biotecnologia

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 1: 

ENGINYERIA I BIOTECNOLOGIAAspectes químics i genètica molecular

QUÈ ÉS L’ADN? : 

QUÈ ÉS L’ADN? L’ADN és la biomolècula encarregada d’emmegatzemar la informació genètica de la cèl·lula. Es troba al nucli de totes les cèl·lules eucariotes i forma part dels cromosomes. Pertany al grup dels àcids nuclèics Està format per la unió de petites unitats anomenades nucleòtids. Els nucleòtids es formen per la unió de 3 molècules: - Monosacàrid (sucre) - Base nitrogenada - Àcid fosfòric

La doble hèlix de l'ADN es considera el major descobriment biològic del s.xx fet per Watson i Crick a l'abril de 1953. : 

La doble hèlix de l'ADN es considera el major descobriment biològic del s.xx fet per Watson i Crick a l'abril de 1953.

Slide 4: 

La doble hèlix d’ADN es considera el major descobriment biològic del s. XX fet pels científics James Watson i Francis Crick en Abril de 1953. El descobriment de la seva estructura molecular va marcar l’inici d’una nova revolució científica: LA REVOLUCIÓ GENÈTICA O DE L’ADN. La doble hèlix es va convertir ràpidament en el focus de la ciència moderna i va desenvolupar en tota una sèrie de descobriments científics que varen venir acompanyats del descobriment de noves tecnologies. ADN. El major descobriment biològic del Segle XX.

ENGINYERIA GENÈTICA : 

ENGINYERIA GENÈTICA Només 25 anys més tard del descobriment de l’estructura de l’ADN, els científics ja eren capaços de reproduir al laboratori, els processos que succeeixen de manera natural a les cèl·lules i modificar-los de manera artificial. Els gens es podien manipular, havia nascut l’ENGINYERIA GENÈTICA( conjunt de técniques moleculars de manipulació genètica).

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ : 

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ El Projecte Genoma Humà (PGH) és un projecte Internacional, fruit de la cooperació científica Internacional que té per objectiu desxifrar la seqüència de tot el genoma humà i obtenir-ne uns descripció completa. El PGH va néixer arran d’una reunió de genetistes celebrada a Santa Fe, Nou Mèxic, el 1986, com a projecte HUGO (Human Genome Organization), i el 1990 va canviar el seu nom per PGH (Human Genome Project)

3. OBJECTIUS DEL PGH : 

3. OBJECTIUS DEL PGH Inicialment, els objectius eren 3: Elaborar mapes detallats dels cromosomes humans per facilitar l’estudi del gens. Desenvolupar noves tècniques per accelerar i abaratir el cost del projecte. Desenvolupar eines informàtiques per poder enmagatzemar i analitzar totes les dades obtingudes.

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ : 

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ El PGH va néixer en 1990 com a Consorci públic, liderat per organismes públics dels Estats Units i sota la direcció de James Watson (descobridor de la doble hèlix d’ADN). Des del començament va comptar amb la col·laboració de centres d’investigació i Universitats de tot el món, especialment del Regne Unit, Alemani, França i Japó, que el varen transforma en un projecte Internacional.

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ : 

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ El 14 d’Abril del 2003,abans del que s’esperava i com a “regal” del 50é Aniversari dels descobriment de la doble hèlix d’ADN, el Consorci Internacional per a la Seqüènciació del Genoma Humà va anunciar que havia aconseguit desxifrar 99% del genoma humà. La presentació de la seqüència del genoma es va publicar de manera simultània en les revistes científiques Science i Nature. Tot i així, aquest només és el primer pas, ara que es coneix tota la seqüència del genoma, cal, però, ordenar-la, agrupar-la per cromosomes i sobretot, interpretar-ne el missatge, identificar els gens i concretar per a què serveixen.

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ : 

3. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ Són molts els països que col·laboren en aquest projecte i a mesura que avança s’hi afegeixen altres objectius com el de discutir els temes ètics, socials, i legals que sorgeixen a propòsit del projecte.

