L'Imperi Romà

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

PowerPoint Presentation:

www.vicensvives.com POLIS 1 Ci è ncies socials, geograf ia i història Primer curs

Índex:

Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Temps i clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehist ò ria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopot à mia i Egipte 10 El m ón grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Romà 13 Catalunya romana 14 L’herència de la cultura clàssica 15 La fragmentació del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

L’Imperi Romà:

L’Imperi Rom à 1. Els orígens de Roma 2. La Roma republicana 3. Roma, a la conquesta del Mediterrani 4. L’Imperi Rom à 5. Una societat urbana 13 6. La prosperitat agrícola i comercial 7. La crisi de l’Imperi Rom à

Introducció:

Introducci ó Roma va ser fundada al segle VIII a.C., governada per una Monarquia , al segle VI els seus habitants van expulsar els monarques i es van constituir en República . Després, per mitjà de nombroses guerres, Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibérica fins a l’Orient, a banda i banda de la Mediterrània. A partir del siglo I d.C., els romans dominaren el món. A partir del segle III, l’Imperi va entrar en crisi i va patir el setge dels pobles b àr bars. L’any 476 Roma va ser conquerida i l’Imperi Rom à desapar eguè . 13

1. Els orígens de Roma:

1. Els orígens de Roma 1.1. L’origen històric 1.2. L’època de la Monarquia 1.3. L’antiga religió dels romans 13

1.1. L’origen històric:

1.1. L’origen hist ò ric Al II mil·lenni a.C. la Península It à lica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud). A mitjan segle VIII a.C ., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons , que van ser l’origen de la ciutat de Roma . Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament comercial important. 13

1.2. L’època de la Monarquia:

1.2. L’ è poca de la Monarquia Durant els primers temps, Roma va ser governada per una Monarquia . El rei , que tenia els poders m à xims, governava amb l’ajut d’un Senat. Roma va tenir set reis ; els quatre primers d’origen llat í, i els tres últims, etruscos . Sota la influ è ncia etrusca la ciutat de Roma es va engrandir i va millorar: edificació de ponts nous, aq ü eductes, clavegueram, muralles... 13

1.3. L’antiga religió dels romans :

1.3. L’antiga religi ó dels romans La poblaci ó de la Roma primitiva era molt religiosa. Els romans van divinitzar els fen òmens i les forces de la natura ( numina ) . Els llocs de culte m és antics eren els boscos sagrats ( luci ) . Tamb é era important el culte privat a les divinitats domèstiques ( lares ), que es feia en petits altars dintre de les cases (lararis). 13

2. La Roma republicana:

2. La Roma republicana 2.1. Patricis i plebeus 2.2. La lluita per la igualtat 2.3. Assemblees i magistrats de la Rep ública 13

2.1. Patricis i plebeus:

2.1. Patricis i plebeus A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien. Els patricis eren fam í lies aristocr à tiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seves mans el govern de la ciutat. Els plebeus , el grup m é s nombr ós , inclo ïa els pagesos, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics. 13

2.2. La lluita per la igualtat:

2.2. La lluita per la igualtat Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocr à tic : nom és ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la just í cia i monopolitzaven els c àrrecs públics . Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis. A partir del segle V a.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant ( trib ú de la plebs ), la compilació escrita i pública de les lleis de Roma ( Llei de les Dotze Taules )... 13

2.3. Assemblees i magistrats de la República:

2.3. Assemblees i magistrats de la República El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions: Els comicis , reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats. Els magistrats que governaven la ciutat; els m é s importants eren els c ò nsols . El Senat , que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances. 13

3. Roma, a la conquesta del Mediterrani:

3. Roma, a la conquesta del Mediterrani 3.1. L’expansió de Roma • Campament romà ( il·lustració ) • Les conquestes de Roma ( mapa ) 3.2. La crisi del segle I a.C. 13

3.1. L’expansió de Roma:

3.1. L’expansió de Roma El creixement de la riquesa i un ex èrcit nombr ós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de molts territoris . Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica . Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques , i va conquerir el Mediterrani occidental . Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental , i completaren l’ocupació d’Hisp à nia, la G àl· lia i Brit à nia a l’Occident. 13

Campament romà:

Campament romà 13

Campament romà:

Campament romà 13

Les conquestes de Roma:

Les conquestes de Roma 13 1. Roma el 264 a.C.

Les conquestes de Roma:

Les conquestes de Roma 13 2. Roma del 264 al 201 a.C.

Les conquestes de Roma:

Les conquestes de Roma 13 3. Roma del 201 al 60 a.C.

Les conquestes de Roma:

Les conquestes de Roma 13 4. Roma del 60 a.C. al 14 d.C.

Les conquestes de Roma:

Les conquestes de Roma 13 5. Roma del 14 d.C. al 117 d.C.

