i, sobretot, els mars i oceans. La majoria de les captures (el 75%) es destinen al consum humà, i la resta s'utilitza com a matèria primera per elaborar olis i farines. La pesca artesanal La pesca artesanal es duu a terme a prop de la costa i utilitza la força humana i instruments de pesca senzills: arcs, fletxes i arpons, o trampes, com ara nanses, hams i xarxes. Aquest tipus de pesca tradicional es manté en regions poc desenvolupades. La producció és escassa i serveix, bàsicament, per a l'autoconsum. Tan sols se'n destina una petita part al mercat. Les activitats relacionades amb la pesca són molt importants per als països en desenvolupament, ja que representen una font important d'ocupació, nutrició i seguretat alimentària. Als països rics, la pesca tradicional es practica per capturar exclusivament espècies molt preades, com la llagosta.

Presentació del PowerPoint:

La pesca comercial L'objectiu de la pesca comercial és realitzar el màxim de captures per abastar els mercats. S'inverteixen importants recursos econòmics per tenir una bona flota pesquera, que disposi de tecnologia d'última generació per augmentar les captures, i es milloren les infraestructures portuàries per facilitar l'accessibilitat, etc. Depenent del lloc on es duu a terme, podem diferenciar: La pesca costanera. Els vaixells s'allunyen poc de la costa, són petits i estan equipats amb xarxes i llinyes potents. Les captures cada vegada són més reduïdes, atès que els fons marins són força exhaurits. El peix desembarcat es porta a les llotges.

Presentació del PowerPoint:

La pesca d'altura . Les flotes de vaixells estan molt ben equipats, ja que han de romandre en alta mar durant setmanes o mesos. Estan dotats de sofisticats radars i sonars, per detectar els bancs de peixos i saber quin volum tenen. A més a més, disposen d'instal·lacions frigorífiques per conservar les captures a bord en perfectes condicions. La gran pesca . Té lloc en aigües molt llunyanes i els vaixells tenen el suport de grans vaixells d'abastament. Des del vaixell base, les embarcacions surten a fer captures que, posteriorment, són classificades i preparades per ser comercialitzades.

Presentació del PowerPoint:

L'aqüicultura L' aqüicultura consisteix en la cria d'animals i de plantes en aigua dolça o en aigua salada. Quan es practica en aigües marines, les instal·lacions se situen en zones costaneres ben delimitades. Aquesta tècnica té força presència a la Xina, Indonèsia, l'Índia, els Estats Units i el Japó. Es conreen algues i es crien mol·luscs (musclos), crustacis (gambetes i llagostes) i alguns peixos (orada i llobarro).

Presentació del PowerPoint:

On es troben les principals zones pesqueres? No tots els punts del mar tenen la mateixa riquesa en pesca. Les captures pesqueres són més abundants en unes àrees determinades, anomenades caladors . Els més destacats es troben a: Zones on la plataforma continental és extensa , perquè les aigües són poc profundes, són mogudes pels corrents marins i les temperatures són favorables per als peixos, com passa al mar del Nord i al mar del Japó. Zones de contacte entre corrents marins freds i càlids , ja que aquí es concentren de manera abundant espècies d'aigües càlides i d'aigües fredes. Destaquen el mar del Japó i les costes de Terranova. Zones costaneres properes a corrents marins freds , ja que l'aigua freda té molt plàncton i atreu un gran nombre d'espècies. Hi destaquen les costes de Xile, del sud del Perú i del sud-oest d'Àfrica. El potencial pesquer al món Segons les darreres dades de les Nacions Unides, al món hi ha més de dos milions de vaixells pesquers de motor. Els països desenvolupats són els que duen a terme més captures de pesca. Hi destaquen: el Japó, Rússia, la Xina i els Estats Units. Això es deu a les modernes flotes de vaixells i al potencial científic, tècnic i econòmic de què disposen.