CARACTERÍSTIQUES DEL GENOMA HUMÀ : 

CARACTERÍSTIQUES DEL GENOMA HUMÀ Només el 2% del Genoma conté gens, és a dir, información per fabricar proteïnes. Un percentatge molt alt està format per l’anomenat “ADN basura”, del qual no se coneix amb exactitud quina és la seva funció. És prácticamente el mateix per a totes les persones. Només el 0.1% ens diferencia d’unes persones a unes altres. Conté uns 25000 gens, un nombre parescut al que tenen un ximpancé o un ratolí, i es desconeix la funció de quasi la meitat d’ells.

Slide 13: 

QUINA UTILITAT TÉ CONÉIXER EL GENOMA HUMÀ?

QUINA UTILITAT TÉ CONÈIXER EL GENOMA HUMÀ? : 

QUINA UTILITAT TÉ CONÈIXER EL GENOMA HUMÀ? Una de les primeres APLICACIONS del coneixement del GENOMA HUMÀ és que permet accelerar la identificació dels gens causants de les malalties i desenvolupar eines per al diagnóstic de persones portadores del gens defectuosos, fins i tot abans de que es manifesti la malaltia. Les malalties que tenen l’origen en els gens defectuosos que ha heretat un individu s’anomenen MALALTIES GÈNIQUES O HEREDITÀRIES (Hemofília, Fibrosi cística o la síndrome de Down); en alguns altres casos, la presència d’alguns d’aquests gens predisposa a patir unes malalties determinades com el Càncer o la diabetes.

QUINA UTILITAT TÉ CONÈIXER EL GENOMA HUMÀ? : 

QUINA UTILITAT TÉ CONÈIXER EL GENOMA HUMÀ? La síndrome de Down és un transtorn genètic hereditable produit per una trisomia al cromosoma 21. Cariotip d’una persona normal Cariotip d’una persona amb la síndrome de Down

PROBLEMES ÈTICS I JURÍDICS ENTORN DEL PGH : 

PROBLEMES ÈTICS I JURÍDICS ENTORN DEL PGH El PGH ha posat sobre la taula diverses qüestions ètiques i jurídiques sobre les quals hi ha un fort debat: LA PROTECCIÓ DE LA INTIMITAT GENÈTICA La difusió de dades genètiques a terceres persones o entitats pot condicionar decisions delicades en àmbit familiar, educatiu…

PROBLEMES ÈTICS I JURÍDICS ENTORN DEL PGH : 

PROBLEMES ÈTICS I JURÍDICS ENTORN DEL PGH 2. ELS SONDEJOS GENÈTICS EN ÀMBITS LABORALS I DE CONTRACTACIÓ D’ASSEGURANCES: - Les proves genètiques poden “marcar a les persones” - Les indústries poden seleccionar al seu personal amb base a la seva “salut genètica”. - Les companyies d’assegurances poden utilitzar les dades genètiques per al seu profit, i causar l’aparició del concepte de “malalt potencial”. - Hi ha mallties genètiques que afecten majoritàriament a determinades ètnies, fet que porta a l’aparició del “malalt col·lectiu”. Ex Anèmina falciforme que afecta majoritàriament a la població negra dels EUA.

SERIA POSSIBLE DISPOSAR D’UN DOCUMENT D’IDENTITAT GENÈTIC? : 

SERIA POSSIBLE DISPOSAR D’UN DOCUMENT D’IDENTITAT GENÈTIC? Com que no és possible arribar a conéixer el genoma complet de cada persona, s’estudien regions del genoma que presenten una variació enorme d’uns individus a uns altres. L’anàlisi del conjunt d’aquests segments d’ADN repartits per tot El genoma permet ràpidament la identificació d’un individu. Per això, només cal disposar d’una mostra del seu ADN. És el que s’anomena EMPREMTA GENÈTICA o Fingerprinting

Què és l’emprenta genètica o l’emprenta d’ADN? : 

Què és l’emprenta genètica o l’emprenta d’ADN? És un técnica que permet la identificació d’individus per mitjà de l’anàlisi de l’ADN. Aquest ADN es podrà obtenir a partir de diferents mostres de sang, pell, cabells, semen o qualsevol teixit… Cada individu poseeix una distribució de bandes d’ADN pròpia, com una mena de codi de barres. No hi ha 2 individus, llevat dels bessons univitel·lins, que tenguin la mateixa emprenta genètica,

