Situació de la dona durant l'Edat Mitjana

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula sobre el tema

Comments

Presentation Transcript

SITUACIÓ DE LA DONA DURANT L’EDAT MITJANA:

SITUACIÓ DE LA DONA DURANT L’EDAT MITJANA Noble, camperola, monja ... bruixa

Introducció:

Introducció L’Edat Mitjana (segles V-XV) es va iniciar amb les invasions dels pobles germànics de l’Imperi Romà, va ser una època de guerres, fam i inseguretat fins al segle X. Els nobles van aprofitar aquesta època per a desposseir les famílies pageses de les seves terres a canvi de protecció, d’aquesta manera va aparèixer la servitud i es va començar a estructurar la societat estamental . La servitud era l’estat de dependència dels serfs respecte un senyor. Els serfs/serves eren persones lligades a la terra (no tenien llibertat personal) y depenents del senyor feudal, que podia ser noble o eclesiàstic. El serf/serva treballava sense retribució i no es podia casar sense el permís del senyor. La seva condició era hereditària.

PowerPoint Presentation:

La societat estamental era una societat estructurada en estaments , la base dels quals era la funció social que portaven a terme dins de la societat. Les tres funcions socials eren: resar, guerrejar i treballar . Aquells que fan les funcions importants (resar i fer la guerra) tenen un estatut jurídic especial (privilegis) i una base econòmica segura (la propietat de la terra). Era una societat tancada i basada en la desigualtat davant la llei, és a dir, en els privilegis.

PowerPoint Presentation:

A partir del segle X i fins el segle XIII es va desenvolupar una època de prosperitat material relacionada amb l’augment de les terres que es posen en cultiu, la qual cosa provoca un augment dels aliments i el creixement de la població. A més es va donar una situació generalitzada de pau que va permetre cultivar la terra amb regularitat i va contribuir a l’increment de la població. La millora de la agricultura va fer possible l’aparició de la indústria artesanal i el comerç i, per tant, d’un creixement de les ciutats.

PowerPoint Presentation:

A partir del segle XIV es va desenvolupar una situació de crisi econòmica i demogràfica relacionada amb un període de dolentes collites i de fam, per un costat, i d’epidèmies com la pesta, per un altre costat. Aquests fets van provocar una situació de mortalitat catastròfica. En general podem dir que les dones, igual que el Tercer Estat , pateixen més a les èpoques de crisi i milloren a les èpoques de prosperitat. Les dones van patir l’abús del poder tal i com queda reflectit en dos aspectes: l’adulteri femení es castigava amb la mort o el “dret de pernada” del senyor feudal.

PowerPoint Presentation:

Podem dir, per tant, que la condició de la dona no només no millora sinó que coneix una important reculada. No obstant això, és difícil fer generalitzacions per dues raons fonamentals: d'una banda és evident que la seva situació variava depenent de l'estament al que pertanyés (noblesa o tercer estat), i per un altre perquè la seva condició era molt diferent segons el lloc geogràfic i l'època que ens ocupem, doncs, lògicament, va haver-hi una evolució al llarg de tan extens període.

La dona per a l’església medieval:

La religió cristiana va tenir una important influència a la societat medieval i, especialment, sobre les dones. El Cristianisme va néixer al baix Imperi Romà i es va institucionalitzar al segle IV amb l’ Edicte de Milà (313 d.C .), Edicte de tolerància de Constantí que va restablir la pau religiosa a l’Imperi Romà ja que va autoritzar la pràctica del cristianisme. El cristianisme va desenvolupar un discurs moderadament igualitari entre homes i dones ja que els pecats es castigaven igual: "Qui repudia la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri envers la primera; i si una dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri " . Text de Marcos X, 11-12; Mateo XIX, 9 La dona per a l’església medieval

PowerPoint Presentation:

Regla de Sant Cesari, bisbe d’Arles, per les “ verges nucleades” en torn a l’església de Saint-Jean, 513: “El període de noviciat de la religiosa no estava establert, normalment estava a prova durant un any i la priora decidia si havia de perllongar-se. La regla no esmentava austeritat en el menjar i en el beure, el que importava era la voluntat de renúncia. La monja no havia de conservar res per a si mateixa, s'insistia especialment en no tenir ni roba personal, ni diners, ni habitació pròpia i haver donat tot quant es posseïa abans d'arribar al monestir. Dins del monestir no hi havia diferències entre riques i pobres. Totes les monges havien d'aprendre les lletres i havien de dedicar dues hores del matí a la lectura (...). La regla imposava silenci, no s'havia de parlar més que quan es necessitava. L'oració, l'estudi i l'assistència als malalts eren les obligacions principals de les monges. La clausura, en el sentit d'obligació de romandre dins del recinte del monestir, pràcticament no existia. Les monges sortien del monestir quan ho necessitaven fins a 1298 que el Papa Bonifaci VIII va promulgar la Periculoso que va prescriure per a totes les monges una estricta clausura.” Elaborat a partir de Regine PERNOUD, La dona en el temps de les catedrals , Barcelona, Juan Granica Ed., 1982, pàg. 36-37.

