Revolucions liberals i moviments nacionalistes

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Presentació d'aula del tema de quart d'ESO

Comments

Presentation Transcript

REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871):

REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871)

Introducció:

Introducció Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa . La Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació . Un llarg combat va enfrontar , entre 1815 i 1870, liberals i absolutistes , així com moltes nacions contra els imperis que les oprimien . El liberalisme finalment va triomfar, el poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van assolir la seua unitat o independència. REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA Època de profundes transformacions polítiques a Europa propiciades per les idees il·lustrades i pel creixement econòmic del segle XVIII.

Liberalisme i nacionalisme:

El liberalisme, un nou sistema polític Liberalisme i nacionalisme LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina política econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos . Societat com un conjunt d’éssers lliures(ciutadans) que gaudeixen d’uns drets i d’unes llibertats fonamentals que l’Estat ha de garantir.

PowerPoint Presentation:

Principis bàsics : El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa la sobirania nacional , i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu ( sistema representatiu ). La voluntat dels ciutadans s’exerceix mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es canalitzen a través dels partits polítics . La separació de poders . El poder executiu (aplica les lleis) recau en el Govern , el poder legislatiu (elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva ( Parlament ) i el poder judicial (garanteix el compliment de la llei i sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de Justícia , independents dels altres poders .

PowerPoint Presentation:

Existeix una Constitució , elaborada pel Parlament i ratificada pel poble. Garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal , fixa els límits del poder i defineix les relacions entre els poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els ciutadans. El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental. L’economia es fonamenta en el lliure mercat . L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.

Liberalisme i nacionalisme:

Les revolucions liberals La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgeses. Van posar fi a l’absolutisme. Liberalisme i nacionalisme Origen de l’Estat liberal No va significar el triomf de la democràcia per: Es va imposar el sufragi censatari (ciutadans més rics). La democràcia es va anar instaurant al llarg del segle XIX quan es va reconèixer el sufragi universal.

Liberalisme i nacionalisme:

Els ideals nacionalistes Liberalisme i nacionalisme Nacionalisme: Ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi Estat Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat...) i que volen viure en comú. Estat: organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat. A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts pobles vivien sotmesos al domini d’una gran imperi o estaven fragmentats en diversos estats . El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de l’expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures. Acabem de veure alguns elements que no són suficients per a crear una nació: la raça, la llengua, els interessos, les afinitats religioses, la geografia, les necessitats militars. (...) Què més es necessita? Una nació és, essencialment, una ànima, un principi espiritual. Dues coses que (...) constitueixen la mateixa essència (...). Una es refereix al passat, l’altra forma part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric llegat del passat, l’altra és el consentiment present, el desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir viva l’herència que s’ha rebut. (...) Conferència d’Ernest Renan, 1882.

PowerPoint Presentation:

Dues definicions de nació En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes i altres territoris lluitaven per aconseguir la unificació en un únic Estat.

La Revolució Francesa (1789-1815):

Causes La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més per una sèrie de males collites que provoquen una pujada del preu del pa, fam i morts. Les diferències entre privilegiats i no privilegiats. La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada vegada més de les desigualtats entre privilegiats i no privilegiats i de no poder tindre importància política i social ( Il·lustració ). La Revolució Francesa (1789-1815) “Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...). Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era humiliada.” Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa .

La Revolució Francesa (1789-1815):

Causes L’exemple de la independència americana que demostrava que el triomf de les idees il·lustrades i liberals era possible. La crisi financera de la monarquia (excessives despeses i ajudes a la independència dels Estats Units). La solució passava per una reforma fiscal (aristocràcia pagar impostos) però el monarca no es va atrevir. La Revolució Francesa (1789-1815)

La Revolució Francesa (1789-1815):

L’esclat revolucionari La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI que convoqués els Estats Generals , l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. Es van obrir el maig de 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, del clero i del Tercer Estat. Els privilegiats no van acceptar una major representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos per persona i els diputats del Tercer Estat van abandonar l’assemblea. La Revolució Francesa (1789-1815)

La Revolució Francesa (1789-1815):

L’esclat revolucionari Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es va comprometre a elaborar una constitució que reflectí la voluntat de la majoria dels francesos. El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes. El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l’arsenal d’armes que s’hi custodiava. El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta antisenyorial. Es va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent. La Revolució Francesa (1789-1815)

La Revolució Francesa (1789-1815):

Les fases de la revolució La Revolució Francesa (1789-1815) S’inicia el procés de transformar França en un sistema liberal. Es va desenvolupar en diferents fases:

La Revolució Francesa (1789-1815):

