logging in or signing up Els Essers Vius capdevilasola Download Post to : URL : Related Presentations : Share Add to Flag Embed Email Send to Blogs and Networks Add to Channel Uploaded from authorPOINT lite Insert YouTube videos in PowerPont slides with aS Desktop Copy embed code: (To copy code, click on the text box) Embed: URL: Thumbnail: WordPress Embed Customize Embed The presentation is successfully added In Your Favorites. Views: 2674 Category: Education License: All Rights Reserved Like it (0) Dislike it (0) Added: February 27, 2009 This Presentation is Public Favorites: 0 Presentation Description No description available. Comments Posting comment... Premium member Presentation Transcript 1.CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS : 1.CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS Neixen i moren Composició química semblant que constitueix la matèria orgànica (C,H,O,N) Formats per cèl.lules: unitats més petites dotades de vida pròpia Funcions exclusives dels éssers vius: Nutrició, relació i reproducció 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS : 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS NUTRICIÓ: Tots els processos per mitjà dels quals els éssers vius obtenen l’energia i les substàncies per viure. Autòtrofs: Fabricació de substàncies orgàniques a partir d’inorgàniques. (ex:plantes, algues i alguns bacteris) Heteròtrofs: Necessiten matèria orgànica ja elaborada. (ex: animals, fons, majoria de microorganismes) 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS : 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS RELACIÓ entre els é.v i d’aquests amb el medi. REPRODUCCIÓ (origen de nous individus) Asexual: Intervé un sol individu, a partir del qual s’originen descendents. Sexual: Intervenen dos individus de sexes diferents (2 gàmetes s’uneixen per formar un zigot) 2.COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS : 2.COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS Substàncies químiques majoritàries que formen els éssers vius: C, H, O, N Tipus de subtàncies que formen els essers vius: Inorgàniques (Aigua i sals minerals) Orgàniques (són exclusives dels éssers vius) Glúcids Lípids Proteïnes Àcids nucleics *Vitamines (no poden ser sintetitzades per l’organisme) 3.LA CÈL.LULA : 3.LA CÈL.LULA Les cèl.lules són les unitats més petites dotades de vida pròpia. Són les unitats estructurals i funcionals dels éssers vius. Principis de la teoria cel.lular: Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl.lules (unicel.lulars/pluricel.lulars) La cèl.lula és la unitat més petita dotada de vida pròpia. (Nutrició, relació i reproducció) Tota cèl.lula prové d’una altra cèl.lula ORGANITZACIÓ CEL.LULAR : ORGANITZACIÓ CEL.LULAR Estructures principals de la cèl.lula: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic. Segons com es troba a l’interior de la cèl.lula el material genètic: Cèl.lules eucariotes (ex: plantes, animals, fongs, algunes algues) Cèl.lules procariotes (ex: bacteris) CÈL.LULA PROCARIOTA I EUCARIOTA : CÈL.LULA PROCARIOTA I EUCARIOTA Slide 8: CÈL.LULA PROCARIOTA 1.Pili 2.Plasmidi 3.Ribosomes 4.Citoplasma 5.Membrana plasmàtica 6.Paret cel.lular 7.Càpsula 8.ADN 9.Flagel bacterià Slide 9: CÈL.LULA PROCARIOTA Slide 10: CÈL.LULA EUCARIOTA: ANIMAL Slide 11: COMPARATIVA CÈL.LULA VEGETAL I ANIMAL Slide 12: CÈL.LULA EUCARIOTA: VEGETAL CÈL.LULA EUCARIOTA: CÈL.LULA ANIMAL I VEGETAL : CÈL.LULA EUCARIOTA: CÈL.LULA ANIMAL I VEGETAL Tant la cèl.lula animal com la vegetal són eucariotes. Diferències: La cèl.lula vegetal té paret cel.lular La cèl.lula vegetal té forma polièdrica mentre que l’animal té formes diverses. La cèl.lula vegetal té cloroplast per a fer la fotosíntesi La cèl.lula vegetal té un vacúol més gran que les cèl.lules animals. FORMA I MIDA DE LES CÈL.LULES : FORMA I MIDA DE LES CÈL.LULES Mida variable: 0,0001 mm – fins a cm o m Forma cèl.lules animals variable 5.ORGANISMES UNICEL.LULARS I PLURICIEL.LULARS : Unicel.lulars: Formats per una sola cèl.lula. (ex:bacteris) Pluricel.lulars: Constituits per moltes cèl.lules diferents que s’associen i depenen les unes de les altres per viure. 