ORIENTACIÓ

Slide 1: 

L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO COL·LEGI L’AVE MARIA

L’orientació professional i acadèmica:1.1. Aspectes a tenir en compte: : 

2 Determinar els objectius: per a què fem aquesta tria? Recollir informació: però ... Determinades professions són fàcilment idealitzables. Professions tradicionalment ben considerades es troben saturades. Cal valorar les possibilitats de feina. No sempre una nova professió és sinònim de feina assegurada. El desenvolupament d’un lloc de treball demana unes habilitats que no són “acadèmiques”: treballar en equip, organitzar la feina, ser responsable, tenir iniciativa, ... Analitzar les possibles opcions. Decidir-se per una opció. L’orientació professional i acadèmica:1.1. Aspectes a tenir en compte:

Slide 3: 

3 El treball en relació al coneixement d'un mateix: (rendiment escolar, opinions i interessos, capacitats i aptituds, etc.). El treball consisteix en ... Coneixement del món acadèmic: (estudis en acabar l’etapa, durada dels estudis, llocs on es poden realitzar, etc.). Coneixement del món laboral. L’orientació professional i acadèmica:1.2. La planificació de la tasca:

Els ensenyaments postobligatoris : 

Els ensenyaments postobligatoris L'orinetació professional i acadèmica 4

EL BATXILLERAT : 

EL BATXILLERAT

Slide 6: 

6 Algunes CARACTERÍSTIQUES del BATXILLERATº Aquests comentaris estan fets a partir del projecte de Decret de Batxillerat (batxillerat LOE). Fins que no es publiqui, la informació és provisional. Aquest model s’aplicarà el curs 2008-2009 a 1r; i el curs 2009-2010 a 1r i 2n. Més d’un 68 % dels alumnes segueixen estudis de batxillerat. Per tant, són els estudis que segueixen la majoria de la població. Són alumnes que tenen les expectatives d’incorporar-se al món laboral més llunyanes. Com a mínim trigaran 4 anys en incorporar-se a la vida activa.

Slide 7: 

7 Algunes CARACTERÍSTIQUES del BATXILLERAT Pel tipus de continguts que s’estudien, seguir el batxillerat requereix uns sòlids hàbits d’estudi i certa capacitat de treballar amb continguts abstractes que no tenen una aplicació pràctica immediata. Està organitzat en matèries: comunes, de modalitat i optatives. El batxillerat implica un treball de 30 hores a la setmana cada curs. Per accedir-hi cal haver aprovat l’ESO. Té una durada de 2 anys, habitualment entre els 15 i els 17 anys, encara que els alumnes poden romandre fins a 4 anys. Al final s’obté el títol de batxillerat (independentment de la modalitat cursada).

Slide 8: 

L'orientació ...: el batxillerat 8 Algunes CARACTERÍSTIQUES del BATXILLERAT Té tres finalitats: Formativa: sòlida base cultural. Preparartòria; per a futurs estudis d’educació superior. Orientadora: ajuda l’alumne a escollir un camp de la cultura. Hi ha 3 modalitats. Arts. Humanitats i ciències socials. Ciències i tecnologia. Les escoles organitzen combinacions de matèries que reben diferents noms: itineraris, opcions, etc. Hi ha una part comuna, que fan tots els alumnes (un 46 % del temps) i una part diversificada formada per matèries de modalitat, optatives i el treball de recerca. Hi ha un treball de recerca.

Slide 9: 

9 CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part comuna (En cursiva, els canvis respecte del model anterior)

Slide 10: 

10 És seguit per una petita proporció d’alumnes. Es fa a pocs centres. L’alumne haurà de fer un mínim de 5 d’aquestes matèries. Probablement 6. Els centres, probablement, oferiran una combinació determinada amb poques possibilitats d’escollir. Hi ha dos itineraris. Les matèries de cada itinerari són (hem marcat amb un color les matèries d’examen obligatori a les PAU): CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’ARTS

Slide 11: 

11 CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’ARTS

Slide 12: 

12 És seguit per una proporció important d’alumnes. La majoria de les escoles ofereixen dos itineraris: un amb més matèries d’humanitats i un altre amb més de ciències socials. L’alumne ha de un mínim de 5 matèries de modalitat (probablement sis). Els centres, probablement, oferiran una combinació determinada amb poques possibilitats d’escollir. Les matèries de la modalitat són (hem marcat les matèries d’examen obligatori a les PAU): CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

Slide 13: 

13 CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

Slide 14: 

14 És seguit per una proporció important d’alumnes. Moltes escoles ofereixen dos itineraris; un amb més matèries de ciències de la naturalesa i un altre amb més matèries de ciències i tecnologia. L’alumne ha de un mínim de 5 matèries de modalitat (probablement sis). Els centres, probablement, oferiran una combinació determinada amb poques possibilitats d’escollir. Les matèries de la modalitat són (hem marcat les matèries d'examen obligatori a les PAU): CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat de CIÈNCIES i TECNOLOGIA

Slide 15: 

15 CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat de CIÈNCIES i TECNOLOGIA

Slide 16: 

16 LES MATÈRIES OPTATIVES: Les escull l’alumne d’entre l’oferta del centre, per tal de completar el seu currículum (fins un total de 30 hores cada curs). Les possibilitats de fer matèries optatives són limitades: cap o dues 2 matèries a primer curs i cap o dues més a segon curs. Les escoles fan una oferta adaptada a cada itinerari: Estadística, Ampliació de matemàtiques, etc. Entre les matèries optatives està la Segona llengua estrangera i l’Estada a l’empresa. L’alumne pot triar com a matèria optativa una matèria de modalitat d’una altra modalitat (si l’horari li permet).

