Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale: 

Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale

Fitxa tècnica: 

Fitxa tècnica Títol: Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale. Autor: desconegut. Cronologia: c. 1190. Tècnica: mosaic (opus tessellatum). Estil: bizantí. Tema: religiós. Material: granit. Localització: catedral de Monreale, Sicília.

Obres de la mateixa època:: 

Obres de la mateixa època: Mosaics de l’absis de Cefalú Mosaics de la capella palatina de ( 1145-1148) Palerm (1160-1170 )

Context històric: 

Context històric Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van apoderar, en rei de Sicília. L’any 1061, Roger I, que capitanejava una expedició normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarrains de l’illa, convertint-se en rei de Sicília. Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale assolí un gran esplendor que queda palès en la catedral construïda per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172.

PowerPoint Presentation: 

El més interessant d’aquesta església són els mosaics que decoren tots els murs interiors amb una superfície total de 6.430 m ², en el revestiment de la qual s’hi van emprar uns 2200 kg d’or. El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel papa Celestí III. Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un imponent Pantocràtor, considerat un exemple paradigmàtic de la iconografia bizantina.

Descripció formal: 

Descripció formal Figures representades frontalment i la manera de fris.

PowerPoint Presentation: 

Perspectiva jeràrquica únicament a la gegantina representació del Pantocràtor. La Mare de Déu amb el Nen Jesús asseguda en un tron, adquireix notorietat per ocupar l’eix central d’un dels frisos.

PowerPoint Presentation: 

Hieratisme i rigidesa. Idealització, simetria i proporcionalitat geomètrica dels rostres, malgrat que es tracta de retrats individualitzats. Dinamisme d’alguna de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt. Fons daurats confereixen a l’escena gran solemnitat i dimensió atemporal.

PowerPoint Presentation: 

Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat i també en grec en el cas de les figures principals. Cromatisme molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques.

Temàtica: 

Temàtica Programa iconogràfic de l’absis presidit pel Pantocràtor . Entrecreuament dels dos dits simbolitza l’Encarnació de Déu en Jesús i els altres tres remeten la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. Amb la ma esquerra, sosté un llibre obert on es pot llegir en llatí i grec “Jo sóc la llum del món. Qui em segueixi no caminarà en la foscor” (Joan 8, 12) Crismó IC XC (Jesucrist en grec) OPANTO CRATOR (totpoderós en grec)

PowerPoint Presentation: 

Medallons de l’arc interior que emmarca el Pantocràtor representats → diferents profetes i reis que prefiguraven la vinguda del Fill de Déu, Emmanuel, representat com un jove sense barba al medalló superior central. Intradós de l’arc exterior: 2 registres a cada banda, separats per unes sanefes: a la dreta els arcàngels Miquel i Rafael i a l’esquerra Gabriel i Uriel amb 2 querubins a cada banda. A la clau de l’arc, l’Esperit Sant.

PowerPoint Presentation: 

Registre intermedi: Centre → Theatokos (Mare de Déu amb al nen a la falda). Dreta: arcàngel Miquel, sant Pere, sant Jaume, sant Joan (muntant de l’arc interior), i sant Lluc, sant Bartomeu i sant Felip (mur arc exterior). Esquerra: arcàngel Gabriel, sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (muntant de l’arc interior), i sant Marc, sant Tomàs i sant Simeó Estilita (mur arc exterior). Franja inferior: dotze sants i dos santes distribuïts en dos grups de set.

Models i influències: 

Models i influències Tot i que els mosaics foren creats durant l’ocupació normanda, cal tenir present la procedència bizantina de molts dels artistes que participaren en l’execució, així com la enorme petjada cultural i artística deixada per aquest imperi a l’illa durant els tres segles de dominació. Bizanci perfeccionà la tècnica musivària romana i alhora adoptà la tradició grega de decorar amb mosaics els murs i no només el paviment. Quant a l’estil, s’anirà allunyant de la intencionalitat naturalista de l’art romà i reprendrà els models orientals tradicionals, més preocupats per la significació simbòlica i ideal de les formes. Aquest simbolisme religiós de l’art bizantí i els trets més característics de les seves representacions com ara el hieratisme, la manca de perspectiva o la simetria, van romandre en l’art oriental fins a mitjans del segle XV, alhora que es van difondre per Europa i van exercir una forta influència sobre la iconografia de l’art romànic occidental. Detall del fresc de l’absis de l’ església romànica de Sant Quirze de Pedret (segle XI)