PowerPoint Presentation:

De fet el convent es va convertir en una sortida per les dones que no volien casar-se i volien accedir a la cultura; per altres dones els convents van ser una imposició quan la família no tenia dot suficient per poder casar-la. Als convents femenins es va desenvolupar una escriptura religiosa de tipus místic (obres de visions i experiències religioses) molt important.

PowerPoint Presentation:

No obstant això, hi ha un fet que roman invariable: el sentiment misogin . Això és, l'odi o avorriment de la dona. I això és així perquè l'Edat Mitjana accepta les idees antifemenines de l'Antiguitat que havien formulat filòsofs tan importants com Aristòtil, i les augmenta amb les aportacions de la Bíblia (llibre del Gènesi), dels Pares de l'Església i dels clergues en general. Pel clergat medieval hi havia tres tipus de dones: La temptadora La reina del cel La pecadora (redimida)

PowerPoint Presentation:

En el llibre del Gènesi es diu que Déu va crear a l'home a imatge i semblança seva, donant-li el domini sobre la Terra i les seves criatures. Déu és masculí i el seu més important creació és masculina, del que se segueix la primacia i el lloc central de l'home en l'Univers, deixant clar que les dones juguen un lloc subordinat. El relat explica també com la dona, a la qual posteriorment Adán va cridar Eva va ser desobedient i va sucumbir a la temptació, el resultat de la qual va ser l'expulsió de tots dos del Paradís. D'aquesta manera, al llarg de la història del Cristianisme el relat del Gènesi ha proporcionat als homes arguments per limitar i restringir la llibertat de les dones, fent-les responsables de totes les desgràcies sofertes per la Humanitat. Per aquesta raó l'art occidental ha dedicat una especial atenció a il.lustrar el relat bíblic. La temptadora

PowerPoint Presentation:

Des d'aquell moment en què Déu va fer caure a Adán en un profund somni per treure a la primera dona de les seves costelles, fins a aquell altre en què se'ns narra la temptació d'Eva per la serp i la posterior expulsió del Paradís. En relació amb el primer ha de notar-se que Eva només és creada després que Déu no trobés una ajuda proporcionada entre “totes les bèsties del camp i totes les aus del cel”, però és que a més Eva és creada com un simple apèndix d'Adán, per servir-li d'ajuda, la qual cosa confirma la seva posició subordinada. Pel que fa al segon cal advertir que en identificar-se a Eva com a temptadora d'Adán, a qui ofereix el fruit prohibit, pansa a jugar el mateix paper que la serp, personificació del mal. En l'art aquesta identificació es realitza de forma visual: això és, la serp se'ns mostra amb la part superior de dona, i la inferior, de serp. D'aquesta manera, la identificació de la dona amb el mal és clara .

PowerPoint Presentation:

La dona no és malvada únicament pel pecat original, sinó també per que va ser una dona la que obligà a Pere a negar Crist. Dues imatges ens poden bastar per posar-ho de manifest. Amb la primera es tractaria de demostrar el caràcter violent de les dones en una escena en què una d'elles copeja a un home servint-se d'un objecte d'utilització gairebé exclusivament femenina, la filosa, que s'utilitzava per filar. En la segona s'al.ludeix a la pretesa tirania del sexe femení mitjançant la llegenda de Filis , esposa o amant d' Alejandro Magne que, suposadament, va seduir i va humiliar al seu mestre, Aristòtil , a qui no va dubtar a assotar, al mateix temps que ho utilitzava com a muntura. Tot això succeeix davant la presència de dos homes que riuen la desgràcia del filòsof qui, per cert, no tenia molt bona opinió sobre les dones.

PowerPoint Presentation:

“En el regne de l'invisible dos exèrcits s'enfronten, el del Bé i el del Mal” . En la seva analogia femenina la verge María encarna el bé; Eva, el mal. María és la projecció de dona que està fora de l'abast d'aquest món, és la mare; Eva és la filla del diable. El pensament medievalista situaria a les dones com a filles d'Eva, mai com a filles de María. El relat del gènesi és bastant clar en dues coses: la primera és el fet que la dona va sorgir de l'home, la qual cosa li dóna primacia a aquest. La segona és la culpabilitat d'Eva en el pecat original. “Eva s'ha deixat seduir pel dimoni i amb ell entra al món del pecat original, la mort, la condemnació eterna…”. La reina del cel

PowerPoint Presentation:

Precisament a causa de la imatge d'Eva apareix una idea en la qual les dones, si alguna vegada volguessin aconseguir la salvació, haurien de redimir-se dues vegades, per dues causes diferents: una per ser pecadores i una altra per ser dones. La qual cosa, si es mira bé, és una sola doncs dona igual pecadora, pecadora igual dona. Per la seva banda, la verge María és “sola, sense parangó”; està més enllà de qualsevol aspiració humana, lluny, molt lluny de les dones, doncs és la mare del fill de Déu i sempre es manté verge. És l'oposició absoluta d'Eva “María, mare de tots els que viuen per la gràcia. Eva, mare de tots els que viuen per la naturalesa”.

