Viatge per Espanya: Castella i Lleó

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

VIATGE a CASTELLA I LLEÓ:

VIATGE a CASTELLA I LLEÓ Carla Raset i Cerrudó 5è C

Mapa de Espanya:

Mapa de Espanya

Mapa mut d’Espanya:

Mapa mut d’Espanya

Situació:

Situació Castella i Lleó limita amb Portugal i té una situació estratègica a Espanya perquè limita també amb altres nou comunitats autònomes i per tant constitueix un lloc de pas molt important. Ocupa gran part de la Submeseta Nord de la Península Ibèrica.

Comunitats veïnes:

Comunitats veïnes Castellà Lleó limita amb les comunitats autònomes de: Galícia, Principat d'Astúries, Cantàbria, País Basc, la Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Comunitat de Madrid i Extremadura. Castella Lleó limita amb un altre país, Portugal. També limita amb Galícia, Principat d’Astúries, Cantàbria i altres.

Dades generals:

Dades generals Superficie: 94.225 km quadrats. Habitants: 2.558.463 segons el cens de l’any 2011 Províncies: Ávila, Burgos, León, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolid i Zamora Gentilici: Castellanoleonés/castellanoleonesa.

Capital: Valladolid:

Capital: Valladolid La història de Valladolid es remunta a l'edat mitjana. Encara que existeixen indicis d'assentaments pertanyents al Paleolític inferior, Valladolid no va tenir una població estable fins l'edat mitjana. Durant la repoblació de la Meseta, Alfonso VI va encarregar al comte Pedro Ansúrez el seu poblament, atorgant-li el senyoriu de la mateixa en 1072. A partir d'aquesta data s'inicia el seu creixement, dotant-se de diferents institucions; Església Col · legial, Universitat o Alcázar Real.

Ciutat: Lleó:

Ciutat: Lleó La història de la ciutat de Lleó es remunta a l'Edat Antiga, quan a mitjan segle I a. C. la Legio VI Victrix va establir el seu campament entre els rius Bernesga i Torío, prop de la ciutat Astur de Lancia, i a la qual va seguir la Legio VII Gemina, que romandria fins a principis del segle V. Incorporada a 856 al regne d'Astúries, des 910 es va convertir en capital del regne de Lleó, dotant-se d'un fur el 1017, i acollint esdeveniments com la celebració, en 1188, de les primeres corts europees. No obstant això, després de la unió del Regne a Castella, la ciutat inicia un llarg període de decadència que només acabarà amb l'arribada del ferrocarril, al segle XIX, i amb la industrialització, ja al segle XX.

Ciutat: Palència :

Ciutat: Palència La història de Palència i província es remunta al Paleolític, com demostren els instruments lítics de l'Achelense, trobats a les terrasses del riu Pisuerga, i les nombroses coves naturals que van donar recer als habitants de l'època. A partir d'aquí, els testimonis mostren una terra que va començar a poblar en la segona meitat del IV mil · lenni abans de Crist.

Ciutat: Burgos:

Ciutat: Burgos Aquesta província és l'anomenada Cap de Castella perquè va ser on es va fundar el Regne de Castella. Burgos disposa d'un important patrimoni històric-artístic entre el qual es troba la seva catedral. Després del recent descobriment i investigació dels Cartularios de Valpuesta, de discutidísima autenticitat, la província de Burgos passa a ser considerada com el Bressol del Castellà. L'estatut d'autonomia de Castella i Lleó els esmenta en el seu articulat com un dels textos més antics en llengua castellana.

Ciutat: Soria:

Ciutat: Soria Sòria va entrar en la història de la mà dels romans. No obstant això, en l'actual turó del Castell s'han descobert restes d'un assentament més antic supeditat, sens dubte, a l'existència de Numància. Bartolomé de Torres, en la seva Topografia de la ciutat de Numància, assegura que el castell d'aquesta ciutat va prendre el nom d'Oria d'un cavaller grec anomenat Dòric, capità dels dorios. D'aquesta notícia dedueixen alguns historiadors que els primers pobladors de l'actual Sòria van ser els doris. Tanmateix, res referent a això ha corroborat la arqueologia i per a un altre grup d'experts dels primers pobladors de Sòria van ser els suevos, els reis, segons Tutor i Malo en el seu Compendi historial de les dues Numancias, van establir-hi una de les seves corts.