Presentació del PowerPoint:

L'explotació forestal L' explotació dels boscos és una activitat econòmica molt estesa al nostre planeta. La silvicultura , entesa com el conreu dels boscos perquè siguin explotats d'una manera sostenible, té també un important valor paisatgístic i alhora resulta un element clau en l'equilibri ecològic. La fusta es fa servir per construir cases noves i, també, per reformar construccions antigues. Malgrat que les construccions de fusta acostumen a ser d'una o dues plantes, l'ús de productes fusters innovadors permet construir edificis de fins a trenta plantes.

Presentació del PowerPoint:

El bosc i la producció de fusta La fusta és una matèria primera que té molts usos. Es fa servir com a font d'energia, en la construcció de cases i altres edificis, en la fabricació de mobles i eines, per obtenir cel·lulosa per a la producció de paper, etc. La fusta és considerada la primera font d'energia de la humanitat: proporciona més del 9% del subministrament total d'energia primària a escala mundial. Més de 2000 milions de persones depenen d'aquest tipus d'energia ( dendroenergia ) per cuinar o escalfar-se, especialment als països en desenvolupament. Tanmateix, es fa servir cada cop més als països desenvolupats amb la finalitat de reduir la dependència dels combustibles fòssils. La fusta també contribueix a satisfer la necessitat bàsica d'habitatge, ja que s'utilitza com a material de construcció. Això és especialment important a les zones rurals dels països menys desenvolupats. Es fa servir, sobretot, en parets, sostres i terres.

Presentació del PowerPoint:

El bosc com a font d'aliment Els boscos no tan sols s'exploten per obtenir fusta i elaborar altres productes forestals, com ara pasta de paper, resines, fibres, suro, etc., sinó també com a font d'aliment. Als països subdesenvolupats , el bosc és fonamental per satisfer les necessitats alimentàries d'una població que és molt nombrosa i pobra. Els productes silvestres (arrels, fruita seca i plantes) són un complement als conreus agrícoles de subsistència i aporten nutrients essencials que no es podrien aconseguir d'una altra manera. També serveixen per a l'obtenció de compostos amb els quals s'elaboren els medicaments. La recol·lecció de productes forestals comestibles és bàsica per a la seguretat alimentària i proporciona nutrients essencials a moltes persones.

Presentació del PowerPoint:

Als països desenvolupats , l'ús alimentari dels productes del bosc va lligat a la gastronomia. Molts productes silvestres es converteixen en preats aliments: gerds, castanyes, pinyons, groselles, aranyons, maduixes, bolets, tòfones... A més a més, una gran varietat de plantes aromàtiques s'han revalorat els darrers anys. Això ha permès el desenvolupament d'una indústria de transformació que ha servit també per generar ocupació i reconvertir algunes zones de l'hàbitat rural.

Presentació del PowerPoint:

Un repte: una explotació forestal sostenible Els boscos han estat font de matèria primera per a la construcció i el transport, font d'aliments i del combustible necessari per cuinar-los, i, un cop desapareguda la superfície boscosa, han esdevingut l'espai on s'han aixecat explotacions agràries i s'han construït pobles i ciutats. Es calcula que cada any desapareixen uns 130000km2 de bosc. Com a conseqüència d'això, milions d'animals perden el seu hàbitat natural i es redueix perillosament l'absorció del diòxid de carboni que hi ha a l'atmosfera, cosa que accentua el desequilibri climàtic. Per això, és necessari protegir els boscos i potenciar-ne l' explotació de manera sostenible . Una explotació forestal planificada, organitzada i compromesa amb la reforestació no posa en perill el manteniment i el creixement dels boscos, que constitueixen un patrimoni de la humanitat.

Presentació del PowerPoint:

Per això resulta tan important per a la protecció dels boscos que les institucions estatals i internacionals duguin a terme una política forestal adequada i que la ciutadania estigui conscienciada pel que fa a la defensa del medi ambient. El bosc és una de les manifestacions més espectaculars i valuoses de la natura. La humanitat té la capacitat de recuperar aquestes àrees naturals.