PowerPoint Presentation:

Fins a aquest punt la idea d'aquestes dues dones es movia perfectament dins dels cànons de dualitat propis de la Edat Mitjana. Però responent a la tendència eclesiàstica de crear punts intermedis a fi d'apropar més als adeptes, apareix al segle XII la figura de María de Magdalena , la qual cosa significa que per al segle XII es tenien tres idees sobre la dona: la temptadora, la reina del cel i la pecadora redimida. En aquesta última és on encaixava la figura de Magdalena, una dona –de fet són tres però per a finalitats pràctiques l'església les reuneix en una sola– que parla de la “tragèdia” femenina i de com l'única alternativa de salvació podia “venir del penediment i la penitència, en el càstig d'aquesta carn culpable” . La penitent

PowerPoint Presentation:

De qualsevol manera, i sense importar quan positiu pugui sonar aquesta figura a la llum del feminisme modern, María Magdalena no era un discurs de dona dirigit a dones, sinó a homes, a clergues, a monjos. Per justificar aquest punt cal dir alguna cosa, i és que els homes tenien un costat femení: l'ànima. Aquesta, per la seva condició de “dona” , reflecteix la fragilitat humana, la tendència pecaminosa a la carn. L'ànima s'humilia davant Déu pel pecat comès igual que ho fa María Magdalena, he aquí la connexió. Els homes, sensibles a la carn, reconeixen el seu pecat i es penedeixen. És per això que María Magdalena es converteix en el seu exemple. Per a ells, la dona redimida no és més que l'ànima pecadora dels homes.

Sexualitat i pecat:

Sexualitat i pecat Una de la virtuts propiciades per l'Església, respecte de la dona, és la castedat, a partir d'això es van jutjar les conductes de les mateixes, despullant a l'acte sexual de tot gaudi per entendre-ho com un deure conjugal, amb un únic objectiu: la procreació. És per tant, només possible dins del matrimoni i amb l'espòs, no estant permesa per a la dona, sota pena d'escarn i mort, les relacions extramatrimonials ni adúlteres. En aquest sentit, la legislació medieval és clara: fins el segle XVI a Anglaterra una dona soltera que es quedés embarassada era condemnada a mort per ofegament.

Ideal de feminitat:

Ideal de feminitat De caràcter més idíl·lic que real, la dona havia de reunir característiques tals com a casta, prudent, treballadora, honrada, callada i bella i, sorprenentment, culta. En relació al físic , segons les pintures i escultures, aquestes posseeixen ventre engruixats i pits generosos, estretament lligat a la fertilitat. Agrada la dona de pell clara que no ha ennegrit treballant al sol, de cabells rossos i arrissats, nets i cures. Tenint en compte el context, els cosmètics no són comuns entre les dones castes

Matrimoni i maternitat:

Matrimoni i maternitat Per a la dona el matrimoni significava, en primer lloc, un canvi de família, ja que deixava la casa paterna per anar a viure a la del seu marit. I en segon lloc, el pas del domini del pare a la subordinació d'aquest últim. Per descomptat, no era lliure per decidir si volia casar-se o no, responsabilitat que requeia en el seu pare o tutor. Una vegada casada, les obligacions fonamentals de la dona eren tres: honrar als sogres com als seus pares, estimar al marit, i la maternitat.

PowerPoint Presentation:

Per il·lustrar el que diem hem triat dues imatges en les quals es representa el ritu del matrimoni. En la primera ens apareix, al centre, el Vescomte de Beziers lliurant a la seva filla, Ermengarda , al Comte de Rosselló . El pare cedeix la tutela de la seva filla i procedeix a la unió de les mans dels cònjuges, aclarint-nos que es tracta d'un lliurament en la qual la dona té ben poc que dir. A l'esquerra, la mare de la noia contempla l'escena.

PowerPoint Presentation:

De més complicada interpretació és la taula flamenca denominada el Matrimoni Arnolfini . En ella es mostren els esponcelles entre Giovanni Arnolfini i la seva promesa Giovanna Cenami , escena que està tenint lloc en la càmera nupcial. I encara que a simple vista pugui semblar una escena costumista, el quadre està carregat de religiositat i de simbolisme. L'espòs aixeca la mà dreta en senyal de jurament, i amb l'esquerra pren la de la seva esposa com a prova d'afecte. El llum metàl·lic que penja de sostre només manté una vela encesa, llum que s'interpreta com a símbol de Crist, que s'utilitzava quan es feia jurament matrimonial.

PowerPoint Presentation:

Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, que representa la fidelitat; l’escombreta i la talla de santa Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels parts, al setial del respatller (fecunditat); el mirall sine macula (sense taca), i el rosari –regal habitual en les parelles- que penja al costat del mirall (puresa de la Verge). Les fruites disposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen la fruita de l ’”arbre del bé i del mal”, l’arbre prohibit, símbol del pecat original, que serà redimit amb el matrimoni.