Ciutat: Segòvia:

Ciutat: Segòvia Segòvia va ser poblada fa molts anys. En el lloc que avui ocupa l'Alcàsser existia un “castro celta”. Durant l'època romana pertanyia al convent jurídic de Clunia. A la Hispània visigoda va ser seu episcopal de l'església catòlica, sufragània de la Arxidiòcesi de Toledo que comprenia l'antiga província romana de Cartaginense a la diòcesi d'Hispània. Es creu que la ciutat va ser abandonada després de la invasió islàmica. Després de la conquesta de Toledo per Alfons VI de Lleó i Castella, el gendre del rei Alfons VI, el comte Raimundo de Borgoña, juntament amb el primer bisbe de la seva reconstituïda diòcesi, el també francès Pedro d'Agen, va començar la repoblació de Segòvia a 10881 amb cristians procedents del nord de la Península i de més enllà dels Pirineus, dotant-la d'un ampli consell les terres creuaven la serra de Guadarrama i fins i tot la línia del Tajo.

Ciutat: Àvila:

Ciutat: Àvila «Àvila del Rei» és un títol honorífic de la ciutat, atorgat per Alfonso VII. Un altre és «Àvila dels Lleials» atorgat per Alfonso VIII, i encara un altre «Àvila dels Cavallers», atorgat per Alfonso XI, tots ells presents en la bandera de la ciutat. Aquesta es caracteritza especialment per tenir una muralla medieval completa, romànica. També és una de les ciutats amb major nombre d'esglésies (romàniques i gòtiques) i d'establiments hostalers en relació al nombre dels seus habitants. És considerada per molts com la «Ciutat de Cants i de Sants». El seu casc històric medieval, en excel · lent estat de conservació, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1985.

Ciutat: Salamanca:

Ciutat: Salamanca Al segle III a. C., Aníbal, en el seu avanç per Iberia, va assetjar i va conquistar l'antiga ciutat de Helmantica (Salamanca). La llegenda explica que els salmantins van rendir la plaça sense oposar resistència i van sortir de la ciutat, però les dones portaven sota les seves vestits les armes dels barons, amb les que després van assetjar als cartaginesos dintre de la ciutat. Amb la caiguda dels cartaginesos davant els romans es va consolidar l'ocupació romana i la ciutat va començar a adquirir certa importància. Aviat es converteix en un enclavament comercial bàsic per la seva situació privilegiada sobre el riu Tormes, que al seu torn la converteix en l'extrem final d'una de les més importants calçades romanes de Hispània, la Via de la Plata. Per aquesta calçada es va construir el pont romà (segle I) del qual encara avui es manté en peus la meitat nord (l'altra meitat va haver de ser reconstruïda al segle XVII després de la Riuada de Sant Policarpo).

Ciutat: Zamora:

Ciutat: Zamora La ciutat va ser fundada a inicis de l'Edat del Bronze, sent posteriorment ocupada durant l'edat del ferro pel poble cèltic dels vacceos, que la van denominar Ocalam. L'assentament inicial es va produir a l'ametlla delimitada pel Castell i la Costanilla de Sant Ildefons, un emplaçament estratègic que es tracta d'un altiplà rocós defensada pel riu Duero, en la qual es va situar un castro. El poblament es va mantenir durant l'Imperi romà.

Gastronomia I:

Gastronomia I Alguns dels seus plats típics són: el lletó rostit, el garrí rostit, la sopa d'all, les patates a la importància, les mongetes de Saldaña, els mongetes de La Granja, la gallina en pepitoria, o les varietats de la botifarra de Burgos , com la botifarra de Aranda. Són plats d'estil tradicional. En molts restaurants es segueix usant el forn de llenya. A més, la degustació de pinxos és una varietat gastronòmica arrelada a la regió, amb dies de la setmana i fins i tot setmanes senceres dedicades a concursos o descomptes.

Gastronomia II:

Gastronomia II També són típics diversos dolços i postres de rebosteria, com les Yemas de Santa Teresa. Segons el calendari religiós (Setmana Santa, Dia de Tots Sants ...), hi ha uns o altres dolços tradicionals. El tradicional xocolata amb xurros castellà també segueix sent practicat per esmorzar, principalment els diumenges.

Productes típics :

Productes típics La Gastronomia de Castella i Lleó és àmpliament coneguda per la qualitat dels seus vins i carns. Algunes de les seves marques de qualitat són mundialment conegudes: Els seus vins, amb 9 denominacions. Embotits i carns curades o fresques, amb 16 indicacions geogràfiques protegides i marques de qualitat, entre les quals destaquen Pernil de Guijuelo, Lechazo de Castella i Lleó, Garrí de Segòvia, Cecina de Lleó o Xoriço de Cantimpalos.