La monarquia constitucional (1789-92) La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. Va decretar l’a bolició del feudalisme . Va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertats individuals, igualtat davant la llei i els impostos). L’any 1791 va promulgar la Constitució: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans. Reservava al rei el dret de veto . S’establí el sufragi indirecte i censatari. La Revolució Francesa (1789-1815) Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que els refereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i aquells que les representen, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran fixats per l’Assemblea Nacional. Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense indemnització. Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguin coneguts i percebuts (...) seran abolits. Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta. Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement, poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàstics, civils o militars. Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que sigui. Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789

PowerPoint Presentation:

Els drets dels homes i els drets de les dones Olympe des Gouges

PowerPoint Presentation:

TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici. CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el seu nom pot exigir obediència. Fragment de la Constitució francesa del 1791

PowerPoint Presentation:

Assemblea Legislativa : Es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. També es va crear un nou exèrcit ( Guàrdia Nacional ) Amb l’objectiu de solucionar la crisi financera, es van expropiar els béns a l’Església, declarats béns de l’Església ( desamortització ) i venuts a particulars. L’Estat va assegurar el finançament del culte, i una Constitució civil del clero va separar l’Església i l’Estat

La Revolució Francesa (1789-1815):

La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-94) En juny del 1791 el rei Lluís XVI i la seva família són detinguts quan intentaven fugir a Àustria per a formar un exèrcit, amb l’ajuda de la resta de monarques europeus, que acabés amb la Revolució i tornés a l’absolutisme ( fugida de Varennes ). En abril del 1792 els austríacs ataquen França per ajudar al rei i, com a conseqüència, el poble es revolta, pren el palau reial ( Tulleries ), empresona al rei i la seva família i proclama la república. El govern caurà en mans dels girondins (burgesos moderats), que convoquen eleccions per sufragi universal masculí per a triar una Convenció Nacional que elaborés una constitució republicana. La Revolució Francesa (1789-1815)

PowerPoint Presentation:

El rei (i la reina) són jutjats, condemnats i decapitats en la guillotina davant la pressió dels jacobins (revolucionaris radicals dirigits per Robespierre ). Amb l’execució del rei, totes les monarquies europees formen una coalició absolutista que ataca França i, a més, hi ha revoltes contrarevolucionàries dins del país en favor del rei i la tornada a l’absolutisme. “Sol·licitem la mort del rei per gravar profundament als cors el menyspreu per la reialesa i omplir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contra d’un home, sinó prendre una mesura de salut pública... Dins d’una República, un rei destronat sols val per a dues coses: una, torbar la tranquil·litat de l’Estat i trencar la llibertat; altra, la de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una i l’altra...” Intervenció de Robespierre en la Convenció .

PowerPoint Presentation:

En juny del 1793 els jacobins es fan amb el poder i elaboren una Constitució basada en la democràcia social : sobirania popular, sufragi universal masculí directe, dret a la igualtat, ... El poder executiu queda en mans de Robespierre i un Comitè de Salvació Pública que organitza un nou exèrcit que atura als absolutistes i impulsa la política del Terror (suspensió de llibertats i empresonaments i execucions de tots aquells que s’oposen al govern) S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seves relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagin mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcionaris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme” Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

PowerPoint Presentation:

S’aproven lleis socials favorables al poble: control de preus i salaris, distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els pobres, educació obligatòria, venda de béns del clero,... La burgesia veu perillar les seves riqueses i prepara, amb l’exèrcit, un colp d’Estat que tira al govern jacobí, executa als seus líders i torna a una república moderada burgesa ( cop d’estat de Termidor 1794). LLEI DE MÀXIMUM “Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro. Art. 4.- Qualsevol persona que en compri o en vengui (...) a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospitoses i tractat com a tal (contrarevolucionari).” Govern revolucionari dels jacobins (1793)

La Revolució Francesa (1789-1815):

La república burgesa o Directori (1794-99) El nou govern burgés anul·la les lleis jacobines, elabora una nova Constitució (1795) amb sufragi censatari poder executiu en mans d’un Directori o govern de cinc membres. El liberalisme d’aquesta república se situava entre l’absolutisme i la democràcia social dels jacobins. Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la monarquia) i de les classes socials (donaven suport als jacobins). Aquest govern es manté gràcies a l’ exèrcit , que lluita contra els absolutistes (exterior) i acaba amb les revoltes radicals dels més pobres. La Revolució Francesa (1789-1815) “Hem de ser governats pels millors: els millors són els més instruïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconvenients de les lleis que determinen el destí de la seva pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conserva res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes esperances. (...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre social; un país en què governen els no propietaris està en un estat salvatge” Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projecte de constitució (París, 1795).

