Els castells (Burriac i Gelida)

Slide 1: 

Els castells fronterers

Slide 2: 

Els nobles eren militars que tenien moltes terres que controlaven en nom del rei. Acostumaven a viure en castells, que al principi eren molt senzills, una sola torre amb una palissada, però després es van anar fent més grans i confortables.

Slide 3: 

. Els primers castells, castells de mota i pati, eren construccions de fusta envoltades d'una palissada. . La mota era la part més alta, on vivien el propietari, la seva família i els seus soldats. . El pati era el lloc on es protegien la gent dels voltants en temps de guerra. La palissada que envoltava tota la construcció, posteriorment es va anar ampliant i construint amb grans blocs de pedra.

Slide 4: 

Castell de frontera Zona de magatzem i rebost. 2. Merlet. 3. Residència del castlà, responsable de la torre. 4. Residència dels servidors i cavallers. 5. Entrada. 2 5 4 3 1 Per què creus que la porta d’entrada està situada a tanta alçada? Per poder retirar ràpidament l’escala en cas d’atac i poder-se defensar millor

Slide 5: 

Els castells entre els segles VIII i X es limitaven a ser una torre envoltada d’una palissada de troncs. Les torres cristianes solien ser circulars (les islàmiques eren quadrades) Dins del recinte hi havia cabanes dels servidors i cavallers. També hi havia espai per els estables. Torre del castell de Vallferosa

Torre de Vallferosa: element fortificat situat a la frontera més avançada amb Al-Andalus : 

Torre de Vallferosa: element fortificat situat a la frontera més avançada amb Al-Andalus Planta dels servidors i cavallers Planta del castlà Magatzem o rebost merlets

Slide 7: 

Els arqueòlegs s’imaginen així el castell de Sant Pere de Ribes al segle X Entrada Magatzem o rebost Planta del castlà Planta dels servidors

Slide 8: 

El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal vivia amb la seva família i els seus servents. Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal.

Tipus de castells : 

Tipus de castells Castell roquer: És concebut com casa- fortalesa del senyor. El castell i el recinte fortificat que es troba en zona muntanyenca, va ser alçat, entre els segles IX i XIII, amb un fi primordialment de defensa. Castell- palau: Bastit, a partir del segle XIII, amb una finalitat residencial i d’administració de les terres. La disposició de l’edifici és fonamentalment senyorial (grans finestrals a l’exterior i amb diverses dependències a l’interior. Normalment es troben en el nucli urbà de les viles. Castell fortalesa: És un recinte fortificat que es troba en zones més baixes i reconquerides. En la seva construcció, segles XI-XIII, es va prestar més atenció a l’habitabilitat sense deixar de banda la defensa.

Slide 10: 

.El lloc de construcció d'un castell es triava tenint en compte una situació dominant del terreny, per a controlar els camins i les terres del seu voltant. A partir del segle XI els castells s’amplien i es doten de recintes complexos i s’afegeixen noves parts (torres, muralles, ...) segons les necessitats del senyor feudal i el seu poder.

Parts d’un castell : 

Parts d’un castell El model de castell català està format per un conjunt d’edificis entre els quals cal destacar en primer lloc el recinte sobirà a l’interior, i el recinte jussà, entre la residència i la muralla. El recinte fortificat estava voltat d’una muralla alta i sòlida amb espitlleres i coronada per merlets i per torres.

Slide 12: 

Parts d’un castell Les torres i les muralles servien per defensar-se dels atacs exteriors. A les torres hi havia les estances i magatzems, estaven rematades per merlets. La porta caladissa era l'única entrada al castell. Estava protegida per una raseta, feta amb fusta massissa i barres de ferro, que es pujava amb l'ajut de torns de fusta que tibaven les politges.

Bestorre (Montblanc) : 

Bestorre (Montblanc) Politja per pujar el rastell rastell escala de fusta

Un castell roquer : 

Un castell roquer El castell de Burriac va ser concebut com a casa fortalesa del senyor, tinent de les terres que el circumdaven i alçat amb una fi primordialment de defensa, a causa de les abundants guerres territorials. L’assentament prestava més atenció a la defensa que a l’habitabilitat. El seu emplaçament estratègic va permetre anar guanyant terres i més tard organitzar el territori.

Slide 15: 

Del castell de Burriac, visible des de molts punts del Maresme, es té constància des de l’any 1017 quan la comtessa Ermessenda li va entregar al seu fill Berenguer Ramon I. La visibilitat era primordial per una bona defensa. Per aquest motiu el castell de Burriac es va construir en un lloc de difícil accés, encimellats (castell roquer) i adaptant-se al terreny, amb una bona situació estratègica.

Estructura d’un castell roquer : 

Estructura d’un castell roquer

Slide 17: 

base rocosa muralla torre de guaita va ser la primera construcció del castell. Més endavant, es van aixecar la capella, els magatzems i les cisternes. espitlleres

Slide 18: 

Llobregat Cardener Ciutats cristianes Frontera franco-islàmica(801) Línea màxima d’avanç cap a l’any 1000 Monestirs Barcelona (801) Girona Cardona AL-ÀNDALUS CATALUNYA VELLA Castellví de Rosanes Cervelló Eramprunyà Burriac Monestir de Sant Ponç Gelida

Castell de Gelida : 

Castell de Gelida El castell de Gelida forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès. S'estén entre els torrents de Cantillepa i de Sant Miquel

Tècniques constructives : 

Tècniques constructives tapiera o mur encofrat opus quadratum opus spicatum

Slide 21: 

Mur realitzat amb pedres disposades en forma d’espiga de peix o de blat Mur realitzat amb pedres regulars cúbiques Mur realitzat mitjançant una estructura de fusta que serveix de motlle fins que el material que es disposa a dins s’endureix Mur realitzat amb pedres irregulars disposades sense ordre de filada

Castell de Castellví de Rosanes : 

Castell de Castellví de Rosanes Les restes del castell de Rosanes, es troben dominant la vila de Martorell i formant part del conjunt de fortaleses que defensaven la línia del Llobregat, clau per a la defensa de Barcelona. Pertanyia a la baronia de Castellví (o Castellvell) de Rosanes. El 1103, Guillem Ramon i de Castellví va cedir el castell en feu a Udalard Ramon de Rosanes i aquesta família va mantenir-ne el domini fins a mitjan segle XVI, sempre sota la dependència dels senyors de Castellvell. Es conserva part de la muralla, formada per petits carreus regulars, en alguns trossos en forma d'espina de peix (opus spicatum) i part dels fonaments d'una torre circular.

Castell de Cervelló : 

Castell de Cervelló A la primeria del segle X, el 904, són documentats els establiments cristians a l'altra riba del riu, com el castell de Cervelló. És en aquesta època en que era residència de Guifré Borrell. Està situat a les muntanyes de l’Ordal. Va ser durant el feudalisme que els antics castells que s'havien erigit apressadament en el moment de la reconquesta del país a l'lslam van ser reconstruïts. Els més estratègics assoliran aviat una importància remarcable i en sortiran llinatges que en prendran el nom, com els Cervelló i els Castellví,que gràcies a la lluita contra els sarraïns i la reconquesta de la Catalunya Nova* esdevindran senyors de grans dominis i molt influents políticament.

Castell d’Eramprunyà : 

Castell d’Eramprunyà Documentat l’any 957 quan Ènnec i Flodeberga fan la donació a Sant Cugat encara que el domini va quedar en poder del comte de Barcelona La seva estructura responia a una planta quasi rectangular i quedava tancada en part per un doble recinte de muralles.