sardanes

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

presentació

Comments

By: casasp (64 month(s) ago)

m'agradaria veure la vostra presentació però no hi ha forma. només diu "loading" i tampoc la puc descarregar

Presentation Transcript

Slide 1: 

LA SARDANA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA PRESENTACIÓ MENÚ PRINCIPAL CRÈDITS

Slide 2: 

OBJECTIU DEL TREBALL Posar a l’abast de tothom, sense pretensions i d’una manera amena i senzilla, unes nocions bàsiques sobre la nostra dansa nacional, tot aprofitant una sèrie de recursos informàtics. Vull deixar ben clar que no hi ha cap mena d’afany lucratiu, només de divulgació de la sardana. MATERIAL Imatges del meu arxiu personal i d’altres fonts sardanistes (llibres, Internet, revistes...) Música de sardanes enregistrades en aplecs, concerts i DC’s. i videoclips d’edició pròpia. Textos propis i de fonts diverses: llibres, publicacions, web de la Federació Sardanista de Catalunya... PRESENTACIÓ MENÚ PRINCIPAL

Slide 19: 

LA SARDANA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA

Slide 24: 

La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil, magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.

Slide 25: 

Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la, ja volta altra volta a la dreta dubtant, i se'n torna i retorna intranquil·la com mal orientada l'agulla d'imant.

Slide 26: 

Fixa's un punt i es detura com ella... Del contrapunt arrencant-se novella de nou va voltant.

Slide 27: 

La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan. Joan Maragall Menú principal

Slide 28: 

LA SARDANA Sortir Plana inicial

Slide 29: 

La Sardana és una dansa tradicional catalana ballada per un nombre indeterminat de balladors agafats de la mà i formant una rotllana, al so d'una formació musical anomenada cobla. Què és la Sardana?

Slide 30: 

La sardana, tal com la coneixem avui, és una dansa relativament recent. Es va desvetllar a l’Empordà, ara fa cent cinquanta anys. La nostra dansa, però, ja existia, encara que de forma rudimentària. El seu nom i la manera de dansar-la es perden en la foscor del temps. La dansa anomenada llarga, que ballem avui, és obra d’una personalitat bàsica en el panorama de la música popular del segle XIX, Josep Mª Ventura i Casas “Pep Ventura” i d’un coreògraf anomenat Miquel Pardas.

Slide 31: 

Josep Pella i Forgas (1853-1918), destactat jurista, polític i historiador, en la seva Història del Ampurdán, escrivia també la primera història de la sardana. La seva concepció romàntica envoltava la dansa de mitologies de remots orígens i antigues civilitzacions mediterrànies i la qualifica sense cap recança: “És el nostre ball nacional: saludeu-lo”

Slide 32: 

Se'n sap molt poc dels començaments de la sardana. Sembla ser que els seus orígens es podrien remuntar al començament de la humanitat ELS ORÍGENS quan es ballaven danses en forma de rotllana, formant part de ritus ancestrals, seguint el gir dels astres i de les hores.

Slide 33: 

Aquesta explicació la podríem trobar en l'estructura de la sardana curta, que tirava a 24 compassos (com les hores del dia). El refilet del flabiol seria el cant del gall que n’indica el començament i els curts -que sempre eren 8- més tranquils i pausats, correspondrien a les primeres hores. Els llargs, ja a ple dia, s'anirien animant fins a assolir el màxim d'animació en el salt.

Slide 34: 

Una altra versió és que la sardana procedeix d'unes danses força semblants que es ballaven a l'antiga Grècia i que els seus habitants la portaren a l'Empordà a través de la colònia que tenien a Empúries. A Grècia ballen una dansa molt semblant a la SARDANA

Slide 35: 

Repassem tot seguit, una curta llista de dades i fets, que són els únics documents que ens resten de la sardana, i que abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII, època en què  és mencionada directament relacionada amb el poble, a la vegada que perseguida i criticada.

Slide 38: 

La manca de mencions anteriors al segle XIV ens fa creure que la sardana era designada amb altres noms. A l'Edat Mitjana, per exemple, existeix el ball rodó i el ball mesclat que, per les seves característiques, podrien ser els precursors de la sardana. El que sí ens consta certament és que durant el segle XVII la sardana es converteix en la dansa de “moda” entre l'aristocràcia i la cort del rei.

Slide 39: 

Danses immediatament anteriors a la sardana actual Sempre es fa referència a unes danses que es ballaven encara a mitjan segle XIX: el contrapàs, d’origen religiós, llarg i solemne, i la sardana curta, anomenada així per la seva poca extensió musical.

Slide 40: 

El contrapàs era una dansa antiga, avui desapareguda, en què els balladors, posats en rengle i agafats de les mans, dibuixaven unes figures, tot donant la volta a la plaça, de tal manera que en acabar es tornaven a trobar al mateix lloc de l’inici. La complicada coreografia del contrapàs comportava l’assistència d’un capdanser, que era el director de la ballada. El contrapàs era una dansa antiga, avui desapareguda, en què els balladors, posats en rengle i agafats de les mans, dibuixaven unes figures, tot donant la volta a la plaça, de tal manera que en acabar es tornaven a trobar al mateix lloc de l’inici. La complicada coreografia del contrapàs comportava l’assistència d’un capdanser, que era el director de la ballada. El contrapàs

Slide 41: 

Era una dansa molt semblant a l’actual i es ballava pràcticament de la mateixa manera. Estava limitada al mateix nombre de compassos: vuit que es denominaven curts i setze que es denominaven llargs. Generalment es dansava després del contrapàs i abans d’acabar la festa. Va conviure amb la sardana llarga mentre aquesta s’anava formant i es va deixar de ballar a mesura que la llarga s’imposava. La sardana curta Era una dansa molt semblant a l’actual i es ballava pràcticament de la mateixa manera. Estava limitada al mateix nombre de compassos: vuit que es denominaven curts i setze que es denominaven llargs. Generalment es dansava després del contrapàs i abans d’acabar la festa. Va conviure amb la sardana llarga mentre aquesta s’anava formant i es va deixar de ballar a mesura que la llarga s’imposava.

Slide 42: 

En Pep Ventura La tasca d’en Pep Ventura va anar dirigida a tres vessants: l’estructura de la cobla, la reforma de la música de la sardana i la integració de melodies populars. Aquestes tres activitats van donar com a resultat la sardana llarga. La sardana ampliava les tirades per tal que els compositors poguessin desenvolupar la seva inspiració sense obstacles. Ventura va comprendre aviat que calia dotar la cobla d’una major sonoritat i flexibilitat. Va introduir-hi nous instruments i va situar la tenora com a eix central de la cobla i com a instrument emblemàtic d’aquesta formació.