5.ORGANISMES UNICEL.LULARS I PLURICIEL.LULARS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ : NIVELLS D’ORGANITZACIÓ TEIXITS: Agrupació de diverses cèl.lules que fan la mateixa funció. (ex:teixit muscular) ÒRGANS: Agrupacions de teixits que actuen coordinats.(ex:muscul) SISTEMES: Conjunt de diversos organs (ex:sistema muscular) APARELL: Agrupacions de sistemes. (ex aparell locomotor) 6. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS : 6. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS TAXONOMIA: Ciència que s’encarrega de classificar ( identificar, agrupar i ordenar ) els éssers vius. Es classifiquen en categories taxonòmiques o taxons REGNE (Molts individus i poques característiques comunes) ESPÈCIE (pocs individus però semblants) CLASSIFICACIÓ DELS É.V. : CLASSIFICACIÓ DELS É.V. 7. ELS CINC REGNES : 7. ELS CINC REGNES MONERES PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS 7. ELS CINC REGNES : 7. ELS CINC REGNES 8. LES ESPÈCIES : 8. LES ESPÈCIES ESPÈCIES: Grup d’individus semblants que es poden reproduir entre si i donar lloc a un descendent fèrtil. Dimorfisme sexual: diferències de forma, color o tamany entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. NOMENCLATURA DE LES ESPÈCIES : NOMENCLATURA DE LES ESPÈCIES Nom comú ( o vulgar) Nom científic (nomenclatura binomial): S’escriu en llatí i en cursiva Homo sapiens Felis catus Felis silvestris Gènere Gènere Espècie Espècie 9.LA BIODIVERSITAT : 9.LA BIODIVERSITAT DIVERSITAT BIOLÒGICA: La varietat de formes de vida que viuen a la terra o que hi han viscut. La biodiversitat actual és el resultat d’un procés lent d’evolució (selecció natural) que dóna noves espècies. 30 milions espècies en coneixem 2 milions Espècies endèmiques: Exclusives d’un lloc, àrea o regió geogràfica, i que de forma natural no es troba en cap altra part del món. (ex: linx ibèric a la Península ibèrica) (ex: girafa al desert del Sahara) (ex: sequoia a California) LA BIODIVERSITAT : LA BIODIVERSITAT Zona de més biodiversitat: Boscos tropicals (ex:amazones) i esculls coralins CAUSES DE LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT : CAUSES DE LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT Destrucció i la fragmentació d’hàbitats Contaminació de l’aigua, sòl i atmosfera Caça i pesca incontrolades Introducció d’espècies exòtiques. -El linx ibèric (Lynx pardinus). El felí més amenaçat del món. (-150 exemplars) -Àguila imperial -Os bru -Os panda -Pingüí emperador MOTIUS PER CONSERVAR LA BIODIVERSITAT : MOTIUS PER CONSERVAR LA BIODIVERSITAT Raons ètniques (preservar recursos per les generacions futures) Raons comercials (aliments, antibiòtics,matèries primeres indústria…) Raons estètiques o recreatives Raons científiques (conèixer el funcionament dels ecosistemes) MESURES PER EVITAR LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT : MESURES PER EVITAR LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT Creació d’espais naturals protegits Reproducció d’espècies en perill d’extinció Elaboració de llistes d’espècies amenaçades per aplicar-hi mesures de protecció You do not have the permission to view this presentation. In order to view it, please contact the author of the presentation.
