tema 1 L'Islam i AL-�ndalus

Slide 1: 

L’islam i AL-Àndalus

Índex : 

Índex Mahoma i la seva obra Característiques Evolució territorial Cultura

Mahoma i la seva obra : 

Mahoma i la seva obra Mahoma, fundador de l’islam, va néixer a La Meca (cap a l’any 570), una de les ciutat caravaneres d’Aràbia. Va haver d’abandonar la Meca i refugiar-se a la ciutat de Medina l’any 622: és l’anomenada hègira, data que marca l’inici de l’era musulmana. Quan va morir l’any 632 la seva religió, al principi reduïda al cercle més proper de familiars i amics, havia aconseguit estendre's per la major part d’Aràbia. Anys més tard va aconseguir una expansió extraordinària. Des de l’Indus per l’est fins els Pirineus per l’oest, el califat islàmic va ser un dels poder més importants del món. La cultura àrab i l’art àrab es van expandir fora de les fronteres califals.

Els pilars de l’islam : 

Els pilars de l’islam La professió de la fe ”no hi ha altre déu fora d’Al·là i Mahoma n’és el seu profeta.” Els musulmans preguen cinc oracions diàriament, en forma individual o conjunta. Cada oració no dura més que uns cinc minuts. L’obligació de practicar l'almoina es basa en la idea de que totes les coses són de Déu, que permet que estiguin en mans dels homes per a que les administrin. Ramadà és el nom del novè mes del calendari musulmà. Durant aquest mes han de practicar el dejuni. Han d’abstenir-se de menjar, beure durant les hores del dia. La peregrinació a la Meca és una obligació a complir una vegada a la vida per als creients que tinguin mitjans per fer-la.

La religió islàmica : 

La religió islàmica Com el judaisme i el cristianisme, l'Islam és una religió monoteista. Com aquests, es constitueix entorn d'un llibre, un llibre sagrat que és paraula de Déu: Alcorà. Recitant fragments d'aquest llibre, el creient es troba més a la vora de Déu, Al·là. La religió islàmica

Activitats : 

Activitats . Com s'anomena el déu dels musulmans? . Quin és el seu llibre Sagrat? . Cita dues festes importants pels musulmans. . Qui és el seu profeta? . On resen o lloc d'oració? El déu dels musulmana s'anomena Al·là L’Alcorà és el seu llibre sagrat El seu profeta és Mahoma Resen a les mesquites

Slide 7: 

. Cap a quina direcció han de resar? . Quins són els cinc pilars de l'Islam? . Com es diu la persona que dirigeix el culte de l'oració? Els cinc pilars són: la professió de la fe, pregar cinc cops al dia, practicar l'almoina, practicar el dejuni al ramadà, el peregrinatge a la Meca. Han de resar direcció a la Meca La persona que dirigeix el culte es diu imam

Evolució territorial : 

Evolució territorial Expansió any 632 hègira

Slide 9: 

Expansió any 650

Slide 10: 

Expansió any 715

Activitats : 

Activitats On es va originar l’islam? Quan va començar l’expansió territorial? Cap a on es va dirigir? A quins llocs se’n va aturar? Quins estats actuals van formar part de l’imperi Islàmic? Quin imperi va perdre territoris? Quin regne germànic va desaparèixer? L’islam es va originar a la Meca, península d’Aràbia L’expansió va començar després de la mort de Mahoma l’any 632. Es va dirigir cap a Orient i a través del nord d’Àfrica cap a la Península Ibèrica. Se’n va aturar a Poitiers, Constantinoble i Talas. Espanya, Portugal,Marroc, Algèria, Tunissia, Líbia, Egipte, Jordània, Israel, Síria, part de Turquia, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Iraq, Iran, Aràbia Saudita, Iemen, Oman, Qatar, Kuwait, UEA, Turkmenistan, Uzbekistan, part de Kazakhstan, Kirguizistan,Tadjikistan, Afganistan,Pakistan. Va perdre territori l’Imperi Bizantí. Va desaparèixer el regne Visigot

Aspectes culturals : 

Aspectes culturals La cultura dels països islàmics és el resultat de una gran barreja. Els àrabs van aportar la seva religió i la seva llengua, mitjà de comunicació i de transmissió del saber a la major part del món musulmà, però la civilització que crearen es va formar a base de préstecs de l’imperi bizantí, del Persa, de Síria, d’Egipte o de l’Índia. En el camp de les ciències, les aportacions dels àrabs han estat molt importants. En l’astronomia cal destacar la posta a punt de l’astrolabi. En matemàtiques cal destacar la introducció del zero en aritmètica. També van destacar en cartografia, geografia, i molt especialment en medicina.