La Revolució Francesa (1789-1815):

El període napoleònic (1799-1815) A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte , amb el suport de la burgesia moderada, dona un cop d’estat per a instaurar un govern personalista i autoritari: la Constitució del 1800 no inclou una declaració de drets ni considera la divisió de poders (però és burgesa i liberal moderada). Dues etapes: Consolat (1799-1804): un grup de cònsols (entre ells sempre Napoleó) s’ocupa del govern. Imperi (1804-15): Napoleó es fa coronar emperador i governa ell sols. La Revolució Francesa (1789-1815)

PowerPoint Presentation:

Es viu un període d’estabilitat política i bonança econòmica : liberalisme econòmic, impuls de la indústria i el comerç, creació del Banc de França , acords amb l’església ( concordat ), centralització, modern sistema d’ensenyament, nous codis civil, penal i de comerç, ... En la guerra contra la resta d’Europa, avança i conquereix quasi tota Europa , estenent l’imperi i les idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia. Però finalment, l’exèrcit napoleònic serà vençut a Rússia i Espanya (1814) i a la batalla de Waterloo (1815) per Rússia, Prússia i Gran Bretanya → 26 anys després, la Revolució és derrotada i torna l’absolutisme a França

La Revolució Francesa (1789-1815):

Conseqüències Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal. Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal. Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal). Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi). Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes . És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels règims polítics actuals: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social, ... És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme. És el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors. La Revolució Francesa (1789-1815)

Restauració i revolucions liberals (1815-1848):

L’Europa de la Restauració En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució. Van reposar els monarques als seus trons i Les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d’Europa. Segons els seus interessos. Les potències absolutistes creen la Santa Aliança : davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, la resta de monarques havien d’ajudar al monarca amenaçat a acabar amb la revolució. Restauració i revolucions liberals (1815-1848) LA SANTA ALIANÇA (París, 1815) “Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre els dits governs, ja sigui entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

Restauració i revolucions liberals (1815-1848):

Les revolucions del 1820 i 1830 Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina ( independències d’Espanya ), però acabaran fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823). Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França (monarquia constitucional de Lluis Felip d’Orleans) i Espanya , però fracassen a Polònia, Àustria i estats alemanys i italians. Restauració i revolucions liberals (1815-1848)

Restauració i revolucions liberals (1815-1848):

Les revolucions del 1848 Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions de vida de camperols i obrers, la repressió de les seves protestes i el nacionalisme. A França , la revolució del 48 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social → la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte ( Napoleó III ). A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...) → seran reprimits els intents d’independència. Restauració i revolucions liberals (1815-1848)

L’època dels nacionalismes:

L’època dels nacionalismes

L’època dels nacionalismes:

Els primers moviments nacionalistes Entre 1808 i 1826 els diferents països d’Amèrica Llatina s’independitzen d’Espanya, en 1829 Grècia de l’imperi turc i en 1830 Bèlgica de França. En 1848, Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i estats alemanys i italians protagonitzen revoltes nacionalistes que no triomfen (la “primavera dels pobles” ) L’època dels nacionalismes Europa a l’any 1821 i al 1831

L’època dels nacionalismes:

La unificació italiana Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria dominava els estats del nord, el regne de les Dues Sicílies el sud i el Papa el centre. La unificació s’inicia en 1856 en el Piemont de la mà del monarca liberal Víctor Manuel II , amb Cavour (nord) i Garibaldi (sud) com a líders. En 1861 Víctor Manuel II es proclama rei d’Itàlia, en 1866 derroten a Àustria i, pel sud, Garibaldi pren Sicília i Nàpols i, en 1870, conquereix els Estats Pontificis i proclama Roma com a capital. L’època dels nacionalismes

L’època dels nacionalismes:

La unificació alemanya Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria. En 1834 ja s’havia fet una unió duanera i en 1848 s’intentà la unificació, però els monarques de Prússia i Àustria desconfiaven l’un de l’altre. A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Bismarck comencen una unificació per la força, derrotant en tres guerres a Dinamarca, Àustria i França i proclamant-se Guillem I emperador d’Alemanya (kàiser) en 1871 L’època dels nacionalismes No és en el liberalisme (...), sinó més aviat en la força i la potència de Prússia, on Alemanya té posats els ulls. (...) Prússia ha de reunir les sues forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena va donar a Prússia no són bones. Aquest no és un tema ni per a fer discursos ni per a buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro (armes) i la sang. Discurs de Bismarck, 1862.

authorStream Live Help