Slide 43: 

TROBALLES ARTÍSTIQUES I IMATGES CENTENÀRIES Ja hem comentat abans que les danses en forma de rotllana, sens dubte el primer antecedent de la sardana, són típiques de les cultures mediterrànies i es remunten als temps gairebé prehistòrics. Heus aquí, tot seguit, una sèrie de troballes i d’imatges que podem relacionar, d’una manera o altra, amb la nostra dansa nacional actual.

Slide 44: 

Ídol descobert a la regió grega de Beòcia. Les figures d’adorn representen una escena de dansa. Obra del segle VIII abans de Crist. Museu de Dresden

Slide 45: 

Excavacions de “El Cerro de los Santos”, província d’Albacete. Relleu que reprodueix una escena de dansa. Relleu ibèric del segle IV / III abans de Crist. Museu de Jaén.

Slide 46: 

Plat de ceràmica de Paterna del segle XIV que es conserva al Museu de la Ceràmica de Barcelona, conegut com el plat de la sardana. Tota la circumferència de tons verds i ocres és formada per un cercle de personatges femenins que es donen la mà fent rotllana al voltant d’un escut.

Slide 47: 

Plafó de ceràmica del segle XVIII conegut per “La Xocolatada”, que es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona. Es tracta d’una escena d’un “ball rodó” amb una formació de quatre músics amb dos instruments de corda i dos de vent.

Slide 48: 

El contrapàs era una dansa seriosa, com de cerimònia religiosa, que encetava les ballades de les festes, les quals acabaven amb la sardana, que era molt més alegre. Era una dansa difícil de repartir i era dirigida per un capdanser que coneixia els passos i la coreografia, la qual s’explica en aquest full orientatiu de l’època.

Slide 49: 

Visió d’una sardana dansada al so d’una cobla rudimentària formada per un cornamusaire i un flabiolaire. Dibuix de Josep Ribot, que figura a la sèrie “Costums de Catalunya”.

Slide 50: 

Ballada de sardanes a la plaça de Santa Coloma de Farners, l’any 1881. Una sola rotllana formada per persones de diferents categories socials abasta tota la plaça. Al mig, un personatge en actitud de dirigir la dansa.

Slide 51: 

Per commemorar el cinquantenari dels Jocs Florals, l’any 1908, es van organitzar a Barcelona actes populars representatius de les terres catalanes. Aquest és un contrapàs dansat per un grup d’homes de la “colla” de Banyoles. L’escenari és el Parc Güell. SORTIR MENÚ PRINCIPAL

Slide 52: 

La Sardana és una dansa tradicional catalana ballada per un nombre indeterminat de balladors agafats de la mà i formant una rotllana, al so d’una formació musical anomenada cobla. La sardana és també una forma de fer exercici, de conèixer gent, de sortir de casa i de gaudir d'una música i d'una dansa amb companyia d'altra gent.

Slide 53: 

Com es balla? Hem dit al principi que es balla en rotllana i agafats de les mans. Amb els peus fem dos tipus de passos que anomenem curts i llargs.

Slide 54: 

2 tirades de curts 2 tirades de llargs 2 tirades de curts 2 tirades de llargs 2 tirades de contrapunt (són tirades de llargs que comencen amb un introit de flabiol). La sardana actual consta de deu tirades repartides de la manera següent: Darrerament s’ha fet molt popular l’anomenat “estil manresà” en què la sardana consta de set tirades repartides de la manera següent: 2 tirades de curts 2 tirades de llargs 1 tirada de curts 1 tirada de llargs 1 tirada de contrapunt

Slide 55: 

Per aprendre a ballar sardanes, el millor és participar en algun dels cursets que organitzen les entitats sardanistes de tot Catalunya. Amb el que ve a continuació us podreu fer la idea de com es puntegen els dos tipus de passos (curts i llargs), de la posició dels braços i d’unes normes elementals per a ballar sardanes. La música que acompanya les explicacions correspon precisament a la del tipus de pas que s’exposa. Això, si res més no, us ajudarà una mica a entendre com es balla la sardana. BRAÇOS LLARGS CURTS CONSELLS

Slide 56: 

ELS CURTS

Slide 57: 

ELS CURTS

Slide 58: 

ELS CURTS

Slide 59: 

ELS CURTS BRAÇOS LLARGS CURTS CONSELLS

Slide 60: 

ELS LLARGS

Slide 61: 

ELS LLARGS

Slide 62: 

ELS LLARGS

Slide 63: 

ELS LLARGS

Slide 64: 

ELS LLARGS

Slide 65: 

ELS LLARGS BRAÇOS LLARGS CURTS CONSELLS

Slide 66: 

La sardana és una dansa col·lectiva, es balla en grup i no individualment. Cada ballador donarà les mans, esquerra i dreta, al dansaire del costat respectiu. MANS I BRAÇOS La mà de la dona agafa la de l'home, o dit d'una altra manera, la mà de l'home aguanta la de la dona, amb delicadesa, mai fortament ni arrepenjant-se en el veí. La posició dels braços varia en funció de si estem ballant curts o llargs:

Slide 67: 

En els curts els braços estaran avall, separats del cos amb naturalitat, sense massa rigidesa però sense deixar-los morts.

Slide 68: 

En els llargs els braços estaran aixecats a l'alçada de l'espatlla i es mantindran així durant tota la tirada. Darrerament s'està popularitzant una altra forma d'agafar-se les mans, principalment en les tirades de llargs, tal com mostra la fotografia del costat. BRAÇOS LLARGS CURTS CONSELLS

Slide 69: 

Probablement, tots hem sentit que la sardana és una dansa de germanor oberta a tothom. Certament, qualsevol persona que sàpiga puntejar uns curts i uns llargs ben probablement trobarà un lloc per ballar en qualsevol audició. De tota manera, aquí teniu una sèrie de consells que ens poden ajudar a determinar on i quan és millor que ens posem a ballar, i com fer-ho sense perjudicar a la resta de balladors: Consells

Slide 70: 

Abans de posar-nos a ballar, hem de valorar el que sabem i posar-nos a la rotllana que creiem que més s'acosta al nostre nivell. Hem de localitzar qui compta i reparteix, per a estar atents a les seves indicacions. Podem entrar a la rotllana en qualsevol moment, menys quan s'estigui fent el salt. Demanarem l'entrada des de l'exterior de l'anella i esperarem que s'obri.

Slide 71: 

Per a entrar a una rotllana no trencarem mai una parella. És a dir, no entrarem mai per la dreta d'un noi. No anirem al centre de la rotllana durant els curts. Mai no provarem de posar-nos en una rotllana que estigui assajant. BRAÇOS LLARGS CURTS CONSELLS

Slide 72: 

Estils de ballar sardanes

Slide 73: 

SELVATÀ vs EMPORDANÈS No tots els indrets de Catalunya fan servir el mateix estil per ballar sardanes. Si bé és cert que els curts són sempre curts i els llargs són sempre llargs a tot arreu, la manera de repartir i de començar en algun moment concret són diferents. Els dos estils més populars són el selvatà i l’empordanès. L’empordanès és l’estil que es balla quasibé a tot Catalunya i a la Catalunya Nord, excepte al Gironès, la Selva i una part del Maresme, que fan servir l’estil selvatà.

