Goya

Slide 2: 

Goya, un geni incatalogable Aquest geni aragonès és un pintor molt difícil de catalogar en un estil concret. Sense cap mena de dubte va ser un avançat a la seva època i una font d'inspiració dels moviments pictòrics posteriors. Es pot parlar de tres fases en la pintura de Goya: Pintor de cort. Destaquen els retrats de la família reial "La família de Carles IV" i cartons per a la Reial Fàbrica de Tapissos. Invasió francesa. Estil més punyet amb l'objectiu que els seus quadres transmetessin la tragèdia i l'horror. "Dos de maig" i "Afusellaments del tres de maig". Època obscura. Escenes macabres, pinzellada pràcticament impressionista. Són d'aquesta època la sèrie de gravats "Disbarats “ Els seus quadres obren les portes de molts moviments del XIX i en part del XX, anuncia l’ impressionisme (La lletera de Bordeus), l'expressionisme (pintures negres) i el surrealisme (“Los Caprichos”).

Slide 3: 

ESTIL És la síntesi de l’època en que va viure, se’l pot considerar el precursor de la pintura moderna precedint al : Romanticisme, Expressionisme, Realisme, Impressionisme i Surrealisme Les seves obres comencen reflectant el tema amable de la vida Rococó però, es va imposant i domina el to realista La seva imaginació part del comentari satíric i humorístic de la realitat arribant a deformar-la i a complaure’s en lo monstruós i en lo fantàstic. La seva obra és un document fonamental de la història d’Espanya: barreja la realitat històrica amb la realitat pictòrica Des del punt de vista filosòfic i moral, suposa una crítica i dura De l’ésser humà, les seves ambicions, la seva crueltat. És un tema simbòlic : la mort implacable, la discòrdia entre els homes o les guerres civils

Slide 4: 

El rei Carles IV El Princep de Parma La princesa Mª Lluïsa amb el seu fill Infant Francisco de Paula Reina Mª Lluïsa Dª Isabel La promesa de Ferran VII Ferran VII D. Carlos Mª Isidro Goya D. Antonio Pascual Dª Carlota Joaquina Dª Mª Josefa La família de Carles IV

Slide 5: 

El rei Carles IV Al centre com a símbol de poder la reina Mª Lluïsa amb el seu fills Grup de l’esquerra presidit per el Princep d’Astúries. darrera el seu germà, la futura promesa , la germana del rei i el propi Goya Grup de la dreta el personatge principal és Carles IV, darrera la princesa amb el seu fill i el seu marit. Al costat el germà del rei amb una infanta Homenatge a les Menines. S’autoretrata darrera un gran quadre

Slide 6: 

Retrat de grup 1800 realitzat a Aranjuez Es retrata la família reial amb gran esperit observador de la part física i psíquica dels Personatges. Apareix la família reial, amb els robes de cort , amb bandes, medalles, joies… La composició respon a un sentit jeràrquic dels personatges que es manifesta per el Lloc que ocupen. Les persones estan de peu mirant a un personatge misteriós que posa per el pintor, col·locats quasi en línia recta i en l’ordre exigit per l’etiqueta reial. Les figures formen a ambdós costats dos grups compactes per deixar al centre un espai més ampli on Apareixen els reis amb el seu fill petit. La llum, que arriba de l’esquerra, fa brillar les sedes i les joies, defugint els rostres i destacant els objectes i les teles. El conjunt de brillants uniformes i de robes clares destaca amb el fons en penombra. Goya crea un espai, on col·loca l’escena, no mitjançant la il·luminació i la superposició de plans, sinó mitjançant el volum dels cossos de la família reial. Fa un homenatge a les “Menines”de Velazquez a l’autoretratar-se darrera una gran tela , com a figura silenciosa que no participa de l’escena.

Slide 7: 

Invasió francesa. Estil més punyet amb l'objectiu que els seus quadres transmetessin la tragèdia i l'horror. "Dos de maig" i "Afusellaments del tres de maig". Grup de civils Grup de sis soldats francesos . Estan d’esquena a l’espectador Focus de llum que incideix sobre els protagonistes El blanc de la camisa suposa un contrast amb la resta de la paleta, la majoria foscos . L’home mira directament als qui el van a afusellar Grup d’ajusticiats Grup que espera ser ajusticiat Exterior noctur, indefinit Rostre amb molta expresivitat

Les pintures negres : 

Les pintures negres És el nom que reben una sèrie de catorze quadres pintats amb la tècnica d'oli al secco, sobre la superfície d'arrebossat de la paret, com a decoració dels murs de la Quinta del Sordo. Actualment es conserven en el Museo del Prado a Madrid. Aquests quadres suposen, possiblement, l'obra cimera de Goya, tant per la seva modernitat com per la força de la seva expressió. L'única unitat que es pot constatar entre les pintures negres és la d'estil. Per exemple, la composició d'aquests quadres és molt nova. Les figures solen aparèixer descentrada. També comparteixen un cromatisme molt fosc. Moltes de les escenes de les Pintures Negres són nocturnes, mostren l'absència de la llum, el dia que mor. La paleta de colors es redueix a ocres, daurats, terres, grisos i negres; amb només algun blanc enlluernador en robes per donar contrast i blau en els cels i en algunes pinzellades soltes de paisatge, on concorre també algun verd, sempre amb escassa presència .

Slide 9: 

L'obra suposa una ruptura de les convencions de representació pictòrica convencionals, on ha desaparegut des de la il·lusió de perspectiva fins el paisatge mateix. És simple espai de color, amb l'element mínim d'un cap de mida petita, definit amb vigorosos traços en negres, blancs i grisos en relació amb els plànols ocres, de textura orgànica, d'un quadre que insisteix en la seva verticalitat, mitjançant l'adreça de la mirada de l’animal i l'ampli pla buit sobre el gos. El gos a la sorra Pintura inquietant i indescifrable. No té referent històric, mitològic o bíblic, posiblement sigui una expresió del seu estat d’ànim, la seva pròpia desesperació, angustia...

Slide 10: 

Pintura mural Representa enfrontament fratricida Reducció de paleta a negres, ocres, blanc, verds foscos Paisatge desèrtic que accentua el dramatisme i la sensació de solitud Personatges enterrats fins els genolls (zona de transició molt difuminada) Paleta molt fosca Els personatges són descentrats El duel a garrots