Presentació del PowerPoint:

Les explotacions agràries Els latifundis són explotacions molt grans (més de 100 ha). Aquestes dimensions permeten una agricultura extensiva i mecanitzada, cosa que crea un nou tipus de treball especialitzat a fer anar màquines (recol·lectores, sembradores, etc.). A Espanya, els latifundis predominen sobretot a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. Les explotacions de dimensions mitjanes tenen al voltant de 30 ha. Acostumen a ser familiars i estan orientades a productes de qualitat per a un mercat cada vegada més exigent. A Espanya, aquest tipus d'explotacions ha augmentat, cosa que ha fet incentivar la reagrupació de parcel·les d'una mateixa explotació i ha facilitat la inversió per a la pràctica d'una agricultura intensiva.

Presentació del PowerPoint:

El sector primari a Espanya Tradicionalment, el sector primari ha estat el més important de l'economia espanyola, però des de mitjan segle XX, i com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic. Les dades recents mostren que el 4,2% de la població treballa en el sector primari. El 51% de les explotacions agràries del nostre país són inferiors a 5 ha, però ocupen tan sols el 4,74% de la superfície. Les explotacions de més de 100 ha corresponen al 4,63% del total i disposen del 55,49% de la superfície agrària.

Presentació del PowerPoint:

Els minifundis són explotacions força petites (menys de 10 ha). Les seves dimensions dificulten la mecanització, i el volum escàs de la producció no permet una bona comercialització sense fer front a l'augment dels productes industrials d'ús agrari. El minifundi experimenta canvis profunds perquè l'economia de mercat força a abandonar l'autoconsum i a incrementar la producció i la rendibilitat. Aquesta rendibilitat s'obté amb la pràctica d'una agricultura intensiva o molt científica: plantes ornamentals, conreus primerencs d'horta de regadiu o conreu sota plàstic... A Espanya, el minifundi predomina a la meitat nord peninsular i als arxipèlags.

Presentació del PowerPoint:

La producció agrícola Els conreus de secà més estesos són els de la trilogia mediterrània : el blat era el cereal predominant a la Península, principalment a totes dues Mesetes; la vinya s'estén a zones atlàntiques i mediterrànies i la seva producció s'ha especialitzat en vins de qualitat; i l'o livera , que es destina majoritàriament a l'oli perquè la producció d'olives és menys rendible, ocupa milions d'hectàrees a Andalusia (Jaén), Ciudad Real i Badajoz. De secà també hi ha producció de fruiters de fruita seca (ametller, avellaner, noguera), oleaginoses (gira-sol) i lleguminoses.

Presentació del PowerPoint:

Els conreus de regadiu que predominen són: els fruiters cítrics (taronja), els fruiters de llavor (pomer, perer, nesprer…) i els fruiters de pinyol (cirerer, pruner, presseguer…); les hortalisses es conreen a la zona mediterrània (enciam, pebrot, ceba, tomàquet, albergínia…) especialment en hivernacles d'Almeria, la vall del Guadalquivir i Múrcia. Els conreus de regadiu requereixen molta mà d'obra, un ús creixent de fertilitzants i llavors d'alt rendiment.

Presentació del PowerPoint:

La producció ramadera Espanya és el segon país de la Unió Europea pel que fa a importància ramadera. L'explotació ramadera combina formes de producció tradicional amb d'altres de producció intensiva que disposen de tecnologies més avançades. Les produccions s'obtenen a partir de quatre tipus de bestiar: Boví , per a carn i llet, en què Espanya és el tercer país de la Unió Europea en nombre de caps. Oví, per a carn i llet, en què la producció de llana és residual. Porcí , amb una producció que es destina al consum fresc i a la elaboració d'embotits. Avicultura , per a carn i ous, una activitat altament industrialitzada i que obté uns rendiments molt elevats.