Slide 74: 

Les característiques del selvatà són que les tirades s’han d’acabar sempre a la dreta i totes comencen pel peu esquerre, llevat de la segona i quarta de curts (que comencen pel peu que vingui) i els dos contrapunts, que es comencen per la dreta. També s’utilitzen els "dos tresos".

Slide 75: 

Les característiques de l’empordanès són que les tirades acaben al costat que vingui, llevat de la quarta de llargs i els contrapunts, que han de començar i acabar a l’esquerra. Utilitzen el "dos parat" en els doblatges i en els tiratges parells.

Slide 76: 

Respecte als estils selvatà i empordanès, conta la llegenda que un rei català, a l’edat mitjana volia imposar la sardana com a ball palatí. L’única condició que demanava és que només volia un estil i va demanar als balladors que es posessin d’acord. Aquests es reunien un cop l’any a l’ermita dels Metges, al terme de Cruïlles, a la Serralada de les Gavarres, a cavall entre l’Empordà i la Selva.   Cada comarca portava la seva cobla i la seva colla i rivalitzaven en l’estil que era el millor per a implantar-lo com a definitiu. L’anomenaren l’Aplec de la Concòrdia, però la veritat es que no varen arribar a posar-se d’acord mai. Una llegenda

Slide 77: 

El desacord ha arribat fins els nostres dies, que encara tothom balla el seu estil.  Disgustat, el rei no ho va acceptar i la sardana va perdre una oportunitat històrica de ser el ball oficial del palau.  La veritat és que aquest aplec ha existit fins fa relativament poc i es feia el 27 de setembre, festa de Sant Cosme i Sant Damià. A l’ermita hi pujaven balladors de la banda de Cassà (selvatans) que discutien amb els de la banda de la Bisbal (empordanesos).

Slide 78: 

La cobla Menú principal Els instruments Una mica d’història

Slide 79: 

Una mica d'història... A les primeries del segle XIX, les cobles estaven formades per tres o quatre músics, als quals en ocasions se n'afegia algun altre, amb els instruments següents: flabiol i tamborí, tarota o tible i cornamusa o sac de gemecs, instrument que més tard fou substituït per un tenor, més greu que l'actual.

Slide 80: 

A l'Empordà, aquest típic conjunt era anomenat irònicament "cobla de tres quartans", al·ludint al fet que eren tres músics que tocaven quatre instruments.

Slide 81: 

Aquest tipus variable de cobla perdurà fins que s'implantà la reestructuració plantejada per Pep Ventura, el qual en ordenar la sardana llarga, introdueix a la cobla nous instruments, a la vegada que en suprimeix d'altres.

Slide 82: 

La cobla actual FLABIOL I TAMBORÍ TIBLE 2 TIBLE 1 TENORA 1 TENORA 2 TROMPETA 2 TROMPETA 1 TROMBÓ FISCORN 1 CONTRABAIX FISCORN 2

Slide 83: 

Hi ha cobles a tot el territori català. Enumerar-les totes seria llarguíssim. Voldria, però, destacar-ne tres que, des del meu punt de vista, destaquen sobre totes les altres, tant pel seu prestigi històric com per la seva qualitat musical. M’estic referint a La Principal de la Bisbal Els Montgrins La Selvatana

Slide 84: 

LA PRINCIPAL DE LA BISBAL Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya. És, sens dubte, la cobla de més prestigi. Per les seves files han passat els instrumentistes més renombrats.

Slide 85: 

ELS MONTGRINS La cobla de Torroella és una de les més antigues de Catalunya. Les seves acurades interpretacions i la vàlua dels seus músics li han valgut un gran reconeixement arreu.

Slide 86: 

LA SELVATANA La Selvatana, de Cassà de la Selva, és una cobla conjuntada i d’una qualitat excel·lent. Una veritable garantia per a qualsevol activitat musical. Menú principal Els instruments

Slide 87: 

Els instruments La cobla actual està formada per 11 músics que toquen dotze instruments. Els instruments són els següents: 1 flabiol 1 tamborí 2 tibles 2 tenores 2 trompetes 1 trombó 2 fiscorns 1 contrabaix

Slide 88: 

FAMÍLIES D’INSTRUMENTS VENT METALL CORDA PERCUSSIÓ VENT FUSTA tenora, tible i flabiol trompeta, trombó i fiscorn contrabaix tamborí Els instruments de la cobla s’agrupen en diverses famílies: Anem ja a veure cada instrument

Slide 89: 

Abans de veure els instruments, cal que parlem de les sardanes obligades. Una sardana obligada és aquella en què un instrument és el protagonista. És a dir, toca sol, toca més estona que els altres i executa melodies de més dificultat. Hi ha sardanes obligades de més d’un instrument i, fins i tot, de tota la cobla. La majoria dels sons que escoltarem de cada instrument estan extrets, precisament, d’aquest tipus de sardana. Anem a veure i a escoltar, ara sí, els instruments de la cobla. Sardanes obligades

Slide 90: 

Els instruments EL FLABIOL EL TAMBORÍ EL TIBLE LA TENORA INSTRUMENTS DIVERSOS LA TROMPETA EL TROMBÓ EL FISCORN EL CONTRABAIX VIDEOCLIPS D’INSTRUMENTS MENÚ PRINCIPAL LA COBLA

Slide 91: 

El flabiol Instrument de característiques molt simples, està constituït per un canó de fusta, d'una longitud de 10 a 35 cm amb una embocadura i tot un seguit de forats. Té un paper molt important a la cobla des del començament de la sardana, ja que serveix per interpretar l'introit i els contrapunts.

Slide 92: 

ESCOLTEM EL FLABIOL EN XAVI I LA MIREIA Miquel Tudela VORA EL NIU Enric Sans COM UN PASSARELL Ricard Viladesau CINC ROSSINYOLS Francesc Mas Ros Obligada de cinc flabiols Menú principal Menú instruments

Slide 93: 

El tamborí Instrument de la família dels timbals, però de dimensions reduïdes (d'uns 12 cms de diàmetre). Resta lligat al braç esquerre del flabiolaire i es colpeja amb la baqueta. Serveix per portar el ritme.

Slide 94: 

ESCOLTEM EL TAMBORÍ El tamborí no és un instrument solista. Bàsicament, la seva missió és portar el ritme de la sardana. Menú principal Menú instruments

Slide 95: 

La tenora Instrument de vent construït amb fusta de ginjoler. És un instrument solista per excel·lència i, sens dubte, el més representatiu de la cobla. Està format per la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior del cilindre i la campana que és de metall. Té unes tretze claus que fan els sons i està afinat en si bemoll.