PER QUÈ SERVEIX L’EMPREMTA GENÈTICA : 

PER QUÈ SERVEIX L’EMPREMTA GENÈTICA Els resultats d’aquestes proves són determinants en la resolució de casos judicials de filiació com casos de paternitat/maternitat / Germantat, medicina forense, donació òrgans, per analitzar als sospitosos d’assasinat amb mostres de sang, cabells, saliva o semen. Avui en día la precisió dels tests d’ADN obliga a un compromís de qualitat científica d’excel·lència, ja que els resultats poden ser crucials per ressoldre casos de custodia de menors, herències, agressions o bé Per trobar la peça clau quan una persona adoptada està cercant els Seus pares biològics. Gel que conté una seqüència d’ADN, vista amb llum Ultraviolada

ACTIVITAT 3. DECLARACIÓ UNIVERSAL SOBRE EL GENOMA HUMÀ I ELS DRETS HUMANS : 

ACTIVITAT 3. DECLARACIÓ UNIVERSAL SOBRE EL GENOMA HUMÀ I ELS DRETS HUMANS Contesta a les preguntes relacionades amb el Text ”DECLARACIÓ UNIVERSAL SOBRE EL GENOMA HUMÀ I ELS DRETS HUMANS” Què significa que el Genoma Humà sigui “Patrimoni de la Humanitat”? Si te descobrisin en el teu genoma, que tens una elevada probabilitat de desenvolupar en un futur no molt llunyà una malaltia molt greu per la qual no hi ha encara cura, voldries saber-ho? Explica per què? Com podria ser una persona discriminada per les seves característiques genètiques?

BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA : 

BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA

4. BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA : 

4.1 BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA 4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA – Teràpia gènica 4.3 BIOTECNOLOGIA APLICADA A L’AGROALIMENTACIÓ 4.3.1. Aplicacions agricultura- 4.3.2. Aplicacions aliments- Transgènics- 4.4. BIOTECNOLOGIA INDÚSTRIA 4.4.1. Producció biocombustibles 4.4.2 Preservació medi ambient 4.5. EL CLONATGE CEL·LULAR. I BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA REPRODUCCIÓ HUMANA 4.5.1. El clonatge reproductiu i terapèutic 4.5.2. Tècniques de reproducció assistida 4.6. Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica. BIOÈTICA 4. BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA

4.1 CONCEPTES DE BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA : 

4.1 CONCEPTES DE BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA BIOTECNOLOGIA Conjunt de tecnologies genètiques i bioquímiques que permeten la modificació dels organismes, i els sistemes o els processos biològics que permeten obtenir productes útils per a les persones, l’agricultura, la producció d’aliments indústria o medi ambient. ENGINYERIA GENÈTICA Conjunt de tècniques de modificació de gens que utilitza la biotecnologia per produir plantes i animals transgènics, anticossos monoclonals per tractar malalties com el càncer, tècniques químiques per inmobilitzar enzims i per millorar els processos industrials.

4. QUIN ÉS L’ORIGEN DE LA BIOTECNOLOGIA? : 

4. QUIN ÉS L’ORIGEN DE LA BIOTECNOLOGIA? L’ORIGEN DE LA Biotecnologia remunta a l’antiguitat, en què es van desenvolupar els processos de fermentació tradicional per produir pa, cervesa, vi o formatge. En el desenvolupament de l’agricultura i el cultiu de plantes i en el desenvolupament de la ramaderia, també s’hi van utilitzar tècniques biotecnològiques.

ENGINYERIA GENÈTICA : 

ENGINYERIA GENÈTICA Les tecnologies que tenen un nivell d’utilització més gran són les tecnologies de l’ADN RECOMBINANT (amb la que és possible aïllar i manipular un fragment d’ADN d’un organisme per a introduir-lo en un altre), les tècniques de CLONATGE CÈL·LULAR, les tècniques de CULTIUS DE CÈL·LULES I DE TEIXITS i LA REACCIÓ EN CADENA DE LA POLIMERASA (PCR): amb la que s’aconsegueix augmentar el número de còpies d’un fragment determinat de ADN, per tant, amb una mínima quantitat de mostra d’ADN, es pot aconseguir tota la que es necessita per a un determinat estudi. Es realitza a través dels enzims de restricció que són capaços de “tallar" l’ADN en punts concrets. S’anomena ADN recombinant al que s’ha format quan s’ha intercalat un segment d’ADN estrany en un ADN receptor. Per exemple, la integració d’un ADN víric en un ADN cel·lular.