Festes y tradicions.:

Festes y tradicions. Des de les festivitats dedicades al patró o la patrona de la localitat fins fets històrics que la tradició manté vius, es converteixen avui en atractius turístics, entre altres, del Colacho, a Castrillo de Múrcia (Burgos), el Pas del Foc, a San Pedro Manrique (Sòria) o la processó del Vítor, en Mayorga de Campos (Valladolid). Tradicions de “La Setmana Santa”. L'arrelament, l'antiguitat i el sentir d'aquestes manifestacions religioses fan que moltes de les Setmanes Santes de Castella i Lleó hagin estat declarades com a Festes d'Interès Turístic Internacional, Nacional i Regional.

Llocs per visitar:

Llocs per visitar Alguns dels llocs més bonics de Castella i Lleó per visitar: Catedral de León. Plaza Mayor de Salamanca. Catedral de Burgos. Palacio episcopal de Astorga. Riaño (León). Alcazar de Segòvia. Casa de los Botines de León. Castillo templario de Ponferrada. Las Médulas (León). Acueducto de Segovia. Universidad de Salamanca. Palacio de la Granja. Murallas de Ávila. Casa de las Conchas de Salamanca. Catedral de Astorga. Lago de Sanabria (Zamora). Cañón del Rio Lobos. Parque Natural de Arribes del Duero. Plaza Mayor de Valladolid. Pozo de los Humos (Salamanca). Catedral de Segovia. l'Alberca, etc.

Museus:

Museus Són edificis que apropen la cultura del poble al poble: És el cas del MUSAC, ubicat a la ciutat de Lleó, peça fonamental en el desenvolupament de l'Art Contemporani a nivell internacional, i clar exponent d'una nova etapa cultural, on ja apareixen assentats valors estètics i comportaments artístics que en un moment passat van ser revolucionaris . Es troben, majoritàriament, en edificis de gran bellesa, com passa, per exemple, amb el Museu Nacional d'Escultura Policromada, a Valladolid, la Casa Lis de Salamanca, o el Museu de les Armes ubicat al Alcàsser de Segòvia. Noves construccions, guiades per les línies pures i, elegant i avantguardista, s'uneixen a aquests monuments com el Museu d'Art Contemporani Pati Herreriano de Valladolid.

Cases típiques:

Cases típiques

Personatges importants:

Personatges importants A Catella i Lleó hi ha hagut un seguit de personatges (reis i reines, cavallers, escriptors, sants i santes i altres) considerats avui d'històrics, com per exemple: Miguelón. Era un homo heidelbergensis. Té 400.00 anys d'antiguitat. El Cid. Don Rodrigo Díaz de Vivar. Cavaller. Sancho II el Fuerte. Primer rei de Castella. Doña Urraca. Reina de Lleó i Castella. Doña Berenguela. Reina de Castella. Blanca de Castilla. Infanta de Castella i casada amb el rei de França. Fernando III el Santo. Rei de Castella i Lleó. Santo Domingo de Guzmán. Religiós i sant catòlic fundador de la "Orden de Predicadores" més coneguts com "dominicos". Santa Teresa de Jesús. Religiosa, doctora de l'esglèsia catòlica, mística i escriptora va fundar les carmelites descalces. José Zorilla. Poeta i dramaturg. Victorio Macho. Escultor. Claudio Sánchez Albornoz. Historiador. Enrique Fuentes Quintana. Economista. León Felipe. Poeta i republicà. Miguel Delibes. Escriptor.

Conclusions:

Conclusions He aprés moltes coses sobre Castella i Lleó. M'agraden molt les tradicions i alló típic de la gent d'aquesta comunitat autònoma. El seu menjar típic fa molt bona pinta. També he aprés coses concretes com ara: la capital de la comunitat autònoma, els monuments i els personatges més importants, etc. El monument que m'agrada més és el porc de l'Alberca. La festa del "Colacho" m'ha cridat molt l'atenció i m'ha desconcertat per què he pensat en la possibilitat que caigui damunt un nadó o el trepitgi. Un altre cosa que he aprés és a fer PowerPoints.

Bibliografia:

Bibliografia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada (wikipèdia) http://www.turismocastillayleon.com/cm/ (Pàgina oficial del Turismes a Castella i Lleó) http://listas.20minutos.es/lista/los-lugares-mas-bonitos-de-castilla-y-leon-36011/ (Lloc web on he trobat una proposta dels millors llocs per visitar a Castella i Lleó) https://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi (Pàgina de google per buscar imatges)

authorStream Live Help