Slide 96: 

ESCOLTEM LA TENORA CONQUERIDORA Ricard Viladesau LA PLACETA DELS LLOPS Ricard Viladesau CAPTIVADORA Josep Gispert CANT A LA VIDA Josep Coll Menú principal Menú instruments

Slide 97: 

El tible Instrument de vent, de característiques molt semblants a la tenora, però de dimensions més curtes. El seu to musical posseeix un picat més pronunciat i el so més agut. Està afinat en fa.

Slide 98: 

ESCOLTEM EL TIBLE RECORD Enric Barnosell EL JUDICI FINAL Josep Blanch i Reynalt LA MATINERA Josep Serra (Obl. de 2 tibles) LA MALLARENGA Joan Jordi Beumala Menú principal Menú instruments

Slide 99: 

La trompeta Instrument de metall que té un mecanisme de pistons per tal d'executar totes les notes de l'escala. Aquest instrument forma part gairebé de totes les formacions musicals. Sol estar afinada en si bemoll.

Slide 100: 

ESCOLTEM LA TROMPETA VA DE TROMPETA Ramon Vilà APA, SOM-HI MARCEL·LÍ Antoni Albors PER TU, MONTSE Francesc Mas Ros ANELLA DE SET Miquel Tudela Menú principal Menú instruments

Slide 101: 

El trombó Instrument de metall, amb un so similar a la trompeta, però força més greu. Hi ha dues classes de trombons: el trombó de vares i el trombó de pistons. A la cobla s'utilitza el de pistons.

Slide 102: 

ESCOLTEM EL TROMBÓ UN TROMBÓ NOSTÀLGIC Miquel París TOC DE TROMBÓ Antoni Albors Menú principal Menú instruments

Slide 103: 

El fiscorn Instrument de metall, de majors dimensions que la trompeta i el trombó. Té un mecanisme de cilindres que gradua el pas de l'aire. Les seves notes, de caràcter eminentment greu, adquireixen més volum que en el trombó.

Slide 104: 

ESCOLTEM EL FISCORN EL BRUEL DE PALS Emili Saló L’ATREVIT Agustí Pedrico A L’AMIC MORENO Antoni Albors TERRA FERMA Max Havart Menú principal Menú instruments

Slide 105: 

El contrabaix Instrument de corda, conegut popularment amb el nom de “verra”. Les cordes es fan vibrar amb l'arquet o amb els dits. En aquest últim cas, rep el nom de "pizzicato". Actualment, les cobles usen el contrabaix de tres cordes, encara que molts compositors empren notes més greus, que només poden fer els de quatre cordes.

Slide 106: 

ESCOLTEM EL CONTRABAIX DOLÇ CONTRABAIX Antoni Albors EN CACALIU Joaquim Serra RONDINAIRE Martirià Font RESSÒ DE CONTRABAIX Antoni Albors Menú principal Menú instruments

Slide 107: 

Sardanes obligades de diversos instruments OCA AMB NAPS Tenora i Tible Ricard Viladesau QUINA PARELLA Tenora i fiscorn Josep Font i Grau ELS TRES CAÇADORS Tres fiscorns Emili Saló PIC, REPIC I REPICÓ Trompeta i fiscorn Ricard Viladesau XERINOLA Dues tenores Ricard Viladesau DOS DE L’EMPORDÀ Obligada de cobla Francesc Mas Ros Menú principal Menú instruments

Slide 108: 

VIDEOCLIPS FLABIOL TIBLE TENORA TROMPETA TROMBÓ FISCORN Menú principal Menú instruments COBLA

Slide 109: 

FEU CLIC DAMUNT EL NOM Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 110: 

FEU CLIC DAMUNT EL NOM Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 111: 

FEU CLIC DAMUNT EL NOM Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 112: 

FEU CLIC DAMUNT ELS NOMS Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 113: 

FEU CLIC DAMUNT EL NOM Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 114: 

FEU CLIC DAMUNT EL NOM Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 115: 

FEU CLIC DAMUNT ELS NOMS Menú principal Menú instruments Videoclips

Slide 116: 

ELS COMPOSITORS Els compositors són, sens dubte, les persones que han fet i que estan fent possible el gran nombre de sardanes que existeix actualment al nostre país. Persones, totes elles, que treballen desinteressadament per la sardana i per la música de cobla. No puc, de cap manera, presentar-los a tots. En destriaré uns quants i faré esment particular als del meu poble i a alguns dels que hi han dedicat sardanes. Podrem escoltar també un curt i un llarg d’alguna de les seves sardanes. Me’n deixaré, evidentment, molts. M’agradaria, però, que aquesta petita mostra fos un homenatge a tots ells. Moltes gràcies!

Slide 117: 

Menú principal

Slide 118: 

PEP VENTURA I CASAS Els compositors Menú principal Següent Fill de pares catalans, es traslladà a Catalunya al cap de poc de néixer. Va començar amb una cobla de 4 músics (1 flabiol, 2 tibles i una cornamusa) amb què interpretaven el contrapàs i sardanes curtes i la va anar ampliant introduint-hi la tenora, els metalls i el contrabaix, tal com són les cobles d’avui dia. Com a compositor va escriure sardanes com “Toc d’oració”, “Per tu ploro” i “El cant dels ocells”, entre altres. Alcalà la Real (Jaén), 1817 – Figueres (l’Alt Empordà), 1875. La sardana del vailet Per tu ploro

Slide 119: 

JULI GARRETA I ARBOIX Els compositors Menú principal Següent Va infondre a la sardana valors musicals a nivell d’obra simfònica. Es diu que hi ha tres tipus de sardana: les d’ínfima qualitat musical, les dignes o elogiables i les d’en Garreta. Aquest extraordinari músic autodidacte va escriure unes 75 sardanes: “La rosada”, “Giverola”, “Juny”, “Pastoral”, “Mar d’argent”... i també instrumentacions per a orquestra simfònica: “A en Pau Casals” “La pedregada”, “Nydia”... Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), 1875 – 1925. Pastoral Juny

Slide 120: 

JOSEP SERRA I BONAL Els compositors Menú principal Següent Té un lloc destacat dins del grup de compositors preeminents amb què compta la sardana. Fou fundador de la cobla “La Principal de Peralada” (1890). Instrumentista de tible i de fiscorn. És autor de més de 250 sardanes. Les seves sardanes són populars i ben fetes. En general la seva obra és excel·lent. Sardanes com “La pubilla empordanesa”, “Peralada”, “Il·lusió”, “Amorosa”, “Jorn alegre”... són veritables obres mestres. Peralada (Alt Empordà), 1874 - Barcelona (Barcelonès), 1939. La reina de les flors La matinera

Slide 121: 