TECNOLOGIA DE L’ADN RECOMBINANT : 

TECNOLOGIA DE L’ADN RECOMBINANT Aquesta tecnologia ens permet obtenir fragments d’ADN en quantitats il·limitades, que duran a més el gen o els gens que es desitgen. Aquest ADN pot incorporar-se a les cèl·lules d’altres organismes (vegetals, animals, bacteris...) en els que es podrà "expressar" la informació d’aquests gens. Així es pot dir que “es talla" un gen humà i “s’enganxa” a l’ADN d’un bacteri; si per exemple és un gen que regula la fabricació d’insulina, el que es fa si s’introdueix en un bacteri és "obligar" a aquest a que fabriqui insulina.

COM S’OBTENEN PRODUCTES D’INTERÉS PER MITJÀ DE LA TECNOLOGIA DE L’ADN? I : 

COM S’OBTENEN PRODUCTES D’INTERÉS PER MITJÀ DE LA TECNOLOGIA DE L’ADN? I Mitjançant la tecnologia de l’ADN es pot modificar el genoma d’un bacteri per obtenir productes d’interés farmacèutic com per exemple; antibiòtics, l’hormona del creixement i la insulina. Les ETAPES DEL PROCÉS PER OBTENIR UNA PROTEÏNA HUMANA, COM LA INSULINA SERIEN: 1. Identificar el fragment d’ADN en què es localitza el gen d’interés. 2. El fragment d’ADN que conté el gen d’interés s’obté d’una cèl·lula donadora i s’introduirà a una cèl·lula receptora. S’hi fan servir generalment bacteris o llevats, perquè són cèl·lules fàcils de cultivar i perquè es divideixen molt de pressa. 3. La cèl·lula receptora( el bacteri en aquest exemple), conté ara ADN recombinant, és a dir una mescla del seu propi ADN i de l’ADN d’una altra cèl·lula que hi ha estat introduïda (el gen de l’hormona del creixement o el gen de la insulina humana).

4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA FABRICACIÓ MEDICAMENTS I TERÀPIA GÈNICA : 

4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA FABRICACIÓ MEDICAMENTS I TERÀPIA GÈNICA Gràcies a la tecnologia de l’ADN Recombinant es clonen els gens d’algunes proteïnes humanes i s’introdueixen en microorganismes que les fabriquen per tal de comercialitzar-les. Una de les 1res aplicacions de la Biotecnologia va ser la fabricació de la INSULINA HUMANA. Avui en dia l’hormana s’obté a partir d’un llevat Saccharomyces cerevisiae Fins l’any 1982, l’hormona Insulina s’obtenis del pàncrees d’animals sacrificats als escorxadors. Feien falta entre 60.000 i 100.000 pàncrees de porc per obtenit 1 Kg d’Insulina. Frederich G. Banting (1891-1941), fisiòleg canadenc va obtenir el premi nobel de medicina pel descobriment de la insulina.

4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA TERÀPIA GÈNICA : 

4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA TERÀPIA GÈNICA La teràpia gènica és uns de les aplicacions més importants de l’enginyeria genètica, és un procediment de tractament de malalties genètiques. No està orientada a diagnosticar una malaltia genètica, sinó a curar-la. La tècnica de la teràpia gènica consisteix a localitzar el gen que causa la malaltia i substituir-lo per un altre que funcioni correctament

4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA FABRICACIÓ DE VACUNES/ADN recombinant : 

4.2 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA MEDICINA FABRICACIÓ DE VACUNES/ADN recombinant És possible aïllar algunes proteïnes de la coberta d’un virus o d’un bacteri per esbrinar i clonar els gens que en regeixen la síntesi. Un cop obtingut l’ADN recombinant, s’insereixen en bacteris que fabricaran en grans quantitats la proteïna que actuarà com a vacuna. Un cop purificada, pot ser injectada al pacient el seu organisme reaccioni i hi elabori anticossos en contra, i per tant, també contra el bacteri o el virus del qual procedeix.