PowerPoint Presentation:

Del simbolisme d'aquesta imatge es dedueix també que una de les obligacions més importants de la dona casada era la maternitat, perquè l'objectiu fonamental del matrimoni era perpetuar l'espècie, i la importància que se li donava era tal que l'esterilitat arribava a considerar-se un mal terrible i una de les poques raons que feien possible la ruptura d'una parella. Per aquesta raó no són rares les imatges medievals en les quals es representa la maternitat. En el Llibre d'Hores del Duc de Berry ens trobem amb una dona que, malgrat el seu avançat embaràs, segueix lliurada a les feines agrícoles, en aquest cas la recol·lecció del raïm que es realitza en el mes de setembre. Això ens indica que, per a les dones del poble, la maternitat revestia una especial duresa, atès que ni tan sols en els últims mesos de gestació podien abandonar les ocupacions més penoses.

PowerPoint Presentation:

Cas ben diferent era el de les dames de les aristocràcia, com deixa ben clar una altra miniatura amb escena de part en la qual la mare descansa mentre és atesa per una criada, mentre que altres dues es fan càrrec del nounat.

PowerPoint Presentation:

En qualsevol cas, el part era sempre un moment temible, fruit del càstig especial de Déu Eva pel seu pecat en el Paradís. Pitjor que la pena imposada a l'home, ja que la dona suportava la càrrega de tots dos càstigs, el treball sense fi i els dolors del part. Una idea de l'enorme sofriment que el part comportava ens ho dóna una miniatura del segle XIV en el qual veiem a tres dones ocupades en un part amb cesària, en el qual una cirurgiana i dos assistents extreuen de la mare a una criatura de cabells rossos. Cal notar que, malgrat la serenitat de l'escena, els dits de les mans de la partera, crispats sobre la sabana assenyalen el dolor de l'operació. Això és el que sembla indicar la imatge, però sabem que, en realitat, l'operació s'executava sempre en la dona morta.

PowerPoint Presentation:

En relació amb aquesta última imatge cal dir que l'ofici de llevadora era exclusivament femení, i les dones havien de prestar assistència mèdica i de primers auxilis en les seves pròpies llars. No obstant això, si una dona desitjava exercir la medicina o, simplement, administrar senzilles pràctiques curatives fora de l'àmbit domèstic, es veia exposada a censura social i legal; i, pitjor encara, podien acusar-la de bruixeria.

Dona treballadora:

Dona treballadora Durant l'edat Mitjana la dona va exercir un paper molt important en l'activitat productiva. D'antuvi, en el que es considerava com el seu paper natural : la cura de la família a la qual pertany per naixement, matrimoni o servitud. I, una vegada més, les imatges vénen en la nostra ajuda per proporcionar-nos tot un seguit de les més variada ocupacions, que van des de la neteja de les dependències domèstiques, l'arranjament dels llits i la preparació del menjar. Tasques domèstiques

PowerPoint Presentation:

Pel que es refereix a aquesta última ocupació, el detallisme de les imatges ens posa de manifest que es tractava d'una activitat gairebé exclusivament femenina, tant si s'exercia en un ambient domèstic propi, com si es realitzava en qualitat de per a una família de classe alta, com ens aclareix l'última de les imatges aportades, on l'elevada condició social dels amos de la casa, o més aviat mansió, ens ve suggerida per l'amplitud de l'espai en el qual es troben, la riquesa del mobiliari i la sumptuositat de la indumentària del cavaller que s'escalfa en la xemeneia.

PowerPoint Presentation:

Però l'activitat laboral més estretament relacionada amb la condició femenina era la que tenia a veure amb l'elaboració del teixit, tant si amb ella es pretenia solucionar el proveïment de les necessitats domèstiques, com si es treballava per a un mercat més ampli. Unes vegades ens apareixen dones soles lliurades a la labor del filat amb la filosa sota el braç esquerre i amb la mà dreta tibant el fil en postura d'una exquisida elegància; en altres ocasions se'ns mostra al costat de la roda de filar, que, per cert, es va introduir des de l'Índia als segles XIII o XIV, millorant la producció de fil i la costura de la roba, arribant a convertir-se en una màquina comuna en la llar. Tampoc són rars els grups de 3 dones en els quals es documenten les tasques de filat, teixit i cardatge de la matèria tèxtil. Filar i teixir

PowerPoint Presentation:

Malgrat tot, és en el camp on l'activitat laboral ocupa el major nombre de dones. Primer en tasques a l'interior de la casa, que anaven des de la producció làctica i ramadera, cura de l'hort, fabricació de pa i cervesa, fins a la producció de vestits i llençols. En relació a les tasques del camp podem afirmar que l'arada i la sembra eren tasques reservades al sexe masculí, però la collita del gra, la sega del fenc i la recol·lecció de la vinya eren treballs que es compartien. Sembla que eren majoritàriament femenines les de xollar les ovelles, així com remoure i birbar la terra de l'hort. Feines agrícoles

PowerPoint Presentation:

Una de les ocupacions més freqüents era la que tenia a veure amb la cura del bestiar, amb el seu munyiment i amb la comercialització dels productes làctics, la llet, la mantega i el formatge. Per aquesta raó, l'escena que més es repeteix és aquella en què la dona, agarra amb la seva mà dreta una de les mamelles de la vaca, en tant sosté amb l'esquerra el recipient en el qual es va abocant la llet. L'artista que pinta aquesta imatge, amb traç simple i sumari, ens proporciona dades tan anecdòtiques com la carícia que l'animal dirigeix a la seva cria. Més contingut narratiu posseeixen aquelles altres en què la dona, a part de munyir la vaca, i batre la nata per elaborar la mantega, ens mostren la divisió del treball que es podia establir en la granja, on les dones es dedicaven a les tasques referides, en tant els homes s'ocupaven de treure a pastar el bestiar de llana.

