Slide 1: Jocs Olímpics
Els jocs en honor dels déus : Els jocs en honor dels déus Les principals ciutats gregues de l'antiguitat -com Corint, Delfos o Argòlida- organitzaven jocs atlètics en honor dels déus.
Els més importants eren els que es celebraven en honor del déu Zeus a Olimpia
En aquests jocs competien atletes de tota
Grècia i si en aquest moment hi
havia guerra s’ imposava una
treva* entre els contendents
per a què no interferissin en la
realització dels Jocs.
En els primers Jocs Olímpics
es realitzava una festa local en el
santuari d’Olímpia en honor
a Zeus.
Organització dels jocs : Organització dels jocs Els Hellanòdics:
Eren els jutges dels jocs. Seleccionaven als millors participants, supervisaven els entrenaments, inspeccionaven les instal·lacions, dirigien les diferents proves i condecoraven als guanyadors.
Els Theòcols:
Eren alts sacerdots. La seva funció era específicament litúrgica.
Situació geogràfica d’Olímpia : Situació geogràfica d’Olímpia Olímpia (en grec ???µp?a Olympia o ???µp?a Olýmpia) és una ciutat de l’antiga Grècia, al Peloponés.
La ciutat es troba al peu del mont Crònic i al costat dret del riu Alfeo
Slide 5: El santuari d’Olímpia
Es troba rodejat per un gran bosc de pins i consta de: - «Altis» o recinte sagrat
La zona esportiva que estava disposta en forma d’U al voltant de l’«Altis». Tenia espais destinats als atletes, perquè poguessin allotjar-se, entrenar i competir.
Slide 6: Els jocs olímpics
Els jocs olímpics de l'antiguitat van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l’antiga Grècia ( 776 aC- 392 dC) en honor als déus majors.
En els Jocs Olímpics podien participar homes lliures que parlessin grec. Abans de participar s’havien entrenat durant anys en els gimnasos.
A les dones els hi era prohibit assistir a les Olimpíades.
Tots els participaven competien a títol personal, no com equips, i si triomfaven adquirien enorme fama i prestigi.
Els jocs olímpics : Els jocs olímpics Es celebraven cada olimpíada (quatre anys) entre els mesos de juny i agost.
Es suposa que la duració dels Jocs van ser de sis dies. L’últim dia es realitzava l’entrega de premis. Els guanyadors no rebien premis materials si no l’honor i la glòria.
Els primers jocs que es té constància, es van celebrar el 776 a C.
Preparació esportiva : Preparació esportiva Quan els nens i les nenes gregues complien dotze anys ingressaven a la palestra.
Als setze anys entraven al gimnàs, on els grecs realitzaven exercicis físics i atletisme.
Als vint anys els grecs concloïen la seva formació esportiva.
Normes i sancions : Normes i sancions Els qui volien participar havien de ser grecs i de condició lliure.
Les dones no podien presenciar els jocs.
Els participants tenien l’obligació de concursar despullats.
No es podia matar a l’adversari en les lluites, ni empenya'l en les curses.
Tot intent de suborn als jutges era castigat amb fuetades.
Els jutges no podien participar en els jocs.
Al competidors que feien trampes se’ls castigava amb el pagament d’una multa que servia per finançar estàtues de bronze en honor a Zeus. En aquestes estàtues que es posaven en el camí de l’estadi Olímpic hi havia escrit el nom del trampós i la seva ofensa.
Premis : Premis En aquests jocs no s’entregaven premis, solament es col·locava al cap del guanyador una garlanda feta amb fulles d’olivera.
La fama seguia als campions olímpics.
A les seves ciutats natals se’ls feia
estàtues i s’escrivien poemes en el seu
honor.
Slide 11: Competicions o àgones
Agones atlètics : Agones atlètics Les curses
Els salts de longitud
Llançament de disc.
Llançament de javelina
Les Curses : Les Curses La cursa principal i més antiga era la de velocitat que constava de 192 metres (Un estadi). Més tard es va afegir el díaulo ( anada i tornada) i l’hoplitodròmia, una cursa amb armament.
Salt de longitud : Salt de longitud Els atletes prenien impuls, (més breu que l’actual) i saltaven sobre un fossat de terra.