JOAQUIM SERRA I COROMINAS Els compositors Menú principal Següent Ocupa un lloc d’honor entre els compositors de sardanes. Fill de Josep Serra. Posseïa un domini extrem de les possibilitats de la cobla i una gran capacitat creadora. Va publicar el “Tractat d’instrumentació”, obra imprescindible per als compositors novells. Va escriure peces exemplars com “Impressions camperoles”, “Puigsoliu” i sardanes com “Primaveral”, “Roses del Brull”, “Cavalleresca”, “A Montserrat”... Peralada (Alt Empordà), 1907 – Barcelona (Barcelonès), 1957 Endreça Remembrança

Slide 122: 

ENRIC MORERA I VIURA Els compositors Menú principal Següent Va escriure la seva primera sardana quan la seva fama com a músic era reconeguda fins i tot fora del país. Gairebé la meitat de les seves sardanes han assolit una popularitat plena i s’han convertit en veritables sardanes antològiques. Són sardanes seques i melodioses, sentimentals i vibrants, religioses i festives que s’han guanyat l’estima del poble català: “La Santa Espina”, “Girona”, “Davant la Verge”, “Baixant de la font del gat”, “Les fulles seques”, “Catalunya”, “La festa major”, “La nit de l’amor”... Barcelona (Barcelonès), 1865 - 1942 L’Empordà Les fulles seques

Slide 123: 

JOSEP SADERRA I PUIGFERRER Els compositors Menú principal Següent Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, actuà com a fiscorn i dirigí les cobles La Principal de Tortellà i La Principal de Banyoles. El 1903 inicià una producció sardanística que comprèn més de quatre-centes composicions d'inspiració popular. La seva tècnica, d'una gran simplicitat, dóna un caràcter molt personal a les seves obres. Sardanes com “Bell Penedès”, “Maria de les trenes”, “Santa Pau”, “Vigatana” o “Nit estelada” gaudeixen d’una gran popularitat. Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), 1883 - 1970 Nit estelada Maria de les trenes

Slide 124: 

VICENÇ BOU I GELI Els compositors Menú principal Següent Se’l pot considerar, sense errror, com l’autor de més fama dintre la història de la sardana. Les seves sardanes estan impregnades d’un fort lirisme. Melodies llargues, inspiradíssimes i amb una força abassagadora conquereixen els públics populars. Per primera vegada, la sardana entra als escenaris. Entre les seves obres hem de destacar “Llevantina”, “El saltiró de la cardina”, “Record de Calella”, “Mar de Xaloc”, “Girona aimada”, “Voliaines”... Torroella de Montgrí (Alt Empordà), 1885 - 1962 Girona aimada El saltiró de la cardina

Slide 125: 

RICARD VILADESAU I CANER Els compositors Menú principal Següent Virtuós de tenora. Ha estat solista de diverses cobles, fins a ingressar a La Principal de la Bisbal. Al seu moment fou considerat el millor instrumentista de la seva especialitat i hom el conegué per "príncep de la tenora", com l'havia anomenat Pau Casals. És autor de magnífiques sardanes, com “Girona 1808”, “Alt Empordà”, “Sa roncadora”, “Port de Llançà”, “Girona m’enamora” o “Mar de Tossa”, entre altres. Calonge de les Gavarres (Baix Empordà), 1918 Hilarienca Girona 1808

Slide 126: 

FRANCESC MAS I ROS Els compositors Menú principal Següent Un dels més populars compositors de sardanes. Les seves obres, sempre alegres i balladores, arriben al poble senzill de manera directa, sense cap mena d’entrebancs. Un sardana del mestre Mas Ros és sempre una garantia de gaudiment per a tots els balladors. Entre les seves moltes sardanes podem destacar “L’amic Homar”, “Dos de l’Empordà”, “Tossa bonica”, “Nois Alegres”, “Petita ofrena”... Caldes de Malavella (La Selva), 1901 - 1985 Tossa bonica Nois Alegres

Slide 127: 

MANUEL SADERRA I PUIGFERRER Els compositors Menú principal Següent Estudià amb el seu germà Josep i per no confondre’s amb ell ha signat les seves obres com Puigferrer. És un gran innovador del gènere. Ha actuat com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i La Principal de Girona. L'any 1959 fundà la coral Agrupació Polifònica de Banyoles. Entre les seves sardanes es destaquen “Somni”, “Dubte”, “Vint-i-cinc anys junts”, “La font dels nou raigs”, “Llac encantat”, “Fausta”, “Volerany”... La seva darrera sardana “A les Guilleries” la va dedicar a Sant Hilari Sacalm. Tortellà (Garrotxa), 1908 – Porqueres (Pla de l’Estany), 2000 A les Guilleries Somni

Slide 128: 

PERE FONTÀS I PUIG Els compositors Menú principal Següent Instrumentista de fiscorn. Va actuar a les cobles Moderna d’Amer, La Principal Amerense, Els Montgrins i La Selvatana, de la qual va ser director durant trenta anys. Les Sardanes del mestre Fontàs són sardanes apreciades per tots els sardanistes, no en va ha estat premiat amb dos “Sardana de l’Any” i amb el premi Joaquim Serra. Són sardanes seves “El parc de la Guineu”, “Montsevalls”, “Castell d’Estela”, “Solitud” entre altres. Amer (La Selva), 1932 - 2002 La plaça dels hotels 25 roses per a Sant Hilari

Slide 129: 

TOMÀS GIL I MEMBRADO Els compositors Menú principal Següent Tot i que s’incorpora a la composició per a cobla i a la sardana complerts ja els 40 anys, és un dels autors de sardanes més prolífics (n’ha fetes al voltant de vuit-centes, i no para). La seva producció és molt variada i va des de la sardana de plaça, planera i entenedora, fins a la composició simfònica per a una o dues cobles. El mestre Tomàs és una persona simpàtica, alegre i plena de vitalitat. Destacarem “La Flama de la Sardana”, “Una vela a l’horitzó”, “Tarragonina”, “Honorant Francesc Basil”, “L’Emma, la Marta i la Mireia”... Horta de Sant Joan (Terra Alta), 1915 La Flama de la Sardana Som de Sant Hilari

Slide 130: 

FRANCESC CAMPS I COMELLAS Els compositors Menú principal Següent La seva vinculació a la sardana comença als vuit anys, quan la seva família es trasllada a Cassà de la Selva. Ha actuat a La Principal de Cassà, com a pianista-director i com a instrumentista de trombó. El 1981 va entrar a la Ciutat de Girona com a trombó i, més endavant, com a fiscorn. El 1987 assumeix la direcció de la cobla fins que es retira com a instrumentista el 1996. Té sardanes com “Sardanistes hilariencs”, “En Quim i la Paquita”, “Trombonada”, “Dos del Gironès”... Granollers (Vallès Oriental), 1934 Gràcies Sant Hilari Nova Ciutat