Slide 35: 

Vacunes d'inmunització activa

BIOTECNOLOGIA APLICADA A L'AGRICULTURAELS TRANSGÈNICS ( OMG=organisme modificat genèticament) : 

BIOTECNOLOGIA APLICADA A L'AGRICULTURAELS TRANSGÈNICS ( OMG=organisme modificat genèticament)

4.3 BIOTECNOLOGIA APLICADA A L’AGROALIMENTACIÓ4.3.1 APLICACIONS AGRICULTURA : 

4.3 BIOTECNOLOGIA APLICADA A L’AGROALIMENTACIÓ4.3.1 APLICACIONS AGRICULTURA Mitjançant l’enginyeria genètica, les característiques de moltes plantes han pogut ser modificades per tal de fer-les més útils per al ésser humà. Hi ha diferents procediments per fabricar plantes transgèniques, però el més utilitzat amb la tecnologia de l’ADN recombinant sol ser el plàsmid del bacteri Agrobacterium tumefaciens per introduir-lo a les cèl·lules dels vegetals. En el plàsmid s’inclou el gen que es vol inserir a les cèl·lules de la planta, i quan aquests bacteris modificats parasiten la planta li insereixen el gen sense provocar-li una malaltia.

Slide 39: 

PLANTA DE SOIA amb el gen que li confereix la resistència al Glifosat GLIFOSAT: Herbicida total, mata tot vegetal.

APLICACIONS BIOTECNOLOGIA A L’AGRICULTURA : 

APLICACIONS BIOTECNOLOGIA A L’AGRICULTURA 1. Mitjançant l’enginyeria genètica han pogut modificar-se les característiques de gran quantitat de plantes per a fer-les més útils a l’home, són les plantes transgèniques. Les primeres plantes obtingudes mitjançant aquestes tècniques varen ser les tomateres, en que els seus fruits tarden en madurar algunes setmanes després d’haver estat agafades de la planta i alhora són resistens al fred. Entre els principals caràcters que s’han transferit a vegetals o s’han assajat: Resistència a herbicides, a insectes , a malalties microbianes i a baixes temperatures. Increment del rendiment fotosintètic Assimilació de nitrogen atmosfèric Retard en la maduració dels fruits

QUÈ SÓN ELS 0MG? : 

QUÈ SÓN ELS 0MG? Els OMG són els que es coneixen pel nom d’aliments transgènics u organisme modificat genèticament (abreujat OMG o GMO, de l'anglès Genetically Modified Organism), són aquells organismes, el material dels quals és manipulat als laboratoris genètics on ha estat dissenyat o alterat deliberadament amb la finalitat de donar-li alguna característica d'interès. Els aliments transgènics que es comercialitzen procedeixen fonamentalment dels cultius vegetals com la soia,el blat de moro, el cotó, la colza, els cereals . A Espanya únicament es cultiva el blat de moro Bt, per alimentar al ramat. Malgrat que només la paraula de “Transgènics” provoca, quan menys, reserves i opinions controvèrsies, el cultiu d’OMG no deixa d’augmentar. A la Unió europea, el seu cultiu va incrementar en 2007 un 77% respecte de l’any anterior, mentre que a Espanya, el primer productor europeu, va créixer el 40%.

COM S’OBTÉ UN ORGANISME TRANSGÈNIC? : 

COM S’OBTÉ UN ORGANISME TRANSGÈNIC? L’obtenció d’un organisme transgènic, ya sigui planta o animal, segueix un procediment bàsic que es pot dividir en 2 etapes: 1. ETAPA DE TRANSFORMACIÓ: s’introdueix el gen desitjat al genoma de la cèl·lula de l’organisme que es vol modificar. Ex. Gen bacterià per obtenir el verí amb el taladro a una cèl·lula del blat. 2. ETAPA DE REGENERACIÓ: s’ha d’obtenir un animal o una planta a partir de la cèl·lula el genoma de la qual, s’ha modificat. Aquesta segona etapa requereix, en la pràctica, la utilització de tècniques de clonació d’organismes. A més, conseguir un organisme transgènic suposa un gran cost econòmico i l’única manera de rentabilitzar-ho es produir el major nombre possible de còpies idèntiques, és a dir CLONAR-HO.