Activitats : 

Activitats Què fou l’hègira? Calcula quin és l’any actual del calendari musulmà. Què van aportar els àrabs al món de la ciència? Com es va formar la civilització que crearen? Per què? Van aportar l'astrolabi, la introducció del zero en aritmètica, Es va formar a través de préstecs de l’imperi bizantí, del Persa, de Síria, d’Egipte o de l’Índia. L’hègira o fugida de Mahoma de la Meca per refugiar-se a Medina l’any 622. Marca la data d’inici de l’era musulmana. L’any1387 és l’any actual del calendari musulmà Els àrabs, amb un passat de poble de nòmades caravaners, no tenien una tradició artística, per tant quan començaren a construir el seu imperi i van començar les seves construccions artístiques, van haver de copiar dels pobles que anaven conquerint

Religions monoteistes : 

Religions monoteistes Javé Al·là Crist biblia Alcorà Torà església sinagoga mesquita sacerdot rabí imam diumenge dissabte divendres

Slide 15: 

AL-Àndalus

Índex : 

Índex Arribada Organització territori peninsular Política Economia: agricultura, artesania i comerç Societat Patrimoni cultural

Arribada : 

Arribada Quan i per on? Algesires Gibraltar

Activitats : 

Activitats Quan i on van desembarcar els musulmans a la Península? . Quines rutes van seguir en la invasió? Qui les comandava els conqueridors àrabs? A quin lloc de la Gàl·lia van arribar? Els musulmans van desembarcar l’any 711 a Algesires i Gibraltar Tarik va anar des d'Algeciras a Lugo Muza va anar des de Gibraltar a Saragossa i Astorga. Abd al Aziz va anar des de Sevilla a Múrcia i Coïmbra. Al Hurr i Al Samh van anar des de Saragossa a Tolosa Van arribar a Tolosa

Arribada : 

Arribada Causes de la conquesta Invasors Envaïts Força expansiva de l’Islam, religiosa i social Superioritat militar:entusiasme en la batalla. mobilitat i capacitat directiva d’alguns califes .La idea de la guerra santa Debilitat dels visigots per - lluites polítiques internes - divisió social - problemes econòmics Falta de previsió dels reis visigots

Naixement del Al-Àndalus : 

Naixement del Al-Àndalus El territori conquerit pels àrabs es va anomenar Al-Andalus. Es tracte d’un concepte polític que respon a una realitat geogràfica canviant, ja que el territori va anar variant, disminuint, amb l’avanç o retrocés de la Reconquesta. Els dos últims segles va quedar reduït al regne de Granada.

Organització territori peninsular : 

Organització territori peninsular

Slide 22: 

Immediatament després de la conquesta, què fan amb els homes que viuen en terres ocupades? . Es respecte la seva religió cristiana .Se’ls exigeix l’entrega de part de les terres i tributs

Etapes de l’Al-Andalus : 

Etapes de l’Al-Andalus Emirat dependent 711-756 Emirat independent 756-929 Califat de Còrdova 929-1030 Regnes de Taifes 1030-1332 Regne Nassarita de Granada (regne Taifa) 1332-1492 economia

Etapes : 

Etapes L’emirat dependent del califat de Damasc (711-756) Ocupació del territori peninsular en seu pas cap a Europa, fins el 732 (batalla Poitiers) La capital de l’emirat es va establir a Còrdova Distribució dels musulmans:       - Berbers (soldats procedents del Nord d’Àfrica) en àrees muntanyoses o menys aptes per a l’agricultura      - Àrabs (aristocràcia d’Aràbia) en zones agrícolament riques (valls de l’Ebre i del Guadalquivir) Sublevacions dels berbers i arribada dels siris: gran complexitat tribal.

Slide 25: 

L’ emirat independent: La formació d’un estat musulmà (756-929) Arribada d’Abd al-Rahman I, l’únic supervivent dels Omeia, després de la matança d’aquesta família per part dels Abbàssides que van prendre el poder. Organització d’un estat islàmic al Al-Àndalus Problemes amb mossàrabs (cristians en territori musulmà) i muladites (antics cristians convertits a l’Islam). Sublevacions en ciutats importants.      La divisió interna en l’emirat. Sublevacions d’alguns rebels.

Slide 26: 

El califat de Córdoba (929-1030) Creació del califat per Abd al-Rahman III. Reforçament de l’estat islàmic d’Al-Àndalus. Esplendor del califat. La divisió interna va ser causa fonamental de la seva caiguda.

Slide 27: 

Els regnes de taifes (1030-1232) Els primers taifes:      - La divisió i debilitat dels nous regnes.      - Avanç dels regnes del Nord, aprofitant aquesta debilitat. - Necessitat d’ajuda exterior: l’arribada dels almoràvits Els segons taifes:      - Debilitat dels nous regnes      - Avanç dels cristians - Nova necessitat d’ajuda exterior: l’arribada dels almohades

Slide 28: 

El regne taifa de Granada (1232-1492) L’últim regne de l’Al-Àndalus. El Taifa de Granada comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. Tenia una ampla façana marítima important comerç. riquesa i activitat econòmica. Debilitat interna per la divisió en el si de la família regnant. La batalla final: la guerra de Granada dels Reis Catòlics.

Economia agricultura : 

Economia agricultura Manteniment de l’agricultura tradicional mediterrània (cereals, olivera i vinyes.) Introducció de nous cultius: arròs, canya de sucre... Aportació de noves tècniques, en especial les de regadiu.

