Las Meninas

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

Comentari PAU de Las Meninas de Velázquez

Comments

Presentation Transcript

Diego Velázquez: Las Meninas:

Diego Velázquez: Las Meninas

Fitxa tècnica:

Fitxa tècnica Títol: Las Meninas. Autor: Diego Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660). Cronologia : 1656. Tècnica: oli sobre tela. Dimensions: 3,18 x 2,76 m. Estil: barroc. Tema: retrat. Localització: Museo del Prado (Madrid).

Obres del mateix autor::

Obres del mateix autor: Vella fregint ous (1618).

PowerPoint Presentation:

La farga de Volcà (1630).

PowerPoint Presentation:

Villa Mèdici (1630).

PowerPoint Presentation:

La rendició de Breda o Les llances (1635).

PowerPoint Presentation:

La Venus del mirall (1649-51).

PowerPoint Presentation:

La faula d’Aracne o Les filoses (1657).

Biografia de l’autor:

Biografia de l’autor Considerat un dels grans genis de la pintura, Diego Rodríguez de Silva i Velázquez es va formar com aprenent al taller de Francisco Pacheco . El 1617, quan només tenia 18 anys, Velázquez ja és mestre pintor, i l’any següent es va casar amb la filla del seu mestre. El 1622 va visitar per primera vegada Madrid, on va tornar l’any següent cridat pel comte duc d’Olivares , el primer ministre de Felip IV. Després de pintar un retrat del monarca, actualment perdut, va ser nomenat pintor de cort amb només 24 anys. La visita de Rubens a Espanya el 1628 va revifar el desig del pintor sevillà de visitar Itàlia, on va anar en dues ocasions (1629-1931 i 1648-1651). F. Pacheco: La Verge del Rosari . Retrat eqüestre del Comte – Duc d’Olivares (1634).

PowerPoint Presentation:

A Itàlia, Velázquez , a més de poder estudiar els grans mestres, va aconseguir que fos àmpliament reconeguda la seva vàlua com a pintor i va retratar grans personalitats de l’època, com Innocenci X. Al final de la seva vida, al llarg de la qual va pintar quadres de gran importància per a la història de l’art, el seu reconeixement com a pintor va arribar al màxim grau quan li va ser atorgada la creu de l’orde de Sant Jaume, una gran distinció per a qui va ser pintor de nobles, reis i papes. Retrat d’Innocenci X (c. 1650). Autoretrat de Velázquez amb la creu de Sant Jaume, Las Meninas (1656).

Descripció formal:

Descripció formal El quadre mostra totes les figures disposades a la part baixa de la composició, amb això, l’artista aconsegueix crear un camp visual. La infanta Margarida s’estableix com a punt convergent de les diferents diagonals compositives que dibuixen els altres personatges i que es projecten des de la infanta fins al mirall i la porta del fons. Aquests dos elements, mirall i porta, proporcionen a més una gran profunditat escènica. El primer reflecteix alguna cosa que potser és fora de l’espai pròpiament pictòric, i el segon amplia brillantment l’espai visual. Sorprèn, també, la gran modernitat en el tall d’algunes de les figures i els objectes als marges de la tela, detall que aporta una gran dosi d'espontaneïtat a l’escena i que va ser molt utilitzat a la darreria del segle XIX arran de la influència de la fotografia.

PowerPoint Presentation:

Velázquez utilitza indistintament una pinzellada llarga i fluida amb una altra de curta i precisa que l’ajuda a perfilar amb un gran mestratge els detalls en els vestits de les infantes. El seu pinzell inigualable és capaç de transmetre, amb gran realisme , textures tan diferents com la duresa de la fusta, la rigidesa dels vestits de les infantes o la flonjor del pelatge del gos, en el qual sembla que s’hagi d’enfonsar la sabata del nan. Un altre exemple excepcional de la tècnica pictòrica assolida per Velázquez és la captació de la llum, tant en els seus efectes generals com en els detalls. En l’obra hi ha dos focus lumínics: un d’artificial irradia directament sobre les figures situades en primer pla, i un altre que entra a l’habitació a través de la porta oberta al fons, mentre que la resta de la composició queda en penombra.

PowerPoint Presentation:

Velázquez també domina perfectament la tècnica de la perspectiva aèria i plasma l'atmosfera existent entre els cossos esfumant-ne els contorns. Aquest recurs tècnic, juntament amb el contrast entre la part il·luminada (centre) i la fosca (parets y sostre), reforça el sentit de la profunditat escènica. La paleta és d’una gran riquesa cromàtica. Hi destaquen els matisos tonals del blanc i el negre, i el contrast amb el vermell dels detalls ornamentals dels vestits.

Temàtica:

Temàtica Inicialment, aquesta tela constava en els inventaris del palau com El quadre de la família , però, l’any 1843, el pintor Madrazo li va donar la denominació actual, Les Menines , paraula d’origen portuguès que significa “dama d’honor” . L’escena se situa segurament en una estança de l’Alcázar de Madrid, on el pintor sevillà tenia el seu taller. Al centre hi ha la Infanta Margarida, amb Maria Agustina de S armiento a l’esquerra i Isabel de Velasco a la dreta, ambdues dames d’honor de la infanta. També hi ha els nans M ari Bárbola i Nicolasito Pertusato, que dóna una puntada de peu al tranquil mastí que jeu a terra.

