Origens de Catalunya

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Preserntació sobre el tema

Comments

Presentation Transcript

PowerPoint Presentation:

4. Els orígens de C ata l un y a (Segles VII I - XII)

PowerPoint Presentation:

Els o r ígens de C a talunya Introducció El territori ac t ual de segle V III. Catalu n ya va ser ocupat pe l s m usulm an s a pri n cipis del Al fin a l del s e gle V III els islàmics van ser expulsats pe l s reis fra n cs d’u n a part del territori: és el que s’a n o m ena Catalu n ya V e ll a . En aquesta z o n a s’hi van form a r diversos co m t a t s , que al pri n cipi de p enien del mo n arca caroli n gi, però que més end a va n t es van declarar i n de p ende n ts. Al segles XI i X II els com t es cat a la n s van fer f ora els m usulm an s de la re s ta del territori català: és la C at a lunya Nov a . Paral·l e la m en t , el territ o ri ca t alà es va an ar co n figura n t a l’e n t o rn del co m t a t de B arcelo n a .

PowerPoint Presentation:

La Cat a lun y a m u s u lm a na La conquesta musul m ana L’e x èrcit m u sulmà va co n querir Sar a gossa l’a n y 714 , des d’on va i n iciar la co n questa del territori que esd e vi n dria m és endava n t Catalu n ya. A la primeria d e l segle IX a la z o n a n ord de Catalu n ya l’ajuda dels r e is fra n cs fou decisiva per e x pulsar - n e els àra b s. Aquest terri t ori va q u edar sota el co n tr o l d’u n s co m tes que dep e n ien del m on arca fra n c. Com que el co n tr o l islà m ic en aquesta z o n a hi va ser molt breu i n o va a rribar m a i a isla m it z a r - se, va ser an o m en a da Catalu n ya V ella . Els terri t oris del sud i de l’oest de Catalu n ya van restar més de 30 0 a n ys sota co n tr o l d’A l - A n dalus. Es co n eixen com a Catalu n ya N ov a .

PowerPoint Presentation:

El Califat A l’è p oca del califat de Còrdova les poblacio n s de les v a lls de l’Ebre, del Segre i del C i n ca i de la pla n a de Lleida es van isla m it z ar i van adopt a r les formes de vida dels m usulm an s. Les Taifes A m b la desaparició del califat l’a n y 1031 , a l’ac t ual terri t ori ca t alà es van crear les taifes de Tor t osa i de Lleida , que eren go v ern a des p e r la noblesa local. Els co m tes ca t ala n s van m an te n i r - hi relacions p acífiques a ca n vi de cobrar impos t os. Les ciut a ts van créixer i se’n van crear de n oves. D estaquen B ala g uer, Lleida i Tor t osa.

PowerPoint Presentation:

Els primers com t ats catalans La Catalun y a carolíngia P e r tal de p r otegir la frontera sud d e l s e u regne dava n t e l s musulma n s, e l s reis francs van crear u n a fra n j a protectora al llarg dels Pirineus. És la M arca Hispà n ic a . El territori ca t alà que co n tr o lava Carlemany (S. V III) a n ava des dels Pirineus fins al L lobrega t . El m on arca el va dividir en co m t a ts (Rossel l ó, E m púri e s, Giro n a, C e rda n ya, B arcelo n a. . .), go v ern a ts per com t e s .

PowerPoint Presentation:

El p r océs d’inde p e n dè n cia Al fin a l del s e gle IX els com t es ca t ala n s van a n ar fent her e ditari el seu càrrec. Guifré el Pelós (segle I X ), co m te de B arcelo n a, Giro n a, U rgell i C e rda n ya va deix a r en herè n cia els s e us t erritoris als seus desc e n den t s. Per p ri m er cop els co m tes n o van ser n o m en a ts pel rei dels francs. Ai x í es va i n iciar la dinastia que des d’al e shores va g overnar el comtat de B ar c elo n a . El pas cap a la indepe n dè n cia dels com t a t s ca t ala n s dels r e is fra n cs el va fer el com t e B orrell II (segle X ) . Borrell II va dec i dir no renovar el j u rament de fid e litat al rei de França i se’n co n siderà i n de p ende n t ( 988 ), j a que quan li va dema n ar a j ut per e vitar el saqueig d’Al m a n sor ( 985 ) a B arcelo n a, l’esmen t at rei li va n egar. Al g u n s co m tes v a n enviar a m bai x adors a Còrdova i hi van establir relacions co m ercials i cultur a ls. Fins i t ot v a n ajudar el califa co n tra els at a cs berbers l’a n y 1010 . Ta m bé van a n ar fent pr e ssió a la fro n tera i len t a m ent van a n ar reduint els lími t s de la t a ifa de Lleida.

PowerPoint Presentation:

Taifes i ràtzies musul m an e s

PowerPoint Presentation:

El p r imer r e poblament Al segle X, co m tes i ab a ts ( m o n estirs de Cuix à , Ri p oll, Sa n t Jo a n de les Ab a dess e s), v a n voler re p oblar les p la n es del s e us territoris ( B a g es, Oso n a i Berguedà) p ràcticament deshabi t ades a c a usa de les guerres. Els pagesos del Pirineu i Pr e - Pirineu van bai x ar a les pla n es s’assen t aren a les t erres co m ença n t a co n rea r - les. Es i co n vertiren en propi e t a ris lliures de les seves terres (alous). D e s p rés l’oc u pa c ió a n à e s tene n t - se cap al sud. Al fin a l del s e gle X la fron t era del com t at de B arcelo n a a n ava del riu Llobre g at al Gai à .

PowerPoint Presentation:

M i n ia t ures de Guifré el Pelós i de B orrell II, el com t e que deixà de j urar fid e lit a t al rei fra n c, i n icia n t ai x í la i n de p endè n cia de Catalu n ya d’aquella m on arquia.

PowerPoint Presentation:

Els co m tats ca t al a ns l’ a ny 1000

PowerPoint Presentation:

Una societ a t feudal A la primera meitat del segle XI a Catalu n ya es va do n ar feudal i tzació de la ca t al a na sembla n t al produint a la resta de occ i d e n t al. un proc é s de societat que s’a n ava l’Europa El n obles van pr e scindir de l’au t ori t at del com t e i van i n iciar un proc é s d’apropiació de les fortal e s e s i de l e s terr e s que go v ern a ve n . V olien protegir la terra dels at a cs dels musul m a n s i apropia r - se de les rendes que produïen. Els governadors van convertir el càrrec en hereditari i es posaren el tí t ol de barons . M olts pagesos v a n esd e venir serf s .

PowerPoint Presentation:

Genera l itz a ció de la servitud Afe b liment d e l po d er co m t a l (bar on s) Conseqüències de la feu d ali t z a ció

PowerPoint Presentation:

Re s tab l iment de l’ a u t oritat co m tal. L’h e gemonia del Ca s al de Barcelona A mi t j an del s e gle X I , Ramon B ere n gu e r I , co m te de B arcelo n a, va i n iciar pactes a m b els baro n s. Els n obles es van reconèi x er vassalls seus i, a ca n vi, el com t e va a cce p t a r que el càrr e c de baró e s d e vin g ués her e ditari. Aquest co m te va est a blir a les seves terres el feu d alis m e, que es b a sava en el vassalla t ge i s’estructur a va se g o n s un codi, els U s a t g e s , co n siderat un dels primers codis feudals eu r op e us. El co m te de B arcelo n a va i n iciar t a m b é n egociacio n s a m b els altres co m tes ca t ala n s, que poc a poc es van a n ar declara n t vassalls seus. L a c a sa com t al de Barcelo n a va esdevenir c a p del s ist e ma feud a l c a talà .