Slide 131: 

MARTIRIÀ FONT I COLL Els compositors Menú principal Següent Instrumentista de tible i director de cobla. Fou un dels fundadors de la cobla Caravana, però la seva trajectòria professional ha estat, sobretot, lligada als “Montgrins” on va actuar durant molts anys com a primer tible i, alhora, director de la formació. Les seves sardanes són d’una gran qualitat. Entre d’altres, podem esmentar “Regal de Reis”, “Sardanes al Casino”, “Per la nostra amistat”, “Vila de les Cent Fonts”, “Cercant brega”... Bordils (Gironès), 1923 Per la nostra amistat A Sant Hilari Sacalm

Slide 132: 

JOSEP VICENS I JULI “XAXU” Els compositors Menú principal Següent L’avi Xaxu ha estat, sens dubte, un dels autors de sardanes més populars i que més ha contribuït a donar a conèixer la nostra dansa. Barber de professió, però músic de vocació tenia una fal·lera excepcional per les sardanes. És un cas excepcional de superació musical a base d’autoaprenentatge constant. La seva producció musical, amb un segell personal indiscutible, s’acosta a les 500 sardanes. Entre altres: “El cant del batre”, “Bona festa”, “La roca del cargol”, “La segadora”, “Carícies”... L’Escala (Alt Empordà), 1870 - 1956 La Font Vella La segadora

Slide 133: 

MIQUEL TUDELA I BENAVENT Els compositors Menú principal Següent Es va instal.lar, de molt jove, a Sant Hilari. En Miquel és una persona amable i molt apreciada per tothom. Instrumentista de fiscorn, trombó i violí a diverses formacions de gran prestigi: Maravella, Caravana... i un dels fundadors de la Ciutat de Girona. Més endavant va actuar a la Genisenca, de Taradell. Ha escrit més de 150 sardanes: “Camí d’Aplec”, “L’Aplec de Sant Hilari”, “En Xavi i la Mireia”, “En Jaume Met”, “El rossinyol de Pradell”, “Trencacaps”, “L’arbre de Colera”... Benigànim (Vall d’Albaida), 1927 L’aplec de la pedregada El campanar de Breda

Slide 134: 

ANTONI MIRALPEIX I BOSCH Els compositors Menú principal Següent En Toni és llicenciat en Pedagogia Musical. Actualment és professor de l’Escola de Música de Sant Hilari, del Col·legi Sant Josep, de la Facultat de Ciències de l’Educació Blanquerna i director de l’Orquestra Jove de la Selva. Ha estat fundador de la Coral Infantil “Petits Cantaires” i director d’altres corals infantils, juvenils i d’adults. Entre les seves sardanes podem remarcar “A trenc d’Alba”, “Poble que canta”, “El petit Biel”, “Petits Cantaires”... Sant Hilari Sacalm (La Selva), 1960 Poble que canta Petits cantaires

Slide 135: 

MARIÀ BRUGUÉS I CORBERA Els compositors Menú principal En Marià és, sens dubte, un personatge a la nostra Vila. Ha estat director de la coral local “Nois Alegres” durant més de 50 anys. Tot i tenir estudis elementals de música ha harmonitzat per a la seva coral infinitat de sardanes i una gran quantitat de temes populars. Ha escrit també diverses sardanes dedicades als seus néts i nétes i a diversos indrets de Sant Hilari. Entre elles: “La font d’en Gurb”, “La plaça del Dr. Gravalosa” (l’única enregistrada). Sant Hilari Sacalm (La Selva), La plaça del Dr. Gravalosa

Slide 136: 

Hi ha diferents tipus de manifestacions sardanistes, depenent del tipus de festa a celebrar, de si s'ha de ballar o no, de si s'ha de competir o no, etc. Segons el tipus d'acte a celebrar, l'organització i la cobla hauran de planificar-lo d'acord a uns requeriments diferents en cada cas. Tant el tipus de lloc escollit, com el mobiliari necessari, el programa a tocar i l'horari han d'estar en consonància amb el tipus d'acte de que es tracti.

Slide 137: 

AUDICIONS BALLADES CONCERTS MANIFESTACIONS SARDANISTES APLECS CONCURSOS MENÚ PRINCIPAL

Slide 138: 

Les ballades Les audicions o ballades són l'expressió més habitual del sardanisme. Solen fer-se els dies festius a molts pobles i ciutats de Catalunya.

Slide 139: 

Durant els mesos d'estiu, és freqüent que es celebrin cicles d'audicions diàries o setmanals a darrera hora de la tarda o a la nit.

Slide 140: 

Generalment són actes amb una sola cobla i s'interpreten sis sardanes. Si les sardanes són de set tirades, se’n solen tocar nou.

Slide 141: 

Aquests actes solen realitzar-se en llocs públics a l'aire lliure i no s'acostuma a cobrar entrada. Una audició o ballada sol durar gairebé dues hores.

Slide 142: 

Els aplecs Aplec, doncs, no és un mot exclusivament sardanista, ja que és aplicable a festes de qualsevol tipus. La definició del mot "Aplec" és: "Reunió de gent, generalment a l'aire lliure, amb motiu d'una festa o celebració determinada".

Slide 143: 

Si ens referim a un aplec sardanista, podríem definir-lo com una "Reunió de gent, generalment a l'aire lliure, amb motiu de gaudir d'un nombre indeterminat de sardanes interpretades per un nombre variable de cobles."

Slide 144: 

En un Aplec de la Sardana, les cobles actuants van alternant les seves actuacions, seguint un programa prèviament establert.

Slide 145: 

Un moment important a tots els aplecs és la interpretació de la sardana de conjunt, una sardana que interpreten totes les cobles alhora.

Slide 146: 

Amb motiu de la celebració d’un Aplec de la Sardana, les entitats organitzadores editen cartells i programes com els que veiem al costat.

Slide 147: 

Les entitats coordinadores editen guies per tal que els sardanistes estiguin informats dels diferents llocs on s’organitzen Aplecs de la Sardana.

Slide 148: 

Tant pel lloc de la seva ubicació: teatres, envelats, auditoris, sales de concert, etc., com pel nivell més elevat de les obres, els concerts són activitats ben diferents de les ballades i els aplecs. Els concerts

Slide 149: 

La cobla interpreta normalment dos curts i dos llargs d'un programa de deu sardanes. En un concert el públic assistent no balla, només escolta.

Slide 150: 

En un concert també s'hi programen obres escrites per a cobla (poemes simfònics, glosses, suites per a cobla, etc.), malgrat que aquesta faceta és només conreada per alguns compositors.

Slide 151: 

Concursos En els concursos, les colles sardanistes, ballen la sardana procurant aconseguir la màxima interpretació coreogràfica, estètica i de precisió, entre la interpretació musical i els seus passos de dansa.