PowerPoint Presentation:

Finalment, una mostra molt completa de la varietat del treball femení ens la ofereix un Llibre d'Hores en el qual es recullen les labors pròpies de cada mes de l'any, en la qual la dona no només ajuda en la tasca del sacrifici del porc sinó que s'ocupa de pastar el pa i de preparar el foc del forn per a la seva cocció. Però era el sector agrícola el que major nombre de dones ocupava. Solia ser un treball estacional la demanda del qual va augmentar a causa de la intensificació del cultiu del gra, de les anomenades “plantes comercials”, com el lli i el glast (planta de la qual s'obté un color semblat al anyil), i, sobretot, l'augment de la producció agrícola.

PowerPoint Presentation:

La veritat és que el nombre de les representacions artístiques d'aquesta activitat resulta aclaparant pel seu nombre i bellesa. Però per raons d'espai ens anem a detenir només en tres d'elles. En la primera–que mostra la història bíblica de Ruth- se'ns il·lustra el treball de la dona en el camp i ens és possible observar un detall molt significatiu: en tant els homes utilitzen eines de conreu, la dona, amb les seves pròpies mans, recull les espigues que obliden els segadors i les ajunten formant garbes. Altres vegades comprovem com la seva activitat no sempre és subordinada. És el que podem observar en una imatge del segle XIII dividida en dos registres: en el superior, les dones seguen i recullen, i en l'inferior, rastellen, sembren i emmagatzemen el cereal.

PowerPoint Presentation:

La Dama, qui freqüentment podia portar una vida bastant avorrida, era l'objecte de poemes romàntics d'adoració (propis de l'amor cortesà). Durant l'Edat gaudia d'una relativa llibertat; moltes d'elles van ser terratinents, i si estaven soles, es manejaven amb gran independència, exercint un pes determinant en l'economia i en la societat del període típicament feudal, *usufructuant drets idèntics als dels homes

PowerPoint Presentation:

Pel que es refereix a les dones de l'aristocràcia que vivien en el mitjà rural, cal desterrar la idea que totes portaven una vida ociosa. Amb freqüència eren magnífiques administradores, capacitades i responsables, que havien d'enfrontar-se als problemes que plantejaven els senyorius. Freqüentment, quan partien per a la guerra, els senyors feudals deixaven a les seves esposes com a administradores de les possessions familiars, la qual cosa suposava que la Dama fos capaç de posseir i exercir amplis i de vegades complexos coneixements jurídics (havia de defensar els drets legals del feu); havia de supervisar al majordom i altres empleats, ser una hàbil administradora de la hisenda familiar, planejant acuradament l'equilibri entre els ingressos i les despeses. De vegades les tasques no passaven de donar instruccions a la servitud, però en ocasions havien de defensar el castell i les seves terres de qualsevol agressió, alguna cosa molt probable quan arribava a les oïdes dels senyors dels voltants que la dama del castell es trobava sola.

PowerPoint Presentation:

La gran majoria de les dones que exercien algun tipus d'activitat a les ciutats, s'ocupaven en tallers artesans. Els artesans encarregats de la confecció de vestits i de productes de luxe solien constituir-se en gremis que admetien a dones en qualitat d'aprenentes, oficials o mestres artesans. Un altre sector amb una acusada presència femenina va ser la indústria de queviures, com les fleques amb els seus diversos productes (pa, pastissos, coques o pastes), les carnisseries, les peixateries, els trulls, els queviures i les fàbriques de cervesa. El que està fora de dubte és que el sou d'aquestes dones era sensiblement inferior al dels homes. Comerç i artesania

PowerPoint Presentation:

Majoritàriament les dones treballaven al camp o als tallers artesanals ajudant als seus marits, però sabem que les dones també aprenien i exercien oficis. El Llibre dels Oficis, París 1254-1271: “ Hi havia oficis que es consideraven femenins com f iladores de seda, obreres de tela de seda, teixidores de còfies de seda, (...). Eren artesanes de luxe i amb un treball que es considerava molt delicat. Hi havia dones que eren “paritàries”, és a dir, persones designades per cada ofici per controlar les formes de treball i la qualitat de la mercaderia i que, per tant, tenien poders judicials. En la indústria tèxtil de la llana s'utilitzaven en proporció equivalent homes i dones. Hi havia dones en la indústria del vestit: brodadores, fabricadores de guants, barrets, botons, (...). Hi havia dones en la indústria del metall (agulleteres, ganiveteres, caldereres, serradores, joieres ...), en la construcció i les mines. Les dones eren molt nombroses en els oficis relacionats amb l'alimentació (forneres, formatgeres, lleteres, venedores de carn, botifarra, pa, aus de corral, sardines i peixateres). Les dones participaven en les comerços grans i petites.” Elaborat a partir de Regine PERNOUD, La dona en el temps de les catedrals, Barcelona, Juan *Granica Ed., 1982, p. 209-212