Presentació del PowerPoint:

La pesca Espanya és una gran potència pesquera dins la Unió Europa. Tanmateix, el sector pateix l'exhauriment de moltes espècies dels seus caladors tradicionals per la sobrepesca. Les regions pesqueres són: Nord-occidental. Correspon a les costes gallegues. És la regió més important per volum de pesca i per valor econòmic. El primer port pesquer d'Espanya és Vigo, amb una destacable flota congeladora i bacallanera, indústries conserveres i empreses distribuïdores. Cantàbrica. S'estén del riu Eo al Bidasoa. És la segona regió en volum de pesca. Comprèn els ports de Bermeo, Sant Sebastià i Gijón.

Presentació del PowerPoint:

Mediterrània. Tota la costa mediterrània i balear. Té ports pesquers poc actius. Sud-atlàntica. S'estén des d'Ayamonte fins a la Línea de la Concepción. Comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algeciras, on es desembarquen espècies d'un gran valor econòmic (escamarlans, llagostins...), sovint procedents de les costes africanes. Canàries. Els ports més importants són Las Palmas i Arrecife. Es practica la pesca d'altura i de gran altura a les costes

Presentació del PowerPoint:

L'explotació forestal Es caracteritza bàsicament per l'explotació intensiva de pi i eucaliptus, que es concentra a la cornisa Cantàbrica i a les zones d'influència atlàntica i de muntanya. L'explotació de boscos de faig, castanyer, roure, pollancre i eucaliptus es destina a fusta, resina i suro (Espanya és el segon productor mundial de suro). A Espanya amb prou feines hi resta el 20% de les masses forestals originals. Cada estiu, el foc arrasa una mitjana de 150000 ha de bosc.

Presentació del PowerPoint:

Els paisatges agraris a Espanya Per analitzar els paisatges agraris cal tenir en compte les peculiaritats geogràfiques i climàtiques (latitud, distància al mar i altitud). A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris:

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari oceànic o atlàntic És el paisatge de les terres del nord i el nord-oest de la Península, banyades pel mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic. Es caracteritza per: Agricultura. Ocupa poca extensió: pràcticament ha desaparegut. La policultura per a l'autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia. Els prats es destinen al pasturatge de bovins o a la producció de fenc per a farratge. Es manté el pomer per a la sidra i la monocultura que ocupa més superfície és el blat de moro farratger. Ramaderia. La cria de boví està orientada a la producció de llet a Cantàbria, Astúries i el País Basc. A Galícia, la producció de boví es destina prioritàriament a la carn. Silvicultura. El bosc s'explota de manera intensiva per obtenir fusta. Actualment es duen a terme plantacions d'eucaliptus, que són molt rendibles gràcies al seu ràpid creixement. Estructura agrària. Hi predomina el minifundi, principalment a Galícia. Les explotacions ramaderes són de tipus familiar o de petites empreses relacionades amb les indústries làcties o càrnies. Poblament. Dispers en veïnats o en poblats.

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari mediterrani És el paisatge que predomina al litoral i prelitoral mediterrani , situat a l'est i al sud peninsulars, a les zones de depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i a les illes Balears. Els trets característics d'aquest paisatge són els següents: Agricultura. Destaquen els conreus de secà de la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera), l'ametller, l'avellaner i el garrofer. També es practica el regadiu per a hortalisses, fruiters (cítrics) i fruites tropicals en hivernacles (alvocat i xirimoia). Ramaderia. L'oví i el caprí es practiquen de manera extensiva a les zones de secà. El boví i el porcí es crien de manera intensiva a les granges, i la seva producció es destina a abastar la nombrosa població dels nuclis urbans. Silvicultura. El bosc mediterrani es troba en un estat de degradació preocupant, de manera que en aquest cas l'explotació econòmica dels boscos no resulta del tot rendible. Estructura agrària. Les explotacions són de dimensions mitjanes, encara que a Andalusia hi predomina el latifundi i a les planes litorals, els minifundis conreats de manera intensiva. Poblament. Nombrós i amb tendència a concentrar-se, tot i que també hi trobem l'hàbitat dispers.