Slide 152: 

Podem diferenciar dos tipus de concursos: els de colles improvisades i els de colles perfectament definides. En el primer dels casos, en el decurs d'un aplec la gent s'agrupa, improvisa una colla i balla una sardana que serà puntuada per un jurat. Abans de finalitzar l'aplec es repartiran els premis corresponents a les colles guanyadores.

Slide 153: 

En el segon dels casos, les colles, desenvolupen la seva activitat bàsica, competint en els Concursos de Colles Sardanistes. Aquests concursos és realitzen durant tot l'any i tenen la següent estructura:

Slide 154: 

Les colles per parelles i en fila entren al recinte al compàs de la música, saluden la presidència i es van col·locant als llocs prèviament assignats. Un galop d'entrada

Slide 155: 

Són la sardana o sardanes que ballen les colles i, un cop acabades, un jurat avalua la seva execució considerant aspectes estètics, coreogràfics, ritme, compenetració musical, etc. Sardana de Lluïment

Slide 156: 

És habitual que en un concurs de colles s'interpreti una sardana revessa. Les colles han d'endevinar-ne el tiratge i repartir-la correctament. Sardana Revessa Una sardana revessa com el seu nom indica és una sardana enrevessada, és a dir, difícil de comptar i de repartir.

Slide 157: 

Sardana de punts lliures En una sardana de punts lliures els balladors substitueixen el punteig tradicional per una manera més afiligranada de marcar els punts, sense deixar de seguir el compàs ni de mantenir la rotllana.

Slide 158: 

Sardana de germanor Al final, i en espera de la classificació, s'interpreta la sardana de germanor, ballada per totes les colles fent grans rotllanes que omplen tot el recinte.

Slide 159: 

Lliurament de premis Una vegada acabada la sardana de germanor, es fa la lectura de les classificacions i el repartiment de premis.

Slide 160: 

LES PUBLICACIONS Des de mitjans del segle XIX s’han fet moltíssimes publicacions sobre la sardana: des de manuals per aprendre a ballar i a repartir, fins a veritables “tractats” sobre la nostra dansa, passant per fulletons informatius, programes d’aplecs i revistes periòdiques d’actualitat sardanista. Tot seguit us en presentaré algunes sense pretendre, en cap moment, que siguin més significatives que altres. És, senzillament, una petita mostra.

Slide 161: 

Un text trobat al Liber Consolatus o llibre d’actes de l’Ajuntament d’Olot, en què figura la resolució de 5 d’agost del 1552, per la qual es decreta la prohibició de ballar sardanes.

Slide 162: 

De Sebastián Cobarrubias y Orozco (1539-1612). Capellà del rei Felip II, va publicar el 1611 aquest llibre en el qual fa menció de la sardana: “... agora se han introducido cerdanas y otras danças”

Slide 163: 

El primer mètode per aprendre a ballar sardanes llargues el va publicar Miquel Pardas el 1850.

Slide 164: 

Fins a finals del segle XIX es van editant nous mètodes. Ja es parla dels dos estils majoritaris: l’empordanès i el selvatà.

Slide 165: 

Des de principis del segle XX l’afecció sardanista es veu reflectida en nombroses i diverses publicacions.

Slide 166: 

I, fins i tot, publicacions en altres idiomes...

Slide 167: 

Aureli Capmany va ser un dels estudiosos més destacats del nostre folklore i va dedicar una atenció preferent a la sardana, sobre la qual va publicar diversos llibres. El darrer data del 1948, amb el títol de “La Sardana a Catalunya”

Slide 168: 

L’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines va celebrar el seu 25è aniversari editant aquest llibre amb informació de totes les poblacions adherides a l’Agrupació d’Aplecs. L’autor va ser en Joan Domènech i Moner.

Slide 169: 

I molts títols més... ...imprescindibles per conèixer millor la nostra dansa.

Slide 170: 

Molts pobles han editat llibres per donar a conèixer la història local de la Sardana.

Slide 171: 

La col·lecció “Mos”, una aposta del GISC (Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya) per donar a conèixer la nostra dansa a través dels nostres compositors.

Slide 172: 

S’estan publicant també revistes periòdiques... ...d’informació sardanista.

Slide 173: 

Una col·lecció de quaderns per als alumnes de primària que participen a la campanya “La Sardana a l’Escola” dins de l’horari escolar, patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona.

Slide 174: 

I, per acabar, uns fragments d’un conte preciós que ens parla de la tenora.

Slide 177: 

La versió completa la trobareu en aquest llibret. De veritat que val la pena. Menú principal

Slide 178: 

La sardana, des de la seva naixença, ha merescut l’atenció d’historiadors, literats, científics i intel·lectuals que han dedicat elogis, establert semblances o escrit estudis, globals o particulars, sobre la dansa, la cobla i la música. Tots han coincidit a qualificar-la d’element representatiu de Catalunya. SARDANA I LITERATURA La sardana, des de la seva naixença, ha merescut l’atenció d’historiadors, literats, científics i intel·lectuals que han dedicat elogis, establert semblances o escrit estudis, globals o particulars, sobre la dansa, la cobla i la música. Tots han coincidit a qualificar-la d’element representatiu de Catalunya.

Slide 179: 

“Lluny de la vila, prop de la platja, sota la tenda de l’enramada, fadrins i noies canten i ballen, riuen i xisclen, criden i parlen oint la música de la sardana” Frederic Soler “Pitarra”. La poesia titulada “La Sardana” va merèixer menció honorífica en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1875.

Slide 180: 

Jacint Verdaguer va ser el primer gran poeta que va cantar la dansa catalana. El 1886 en el cant I del poema Canigó en fa la protagonista de l’Aplec, perquè en la dansa “Encaixen los fadrins amb les donzelles les parelles galants amb les parelles, flors que l’amor enfila per fer-se’n un collar” i brolla l’atracció que Gentil, “plantat a l’ombra d’un euró”, sent per Griselda i aquesta pel jove cavaller: “Al desencadenar-se la sardana, com enfilall de perles que s’esgrana, ne surt també Griselda, la rosa del ramell, amb gentilesa arranca de sa testa la corona de reina de la festa i en mans corre a posar-la del cavaller novell”

Slide 181: 

Al poema l’Empordà també hi trobem una bella referència a la Sardana: I en una plaça de no sé quin poble per primera vegada viu rodar el ball de la sardana airós i noble; mai més l’he vist i encara el puc pintar. Era un cercle de joves i donzelles, un enfilall de roses i clavells; amb quin aire, bon Déu, dansaven elles; amb quin delit sardanejaven ells! I la roda de flors donava voltes com la roda d’un torn de terrisser, i voleiaven cabelleres soltes com raigs de llum damunt d’un claveller. (PÀTRIA. Fragment.)