Posterior al segle VII a.C.
es van incorporar els salts
amb halters de pedra o de
plom ( el seu pes oscil·lava
entre els 1 i 5 kg).
Llançament de disc i de javelina : Llançament de disc i de javelina Els competidors llançaven discos de
bronze. La mida i el pes variaven segons
la categoria d’edat dels llançadors.
En els llançaments no es valorava la
punteria sinó la distància. La javelina
tenia aproximadament l’alçada del
llançador i el gruix d’un dit.
El PentatlónEra una competició atlètica que constava de cinc proves. . Estadi (stadion), una carrera de 180 metres a peu. . La lluita . El salt de longitud . El llançament de javelina . El llançament de disc : El PentatlónEra una competició atlètica que constava de cinc proves. . Estadi (stadion), una carrera de 180 metres a peu. . La lluita . El salt de longitud . El llançament de javelina . El llançament de disc Figura ornamental que mostra tres de les cinc proves: es poden veure els halters, un llançador de disc i un llançador de javelina. Peça que data de 490 a. C.
Agones luctatoris : Agones luctatoris Lluita
Pugilat
Pancraci
Lluita : Lluita L'objectiu de la lluita era abatre
l’adversari mitjançant agafades
i preses.
A diferència del que es creia
anteriorment, sí que era permès
utilitzar les pròpies cames per
l’atac, així como atacar les del
rival.
Pugilat i pancraci : Pugilat i pancraci En aquest esport es colpejava l’adversari
únicament amb els punys.
Correspon a la boxa actual.
Al principi es lluitava amb els punys
descoberts, però més endavant s’utilitzà
guants.
En el pancraci es podia colpejar amb
qualsevol part el cos de l’adversari.
També eren vàlides qualsevol tipus de
luxació i preses de dolor
Agones hípics : Agones hípics Curses amb carros Curses a cavall
Curses amb carros i a cavall : Curses amb carros i a cavall Les curses constituïen el moment més important del jocs olímpics.
El carro podia ser tirat per 4 cavalls (quadriga) o per 2 (biga).
Les curses a cavall podien tenir obstacles com ara tanques, fosses, pendents.
Els genets no feien servir els estreps.
A partir del segle V es va utilitzar
la muntura.
El Pentatló : El Pentatló Era la competició por excel·lència dels Jocs Olímpics.
Es va incorporà l’any 708 a.C.
Constava d’una carrera de velocitat, salt de longitud, llançaments de disc i javelina i lluita.
Els espectadors : Els espectadors Olímpia, situada al Peloponès, era un santuari on hi havia temples i una zona d’entrenament.
A la ciutat veïna, Èlide, hi havia un estadi que s’utilitzava per els Jocs..
Gent de tota Grècia anava a Olímpia a veure les competicions, i s'instal·lava en tendes de campanya.
Entre els assistents es podia trobar polítics d’alt rang, comerciants, artistes i poetes que participaven en
les festes nocturnes o actuaven en
els espais públics i espectadors
comuns que omplien l’estadi per a
veure les competicions.
Les dones : Les dones Les dones, fins i tot les esposes dels atletes, tenien estrictament prohibit assistir a les Olimpíades. Podien ser castigades fins i tot amb la mort si se les descobria en els Jocs.
A Grècia sí que hi havia competicions de
curses a peu per a dones, les més
famoses eren les que es feien a l’estadi
Olímpic en honor a la deesa Hera.
Cultura a les Olimpíades : Cultura a les Olimpíades Els Jocs Olímpics van propiciar la creació cultural en els camps de l’escultura, l’arquitectura, les matemàtiques i la poesia.
En l’arquitectura destaca el Temple de Zeus a Olímpia, dissenyat per Libó.
En l’escultura, els Jocs van inspirar el famós “Discòbol” de Miró
En poesia, es coneixen les “Epinicianes”, escrites per famosos poetes, com Píndaro i Simònides
Decadència : Decadència La conquesta de Grècia per els romans, al segle II a. C, va provocar un decreixement dels jocs.
L’any 393 l’emperador Teodosi els va abolir.
Slide 27: Mapa on estan situades les ciutats d’on venien els competidors dels Jocs Olímpics del segle V aC.