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari d'interior El trobem a la Meseta, Extremadura, algunes zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i a l'interior d'Andalusia . Presenta les característiques següents: Agricultura. Predomini dels cereals (blat i ordi) per a consum humà i com a aliment per al bestiar. El treball agrícola està molt mecanitzat. Al costat dels rius hi ha explotacions hortofructícoles de regadiu. Ramaderia. Destaca l'oví, que aprofita els prats de muntanya. A prop dels nuclis urbans s'hi concentren explotacions de ramaderia industrial (porcí, boví, avicultura), mentre que a les deveses extremenyes i de Salamanca hi trobem ramaderia extensiva porcina, ovina i bovina. Silvicultura. La manca de precipitacions limita el creixement dels boscos, per la qual cosa el terreny forestal és escàs. Estructura agrària. A les zones de secà, les explotacions són grans, amb una agricultura extensiva mecanitzada. A les zones de regadiu, les propietats són de dimensions mitjanes. Poblament. Escàs i concentrat en petits nuclis rurals i en ciutats de llarga tradició agropecuària.

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari de muntanya És el paisatge propi dels Pirineus, la serralada Cantàbrica, el Sistema Central, la serralada Ibèrica i les serralades Bètiques . Es caracteritza per: Agricultura. Varia segons l'altitud i la insolació: boscos i pastures a les zones altes i hortes a les valls. Als vessants baixos, els bancals són abandonats a causa de la dificultat d'utilitzar maquinària. Ramaderia. Destaca la cria de boví i oví de manera extensiva, encara que també es practica la transhumància local, en el cas de l'oví. Silvicultura. Es basa en l'aprofitament del faig i el castanyer, de creixement lent i de fusta molt preuada. La repoblació de pins i eucaliptus, de creixement més ràpid, es destina a fusta de menys qualitat i a paper. Estructura agrària. Petites propietats a les valls, molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres. Poblament. Escàs i concentrat en petits nuclis a les valls. Actualment, els paisatges de muntanya s'estan transformant a causa de l'impacte del turisme.

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari subtropical El paisatge subtropical correspon a les illes Canàries . Els trets són: Agricultura. El primer producte agrícola és el plàtan Tenerife i La Palma), i el segon, el tomàquet d'exportació (Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura). Cal destacar la producció de patata a Tenerife i a Gran Canària. Ramaderia. La més nombrosa és la caprina i l'ovina. Silvicultura. Els boscos van patir en el passat tales abusives per explotar-los o per aconseguir sòl agrícola. Actualment, els boscos de pi de Canàries i la laurisilva estan protegits. Estructura agrària. En zones de llarga tradició d'economia de subsistència, les propietats són petites. A la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització dels seus productes.

Presentació del PowerPoint:

El sector primari a Catalunya A Catalunya el sector primari té una participació molt baixa en el conjunt de l'economia, tant per la seva contribució al PIB, que no arriba a l'1%, com per la població que hi treballa, l'1,5%. Això és degut a la mecanització de camp, al desenvolupament de la indústria i els serveis i a l'ocupació del sòl conreable. En els darrers temps, però, es va produint una revaloració d'aquest sector, i es potencien els productes agraris de proximitat i els territoris rurals. Al Barcelonès i al Maresme, el nombre d'ocupats total en el sector primari (que inclou pesca i serveis agraris), tot i que és notable, suposa només un mínim percentatge de la població.

Presentació del PowerPoint:

L'activitat agrícola Els trets que caracteritzen l'agricultura catalana són: La petita dimensió de les propietats i l' explotació familiar , per la qual cosa han d'invertir-hi capital per fer-les més modernes i rendibles i aconseguir un grau de qualitat que les faci competir en els mercats nacional i internacional. Aquestes terres es localitzen sobretot a la Depressió Central, al delta de l'Ebre i a les planes del litoral. L' alt grau de mecanització . Encara que algunes feines es fan manualment, la majoria estan mecanitzades. A la diversitat de màquines (tractors, motocultors, recol·lectores, etc.), s'hi han afegit millores tècniques (adobs químics, llavors seleccionades, productes fitosanitaris – herbicides, pesticides, etc.–), que han elevat el rendiment dels conreus.

