Ara Pacis Augustae

Ara Pacis Augustae: 

Ara Pacis Augustae

Fitxa tècnica: 

Fitxa tècnica Títol: Ara Pacis Augustae. Autor: desconegut. Cronologia: 13 – 9 a. C. Tipologia: altar. Material: marbre de Carrara. Mides: 3,68 m. x 11,60 m. x 10,65 m. Estil: imperial romà. Tema: commemoratiu. Localització: Museo dell’Ara Pacis (Roma).

PowerPoint Presentation: 

Obres de la mateixa època: Altar dels Vicomagistri (50 d. C.)

Context històric: 

Context històric Segons Res Gestae Divi Augusti (Els fets del diví August) dictat pel propi August (Gai Juli Octavià) perquè fos gravat en bronze a la seva tomba, el Senat de Roma va decidir erigir un monument al Camp de Mart per commemorar la Pax Romana. L’altar es va començar a construir l’any 13 a. C. i fou consagrat l’any 9 a. C.

PowerPoint Presentation: 

L’any 1902, l’arqueòleg austríac Petersen va ser autoritzat a excavar a l’antiga ubicació de l’altar, sota el Palazzo di Fiano, i va recuperar-ne part dels relleus.

PowerPoint Presentation: 

L’altar fou reconstruït l’any 1938 i l’any 2006, l’arquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminació urbana.

Descripció formal: 

Descripció formal L’Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. Te dues entrades: la principal, per la que entrava el sacerdot oficiant, s’aixeca sobre un podi, amb escales i està orientada a l’oest. Per l’altra porta, orientada a l’est, eren introduïts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. L’altar que ocupa l’espai central, està situat damunt un pedestal esglaonat.

PowerPoint Presentation: 

La cara exterior de l’estructura que envolta l’altar està completament coberta de relleus escultòrics . Una cinta de sanefes geomètriques la divideix longitudinalment en dues franges. La franja inferior està decorada amb fulles d’acant, mentre que a la superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb August. Als cantons i a banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.

PowerPoint Presentation: 

La cara interior de l’estructura que encercla l’altar presenta, a la franja superior, una decoració amb bucranis, es a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.

PowerPoint Presentation: 

Combinació d’alt i baix relleu, amb la qual s’aconsegueix una excepcional sensació de profunditat. Alhora, el esculpir les figures en primer terme en alt relleu remarca la importància dels personatges. Tot i el predomini de les línies verticals, s'aconsegueix donar moviment a la composició mitjançant la posició de les figures i els plecs de la roba. També cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

Temàtica: 

Temàtica Els relleus de l’ Ara Pacis exalcen la figura d’August, el primer emperador de Roma. El títol d’ august (sublim) va ser atorgat a Octavi pel Senat l’any 27 a. C. Amb aquest títol s’afirmava la noblesa del llinatge d’August, al qual els poetes van vincular amb Enees , fill de Venus i heroi troià i amb els fundadors de Roma, Rómul i Rem.

PowerPoint Presentation: 

Aquesta condició, que fonamentava la divinització d’August, està present en el programa iconogràfic de l’ Ara Pacis : Façana oest Esquerra → Mart (déu de la guerra) i la lloba capitolina alletant Ròmul i Rem. Dreta → Enees (amb els trets físics d’August) fent un sacrifici. Façana est Esquerra → Tellus , deessa de la Terra (o la Pau, o Venus Genetrix ) flanquejada per dues nimfes aquàtiques. Dreta → Deessa Roma. Laterals → processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l’any 13 a. C. per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana.

Models i influències: 

Models i influències L’ Ara Pacis segueix l’estructura dels antics templa minora (espais sagrats voltats d’una palissada de fusta amb una sola entrada. També es pot relacionar amb altres tipus de monuments com arcs de triomf o columnes commemoratives. El personatges no estan idealitzats sinó que són una veritable galeria de retrats. El gust pel retrat és part de l’herència etrusca, però els elements formals i tècnics dels relleus de l’ Ara Pacis es relacionen amb l’altar de Zeus a Pèrgam i amb la Processó de les Panatenees (c. 440 a. C.) que Fídies esculpí al Partenó , on les escenes també es juxtaposen sense cap tipus de separació formal.