Barroc

L’art Barroc : 

L’art Barroc Carme Florensa INS Pere Ribot

Slide 2: 

L’art Barroc i la seva època . Inicis a finals del segle XVI . Plenitud al segle XVII . Barroc tardà i Rococó segle XVIII . Una Europa diversa i complexa . Reforma i Contrareforma: guerres de religió . Expansió científica i crisi econòmica . Expansió comercial i imperis europeus. Tres Barroc segons A. Hauser: . Església catòlica . Monarquia absoluta . Burgesia protestant El terme barroc el van utilitzar per primer cop els neoclàssics (pejorativament)

Una nova concepció estètica : 

Una nova concepció estètica L’art posa èmfasi en els seus mitjans expressius buscant la tensió i el contrast: De l’equilibri renaixentista al dinamisme barroc De les línies regulars a les corbes De la raó a la passió/ sentiment Trets característics del Barroc Cerquen el moviment, tant real com imaginari Donen gran importància als efectes lumínics i a la llum. Marcada tendència cap a la teatralitat i la fastuositat Mesclen arquitectura, escultura i pintura

Context històric : 

Context històric Marc geogràfic . Itàlia. Roma (centre) . França menys exuberant . Flandes/ Holanda: societat burgesa . Anglaterra i Alemanya Difusió P. Ibèrica i Amèrica Llatina Context històric . Època complexa . canvi i inestabilitat. Guerres i epidèmies . crisi econòmica (Holanda i Anglaterra menys afectades) . expansió monarquies absolutes . comerç colonial (Anglaterra, França, Països Baixos) . renovació científica (Descartes, Galileu, Newton, Pascal) . reforma protestant Contrareforma catòlica . Món obert i divers (política, religió economia)

Slide 5: 

Època de grans disputes en el terreny polític i religiós, sorgeix una divisió entre els països catòlics contrareformistes on es consolida l’estat absolutista, i els països protestants, de signe més parlamentari Barroc burgès i protestant Barroc cortesà i catòlic propaganda de l’Església i de l’Estat Absolut

Slide 6: 

. Segons A. Hauser 3 barrocs amb una forta càrrega ideològica . Església catòlica exaltació del poder de l’Església més clàssic Itàlia Espanya Amèrica Llatina . De la cort expressió del poder civil lligat a l’estat absolutista França . De la burgesia protestant temes quotidians, menys teatral Holanda Rembrant/Vermeer Mansart Caravaggio Borromini

Slide 7: 

Significació (com es reflecteix el context històric a l’art) L’art barroc tradueix una època de crisi, psicològicament angoixada que es complau en la desproporció i el predomini del sentiment intens. La Contrareforma catòlica influeix al Barroc com a expressió: . de la línia marcada pel Concili de Trento (afavorir l’arquitectura, l’escultura i la pintura com a mitjans d’ensenyament dels fidels) . del triomf de l’Església i de la profunda religiositat que envaeix el seu temps. En un primer moment, tornada a la disciplina i a la severitat. Més tard l’Església recorre l’art com a mitjà d’expansió de la seva doctrina Absolutisme monàrquic: Barroc com a expressió del poder civil .Estat : sistema racional, jeràrquic i centralitzat . Art com a mitjà de potenciació de poder i d’afirmació del sobirà a la Terra. . Versalles pretén captivar i persuadir Societat burgesa i protestant: Holanda . Retrats, mentalitat pràctica satisfacció

Slide 8: 

Michelangelo Merisi da Caravaggio Les composicions de Caravaggio són grandioses, senzilles i molt realistes amb pocs personatges, sovint fa servir l’escorç. A les seves obres projecta la llum lateral amb un sol focus que arribava de lluny o des de dalt. Aplicava d’una forma radical el clarobscur en les seves pintures que tractaven generalment de temes religiosos amb models reals com pidolaires, prostitutes.... Les figures temàtiques centrals destaquen il·luminades d’un fons obscur on les figures i les escenes sobresurten en un fons sense fons. Va introduir el “tenebrisme”* els jocs de contrastos entre els fons foscos i els focus de llum que il·luminaven l’escena. Tendència de la pintura barroca a fa servir la llum i l’ombra d’una forma molt contrastada, de manera que les parts il·luminades destaquin de les fosques.

