El sistema immunitari

Views:
 
Category: Entertainment
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

Slide 2: 

Les malalties infeccioses Són les malalties causades per microbis, és a dir per organismes microscòpics. Els principals tipus de microbis patògens (microbis que poden produir malalties) són: els virus, els bacteris, els protozous, els fongs i els cucs.

Slide 3: 

Microorganismes patògens

Slide 4: 

Malalties infeccioses causades per virus: De l'aparell digestiu. Galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció de fetge). De l'aparell respiratori. Refredat (infecció de la cavitat nasal acompanyada de mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta). Del sistema immunològic. SIDA (infecció i destrucció de limfòcits). Del sistema nerviós. Herpes zoster (dóna lloc a dolor intens i una erupció vesicular que segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada). Està causada pel mateix virus que provoca la varicel·la. De tot el cos. Xarampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis). Rubèola (erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la (Febre i pústules que després donen lloc a crostes. És pròpia dels nens). Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal, i pústules en la pell). Ràbia (Provoca inflamació cerebral)

Slide 5: 

Virus de la grip Virus de la varicel·la Virus VIH

Slide 6: 

Virus de la grip A N1H1

Slide 7: 

Virus

Slide 8: 

Malalties infeccioses causades per bacteris: De l'aparell digestiu. Càries dental, Apendicitis (infecció de l'apèndix), Úlceres pèptiques (estómac i intestí), Salmonelosis (diarrees), Còlera (forts diarrees i vòmits). De l'aparell respiratori. Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis (pleures), Pulmonia, Tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons), Tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits). De l'aparell excretor. Uretritis (infecció de la uretra) i Cistitis (infecció de la bufeta de l'orina) De l'aparell locomotor. Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica). De l'aparell reproductor. Sífilis (nafres en els genitals), Gonorrea (secreció groga). Del sistema nerviós. Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell). De tot el cos. Septicèmia (infecció estesa per tot el cos), Tifus (febre, mal de cap i erupció cutània rosada).

Slide 9: 

Bacteris del còlera Bacteris de la meningitis Bacteris de la tuberculosi

Slide 10: 

Malalties infeccioses causades per protozous. De la sang. Paludisme o malària. Febre elevada intermitent produïda pel protozou Plasmodium, que viu en les aigües dolces i estancades dels països càlids i que és transmès per la picada del mosquit Anopheles. Del sistema nerviós. Malaltia del somni. Trastorn del sistema nerviós a causa pel protozou Trypanosoma que és transmès per la "mosca tsé-tsé" que viu a Àfrica. De l'aparell digestiu. Disenteria amebiana. Diarrea intermitent pròpia de les zones tropicals provocada pel protozou Entamoeba. Es diferencia de les diarrees bacterianes en l'absència de febre.

Slide 11: 

Tripanosoma: protozou responsable de la malaltia de la son

Slide 12: 

Plasmòdium: protozou responsable de la malària o paludisme

Slide 13: 

Malalties infeccioses causades per fongs o micosis De zones cutànies externes. Tinyes. Són infeccions que afecten a la pell, les ungles o el pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors. De zones cutànies internes. Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes. També l'anus dels nens i a la zona inguinal, axil·lar i interdigital dels adults.

Slide 14: 

Fong del peu d’atleta Candidiasi bocal

EL SISTEMA IMMUNITARI : 

EL SISTEMA IMMUNITARI

Slide 16: 

Els mecanismes de defensa La lluita contra els microbis patògens està basada en les barreres defensives, en l'acció dels macròfags, en la resposta immune i en l'ús de medicaments. Els mecanismes de defensa Barreres externes Barreres internes La pell Les mucoses Fagòcits (macròfags) Limfòcits (resposta immune) Ús de medicaments

Slide 17: 

Les barreres externes per a evitar les infeccions: La pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes presenta glàndules sebàcies que secreten una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras que manté la pell impermeable evitant així l'entrada de microbis. Les cèl·lules de la mucosa de les fosses nasals, dels ulls, l’anus, la uretra i la vagina secreten substàncies que poden ser letals per als microorganismes. La saliva i les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix la multiplicació de gèrmens. Les glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.

Slide 19: 

Les barreres internes: L'acció dels fagòcits Els fagòcits són una classe de glòbuls blancs de gran mida (macròfags) que destrueixen els microorganismes ingerint-los. Quan es produeix una ferida els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis i impedeixen la seva entrada en l’interior del cos.

Slide 20: 

Dos macròfags fagocitant bacteris

Slide 21: 

Macròfag fagocitant un bacteri

Slide 22: 

Macròfags atacant una larva de cuc

Slide 23: 

Aleshores es produeix la inflamació de la zona, reacció consistent en què els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes substàncies produïdes pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor, altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).

Slide 24: 

La resposta immune o reacció antigen - anticòs La resposta immune espontània. Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs. Un antigen és qualsevol substància que provoca la síntesi de anticossos. Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen. Per a cada antigen se sintetitza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell i ho desactiva. Glòbul blanc

Slide 25: 

Limfòcit vist al microscopi òptic

Slide 26: 

Limfòcit humà

Slide 27: 

Els limfòcits T reconeixen els antígens superficials dels microbis i els limfòcits B alliberen anticossos a la sang

Slide 29: 

El sistema immunitari El sistema immunitari està format pels òrgans on es produeixen els glòbuls blancs i s’hi acumulen. Els limfòcits es produeixen en: la medul·la òssia els ganglis limfàtics el tim les plaques de Peyer intestinals les amígdales en la melsa.

Slide 30: 

Sistema immunitari

Slide 31: 

La immunitat Activa Natural (immunitat permanent després de passar una malaltia) Artificial (immunitat obtinguda per vacunació) Passiva La del fetus durant l’embaràs (rep anticossos de la mare a través de la placenta) La del nadó durant l’alletament (rep anticossos en ingerir el calostre de la llet) Seroteràpia (injecció d’anticossos un cop infectat)

Slide 32: 

Observació microscòpica de les cèl·lules de la sang humana a: Glóbulos rojos o eritrocitos b: Glóbulo blanco: Neutrófilo c: Glóbulo blanco: Eosinófilo d: Glóbulo blanco: Linfocito Fotografia de microscòpia electrònica d’un leucòcit entre eritròcits

Slide 33: 

Glòbuls vermells, hematies o eritròcits tenyits de color vermell per l’eosina. No tenen nucli i són més prims pel centre que per les bores. Els glòbuls blancs o leucocits s’identifiquen fàcilment per la presencia de nucli, tenyit de blau por la hematoxilina. Hi ha diverses classes de leucòcits: Limfòcits: de mida aproximada al dels glòbuls vermells, tenen un sol núcli que ocupa casi tot el glòbul.

Slide 34: 

Polimorfonuclears: nucli fragmentat

authorStream Live Help