Slide 182: 

Però és Joan Maragall qui, en “La Sardana” (1892 i 1894) descriu la dansa com d’origen mitològic i de commemoració rural: la veu que interpreta el sentit d’un ball propi de Catalunya: “és la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans” El poema té una “tornada” d’elogi que ha esdevingut popular entre els que senten afecció per la nostra dansa: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.

Slide 183: 

Hi ha autors que tenen una especial intenció de descriure la sardana amb la voluntat d’aconseguir la interpretació d’un sentit més transcendent que emana de la dansa. Joan Maragall, per exemple, deia que “l’esperit de la sardana és l’esperit mateix de Catalunya” Seguint aquesta mateixa tendència, al començament del segle, Frederic Rahola, parafrasejava el poema de Maragall: “Avui sembla que l’ara manqui a la sardana per moure nostres passos amb ancestral desig, més no és així, que sempre la terra catalana hi te la seva imatge fixada en el bell mig”

Slide 184: 

Un altre poeta, Joan Llongueras, trobava en la dansa la solidaritat: “Un a un ens trobem i ens dem les mans, i tot vibra i tot canta! És la sardana que ens uneix i ens fa forts, i ens fa contents en la gesta sens fi que el cor demana”. Per la seva banda, un representant destacat del noucentisme, Josep M. López Picó, la situava en les coordenades de la mesura, la cordialitat i la llibertat amb límits: “Dansa numerada, la teva mesura és franca penyora de cordialitat; ens aculls a tots, però restes pura perquè saps els límits de la llibertat”.

Slide 185: 

Agustí Esclasans la descrivia com el joc dels punts i de les mans dintre la mesura que és la norma de la dansa: “Marquen els punts l’enllaç de les petjades i de les mans el joc albirador frena i cedeix les crides mesurades del contrapunt que fita la claror”. Jesús C. Petit parla de sensibilitat: “No és pas del cos tan sols; és de l’esperit que mira amunt, somriu, estima i balla”. Joaquim Ruyra, mestre de la prosa catalana, va molt més enllà: “la sardana és amor, és germanor, és caritat”.

Slide 186: 

La música de la cobla i la dansa de la sardana han estat interpretades també per alguns escriptors com a senyal de festa i com a desvetlladores de sentiments. Guerau de Liost la veu així: “Revetlles, sardanes, la fe que ens encunya, la gralla sonora i el gai flabiol, un eco desvetlla que plana i s’allunya i aplega gentades en ample redol”. Josep M. de Sagarra, per la seva banda, la sent d’aquesta manera: “Des de la platja m’arriba aquest so agredolç que sospira i s’exalta... un so que fa que jo em senti més jo, que em posa una punta de febre a la galta i em posa a la nina una punta de plor”.

Slide 187: 

Rodona, sense presidències, sense darrers llocs. Tancada, comunitària, íntima. Oberta a tots els qui hi vulguin entrar, sempre creixent. ......... Assenyada al principi, amb serenor i mesura. Arrauxada al final, folla i disbauxada. .......... Dona i home, home i dona, ambdós iguals sense privilegis. Al cor dels pobles i ciutats, al bell mig de la plaça major. ........... Així vull que sigui la meva pàtria. Així somnio la companyonia universal de tots els homes. I, per acabar, uns fragments de “La Sardana”, de Lluís Maria Xirinachs:

Slide 188: 

“De quin cel hauràs caigut, sardana, de quin somni d’artista t’han creat” Julià Gual Menú principal

Slide 189: 

Els artistes i la sardana Des de finals del segle XIX els moviments artístics s’han succeït sense interrupció. Del modernisme fins a l’informalisme, però, els artistes catalans s’han sentit atrets per la dansa i cadascun, a partir de la seva concepció estètica, ha interpretat la rotllana i el seu moviment. Pintura i dibuix Escultura

Slide 190: 

El dibuixant Josep Lluís Pellicer ens presenta aquesta visió rústica de la sardana pròpia de la segona meitat del segle XIX, a la plaça de Torroella de Montgrí.

Slide 191: 

A Andorra hi va entrar ben aviat la sardana. Le petit journal, el 1891, publicava aquesta il·lustració de N. Meyer que representa una ballada de sardanes davant la Casa de la Vall.

Slide 192: 

Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873-1941) SARDANA (Banyoles, 1907)

Slide 193: 

Ramon Sanvisens Marfull (Barcelona, 1917-1987)

Slide 194: 

La Sardana de l’amistat (1959) Picasso va dedicar aquesta litografia a l’Abat Aureli M. Escarré i a la Comunitat de Monjos de Montserrat.

Slide 195: 

Sardanes a la font de Sant Roc (Olot) Ramon Casas Barcelona, 1866-1936

Slide 196: 

Interludi de sardanes Xavier Nogués (Barcelona, 1873-1941)

Slide 197: 

La sardana Ramon Rogent

Slide 198: 

“Mar i cel es confonen en un noble ritme d’or vell dintre la tarda (...)” La sardana Alfredo Palmero

Slide 199: 

Els caricaturistes han sabut veure la sardana i la cobla amb bon humor. Xavier Cugat (Girona, 1901 – Barcelona 1991) Coll

Slide 200: 

Antoni Tàpies Sardana (cercle de peus). Obra realitzada amb procediment mixt sobre fusta amb la cal·ligrafia característica de l’autor.

Slide 201: 

...i es va editar una targeta en què es reproduïen sis il·lustracions de Picasso dedicades a la sardana. L’any 1979 es va tributar un homenatge nacional de Catalunya a la Sardana...

Slide 202: 

Aquest fons que he fet servir per presentar els pintors i dibuixants és obra d’una meva alumna que és música, sardanista i pintora. Alba Miralpeix i Cufí (Sant Hilari Sacalm, 1990) Menú principal Escultura Els artistes

Slide 203: 

Els escultors catalans també han dedicat part de la seva obra a la nostra dansa. Hi ha tota una sèrie de monuments dedicats a la sardana escampats per tot el nostre país. Josep Cañas Muntanya de Montjuïc

Slide 204: 

Font de la Sardana Parque del Retiro (Madrid)

Slide 205: 

Banyoles L’Hospitalet de Llobregat Berga

Slide 206: 

Figueres Granollers

Slide 207: 

La Bisbal d’Empordà Manresa L’Espluga de Francolí

Slide 208: 

Martorell Tarragona

Slide 209: 

Tona Torroella de Montgrí

Slide 210: 

Sant Hilari Sacalm

Slide 211: 

Aquesta llàntia va ser l’ofrena dels sardanistes a la Mare de Déu del Montserrat amb motiu de les festes d’entronització celebrades l’any 1947. És una peça d’argenteria i esmalt, plena de simbolisme en cadascun dels seus elements. El projecte és obra de Manuel Capdevila. Menú principal Pintura i dibuix Els artistes