PowerPoint Presentation:

La ca i guda del ca l if a t. Les paries A partir del 103 5 va co m ençar a desa p arèixer la inferioritat mili t ar dava n t l’Es t at m u sulm à , e n te n ir lloc la desmem b ració del califat de Còrdova. En lloc del p oderós califat, els com t es ca t ala n s te n ien, a po n en t , el reg n e de t a ifes de Lleida, i al sud, el de Tor t osa. Els co m tes de B arcelo n a i d’ U rgell van dirigir les re l acio n s a m b aquests peti t s esta t s islà m ics. Aques t s co m tes es van afa n yar a e x igir als reis islà m ics el pag a me n t de tribu t s ( p a ries ). A m b aquests i n gressos varen poder reforçar el pod e r mili t ar, edi f icar caste l ls i millorar l’arma m ent. També van fina n çar l’ e xpa n sió cap a Occità n ia.

PowerPoint Presentation:

Les conquestes ca t al a n e s del s e g l e XI Els co m tes v a n aprofitar l a febl e sa m ilit a r dels a n dalusi n s per a n ar ocupa n t els t e rritoris fron t erers d’aqu e sts regnes de taife s , i al segle XI e ls co m tes ca t ala n s van passar a l’ofensiva. La fron t era es va an ar movent l e n t ame n t cap al sud a m esura que els com t es de B arcelo n a aco n seguien co n querir poblacio n s impor t a n ts: Tàrreg a , A g ra m u n t , B ala g uer i Tarra g o n a . L ’ av a n ç de la fron t era occide n tal (9 8 0 -1050)

PowerPoint Presentation:

La conquesta de la vall de l’Ebre Els reis d’ Aragó i de Nav a rra t a m b é iniciaren l’ e xpa n sió militar i, durant e l s s e gles XI i XII, van co n querir la v a ll de l’Ebre. Alfo n s I el B at a lle r , rei d’Ar a gó i de N av a rra, l’a n y 111 8 va co n querir la t aifa de Sar a gossa i t o tes les seves poblacio n s impor t a n ts van quedar sota el seu domi n i. L’ an y 113 4 el reg n e d’Ar a gó i e l de N a varra passaren p er u n a crisi quan Alfo n s I va m orir sense desc e n dència. Aleshores N a varra es va separar d’ A ra g ó i els n obles ara g o n esos dema n aren al ger m à del rei, Ramir (dit el mo n j o), bisbe de B a rbas t re, que acce p tés de ser n o me n at rei d’Ara g ó.

PowerPoint Presentation:

La formació de la Corona d’Ara g ó El n ou rei d’Ara g ó, Ramir II , es va cas a r l’a n y 113 6 i va t enir u n a filla: Pero n ell a . El 113 7 el rei ara g o n ès va co n certar el m a tri m o n i de la seva filla a m b el com t e de B arcelo n a Ramon B ere n gu e r I V . Aquest va pass a r a go v ern a r Ar a gó a m b el tí t ol de príncep, j a que Ramir II tor n à al m o n estir. R e t rat de Pero n el l a i R a m on Be r e n guer IV, oli de 1634 (Museu del P rado). Esc u t d’armes dels c o m tes de Barce l o n a i dels reis d’Aragó

PowerPoint Presentation:

Co n questa de la Catal u n y a Nova Al llarg del s e gle X I I es va co m pl e t a r la co n questa de la Catalu n ya N o va, que h a via av an çat m o lt len t a m ent els dos s e gles a n terior s . Ram o n B eren g uer IV va co n querir la t aifa de Lleida i la de Tor t osa. L’ an y 114 8 co n querí les ciuta t s de Tortosa i Lleida . L’a n y 1 1 53 va capitular Siura na , l a darrera plaça forta m u sulm an a en territori ca t alà. A m b aquestes co n questes s’h a vien assolit les fron t eres de la Catalu n ya ac t ual.

