Sarcòfag dels esposos

Sarcòfag dels esposos: 

Sarcòfag dels esposos

Fitxa tècnica: 

Fitxa tècnica Títol: Sarcòfag dels esposos. Autor: desconegut. Cronologia: 530 a. C. Materials: terracota policromada. Tipologia: grup exempt. Mides: 2,20 x 1,41 m. Estil: etrusc. Tema: funerari Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma). Obres de la mateixa època: Urna funerària dels esposos de Perusa (segle IV a. C.)

Context històric: 

Context històric La civilització etrusca es va desenvolupar a la Península, a la zona de l’actual Toscana, entre els segles X i II a. C. D’origen probablement oriental, aglutinà la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la mediterrània.

PowerPoint Presentation: 

L’art etrusc estava molt marcat per les creences religioses i, com a les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, es donava molta importància a la vida després de la mort. Per aquesta raó, es perpetuava la memòria del difunt, bé fos creant màscares de cera del finat o bé amb les urnes on se’n guardaven les cendres. Només les families pertanyents a l’aristocràcia tenien prou mitjans econòmics per enterrar-hi els familiars.

Descripció formal: 

Descripció formal El Sarcòfag dels esposos està esculpit en terracota, un material molt dúctil. La tapa té forma de kliné (llit); al damunt, sobre un jaç esculpit, hi ha les figures reclinades d’un home i una dona en actitud distesa. Darrere d’ella, l’home, fort i protector, amb el tors nu, descalç amb el cabell cenyit a la manera jònica. La dona porta un quitó o túnica grega, unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes.

PowerPoint Presentation: 

Tot i que les mirades dels personatges no es creuen, la relació afectiva entre ells es transmet a partir dels gestos de les mans. L’home recolza el braç dret sobre l’espatlla de la dona, mentre la ma esquerra queda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona.

PowerPoint Presentation: 

El treball escultòric és molt acurat a la part superior dels cossos, així com també als peus i les sabates. Aquesta minuciositat contrasta amb la simplicitat tècnica de les cames.

PowerPoint Presentation: 

Els rostres presenten un clar perfil geometritzant i hieràtic en el qual destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure estereotipat. Les petites restes de policromia que es conserven fan pensar que el conjunt estigué pintat amb colors vius.

Temàtica: 

Temàtica El Sarcòfag dels esposos és, en realitat una urna funerària per guardar les cendres del difunt. Com d’altres civilitzacions antigues, el poble etrusc donava molta importància al culte als morts, dels quals es pensava que no morien del tot, sinó que vivien una segona vida dins del seu sepulcre. Necròpoli de Cerveteri

PowerPoint Presentation: 

Les tombes etrusques solien reproduir la casa del mort. Tomba dels relleus (segle IV a. C.)ç Les cambres mortuòries es decoraven amb pintures al fresc que representaven escenes de dansa, banquets, etc. I s’hi dipositaven objectes quotidians . Tomba del lleopard (470 a. C.)

PowerPoint Presentation: 

Tomba del lleopard (470 a. C.). Detall

PowerPoint Presentation: 

L’artista reproduïa de la forma més fidel possible els trets del difunt que era representat en una escena habitual i plàcida. Es creu que aquest sarcòfag és d’un matrimoni. Els esposos estan representats celebrant un banquet. L’esposa apareix en primer terme perquè a diferencia del que passava en les societats grega i romana, la dona etrusca participava activament en la vida pública.

Models i influències: 

Models i influències El Sarcòfag dels esposos recull alguns aspectes estilístics que es poden relacionar amb els koúroi i les korai de l’escultura arcaica grega: el tors nu del personatge masculí, els ulls ametllats, els pentinats geomètric i el somriure forçat d’ambdues figures. Igualment, les urnes funeràries estan inspirades en models jònics de l’Àsia Menor o d’Egina . Koúros d’Anavysos (510 a. C.). Detall

PowerPoint Presentation: 

Tot i així, trobem a l’art etrusc una voluntat individualitzadora, malgrat la utilització de certs estereotips facials. Aquesta voluntat realista esdevé l’inici del gènere del retrat en l’escultura, i va tenir posteriorment una forta influència en l’escultura de la Roma clàssica, tant pel que fa als relleus històrics com, sobretot, en els bustos dels emperadors. Apol.lo de Veyes (c. 500 a. C.)