L'epoca de l'Imperialisme

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula del tema 6 de 4t d'ESO.

Comments

Presentation Transcript

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME:

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME 4t ESO

Introducció:

Introducció Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans potències es van expandir per constituir enormes imperis colonials . Però les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van portar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Conceptes bàsics:

Conceptes bàsics Tant colonialisme com imperialisme fan referència al control d’un territori per un altre país. El colonialisme és la doctrina (i pràctica) política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli). L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític i militar indirecte), però sense l’ocupació del territori. L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític i militar indirecte), però sense l’ocupació del territori.

PowerPoint Presentation:

Fases de la colonització Exploració. Conquesta. Organització colonial o administració.

Causes i justificacions del colonialisme:

Causes econòmiques La major productivitat de la segona fase de la industrialització provoca crisis de sobreproducció (es produeix massa). Les empreses busquen nous mercats on vendre els seus excedents, invertir els seus beneficis i aconseguir matèries primeres barates, amb mà d’obra barata. La burgesia de cada estat pressiona als governs per a conquerir colònies que actuaran de “mercats reservats” per a aquestes burgesies: sols les empreses de cada estat podran comerciar amb elles i invertir en elles. Causes i justificacions del colonialisme “L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics, sinó econòmics.” C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals , 1947. “El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria , 1890 .

Causes i justificacions del colonialisme:

Causes demogràfiques i socials El fort augment de la població europea provoca un augment de l’atur, la pobresa i la misèria , amb el consegüent perill de revolució social. L’emigració a les colònies (on hi havia terra i treball) d’aquest excedent de població serà la solució al problema, produint-se les grans migracions que provoquen la sortida de 40 milions d’europeus al segle XIX. Causes i justificacions del colonialisme “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895) URGENT: Qualsevol que vulgui vindre cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies). Anunci publicat al Northampton Herald (1849)

Causes i justificacions del colonialisme:

. Causes polítiques i estratègiques Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el sentiment nacionalista del poble i el prestigi de l’Estat (es creu que a més colònies, més importància de l’estat al món), desviant l’atenció dels problemes interns i amb l’ajuda dels militars, que volen ascensos i medalles. També per defensar les rutes comercials i els interessos de les empreses enfront a la competència estrangera. Causes i justificacions del colonialisme ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA “Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictos d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan les conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.” Discurs de John Salisbury (1879)

Causes i justificacions del colonialisme:

Justificacions ideològiques. Missió civilitzadora : l’home blanc i cristià europeu es creu superior a la resta i creu que ha d’imposar la seva civilització occidental cristiana i tecnologia als “salvatges”. Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes : la creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta es transformen en un desig de sotmetre a tots els demés de manera brutal i inhumana (veritablement salvatge en aquest cas). L'esperit d’aventura alimentar per la publicació el 1871 de la Teoria de les especies de Darwin per les expedicions de Livingstone, Stanley, … entre altres i pels descobriments geogràfics de finals del segle XIX i inicis del XX. Causes i justificacions del colonialisme

PowerPoint Presentation:

Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863 “ Conclusions: 1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra . 2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que entre els micos i els ximpanzés . 3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu. 4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’europeu que sota cap altre circumstància . 5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.

Classificació de les colònies:

Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats a l’explotació econòmica on s’instal·len les empreses de la metròpoli per a explotar les seves riqueses i mà d’obra indígena barata com a mercat reservat, venent allí també els seus productes (són la immensa majoria de colònies ). Colònies de poblament: territoris rics i amb clima semblant a la metròpoli on s’instal·la població europea (colons) per a treballar i explotar els recursos. Com que és població blanca europea, la metròpoli dóna autonomia al seu govern (dominis), com Canadà, Austràlia o Sud-Àfrica . Protectorats: territoris en que la metròpoli controla la seva economia directament i la seua política indirectament, ja que permet un govern indígena sempre que respecte els seus interessos (el cas del Marroc o Egipte) Classificació de les colònies

Els grans imperis:

Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen la pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceanía. El control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i va donar lloc a alguns conflictes entre elles i amb les colònies, especialment quan intentaren controlar Xina. Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees es reuniren a la Conferència de Berlín (1885): acorden que sols quan un país ocupi efectivament (militarment) un territori podrà dir que és d’ell. Els grans imperis

Els grans imperis:

L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots els territoris d’Egipte a Sud-Àfrica en Àfrica, l’Índia, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda,... i construirà el canal de Suez per a comunicar aquests territoris de manera més rápida. L’imperi francès es centra en el nord i l’oest d’Àfrica i Indoxina, sent el segon més important . Els grans imperis

Els grans imperis:

Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat del rei (Leopold II) i després del país. Alemanya arriba tard i es queda amb Tanganyika, Àfrica sud-occidental i, més tard, Camerun. Itàlia ocupa Líbia. Holanda controla Indonesia. Els grans imperis

Els grans imperis:

Espanya tindrà un petit imperi africà amb el nord del Marroc, el Sàhara i Guinea Equatorial. Portugal ocupa Angola, Moçambic i alguns territoris costaners a Asia. Rússia s’expandeix pel nord d’Àsia, el Càucas i el Turquestán. Els grans imperis

Els grans imperis:

Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines, derrotant a Espanya (1898), una nova forma d’imperialisme que consisteix en controlar l’economia (directament) i la política (indirectament) d’un territori sense ocupar-lo militarment, a no ser que siga necessari → controlarà primer el Carib i tota Amèrica Llatina, construint el canal de Panamà, i després de la IIa Guerra Mundial gran part del món. Japó envaeix Corea i els territoris xinesos de Manxúria i Formosa. Els grans imperis “Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final pugui ser equivalent. L’originalitat de l’imperialisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil : la diplomàcia del dòlar. El govern d’Estats Units aprofita aquests disturbis (creats per ells) per intervindre en la política interior de les repúbliques, ja sigui a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment que fracassa o sigui un èxit aquest motí, ja que per a aturar la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil , l’abandonen a la seua sort” PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.

Conseqüències de la colonització :

Conseqüències econòmiques Els beneficis , matèries primeres i riqueses se’ls emporten les metròpolis i les seves empreses. Expropiació de terres als indígenes. S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans plantacions de les empreses multinacionals, que produeixen per a vendre en les metròpolis. Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de millor qualitat → desapareix la indústria tradicional pròpia de les colònies. En el comerç s’estableix un intercanvi desigual : la metròpoli compra (o s’emporta sense pagar) aliments i matèries primeres a baix preu i ven productes industrials més cars. Conseqüències de la colonització

Conseqüències de la colonització :

Conseqüències demogràfiques Passat l'impacta inicial de la introducció de noves malalties , la població creix gràcies als emigrants que arriben d’Europa i la reducció de la mortalitat (vacunes i millor higiene). Però el creixement de la població provoca subalimentació crònica, fam i morts . Conseqüències de la colonització

Conseqüències de la colonització :

Conseqüències socials Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en molts casos) i s’introdueix el model capitalista occidental i una societat racista , amb una burgesia estrangera (majoritàriament) i un proletariat indígena sotmès a un alt grau d’explotació (segregació racial i social). Conseqüències de la colonització

Conseqüències de la colonització :

Conseqüències polítiques Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sense tindre en compte als indígenes: es trenquen les unitats ètniques i culturals existents anteriorment i això provoca revoltes anticlinals contra la metròpoli. Conseqüències de la colonització

Conseqüències de la colonització :

Conseqüències culturals Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme. Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen ( aculturació ). Conseqüències de la colonització

authorStream Live Help