PowerPoint Presentation:

La fleca va ser, possiblement, l'ofici on trobem una major presència femenina, la qual cosa sens dubte ve explicat pel fet que en la Baixa Edat Mitjana les ciutats van conèixer un augment important de la població, a la qual calia proveir. Això explica la relativa abundància d'imatges en les quals les dones apareixen dedicades a aquesta activitat. Tampoc són rares les escenes en què les dones, ben soles o acompanyades pels seus marits es dediquen a la venda de peix. En la que presentem l'esposa acompanya al seu marit en la peixateria, en el mostrador de la qual s'exposa el producte fresc, mentre en primer terme s'alineen els tonells amb el peix en saladura.

PowerPoint Presentation:

Amb alguna freqüència trobem imatges que, en certa manera, es poden considerar derivació de les labors de filat i teixit de les dones, això és, en la seva professió de sastresses. En unes ocasions les trobem en la tasca d'assemblar les peces que componen el vestit i en altres ens mostren l'elaboració del patró sobre el qual es van a calcar les parts que componen la peça. Finalment, i encara que menys freqüents, són de gran interès aquelles imatges en les quals la dona col·labora amb el seu pare o marit en l'atenció al negoci familiar. En ocasions aquesta col·laboració no es limita a la de simple ajudant sinó que consisteix en un treball tan essencial com la preparació de medicaments.

PowerPoint Presentation:

Tampoc podien faltar dones en els negocis de joieria, com ens mostra una miniatura francesa del segle XV on podem contemplar les prestatgeries de la tenda plenes de safates, joies i objectes costosos, a l'home que està darrere del mostrador atenent a una parella que segurament està adquirint un anell de compromís, i a la dona que fa el mateix amb un cavaller luxosament vestit, al que acompanya un patge.

PowerPoint Presentation:

Hem deixat per al final tot un seguit de activitats que, encara tenint el nucli urbà com a lloc de realització, no són d'aparició tan freqüent en la imatge artística. Precisament les primeres d'aquestes imatges es refereixen a la dona com a artista, una tasca de la qual han estat tradicionalment excloses, entre altres raons perquè la cura dels nens i les responsabilitats de la llar li impedien una plena dedicació. Per aquesta raó, en les imatges que anem a comentar podem preguntar-nos si es tracta de simples il·lustracions d'un text o guarden alguna correspondència amb la realitat, encara que per altres testimoniatges que disposem la segona suposició és la més probable. D'enorme interès són aquelles en les quals la dona apareix pintant un autoretrat amb el pinzell a la mà dreta, el mirall en l'esquerra i, una mica més, allà la taula en la qual prepara els pigments.

PowerPoint Presentation:

Curiosament, no són rares aquelles altres en les quals la dona artista se'ns mostra pintant a la Verge amb el Nen, amb la particularitat que en l'última d'elles presenciem el fet, insòlit per a l'època, de comptar amb un home com a ajudant. Dins d'aquest camp és molt curiosa per la seva raresa aquella altra en la qual l'artista, amb gran dedicació, esculpeix a una bella jove sobre una lauda o llosa sepulcral.

PowerPoint Presentation:

També disposem d'exemples en els quals apareixen dedicades a l'activitat literària, per més que en l'Edat Mitjana les dones tinguessin poques oportunitats si es fes cèlebres per la seva dedicació a l'escriptura. I encara que a les ciutats hi havia col·legis per a nens als quals, de vegades, assistien nenes, la majoria de les dones eren analfabetes, encara que les dames de la noblesa i de l'alta burgesia sabien llegir i escriure. El cas més cèlebre és el de Christine de Pizan , considerada la primera escriptora professional que va haver-hi a França. Nascuda en 1363, es va casar als 15 anys i, després d'enviduar als 25, es va dedicar a escriure poesies, al·legories i composicions èpiques per mantenir als seus tres fills i a la seva mare.

PowerPoint Presentation:

Finalment, caldria referir-se a labor realitzada per aquelles dones que lliuraven la seva vida al servei de la religió. En general eren dones de les classes altes les que dedicaven la seva vida al convent, bé perquè el seu pare no trobava marit adequat per a ella o perquè no tenien suficient doti per casar-les. En qualsevol cas, en la vida conventual podien trobar una sortida a les seves inquietuds intel·lectuals o als seus desitjos de no dependre d'un home. Moltes i molt variades eren les activitats que podien desenvolupar les esposes de Crist, però una de les més destacades era la dedicada a cura dels malalts. En canvi, de més dubtosa interpretació és aquella altra en què la germana prepara una poció per al malalt que es troba al fons seguint les instruccions d'un llibre, al mateix temps que és assistida per una serventa que s'apropa amb una safata.

