L’Origen :
L’Origen El pla director de creixement del metro de Barcelona, publicat el 1966, separa els dos ramals del Gran Metro de Gràcia en les futures línies 3 i 4 que havien d’acabar sent circulars.
El desenvolupament :
El desenvolupament Malauradament, el desenvolupament de la xarxa del metro barcelonès ha estat lentíssim i sotmès a tota mena de canvies improvisats en funció de l’admistració del moment a l’Ajuntament i el govern de Madrid.
Amb l’arribada de la Democràcia, l’acció del Govern de Catalunya, i la falta de recursos, indignant en comparació dels dedicats a la xarxa madrilenya, el problema esdevé encara més accentuat.
La línia 11 :
La línia 11 Amb CiU a una banda de la plaça de Sant Jaume i el PSC a l’altra, el problema s’enquistà.
La falta de col·laboració i esperit de pacte es manifestà, un cop més, amb la posta en marxa de la línia 11 com línia independent i no com prolongació de la línia 4.
La situació actual :
La situació actual Tenim una línia 11 poc eficient i a unes línies 3 i 4 amb cercle però sense tancar.
Molts desplaçaments, entre algunes de les estacions de les línies 3 i 4 poden fer-se més ràpides caminant que mitjançant el metro.
I no podem gaudir de les avantatges d’intercanvi de les dues línies circulars inicialment previstes.
La prolongació prevista de la línia 4 fins a la Sagrera no fa més que agreujar el problema.
La solució :
La solució Tancar la línia 3 aprofitat el traçat de les línies 9 i 10 entre Prat de la Riba i Lesseps.
Tancar la línia 4 aprofitant el traçat de les línies 9 i 10 entre Sagrera i el Ginardó.
Incorporar a la línia 11 el tram de la línia 4 entre el Ginardó i Trinitat Nova.
Convertir el tram de la línia 3 entre Trinitat Nova i Paral·lel en una nova línia 12.
Crear una nova línia 13 aprofitant el traçat de la línia
3 entre Sant Feliu i Maria Cristina i ampliant-lo per la diagonal en lloc del tramvia previst.
A la diapositiva següent hi ha la reconversió prevista.