Slide 17: 

17 L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT: El PAS de PRIMER a SEGON i l’obtenció del TÍTOL DE BATXILLER Cap matèria pendent Una o dues matèries pendents Més de quatre matèries pendents Repeteix curs Passa a segon amb una o dues matèries pendents Passa a segon Tres o quatre matèries pendents Poden repetir o bé passar a 2n condicionalment fent les matèries de 1r i, si poden, alguna de 2n. Aquesta és una novetat. Hi ha dubtes respecte a la seva eficàcia

Slide 18: 

L'orientació ...: el batxillerat 18 L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT: L’obtenció del TÍTOL DE BATXILLER Tot aprovat Alguna matèria suspesa Repeteix les matèries suspeses Títol de Batxillerat

Slide 19: 

L'orientació ...: el batxillerat 19 El TREBALL DE RECERCA És un treball d’investigació (entès en termes amplis) que realitza l’alumne dirigit per un tutor. Encara que ho organitza l’escola, habitualment es fa entre 1r i 2n curs. Fins ara, ha tingut un pes molt important en la qualificació final del batxillerat (un 10 %). Alguns alumnes li dediquen moltes hores.

Slide 20: 

L'orientació ...: el batxillerat 20 LA QUALIFICACIÓ DEL BATXILLERAT La qualificació del batxillerat pot tenir un pes important en el futur acadèmic de l’alumne. Però no cal angoixar els alumnes. Fins ara hi ha un sistema de ponderació de les diferents qualificacions on les matèries (excepte la Religió) de més hores, tenen més pes en la qualificació. La qualificació ponderada de les matèries més la qualificació del treball de recerca dóna la qualificació final de batxillerat.

Slide 21: 

L'orientació ...: el batxillerat 21 LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) LA SELECTIVITAT Ha de ser reformada. Si canvien els currículums (i les assignacions horàries) també haurà de canviar la prova. No sabem quan ni com. Ara, els alumnes s’examinen en tres dies. El dos primers s’examinen de les matèries comunes: Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura. Llengua estrangera. Història o Filosofia. El tercer dia s’examinen de tres matèries de modalitat, de les quals dues són obligatòries i la tercera pot ser escollida per l’alumne d’entre les matèries de la seva modalitat realitzades a segon curs. En el mes de novembre i en el mes de març es pregunta a l’alumne de què es vol examinar (si pot escollir).

Slide 22: 

L'orientació ...: el batxillerat 22 LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU), SELECTIVITAT La qualificació final de batxillerat (en un 60%) més la qualificació de la PAAU (40%) configuren la qualificació global de batxillerat servirà, en cas que hi hagi més demanda en uns estudis universitaris que no pas oferta, per decidir qui pot entrar i qui no (notes de tall). Les diferents vies són:

Slide 23: 

L'orientació ...: el batxillerat 23 Modalitat de Batxillerat Via de selectivitat Estudi universitari La vinculació entre els estudis de Batxillerat, la selectivitat i els estudis universitaris

Slide 24: 

L'orientació ...: el batxillerat 24 La vinculació entre els estudis de Batxillerat, la selectivitat i els estudis universitaris

Slide 25: 

L'orientació ...: el batxillerat 25 NO seria lògic que un alumne que fa un batxillerat d’humanitat (per exemple) volgués seguir estudis d’arquitectura

Slide 26: 

L'orientació ...: el batxillerat 26 Aquestes taules tenen petites modificacions cada any. Cal consultar-ho amb els curs més avançat.

Slide 27: 

L'orientació ...: el batxillerat 27

Slide 28: 

L'orientació ...: el batxillerat 28

Slide 29: 

L'orientació ...: el batxillerat 29 Aquesta llista pot tenir petits canvis. Cal comprovar si la correspondència és correcta

Slide 30: 

L'orientació ...: el batxillerat 30 PER QUÈ ÉS IMPORTANT ESCOLLIR CONSCIENTMENT (el més possible) UNS ESTUDIS POSTOBLIGATOIRS (i en aquest cas un batxillerat)?

Slide 31: 

L'orientació ...: el batxillerat 31 PER QUÈ ÉS IMPORTANT ESCOLLIR CONSCIENTMENT (el més possible) UNS ESTUDIS POSTOBLIGATOIRS (i en aquest cas un batxillerat)? Escollir és renunciar Encara que es pot Rectificar i canviar l’elecció

Slide 32: 

L'orientació ...: el batxillerat 32 Quan es pot canviar de modalitat? I. Durant el primer mes de classes, l’alumne sol·licita ... II. Al passar de 1r a 2n curs de batxillerat. III. Si l’alumne ha de repetir curs. IV. En acabar el batxillerat, si l’alumne vol fer una segona modalitat.