PowerPoint Presentation:

Durant l’Edat Mitjana continuava en vigor la idea de que la dona havia de viure a l’espai privat de la casa dedicant-se bàsicament a les feines domèstiques i a tenir cura del seu marit i dels fills. Aquesta idea exclou les dones de l’espai públic on es desenvolupa la cultura, la política, el treball, etc. L’accés a la cultura escrita era molt minoritari a l’Edat Mitjana i estava reduïda al clergat. A partir del segle XIII es van fundar les Universitats i les dones van quedar excloses i, per tant, mai podien aconseguir un títol universitari. Tot i així les dones van escriure llibres de literatura, de ciència, etc.

PowerPoint Presentation:

Sabem que hi havia dones que formaven part dels grups de paletes, escultors i pintors que recorrien Europa construint i decorant esglésies i catedrals. És el cas de Sabina von Steinbach que ajudava com a escultura al seu pare i de la que coneixem algunes obres a la Catedral d’Estrasburg. Durant l’Edat Mitjana les dones tenien capacitat jurídica encara que les lleis tractaven les dones com a éssers inferiors respecte els homes i, per tant, hi havia una situació de dependència. Respecte a la política, les dones podien accedir al poder com a reines però, en general, no podien participar en política . Sabina von Steinbach : Església i Sinagoga. Catedral d’Estrasburg (segle XII)

PowerPoint Presentation:

Durant l’Edat Mitjana tardana (cap al segle XIV) es va iniciar un moviment intel.lectual reivindicatiu i de debat literari conegut com “La Qüestió de les dones”. En aquest debat van participar homes i dones i va existir fins el segle XVIII. Aquest moviment tindrà forma definitiva amb Christine de Pizan (1364-1430) en obres com La ciutat de les Dames o Las tres Virtuts. Per a entendre aquest moviment s’ha de partir de que al llarg del segle XIII es va desenvolupar una actitud hostil cap a les dones coneguda com a misogínia. El seu contingut va quedar recollit en la redacció de la primera part del Roman de la Rose de Guillaume de Lorris (1225) i en la segona part escrita per Jean de Meun (1277).

PowerPoint Presentation:

Els arguments negatius contra les dones estaven relacionats amb el caràcter d’aquestes que, segons aquests autors, es basava en la maldat (eren immorals, hipòcrites, envejoses, insensates, capritxoses, maniàtiques, etc.) i en la seva inferioritat física i mental respecte a l’home. Degut a la seva maldat i inferioritat, la dona havia d’estar subordinada a l’home. JUAN LUIS VIVES ( Segle XVI). “(...) la mujer aprenda callando con toda su sujeción; enseñar ella, yo no lo permito, ni que tenga autoridad sobre el varón, sino que esté en silencio, porque es notorio que Adán fue primeramente formado que no Eva, y él no fue engañado y ella sí, y traspasó el mandamiento de Dios (...)”. Elaborat a partir de La instrucción de la mujer cristiana , p. 31. ERASME DE ROTERDAM (Segles XV-XVI): “Després de tot a l’home, destinat al govern de les coses, calia arrosar-lo amb un poc més que una micarella de raó (...) Vaig donar un consell digne de mi: que li oferís la companyia de la dona, animal certament llosc i toix, però divertit i agradable, per tal que en la vida familiar aromés i endolcís amb la seva bogeria l’austeritat del caràcter viril. De fet, el dubte que sembla tenir Plató sobre si cal incloure la dona en el gènere dels animals racionals o dels irracionals, no vol indicar altra cosa que la insigne insensatesa d’aquest sexe. I si per casualitat la dona vol que la considerin assenyada, no aconsegueix res més que ser nècia dos cops (...). De la mateixa manera que, segons el proverbi grec, la mona és sempre mona, malgrat que es vesteixi de porpra, la dona és sempre dona, això és, nècia, es posi la màscara que es posi.” Elaborat a partir de L’elogi de la follia , pp . 40-41.

PowerPoint Presentation:

Els arguments contraris a la misogínia els defensaven dones com la pròpia Christine de Pizan , Isabel de Villena (1430-1490) i altres dones i homes. Aquests autors i autores sostenien que la misogínia no tenia una base històrica ja que hi havia moltes dones virtuoses al llarg de la història i que, per tant, la maldat femenina depenia de les seves circumstàncies socials i no de la seva naturalesa. Per tant, la subordinació de les dones no venia determinada per la fisiologia del cos sinó per la societat i, per tant, es podia canviar.

PowerPoint Presentation:

CRHISTINE DE PIZAN (Segle XV). “Hi ha una altra raó més especial i més important per la nostra vinguda, que t’anem a revelar; has de saber que és per expulsar del món aquest error en què tu havies caigut, amb la finalitat de què les dames i altres dones de mèrit puguin en endavant tenir un lloc fortificat on retirar-se i defendre’s contra tan nombrosos agressors. Les dones han estat durant tant de temps abandonades sense defensa, com un camp sense tàpia, sense que cap paladí vingués a donar-los socors; i tanmateix, en justícia, tot home de bé hauria de prendre la seva defensa, però per negligència o indiferència s’ha acceptat que elles estiguin tirades en el fang. No és doncs sorprenent que els seus enemics envejosos i les calúmnies d’aquells pagerols que els han disparat sagetes hagin acabat per fer-se amb la victòria en una guerra lliurada sense resistència. Puix la plaça més forta cauria ràpidament si no fos defensada, i la causa més injusta seria guanyada per contumàcia si es litigués sense adversari. A causa de llur bondat ingènua, seguint en això el precepte diví, les dones han patit pacientment i cortesament els grans insults que els han estat fets, pel seu mal i perjudici, tan de paraula com per escrit, tot recorrent a Déu per dret propi”. Elaborat a partir de La Cité des Damés , p. 42, dins de Milagros Rivera, Textos y espacios de mujeres , pp . 190-191. .