PowerPoint Presentation:

En un segon pla a la dreta, hi ha dues figures dempeus; l’una és Marcela de Ulloa, serventa de les dames de la reina, i l’altra Diego Ruiz de Azcona, un guardadames. Al fons, a l’obertura de la porta, hi ha José Nieto Velázquez, aposentador de palau i probablement parent del pintor. Al seu costat, i reflectits al mirall, s’hi veuen els bustos del rei Felip IV i la reina Marianna d’Aùstria. A l’esquerra hi ha l’autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a les mans, que porta una creu de l’orde de Sant Jaume. Penjades a la paret hi ha dues escenes mitològiques, copiades, respectivament de Rubens ( Pal.las i Aracne ) i de Jordaens ( Apol·lo i Màrsies ).

PowerPoint Presentation:

La temàtica de l’obra ha suscitat nombroses interpretacions. La més acceptada és la que considera que la tela mostra la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici a l’estudi del pintor, ocupat en l’elaboració d’un retrat de la parella reial, l'efígie de la qual es reflecteix al mirall. Tanmateix, segons la reconstrucció de les perspectives, el mirall també podia reflectir la tela que està pintant Velázquez , i en aquest cas caldria preguntar-se qui miren el pintor, la infanta i altres personatges del seguici. Alguns estudiosos han interpretat la pintura com un al·legat de l’artista sevillà a favor de la noblesa de la pintura, equiparant-la a la poesia i, per tant, considerant-la com un art i no com artesania.

PowerPoint Presentation:

En aquesta línia s’entendria i es justificaria l’aparició a l’esquerra del quadre de l’autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a les mans, lluint la creu de l’orde de Sant Jaume, aconseguida tres anys després, l’any 1659, i que segons la llegenda, va ser pintada pel mateix Felip IV després de la mort de Velázquez , com a senyal de reconeixement a la noblesa de l’artista. El quadre va ser penjat al despatx d’estiu de Felip IV, un lloc al qual només tenia accés el rei, fet que indica el valor privat i familiar que aquesta obra va tenir per al monarca.

Models i influències:

Models i influències Velázquez va assimilar ràpidament l’art pictòric del passat –en especial la pintura veneciana del segle XVI ( Ticià ) i el naturalisme de Caravaggio - i va aprendre de grans mestres contemporanis com Rubens , per acabar creant una tècnica i un estil personals que el van portar a ser una de les figures cabdals de l’art barroc. Pel que fa a Las Meninas , tant la posició del gos en primer pla, com el recurs del mirall al fons reflectint allò que suposadament no és dins de l’espai pictòric, han estat comparats amb la cèlebre obra de Van Eyck, El matrimoni Arnolfini . Ticià: La Venus d’Urbino (1538). Caravaggio : Mort de la Mare de Déu (1602-1606) Retrat eqüestre de Felip IV (1629) (copia) Van Eyck: Matrimoni Arnolfini (c. 1434).

PowerPoint Presentation:

Com la majoria de pintors espanyols, fins el començament del segle XIX, arran de les guerres napoleòniques, Velázquez va ser poc conegut fora del seu país. A partir de llavors, la seva pintura es va convertir en font d’inspiració dels artistes més progressistes, que van valorar la tremenda modernitat de la seva tècnica. Entre aquests artistes van excel·lir els impressionistes, i concretament Manet que va qualificar el geni sevillà de “pintor de pintors” , es a dir, “el pintor per excel·lència” . A Espanya, Velázquez també hi va tenir un gran admirador i seguidor, Goya , que va poder estudiar l’obra del pintor sevillà en les col·leccions reials i que es va inspirar clarament en Las Meninas per pintar La família de Carles IV . Olympia (1863). La família de Carles IV (1800-1801)

PowerPoint Presentation:

Al segle XX, l’obra de Velázquez va ser motiu de reflexió i de reinterpretació per una sèrie d’artistes, entre els quals destaquen Francis Bacon, Picasso i l’ Equip Crònica . Bacon , gran admirador de Velázquez , va fer una sèrie de quadres en què el Retrat d’Innocenci X és el protagonista. Las Meninas , en particular, van ser reinterpretades per Picasso , que, a partir de l’anàlisi dels diferents elements que conté l’obra, va fer una sèrie de recreacions en les quals projecta els seus propis conceptes artístics i la seva estètica particular. D’altra banda, dins de la tendència del Pop Art , destaquen les recreacions de l’ Equip Crònica tretes del quadre i individualitzades com a objecte artístic. Aquestes apropiacions de les obres del passat caracteritzen determinades tendències de la modernitat. F. Bacon: Estudi sobre el retrat d’Innocenci X (1953). Picasso: Las Meninas (1957). Equip Crònica: Interior de Las Meninas (1972).

authorStream Live Help