Artesania : 

Artesania Treball d’objectes artístics i de luxe: tapissos, joies, armes, ceràmiques, cuirs (cordovans: cuir treballat a Còrdova) Artesania tèxtil: de lli i cotó. Explotacions mineres de ferro i mercuri.

Comerç : 

Comerç Desenvolupament del comerç local en els socs. Importància del comerç a llarga distància, amb el Nord d’Àfrica i els regnes cristians del Nord peninsular. Difusió de l’ús de la moneda: el dinar i el dirhem dinar

Slide 32: 

Societat Població procedent de l’exterior Població establerta abans de la conquesta àrab àrabs: l’aristocràcia privilegiada berbers - procedents del Nord d’Àfrica, tenien menys privilegis. altres grups com els siris, tampoc privilegiats cristians jueus: antics pobladors del regne visigot, que mantenen la seva fe.

Slide 33: 

Societat Població de religió musulmana Minoria no musulmans àrabs: l’aristocràcia privilegiada berbers - procedents del Nord d’Àfrica, tenien menys privilegis. altres grups com els siris, tampoc privilegiats mossàrabs: cristians que mantenen la seva religió al territori àrab . jueus: antics pobladors del regne visigot, que mantenen la seva fe. muladites: cristians que decideixen convertir-se a l’islam

El patrimoni cultural : 

El patrimoni cultural

les arts : 

les arts Els àrabs, amb un passat de poble de nòmades caravaners, no tenien una tradició artística, per tant quan començaren a construir el seu imperi i van començar les seves construccions artístiques, van haver de copiar dels pobles que anaven conquerint. La norma era la prohibició religiosa de representar figures humanes i d’animals. Bona part de les formes artístiques de l’art àrab en general i de l’hispanoàrab en particular es redueix a l’arquitectura. L’arquitectura hispanoàrab a la Península té varis exemples significatius. Mesquita de Còrdova Alhambra de Granada

Elements característics : 

Elements característics Decoració geomètrica Decoració vegetal Volta de nervis

Elements característics : 

Elements característics alfiz arc lobulat arc de ferradura

La llengua : 

La llengua La influència de la llengua àrab sobre el castellà parlat actualment és molt important: "Guadalquivir es nombre árabe, y Tajo está arabizado, porque de no haber habido árabes se llamaría Tago. Sin árabes no habría ciudades que se llaman Alcalá, Medina, Almunia, Alcolea, Alcázar, Madrid, Almansa. Una casa española tiene aljibe, atarjea, zaguán, alcobas, alféizares, alacena, baldosas, zaquizamí, azoteas, albañal. ¿No hacían todo eso albañiles y alarifes cuya lengua fue inicialmente el árabe? En una vivienda castellana o andaluza (¡no andalusí!) se ponían tabiques, había azulejos, argollas, arambeles (antiguamente 'colgaduras'), y otras cosas que servían para alhajar la casa. En las paredes se empotraban alacenas, con anaqueles, en donde se ponían cosas que se colocaban en un azafate (todavía hoy en Colombia significa 'bandeja'). El agua de beber se conservaba fresca en una alcarraza, y se sacaba del pozo con un acetre. Se echaba dinero, para ahorrarlo, en una alcancía. La algorfa era el sobrado en donde se guardaba el grano.“ Américo Castro. Sobre el nombre y el quién de los españoles.

Influència de la llengua àrab en el català : 

Influència de la llengua àrab en el català Els elements àrabs presents en el català són importants, encara que no tan abundants com en el castellà. Per zones, el País Valencià i les Illes Balears presenten major qualitat de arabismes que la Catalunya Vella. La característica notable dels arabismes catalans és l’absència, en gran part dels mots, de l’article al- , que el castellà sol dur aglutinat.

Slide 40: 

Català quitrà carxofes cotó barnús magatzem Castellà alquitrán alcachofas algodón albornoz almacén Els arabismes abunden en diversos camps semàntics del català, com per exemple en: . Noms del ram de la construcció: alcova, golfa, jàssera, magatzem, rajola, safareig . Noms de plantes: albercoc, albergínia, arròs, síndria, taronja, llimona... . Nom d’estris domèstics: aixeta, catifa, flassada, gerra, matalàs, tassa... . Noms del món comercial: albarà, duana, tanda, tarifa... . Noms de vent: garbí. Llebeig, ratxa, xaloc... . Noms de productes químics: alcohol,`càmfora, midó, sucre... . Noms insultants: gandul, bardaixa...

Topònims : 

Topònims Són molts nombrosos a les Illes i al País Valencià: Albaida, Alcora, Alcalà, Guadalaviar, Vinaròs, Altafulla, Borges, Vinaixa, Alfacs, Benicarló, Benicàssim, Benidorm... Alguns tenen com a origen un nom propi de persona, de vegades precedit per abu-l (pare), ben (fill): Albocàsser, Alfarràs, Alpicat, Benifassà, Benicàssim... Antropònims Borja, Belda, Gassull, Mimó, Massot, Mesquida, Rafeques, Ràfofs...