3.2. La crisi del segle I a.C.:

3.2. La crisi del segle I a.C. Les conquestes van donar a Roma grans riqueses , per ò també van generar grans desigualtats socials . Una gran part dels pagesos es van arruïnar quan van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit. Les queixes provocaren conflictes socials (revolta dels germans Grac ) per demanar un millor repartiment de la riquesa. La crisi del segle I a.C. va provoc ar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells , i van generar violentes guerres civils . Un d’aquests militars, Juli Cèsar , proclamat dictador perpetu (l’any 48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder (44 a.C.). 13

4. L’Imperi Romà:

4. L’Imperi Rom à 4.1. Octavi August, emperador 4.2. L’organització de l’Imperi 4.3. Dos segles de pax romana • Maqueta de la Roma Imperial ( fotografia ) 13

4.1. Octavi August, emperador:

4.1. Octavi August, emperador Octavi August , fill adoptiu de Juli C è sar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’ Imperi . Va concentrar en la seva persona tots els poderes civils i militars que abans exercien els magistrats. Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit ( emperador ), redactava les lleis ( edictes ) i es va convertir en la primera autoritat religiosa ( gran pontífex ). 13

4.2. L’organització de l’Imperi:

4.2. L’organització de l’Imperi El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, per ò nom és tenien un paper simb ò lic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi; per aplicar i transmetre les seves ordres es va crear el Consell imperial . Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies , que tenien al capdavant un governador. 13

4.3. Dos segles de pax romana:

4.3. Dos segles de pax romana Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va assolir la m à xima expansió i prosperitat ( pax romana ). Roma es va convertir en una gran ciutat, amb m és d’ un milió d’habitants. L’any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi. Al llarg dels segles II i III d.C., la difusi ó del cristianisme va anar agafant força a l’Imperi. 13

Maqueta de la Roma imperial:

Maqueta de la Roma imperial 13

Maqueta de la Roma imperial:

Maqueta de la Roma imperial 13

5. Una societat urbana:

5. Una societat urbana 5.1. Les ciutats, centre de l’Imperi • Una ciutat romana ( il·lustració ) 5.2. Els grups socials 13

5.1. Les ciutats, centre de l’Imperi:

5.1. Les ciutats, centre de l’Imperi Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n fundaren centenars i totes tenien una estructura semblant . Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials . A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi. 13

Una ciutat romana:

Una ciutat romana 13

Una ciutat romana:

Una ciutat romana 13

5.2. Els grups socials:

5.2. Els grups socials Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals , tot i que la societat romana era oberta i permetia l’ ascens social. La majoria d’ homes lliures tenien la ciutadania romana : no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis. Per sota, hi havia els pagesos i la plebs urbana , que quan no tenien feina vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ). Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo els pod ia vendre i treure’ls la vida. Però, si volia, també els podia alliberar ( lliberts ). 13

6. La prosperitat agrícola i comercial:

6. La prosperitat agrícola i comercial 6.1. Les explotacions agrícoles • Una vil·la romana ( il·lustració ) 6.2. Les relacions comercials 13

6.1. Les explotacions agrícoles:

6.1. Les explotacions agrícoles Els romans van introduir l’ arada , els molins de gra, les premses d’oli i de vi, nous sistemes de regadiu i el conreu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals.. . A totes les prov í ncies van sorgir col ò nies agrícoles , amb pagesos que explotaven la terra per a la pr ò pia subsist è ncia . També es van estendre els latifundis , que eren treballats majoritàriament per esclaus. L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp ( vil·la ) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners... 13

Una vil·la romana:

Una vil·la romana 13

Una vil·la romana:

Una vil·la romana 13

6.2. Les relacions comercials:

6.2. Les relacions comercials Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les prov í ncies es va veure afavorit per la pau interna , la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció . Els romans disposaven de calçades magnífiques que unien Roma amb totes les províncies. El comerç internacional es feia essencialment per via marítima : Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants. L’exist è ncia d’una moneda s òlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial. 13

7. La crisi de l’Imperi romà:

7. La crisi de l’Imperi rom à 7.1. L’Imperi entra en crisi 7.2. La divisió de l’Imperi 7.3. El cristianisme, religió oficial 7.4. La fi de l’Imperi d’Occident 13

7.1. L’Imperi entra en crisi:

7.1. L’Imperi entra en crisi A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a un seguit de problemes . Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germ ànics ( bàrbars ). L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador. A aquests problemes s’hi van afegir els problemes econòmics . 13

7.2. La divisió de l’Imperi:

7.2. La divisi ó de l’Imperi L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’ emperador Teodosi va dividi r l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d’aquest moment van quedar separats l’ Imperi Romà d’Occident i l’ Imperi Romà d’Orient . A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, i l’Imperi va sobreviure. En canvi, a l’Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per salvar l’Imperi. 13

7.3. El cristianisme, religió oficial:

7.3. El cristianisme, religi ó oficial Constant í va decret ar la fi de les persecucions contra els cristians ( Edicte de Milà, 313 ). Al final del segle IV, l’emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial de l’Imperi. Amb el temps, el cristianisme es va expandir arreu de l’Imperi. 13

7.4. La fi de l’Imperi d’Occident:

7.4. La fi de l’Imperi d’Occident Al començament del segle V, els pobles germ ànics van travessar les fronteres i entraren a l’Imperi occidental. Els pobles invasors es van anar instal·lant a les terres d’Occident i crearen regnes independents. La ca iguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Agústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana. 13

authorStream Live Help