Dorifor

Policlet: Dorifor: 

Policlet: Dorifor

Fitxa tècnica: 

Fitxa tècnica Títol: Dorifor Autor: Policlet (Argos, actiu al segle V a. C.). Cronologia: 430 a. C. Tipologia: escultura exempta. Materials: obra original en bronze; copia romana en marbre. Tècnica: fosa a la cera perduda. Estil: Grec clàssic. Tema: esportiu. Localització: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols).

Obres del mateix autor:: 

Obres del mateix autor: Diadumen (450 a. C.) Discòfor (440-450 a. C.)

Biografia de l’autor: 

Biografia de l’autor Policlet fou un des escultors més importants de la Grècia clàssica. Deixeble d’Agelades, la seva obra va competir amb la de Fidies i Miró, als quals aconseguí superar gràcies a la seva definició del cànon de racionalitat anatòmic . Va treballar principalment amb bronze, però també va realitzar obres en marbre, or i vorí, i es va especialitzar en estàtues d ‘atletes victoriosos, nus, participants als Jocs Olímpics. A la ciutat d’Olimpia s’hi ha trobat nombrosos pedestals sobre els quals s’erigien aquestes estàtues de mida natural. Fídies: Apol·lo de Kassel Miró: Discòbol

Descripció formal: 

Descripció formal Representa la figura d’un jove atleta nu, dempeus, que amb la mà esquerra sosté una llança (actualment perduda). Degut al pes del marbre en aquesta copia romana, la mà està enganxada a la cama amb un petit suport i el pes de l'estàtua reposa sobre una soca situada a l’altura de la cuixa de l’atleta.

PowerPoint Presentation: 

Càlcul precís de proporcions, dimensions i línies que constitueixen , per a l’autor, el cànon anatòmic perfecte, segons el qual l’alçada total ha de ser equivalent a set vegades el cap.

PowerPoint Presentation: 

Contrapposto: joc harmònic subtil entre les diferents parts del cos per tal d’aconseguir un equilibri clar amb que l’autor aconsegueix una contraposició entre el que és dinàmic i el que és estàtic, perquè manté el tors en tensió alhora que marca l’elevació del maluc dret i flexiona la cama esquerra, fet que produeix l’efecte contrari en les espatlles.

PowerPoint Presentation: 

Quan el modelatge, la part més treballada del cos és el tors, en que es marquen clarament les línies de la musculatura. Major voluntat naturalista al cap pel que fa a la captació del gest i a la distribució plàstica dels cabells.

Temàtica: 

Temàtica Representa un atleta en actitud de repòs. Ideal antropològic de la Grècia clàssica: home en plenitud juvenil i harmonia entre els factors corporals i espirituals. Canon de Policlet marca les proporcions físiques. Rostre dividit en tres parts iguals: zona del front, la situada entre el front i la punta del nas i la que va des del nas fins a la barbeta. Gest serè.

Models i influències: 

Models i influències Policlet va partir de les experimentacions que, des de finals de l’època arcaica, s’havien fet amb l’objectiu de donar vida a l’artista. L’escultor, format en les idees pitagòriques sobre els nombres, en la seva recerca d’un ideal anatòmic, va idear un conjunt de lleis matemàtiques de proporcionalitat que va combinar amb diferents matisos obtinguts de l’observació directa de la natura. El seu cànon ideal i la seva composició en contrapposto instaurà un model adoptat no només pel seus contemporanis, sinó que exercí també una gran influència en l’art romà i serví d’exemple pels grans escultors del Renaixement, com Miquel Àngel. Miquel Àngel: David (1501-1504)