Presentació del PowerPoint:

L'àmplia diversitat de conreus , tant de secà com de regadiu, que té com a resultat una agricultura intensiva i d' elevada productivitat . Els conreus principals són la fruita, els cereals, les hortalisses, les plantes i flors i el raïm. Desenvolupament de l' agricultura ecològica , que té com a objectiu obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi ambient, preservant els recursos i sense emprar productes químics. El vessant ecològic guanya adeptes entre els joves emprenedors conscients del seu potencial en un mercat cada vegada més exigent.

Presentació del PowerPoint:

L'activitat ramadera A Catalunya la ramaderia és més important que l'agricultura, ja que representa gairebé el 60% de la producció del sector agrari, constitueix un referent cabdal per al manteniment del sector primari al territori, i subministra una bona part dels productes a la indústria agroalimentària, una de les més importants a Catalunya. La ramaderia està orientada a satisfer les demandes de la població: carn, ous i derivats. Per això el bestiar de creixement ràpid, criat en granges i alimentat amb pinso és el més estès: Porcí. És la producció més destacada, amb més de 6,7 milions de caps, i representa gairebé la meitat de la producció ramadera total. Una gran majoria de granges es localitzen al voltant de l'eix que va de Girona a Lleida.

Presentació del PowerPoint:

Aviram i conills. Es crien de manera intensiva en granges molt repartides arreu del país, fins i tot a prop de les ciutats. Catalunya, amb 44,7 milions de caps d'aviram, lidera la producció en el conjunt de l'Estat. Boví. Predomina a les zones de muntanya, on es cria de manera estabulada (en granges), o semiestabulada. S'alterna l'alimentació amb pinso i pastures. La Unió Europea marca directrius molt estrictes per al sector ramader com ara mesures sanitàries, sistemes de cria, de transport, de sacrifici, etc.

Presentació del PowerPoint:

L'activitat pesquera Catalunya disposa d'una llarga façana marítima i la pesca sempre ha estat una activitat tradicional, però mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants. De fet, només l'1% del total de la població ocupada ho està en el sector pesquer. La flota pesquera que treballa al litoral català (869 embarcacions el 2014) es dedica essencialment a la captura de sardina, seitó, verat i lluç, a més de molts mol·luscos i crustacis (escamarlà, galera, gamba). Per tal de preservar els recursos marins i la competitivitat del sector, la Unió Europea obliga a portar un control de les modalitats de pesca que s'utilitzen (palangre, arrossegament…), estableix quotes sobre la quantitat i la mida de les espècies que es capturen, decideix la mida de la malla de les xarxes i delimita les zones de pesca i el nombre de vaixells.

Presentació del PowerPoint:

El Mediterrani és un mar empobrit, i el subministrament de peix depèn cada vegada més de la importació massiva i de l'aqüicultura, un sector que creix a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos (musclo, ostra portuguesa i cloïssa principalment), tot i que els peixos (orada, llobarro i tonyina) tenen molt més valor de mercat. La major part de la producció aqüícola es destina al consum català. És interessant destacar que gairebé la totalitat de la tonyina s'exporta al Japó, on aquest peix és molt apreciat.

Presentació del PowerPoint:

Els paisatges agraris a Catalunya Els paisatges agraris de Catalunya són diversos i estan condicionats per factors físics (clima, configuració del relleu i proximitat al mar i als rius) i per factors humans. A Catalunya hi trobem tres tipus de paisatges agraris: mediterrani, d'interior i de muntanya.