Slide 9: 

Caravaggio: El sopar de Emaús Període juvenil Escorços molt pronunciats Cara de Jesús imberbe Teatralitat Rostres realistes sense ocultar lo lleig (models personatges del carrer) Desequilibri del plat que sobresurt Importància del bodegó Vestits humils del segle XVII Llum de claraboia que prima unes zones sobre altres que queden en ombres Contrast colors càlids i freds llum

Slide 10: 

Caravaggio Crucifixió de Sant Pere Període madur Composició en aspa Tenebrisme: Llum diagonal il·lumina zones mentre altres queden en total penombra temps per fer més dramàtica l’escena Pesada pujada del lleny Contrast colors apagats amb colors vius en zones més il·luminades Obra de gran mida 2`30 m 1`75 m escorços Cara i cos realista

Slide 11: 

Caravaggio La vocació de Sant Mateu Període madur 3`48 m 3`28m Jesús i Sant Pere Gest de Jesús senyalant reforçat per focus de llum de claraboia. Desenvolupament escena religiosa en escenari de la vida quotidiana Teatralitat (Sant Mateu preguntant si es refereix a ell) Avar retirant el diner (anecdòtic) Potenciació de cares i mans Llum violenta en diagonal Personatge d’esquena. Banqueta en escorç

Slide 12: 

L’Holanda del segle XVIII era un país ric i en plena expansió, on mercaders, burgesos , artesans i altres estaments socials comerciaven i entenien d’art. Els retrats en grup de corporacions constituïren un gènere únic al país neerlandès i proporcionaren bons ingressos als pintors ja que ni l’Església ni la casa reial no exercien com a mecenes de l’art

Slide 13: 

Rembrandt Lliçó d’anatomia del doctor Tulp Profunda diagonal des del llibre en primer pla fins al personatge més al fons Organització piramidal Gust dels holandesos Per els retrats col·lectius de burgesos. Originalitat: S’organitzen d’acord a criteris teatrals Focus principal il·lumina cadàver. Centre pinces amb el vermell dels tendons Diversitat d e actituds. ningú mira al cadàver: Fons arquitectònic amb sua ombrejat. Es veu el cartel amb data i nom de l’artista Foli amb nom de set assistents Focus de llum també realça rostres amb “golillas”

Slide 14: 

Rembrandt La guàrdia cívica manada per el capità Frans Banning Cocq i el tinent Willen van Raytenburch “Ronda de nit” Moviment escènic tumultuós (soroll de tambor i gos bordant) Originalment trenta membres de la Companyia. Com van pagar disset alguns no es reconeix el rostre. Moviment part des del darrera (construcció arquitectònica) cap al centre Aparent caos molt organitzat Dos eixos mig del rectangle determinen part central (més il·luminada) Personaje principal en eje vertical central Dos eixos diagonals (bandera final bastó i la llança) dirigeixen cap a la part central Atermància espais Il·luminats i ombres (foscor de l’obra degut a un vernís) Braç del capità prolonga espai cap a nosaltres Llum diagonal esquerra

Slide 15: 

Rembrandt La guàrdia cívica manada per el capità Frans Banning Cocq i el tinent Willen van Raytenburch “Ronda de nit” Mitjançant la llum i el color realça els personatges principals Símbol de la Companyia: Una gallina. Llum focal Soldat de vermell Capità de negre amb un estola vermella Tinent d’ocre clar amb una estola blanca nena amb un vestit daurat molt Il·luminat

Slide 16: 

Vermeer es va dedicar a la pintura de gènere, especialment als quadres d’interior que reflectien la vida tranquil·la i confortable de la burgesia dels temps. Va aconseguir amb els seus efectes òptics recompondre els petits mons que pintava en totalitats coherents i vives.

Slide 17: 

Primer terme: profusió d’objectes artista model Distancia l’escena principal

Slide 18: 

artista model La mirada de l’espectador es convidada a un recorregut que reforça l’aparença de tridimensionalitat Les figures de l'artista i de la seva model estan connectades per diverses línies horitzontals Llum exterior finestra Il·luminació intimista

Slide 20: 

Diego Rodríguez da Silva i Velázquez Les Menines gos Nicolasito Pertusato (peu en animal = anecdòtic) Maribárbola Mariana Agustina Sarmiento (ofereix aigua en búcar sobre plat d’or) Autoretrato (creu roja de Santiago pintada amb posterioritat) Reflexes en el mirall el reis Felip IV i Mariana d'Àustria Aposentador reial José Nieto Dama d’honor Marcela de Ulloa Guardadames Diego Ruiz de Azcona Isabel de Velasco Personatges

Slide 21: 

Diego Rodríguez da Silva y Velázquez Les Menines Punt de fuga a la porta del fons ( on apareix un segon focus de llum. Focus de llum principal a finestra lateral del primer terme. La progressiva gradació de la llum en els personatges, anirà assenyalant la profunditat a la que es troben (mentre més al fons més fosc i els contorns més desdibuixats Figures del primer terme agrupades de tres en tres Gran riquesa cromàtica