PAÏSOS PRODUCTORS D’OMG? : 

PAÏSOS PRODUCTORS D’OMG? En taronja sòlid, els països que produeixen més del 95 % de la producció total dels OMG A ratlles, altres països productors, entre els quals es troba Espanya.

PAÏSOS PRODUCTORS D’ALIMENTS TRANSGÈNICS : 

PAÏSOS PRODUCTORS D’ALIMENTS TRANSGÈNICS

“Pros i contres” dels OMG : 

“Pros i contres” dels OMG Els transgènics desde la seva aparició ha sigut un tema molt polèmic, hi ha qui els defensa i només li atribueix beneficis i hi ha qui no té cap argument a favor: ARGUMENTS A FAVOR/ BENEFICIS - Augment de la productivitat, major rendiment: si tenim cultius resistents a herbicides, amb capacitat insecticida,bactericida amb la capacitat de resistir condicions ambientals extremes ( sequedat, salinitat,gelades) disminueixen les pérdues. - Agricultura més ecològica. L'insecticida el produeix la pròpia planta i així no es dispersa per l'ambient. - Productes amb característiques especials : aliments rics en vitamines ( cas de l'arròs amb vitamina A) ,vacunes, resistents al fred, amb retard maduratiu ( tomàquets) etc.. - Augmentar la disponibilitat d'aliments al mòn ( erradicar la pobresa). -

Riscos/ Contres : 

Riscos/ Contres Pèrdua de la diversitat genètica: suposa un pèrdua de la diversitat conreada a més de que les plantes transgèniques poden invadir ecosistemes naturals ( per dispersió de les llavors pel vent , insectes etc...) i desplaçar a les plantes autòctones. Incrementa molt la toxicitat als camps de conreu ( ja que es conreen espècies resistents a herbicides per tant això permet que es pugui fumigar molt sense que afecti al conreu). Contaminació de forma accidental, dels gens transferits a altres espècies silvestres o als conreus tradicionals. Així, podria apareixer, males herbes resistents als herbicides o bacteries patògenes que incorporen els gens resistents als antibiòtics.Per tant l'herbicida ja no serviria per una banda i per altre es podrien obtenir bacteries amb gens de resistència a antibiòtics.

Riscos/Contres : 

Riscos/Contres Efectes perjudicials sobre la salut: problemes alèrgics,càncers etc… problemes que encara no s’han descrit. Un grup de científics va fer un experiment amb rates alimentades amb patates transgèniques i després d’uns mesos van mostrar diversos problemes: de sistema inmunologic,fetge,cervell). Increment de la pobresa i de la desigualtat entre països rics i pobres: amb el monopoli de les patents de les llavors (pressió al petit agricultor, pagament de llicències anuals per utilitzar llavors transgèniques,les llavors transgèniques són més cares i la planta és estèril per tant cada any s’han de comprar llavors)

ESTAN PROHIBITS ELS TRANSGÈNICS? : 

ESTAN PROHIBITS ELS TRANSGÈNICS? L’Organizació Mundial de la Salut (OMS) diu: “Los alimentos GM actualmente disponibles en el mercado internacional han pasado las evaluaciones de riesgo y no es probable que presenten riesgos para la salud humana. Además, no se han demostrado efectos sobre la salud humana como resultado del consumo de dichos alimentos por la población general en los países donde fueron aprobados” El problema és que els estudis per avaluar els possibles efectes es realitzen per menys del temps necessari per comprovar els seus efectes. A Europa estan prohibits, excepte en Espanya, Alemania i Romania.