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari mediterrani El paisatge agrari mediterrani ocupa la franja costanera de Catalunya. Com que les característiques climàtiques varien al llarg d'aquesta zona, el tipus d'agricultura també canvia. De nord a sud podem distingir: La zona més septentrional , on les pluges són suficients, s'ha especialitzat en el conreu de farratge , a més de cereals, arbres fruiters i vinya. Són importants també la ramaderia bovina, l'ovina i la porcina. Al Maresme i al Baix Llobregat hi predomina l' agricultura de regadiu , molt orientada al gran mercat de l'àrea metropolitana de Barcelona: arbres fruiters, hortalisses, flor tallada i plantes ornamentals. Al sud de la comarca del Garraf i fins al Baix Ebre les terres de regadiu són més escasses i els conreus de secà dominen el paisatge: vinya, avellana, ametllers i cereals. El delta de l'Ebre forma una gran extensió de regadiu especialitzada en el conreu d' arròs i d' hortalisses .

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari d'interior La diferenciació de les formes de relleu del conjunt de la Depressió Central Catalana fa que el paisatge agrari de l'interior de Catalunya sigui més diversificat que el de la resta de la Península. A més, l'existència de dos grans rius (l'Ebre i el Segre i els seus afluents) fa que l'extensió de regadiu sigui molt important i condicioni els conreus i tota l'activitat agrària: Els conreus dominants són els cereals de regadiu (arròs, blat de moro), algunes plantes farratgeres, fruita i hortalisses . Quan ens allunyem de les zones regades, els conreus de secà predominen pràcticament a tot el territori: cereals, oliveres i vinya, combinats amb ramaderia ovina. La ramaderia és de tipus intensiu . Hi abunden les granges de porcs i d'aviram. La producció s'orienta cap a la indústria agropecuària, que és molt comercial: embotits, carn, ous, etc.

Presentació del PowerPoint:

El paisatge agrari a les zones de muntanya Per les característiques del relleu, les activitats principals a les zones de muntanya són: La ramaderia . L'objectiu prioritari és la comercialització dels productes ramaders, com ara la carn i els derivats lactis (llet, mantega, formatge), tot i que a Catalunya actualment aquest mercat és força saturat. En algunes comarques de muntanya, l'especialització ramadera permet la implantació d'activitats industrials relacionades amb l'elaboració dels productes ramaders. Pel que fa a la cria del bestiar, es combina el sistema extensiu, en què els animals s'alimenten de pastures naturals, amb el sistema intensiu d'estabulació en granges. L’ explotació dels boscos per a l’obtenció de fusta i de llenya. L’ agricultura és una activitat poc destacada les zones de muntanya. Petits horts situats al voltant de les cases proporcionen hortalisses per al consum familiar.

Presentació del PowerPoint:

Alteració del bosc i emigració Com a conseqüència de les dificultats de l'agricultura de secà, molts pagesos han abandonat els camps per anar a trobar feina a la ciutat. D'aquí que el nombre d'habitants dels pobles hagi disminuït i, fins i tot, alguns pobles hagin quedat deshabitats. El bosc, que ocupava una part important d'aquesta zona de secà, s'ha degradat a causa de l'emigració. Alhora, als camps abandonats, hi tornen a créixer lentament matolls, arbustos i pins. A les zones més interiors i de relleu més pronunciat, aquests dos fets, emigració i degradació del bosc, s'intensifiquen notablement. Els boscos constitueixen el gran patrimoni natural del país al qual la població té accés lliure, amb poques restriccions, tot i que més del 75% de la superfície forestal és de titularitat privada.

Presentació del PowerPoint:

Impacte humà És possible reduir els impactes negatius de les activitats agràries? Com qualsevol activitat econòmica, l'agricultura i la ramaderia transformen el medi natural. És evident que aquestes activitats tenen uns efectes positius: produeixen aliments, afavoreixen l'hàbitat en el medi rural, creen paisatges destacats (com ara els conreus mediterranis en terrasses)... Fins i tot, els boscos i les plantes contribueixen a l'absorció del CO2. Això no obstant, les activitats agroramaderes també tenen efectes negatius que amenacen fins i tot la seva pròpia sostenibilitat. L'impacte que l'agricultura i la ramaderia tenen sobre el medi natural està determinat tant pel fet que són activitats difuses en el territori com per la manera i la intensitat en què es duen a terme.