Slide 33: 

L'orientació ...: el batxillerat 33 UNIVERSITAT M Ó N L A B O R A L CFG SUPERIOR Batxillerat 19 anys 18 anys 20 anys 19 anys 18 anys 21 anys 20 anys 19 anys 18 anys 17 anys 16 anys

Slide 34: 

L'orientació ...: el batxillerat 34 Són una part important d’alumnes; aproximadament un 33 %. Aquesta possibilitat representa tenir accés al món productiu en un termini d’1 o 2 anys. Més tard, un cop finalitzat amb èxit el CFGS, es pot accedir a determinats estudis universitaris, aquells que tenen més relació amb el cicle estudiat. Per a aquests alumnes les universitat reserven un percentatge de places. Normalment els alumnes que volen fer aquest pas són més que no pas les places disponibles. Aleshores tenen preferència els millors expedients. En cas que en el CFGS hi hagi més demanda que no pas places disponibles i que el cicle estigui sostingut amb fons públics hi ha un sistema de prioritats: modalitat de batxillerat, expedient i la realització de determinades matèries.

CICLES FORMATIUS : 

CICLES FORMATIUS

Slide 36: 

Què son els C.F.?

Slide 37: 

E. S. O. M ó n l a b o r a l La posició dels cicles en el sistema educatiu

Slide 38: 

Les dimensions de la FP i el Batxillerat a Catalunya (3)

Slide 39: 

Característiques dels Cicles de grau mitjà Diversitat: Més de 60 titols de Tècnic en diferents àmbits laborals. Durada: es pot obtenir el títol en un o dos cursos acadèmics. Continguts: exclusivament professionals, amb estades de pràctiques en empreses incloses. Connexió amb els cicles superiors: amb prova simplificada i complementada. Déficit de titulats: hi ha més titulats universitaris que de cicles. Inserció: condueixen al món laboral en poc temps

Slide 40: 

TOTAL CFGM: 64 33 CFGS d’1 curs. Exemples: Gestió administrativa Cures auxiliars d’infermeria Laboratori 41 CFGS de 2 cursos. Exemples: Electromecànica de vehicles Cuina Explotació de sistemes informàtics La durada dels CFGM

Slide 41: 

Les famílies professionals Els cicles formatius es poden classificar en famílies professionals, que agrupen cicles de professions afins de grau mitjà i superior. 01. Activitats físiques i esportives 02. Administració 03. Activitats agràries 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles 06. Comerç i màrqueting 07. Edificació i obra civil 08. Electricitat i electrònica 09. Fusta i moble 10. Hoteleria i turisme 11. Indústries alimentàries 12. Comunicació, imatge i so 13. Activitats marítimo-pesqueres 14. Fabricació mecànica 15. Química 16. Sanitat 17. Serveis socioculturals i a la comunitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció 20. Tèxtil, confecció i pell 21. Vidre i ceràmica 22. Informàtica

Slide 42: 

Esquema del disseny dels cicles formatius Qualificació professional Competència laboral: atribucions d’execució laboral que realitza un professional

Slide 43: 

UN EXEMPLE: ESTRUCTURA DEL CFGM DE COMERÇ (1.400 hores) COMPETÈNCIA PROFESSIONAL MÒDULS PROFESSIONALS CRÈDITS Administrar i gestionar un petit establiment comercial. Executar els plans per a la venda de productes o serveis en les millors condicions de qualitat, temps, lloc i preu PERFIL PROFESSIONAL CICLE FORMATIU C11 S í n t e s i

Slide 44: 

Un exemple de cicle de grau mitjà (1) Títol: Gestió administrativa Família professional: Administració Durada: 1300 hores (990 en l’escola i 310 en l’empresa) = 1 curs.

Slide 45: 

Un exemple de cicle de grau mitjà (2) Títol: Cures auxiliars d’infermeria Família professional: Sanitat Durada: 1400 hores (990 en l’escola i 410 en l’empresa) = 1 curs.

Slide 46: 

Un exemple de cicle de grau mitjà (3) Manteniment i muntantge d’instal·lacions de fred, climatització i producció de calor Família professional: Manteniment i serveis a la producció Durada: 2000 hores (1850 en l’escola i 350 en l’empresa) = 2 cursos.

Slide 47: 

Un exemple de cicle de grau mitjà (4/4) Títol: Electromecànica de vehicles Família professional: manteniment de vehicles Durada: 2000 hores (1590 en l’escola i 410 en l’empresa) = 2 cursos.

Slide 48: 

Comparació del nivell d’estudis de la població adulta

Slide 49: 

La connexió GM – GS. La prova d’accés als CFGS Estructura de la prova Part comuna Part específica Llengua catalana Llengua castellana Llengua estrangera Matemàtiques Específica A Específica B promig = 4 promig = 4 Nota de la prova d’accés (apte = 5)

Slide 50: 

La inserció laboral dels titulats de FP (titulats el 2006) 1/3