4.4 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA INDÚSTRIA4.4.1 OBTENCIÓ DE BIOCOMBUSTIBLES : 

4.4 BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA INDÚSTRIA4.4.1 OBTENCIÓ DE BIOCOMBUSTIBLES BIOGAS BIOETANOL

4.4.BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA INDÚSTRIA 4.4.2. PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT : 

4.4.BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA INDÚSTRIA 4.4.2. PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT STOP Tractament d’aigües residuals Eliminació de petroli Combatre marees negres Eliminació de metalls pesants

Slide 51: 

4.5 EL CLONATGE CEL·LULAR I LA BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA REPRODUCCIÓ HUMANA

4.5. CLONATGE CEL·LULAR : 

4.5. CLONATGE CEL·LULAR CLONATGE: és el procés que permet produir cèl·lules o individus genèticament idèntics, que s’anomenen CLONS. La diferència entre CLONATGE REPRODUCTIU I CLONATGE TERAPÈUTIC: en animals, l’embrió que s’obté es pot fer servir per produir un animal clonat, com ara Dolly (clonatge reproductiu). De l’embrió se’n poden obtenir cèl·lules mare per utilitzar amb fins terapèutics

Slide 53: 

CLONATGE REPRODUCTIU: és l’obtenció d’embrions de mamífer per clonatge a partir de cèl·lules adultes. En el cas de Dolly, es va introduir el nucli d’una cél·lula de glàndul mamària d’ovella d’un òvul (d’una altra ovella) al qual s’havia extret el nucli. A partir d’aquest òvul, es va generar un embrió que es va implantar a una ovella (mare adoptiva). Dolly va resultar ser un clon idèntic genèticament a l’animal del qual es van obtenir les cèl·lules de la glàndula mamària, ja que l’ADN del nucli del qual es va originar l’embrió era de cèl·lula mamària. Per obtenir l’ovella Dolly va ser necessari fer 276 experiències prèvies sense èxit 4.5. CLONATGE CEL·LULAR4.5.1. CLONATGE REPRODUCTIU OVELLA DOLLY

4.5.1. CLONATGE REPRODUCTIU OVELLA DOLLY : 

4.5.1. CLONATGE REPRODUCTIU OVELLA DOLLY

Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica : 

Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica Des de les publicacions dels primers experiments en enginyeria genètica, en la dècada dels setanta, un gran problemàtica es va obrir en el món científic i social de l'època. Les perspectives que obrien els nous descobriments variaven des de un món meravellós sense malalties, amb un increïble rendiment agrícola i ramader, tot tipus de nous fàrmacs, fins a un món catastrofista anomenat por una minoria.

Slide 58: 

En 1975 es va celebrar una Reunió Internacional a Califòrnia, a la que es varen establir unes directrius per al treball amb l’ADN recombinant, normes que regulaven el confinament dels experiments a "microcosmos" controlats. L’inici de la investigació genètica a l'espècie humana, clonació d’embrions, etc., ha dut a noves reflexions i a la creació d’un Comité Internacional de Bioètica, dependent de la UNESCO, en 1993.

Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica : 

Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica Front als múltiples beneficis que ofereix aquest camp, es troben alguns problemes que poden presentar l’aplicació de l’enginyeria Genètica: Problemes sanitaris Problemes ecològics Problemes socials i polítics Problemes ètics i morals

Problemes sanitaris : 

Problemes sanitaris Poden aparèixer nous microorganismes patògens que provoquen malalties desconegudes, o el us de fàrmacs de disseny provoquen efectes secundaris no desitjats.

Problemes ecològics : 

Problemes ecològics L'alliberació de nous organismes a l’ambient pot donar lloc a la desaparició d'espècies contra les què es lluita, amb conseqüències encara desconegudes, que compleixen una funció a la natura.

Problemes socials i polítics : 

Problemes socials i polítics Les aplicacions de la Biotecnologia a la producció industrial, agrícola i ramadera, pot crear diferències encara més greus entre països rics i pobres.

Problemes ètics i morals : 

Problemes ètics i morals L'experimentació a l'espècie humana pot atemptar contra la dignitat de la mateixa. Al camp de la Teràpia Gènica és defensable aquest procediment quan s’utilitzi a cèl·lules somàtiques per a corregir malalties. A la línia germinal es demana la seva prohibició en tot allò que sigui recomposar un programa genètic humà. Els treballs amb embrions humans amb fins experimentals es considera un atemptat a la dignitat de l'espècie humana.

authorStream Live Help