PowerPoint Presentation:

La dina s tia cata l anoa r ag o n e sa Alfo n s II d’Aragó va ser la primera per s o n a que fou a lhora co m te de B arcelo n a i rei d’Ar a gó. Aque s t rei va acabar la reconquesta de les terres d’Ara g ó i va fu n dar la ciut a t de Terol. A Catalu n ya se l’a n o m ena Alfo n s I el Cas t . A partir d’Alfo n s I el Cast els terri t oris d’Ar a gó i de Catalu n ya i els que la Corona d’ A ra g ó va co n querir posterior m ent van estar regi t s pel m a teix m on arca. Ai x í es va i n iciar la dina s tia c a tal a n oar a go n esa , que va go v ern a r la Coro n a d’Aragó fins a principis del s e gle X V .

PowerPoint Presentation:

Alfons el C a st ord e na la docume n t a ció reial. I m a t ge de la portada del Liber feu d orum m a ior (S- X I II)

PowerPoint Presentation:

El r e poblament El repobl a m en t és l’e s t a blime n t de població a les t erres que s’h a vien m an ti n gut deshabi t ades dura n t l’ocupació m usulm an a o que h avien estat co n querid e s posterior m en t . El repobl a m en t de la Cata l u n ya Nova es va fer dura n t el segle X I I I . Les terres van ser a t org a des en bo n a part als ordes m ilit a rs i als n obles que havien partici p at en la conquesta, a ixí com a ordres mo n àstics ( C íster). Per atreure pobladors cap a aques t s t erritoris els com t es van a t org a r c a rtes de pobl a m en t a les ciut a ts, com Lleida i Tor t osa.

PowerPoint Presentation:

El cr e i x em e nt eco n òmic i u r bà A partir del segle XI es va produir u n a millora de les co n dicions de vida de la població. La p r odu c ció agrícola va aug m ent a r com a resultat d e ls p rogres s os tècnics i de l’a m pliació de les terres de conreu. A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferr e rie s . La millora a g rícola va a favorir els i n icis d’un co m erç in t erior i la creació de mercats rurals i de fi r e s . Les ciut a ts es van a n ar co n solida n t com a ce n tres d’i n terca n vi i van a t reure ar t esa n s. Ai x ò afavorí l’aug m ent de la població i el renai x eme n t de la vida urba na .

PowerPoint Presentation:

L’expa n sió occi t ana L’i m puls econò m ic del segle XI es va m a n ife s t a r en l’expa n sió política cap a Occi t à n ia, que es va i n iciar l’a n y 106 9 a m b la co m pra dels com t a t s de Rasès i Carcasson a . El domini de les terr e s oc c ita n es es va a m p l iar e l s a n ys s e güen t s amb l’adquisició de drets sobre a ltres terri t oris occit an s. La i n corporació de les terres occit an es al co m t a t de B arcelo n a va co m portar i n flu è n cies culturals trobadore s ca. impor t a n ts, com l’arribada a la cort co m t a l de la poesia Pere I, fill d’ A lfons el Cast

PowerPoint Presentation:

L a C o ro n a d’ A ragó i O ccità n ia al segle X II

PowerPoint Presentation:

L’enfro n ta m e n t amb el r e i de F r ança A principis del segle X I II el rei de Fra n ça va v oler recu p erar el do m i n i sobre els terri t oris d’Occit àn ia i va pa t roci n ar u n a expedició mili t ar co n tra els com t es occit an s, a m b el pr e te x t de que aquests pro t egien els albi g esos o càtars, grup re l igió d e clarat heretge p e r l’Esglé s ia de Roma. Pere I , rei de la Corona d’ A ra g ó, va a n ar a llui t ar al cost a t dels no b les d’Occit àn ia, que eren vassalls seus. Els occit an s van ser derrota t s pe l s fra n cesos a la bata l la de M uret ( 1213 ), on el rei Pere va m orir. Jaume I, fill i successor de Pere I, va renu n ciar pel Tr a ctat de Corb e il ( 1258 ) a t o t s els s e us drets a O ccità n ia dava n t el rei Lluís IX de Fra n ça. Ai x í, la Corona d’ A ra g ó n o m és va m a n te n ir a l’al t ra ba n da dels Pirineus el Ro s s e lló, M on t p e ll e r i el C arlad è s.

PowerPoint Presentation:

B at a lla de M uret ( 1213 ),

authorStream Live Help