PowerPoint Presentation:

MARÍA DE ZAYAS I SOTOMAYOR (Segle XVII) “Qui dubta, dic una altra vegada, que hi haurà molts que atribueixin a bogeria aquesta virtuosa gosadia de treure a llum els meus esborralls, sent dona, que, en opinió d'alguns necis, és el mateix que una cosa incapaç; però qualsevol, com sigui no més de bon Cortesà, ni ho tindrà per novetat, ni ho murmurarà per destaroto; perquè si aquesta matèria que ens componem els homes i les dones, ja sigui una unió de foc i fang, o ja una massa d'esperits i terrossos, no té més noblesa en ells que en nosaltres, si és una mateixa la sang, els sentits, les potències i els òrgans per on s'obren els seus efectes són uns mateixos, la mateixa ànima que ells, perquè les ànimes ni són homes ni dones; quina raó hi ha perquè ells siguin savis, i presumeixin que nosaltres no podem ser-ho? Això no té al meu semblar més resposta que la seva impietat o tirania a tancar-nos, i no donar-nos mestres; i així, la veritable causa de no ser les dones doctes no és defecte del cabal, sinó falta de l'aplicació, perquè si en la nostra criança com ens posen el cambrai en els coixinets i els dibuixos en el bastidor, ens donessin llibres i preceptors, anéssim tan aptes per als llocs i per a les càtedres, com els homes (...)”. *Elaborat a partir de Tres novel·les amoroses i tres desenganys amorosos, pàg. 47-50..

La mujer en la sociedad:

La mujer en la sociedad Pueden distinguirse tres categorías de mujeres durante la Edad Media: La noble La campesina La monja Aunque dependiendo de la apreciación de la Iglesia, cualquiera de ellas podrían incorporarse en una cuarta categoría: La bruja

La noble:

La noble Era la única que podía gozar de ciertos privilegios. Se encargaba del cuidado y la educación de los hijos, de la organización de los empleados, y de la economía. Ocupaba un lugar importante durante la ausencia del marido, muy común en épocas de guerras y cruzadas. Más aún al enviudar. Frecuentemente eran utilizadas como moneda de cambio de las uniones matrimoniales que servían para sellar pactos estratégicos o políticos. Eran las transmisoras de la dote aunque no disponían de ella ni aún siendo casadas o viudas.

Santa Juana de Arco:

Santa Juana de Arco

Santa Juana de Arco:

También conocida como la Doncella de Orléans , fue heroína, militar y santa francesa. A los 17 años encabezó el ejército real Francés, convenció al Rey Carlos VII de expulsar a los ingleses de Francia. Fue condenada por herejía y quemada viva a los 19 años por clérigos. Beatificada por Pio X en 1909 y canonizada por Benedicto XV en 1920. Santa Juana de Arco

La campesina:

La campesina Era la encargada de todas las tareas domésticas y la educación de los hijos, también se encargaba del ganado, el huerto y en ocasiones de la tierra de cultivo. Cuando su condición era soltera o viuda, a menudo, abandonaba el hogar para realizar trabajos de jornalera o domésticas. Dentro de este período histórico la condición social de este grupo era el que en peores condiciones se encontraba.

La monja:

La monja Opta por dedicar su vida a Dios, ya sea porque cree haber cometido un pecado o porque es la segunda y no tiene dote para un buen matrimonio arreglado o bien ve el convento como un matrimonio pactado. Gozaban de cierta libertad dentro de los conventos, muchas veces tenían acceso a libros prohibidos para el común. Muy cerca de éstas estaban las Beguinas, que si bien no convivían en el convento, dedicaban su vida a los pobres, enfermos y huérfanos.

Abadesa Hidegard de Bingen, Ricardis von Stade y el monje Volmer:

Abadesa Hidegard de Bingen , Ricardis von Stade y el monje Volmer

Abadesa Hidegard de Bingen:

Abadesa Hidegard de Bingen

La bruja:

La bruja Durante la época, sobretodo aquella que encontraba a Europa cerca del año 1000, se desarrolló un movimiento supersticioso denominado milenarismo que contaba con tres pilares: Maniqueísmo, Apocalipsis y Milenarismo. En este sentido la bruja era a quien se debía eliminar. Eran mujeres emancipadas, solteras, vivían de la elaboración de remedios caseros, a pesar de su reputación eran consultadas a espaldas del poder de la época. Muchas veces, mujeres comunes eran acusadas de brujería como modo de mantener en secreto ciertos acontecimientos de los nobles, el clero o la propia comunidad. Estas mujeres vivían al margen de las convenciones no solo religiosas y sociales, sino que también de la ciencia medieval.

authorStream Live Help