Slide 22: 

Diego Rodríguez da Silva y Velázquez Las Meninas Interpretació B: Velázquez està pintant als reis quan entren a l’habitació la infarta Margarida amb el seu sèquit Interpretació: A Velázquez apareix pintat al costat dels reis (inusual). Dos quadres de la paret són: Atenea i Aracné (còpia de Rubens), i Apol·lo i Marsias L’ aposentador reial, a l’apartar la cortina i aparentar que se’n va, sembla convidar a l’observador a que surti de l’escena i travessi el quadre Bastidor tanca el lateral del quadro Interpretacions

VERSALLES : 

VERSALLES Seu de la cort i govern Representant genuí del “Gran Siècle” francès amb un interior ric i sumptuós i un exterior harmònic i equilibrat ( conjunt de les façanes és neoclàssic, sobri, serè i majestuós. Escenificació del poder absolutista (Cort amb 20.000 persones i 10.000 soldats. Viuen a Versalles 1000 cortesans i 4000 criats. Interpretació Personificació del poder absolut Lluís XIV A la cort governava com el rei Sol, la seva figura un caire diví. Identificació amb l’astre solar era total, concebia el transcurs de la seva jornada de manera paral·lela a la trajectòria del sol. El palau construït d’acord amb la concepció de sol . L’habitació del rei era el cor del palau, al centre de l’eix est-oest. Els recintes s’estructuraven d’acord amb el seu “recorregut” diari i eren accessibles o no als cortesans depenent amb la relació directe al seu lloc en la jerarquia cortesana. França potència hegemònica de l’època, marcà la pauta a tota Europa durant el regnat de Lluís XIV. Explotà a consciència el valor propagandístic dels palaus. Versalles tenia la funció de fer evident l’immens poder del règim absolutista

Slide 24: 

Mansart, Le Vau (arquit), Le Brun (decoració), Le Nôtre (jardins) Palau de Versalles. Vista aèria Concepte racional i unitari Eix longitudinal Eixos transversals Eixos radials Jerarquia i centralització Palau separa Jardins Ciutat cortesana

Slide 25: 

Mansart, Le Vau (arquit), Le Brun (decoració), Le Nôtre (jardins) Palau de Versalles. Plànol de les ampliacions Palau Lluis XIII (Philibert Le Roy) 1ª ampliació LuisXIV (Lluis Le Vau) 2ª ampliació de Lluis XIV ( Lluis Le Vau) 3ª ampliació de Lluis XIV (Jules Hardouin Mansart)

Slide 26: 

Mansart, Le Vau (arquit), Le Brun (decoració), Le Nôtre (jardins) Palau de Versalles. Plànol Zona central Forma de U Dues grans ales perpendiculars Ordenació en torno a patis Cada dependència una funció

Slide 27: 

Mansart, Le Vau (arquit), Le Brun (decoració), Le Nôtre (jardins) Palau de Versalles. Vista aérea Pati central Ús de materials autòctons: pedra blanca, totxo vermell, marbre i pissarres. Vista aèria Part original Renaixentista canvi barroc Tot ordenat Al voltant de habitacions Lluis XIV (rei Sol) Vegetació geomatitzada Sotmesa a monarquia absoluta. Conforme s’allunya es combina amb vegetació més irregular

Slide 28: 

Mansart, Le Vau (arquit), Le Brun (decoració), Le Nôtre (jardins) Palau de Versalles. Vista exterior Volums definits Predomini de les formes rectes Harmonia del conjunt Concepció clàssica i majestuosa

Slide 29: 

Mansart, Le Vau (arquit), Le Brun (decoració), Le Nôtre (jardins) Palau de Versalles. Vista exterior Pis inferior Entrants i sortints per trencar monotonia (clarobscurs) Pis noble àtic Coronació amb estàtues (atenua horitzontalitat) grans finestrals verticals

Slide 30: 

Mansart, Le Brun (decoració), Palau de Versalles. Saló dels miralls 17 finestres i 17 miralls (fusió interior-exterior) voltes amb pintures accions Lluis XIV Pilastres de marbre vermell 75 metres de longitud Miralls i finestres donen sensació de major amplitud Profusa decoració

Slide 31: 

Capella reial Teatre Pilars amb arcs. (per a la noblesa) Columnes corínties sobre llinda. (per el rei) Mansart, Le Brun (decoració), Palau de Versalles Tres naus Ostentació i luxe: Marbres policromats, escultures miralls, làmpades sobredaurats, etc.