Presentació del PowerPoint:

Els impactes negatius de les activitats agroramaderes Les repercussions que la pràctica de l'agricultura i la ramaderia té sobre el medi natural poden ser: La destrucció del bosc per substituir-lo per terreny agrícola. La contaminació per l'ús de tractaments químics en els conreus (fertilitzants, pesticides, herbicides) o a causa dels nitrats procedents de granges industrials. La sobreexplotació dels aqüífers. L'acceleració de l' erosió dels sòls, que queden desprotegits a causa de les activitats agrícoles. La producció de gasos d'efecte d'hivernacle en la ramaderia.

Presentació del PowerPoint:

El consens internacional en política mediambiental Una de les prioritats dels governs dels diversos països del món ha de ser la gestió sostenible dels recursos i les activitats econòmiques. Assolir un consens implica que s'ha arribat a un acord per unificar voluntats i compartir objectius. La sostenibilitat és un projecte complex i ambiciós. Els ciutadans hem d'exigir als nostres representants que debatin a escala internacional aquesta problemàtica transcendent que queda clarament per damunt dels interessos de cada país. Únicament decisions globals de repercussió internacional i el compromís de la majoria de països per una gestió ambiental comuna contribuiran a harmonitzar l'explotació dels recursos naturals i la sostenibilitat del medi. Les qüestions ambientals han de partir d'un consens internacional, regional, nacional i local.

Presentació del PowerPoint:

La cooperació de la UE en agricultura sostenible La Unió Europea porta a terme diverses actuacions polítiques per a l'ajuda i el desenvolupament de l'agricultura sostenible. Aquesta agricultura té un paper clau per al creixement dels països en desenvolupament, ja que té un gran efecte en altres sectors. Uns 500 milions de petites explotacions de menys de dues hectàrees alimenten 2000 milions de persones a l'Àsia i a l'Àfrica. Aquestes explotacions poden augmentar la seva productivitat amb sistemes agrícoles sostenibles adequats, que tinguin en compte les característiques, les necessitats, les tradicions i les capacitats locals. Per això, la UE inverteix en ciència i tecnologia, ofereix incentius als agricultors perquè protegeixin el medi ambient emprant mitjans productius ecològicament eficients i ajuda els productors a ajustar la producció a la demanda del mercat. Com a exemple d'aquesta política, la UE treballa en diverses zones àrides de Jordània, Mali, Botswana i el Sudan.

Presentació del PowerPoint:

L'educació ambiental i la recerca i inversió La sostenibilitat no és possible sense un canvi d'actitud de l'ésser humà respecte al medi natural. La família i l'escola han de ser el punt de partida que faci possible el desenvolupament de coneixement i d'actituds compromeses amb el medi ambient. Al llarg d'aquest procés d'aprenentatge, els individus es poden convertir en agents de canvi, és a dir, en protagonistes en la presa de decisions d'àmbit local. D'aquesta manera, els governs dels països i les organitzacions internacionals, com també les empreses d'àmbit local o internacional, prioritzaran les responsabilitats socials i empresarials en els seus projectes.

Presentació del PowerPoint:

Educació per a la sostenibilitat Reduir el consum d'aigua. Reduir el consum d'energia en il·luminació, calefacció i refrigeració. Reduir el consum d'energia en transport. Reduir l'ús de paper. Practicar un consum responsable. Reutilitzar el paper i l'aigua. Utilitzar productes reciclats (paper, tòner...) i reciclables. Afavorir la reutilització de roba, joguines, ordinadors... Optar per les energies renovables. Utilitzar electrodomèstics eficients . Igualment, també contribueix a la sostenibilitat una correcta gestió mediambiental, la qual cosa comporta desenvolupar la recerca i invertir en noves alternatives. Sense recursos, inversions i el personal qualificat corresponent no és possible dur a terme projectes o programes de millora.

authorStream Live Help