Els Essers Vius capdevilasola Download Post to : URL : Related Presentations : Share Add to Flag Embed Email Send to Blogs and Networks Add to Channel Uploaded from authorPOINT lite Insert YouTube videos in PowerPont slides with aS Desktop Copy embed code: (To copy code, click on the text box) Embed: URL: Thumbnail: WordPress Embed Customize Embed The presentation is successfully added In Your Favorites. Views: 2674 Category: Education License: All Rights Reserved Like it (0) Dislike it (0) Added: February 27, 2009 This Presentation is Public Favorites: 0 Presentation Description No description available. Comments Posting comment... Premium member Presentation Transcript 1.CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS : 1.CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS Neixen i moren Composició química semblant que constitueix la matèria orgànica (C,H,O,N) Formats per cèl.lules: unitats més petites dotades de vida pròpia Funcions exclusives dels éssers vius: Nutrició, relació i reproducció 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS : 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS NUTRICIÓ: Tots els processos per mitjà dels quals els éssers vius obtenen l’energia i les substàncies per viure. Autòtrofs: Fabricació de substàncies orgàniques a partir d’inorgàniques. (ex:plantes, algues i alguns bacteris) Heteròtrofs: Necessiten matèria orgànica ja elaborada. (ex: animals, fons, majoria de microorganismes) 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS : 1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS RELACIÓ entre els é.v i d’aquests amb el medi. REPRODUCCIÓ (origen de nous individus) Asexual: Intervé un sol individu, a partir del qual s’originen descendents. Sexual: Intervenen dos individus de sexes diferents (2 gàmetes s’uneixen per formar un zigot) 2.COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS : 2.COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS Substàncies químiques majoritàries que formen els éssers vius: C, H, O, N Tipus de subtàncies que formen els essers vius: Inorgàniques (Aigua i sals minerals) Orgàniques (són exclusives dels éssers vius) Glúcids Lípids Proteïnes Àcids nucleics *Vitamines (no poden ser sintetitzades per l’organisme) 3.LA CÈL.LULA : 3.LA CÈL.LULA Les cèl.lules són les unitats més petites dotades de vida pròpia. Són les unitats estructurals i funcionals dels éssers vius. Principis de la teoria cel.lular: Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl.lules (unicel.lulars/pluricel.lulars) La cèl.lula és la unitat més petita dotada de vida pròpia. (Nutrició, relació i reproducció) Tota cèl.lula prové d’una altra cèl.lula ORGANITZACIÓ CEL.LULAR : ORGANITZACIÓ CEL.LULAR Estructures principals de la cèl.lula: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic. Segons com es troba a l’interior de la cèl.lula el material genètic: Cèl.lules eucariotes (ex: plantes, animals, fongs, algunes algues) Cèl.lules procariotes (ex: bacteris) CÈL.LULA PROCARIOTA I EUCARIOTA : CÈL.LULA PROCARIOTA I EUCARIOTA Slide 8: CÈL.LULA PROCARIOTA 1.Pili 2.Plasmidi 3.Ribosomes 4.Citoplasma 5.Membrana plasmàtica 6.Paret cel.lular 7.Càpsula 8.ADN 9.Flagel bacterià Slide 9: CÈL.LULA PROCARIOTA Slide 10: CÈL.LULA EUCARIOTA: ANIMAL Slide 11: COMPARATIVA CÈL.LULA VEGETAL I ANIMAL Slide 12: CÈL.LULA EUCARIOTA: VEGETAL CÈL.LULA EUCARIOTA: CÈL.LULA ANIMAL I VEGETAL : CÈL.LULA EUCARIOTA: CÈL.LULA ANIMAL I VEGETAL Tant la cèl.lula animal com la vegetal són eucariotes. Diferències: La cèl.lula vegetal té paret cel.lular La cèl.lula vegetal té forma polièdrica mentre que l’animal té formes diverses. La cèl.lula vegetal té cloroplast per a fer la fotosíntesi La cèl.lula vegetal té un vacúol més gran que les cèl.lules animals. FORMA I MIDA DE LES CÈL.LULES : FORMA I MIDA DE LES CÈL.LULES Mida variable: 0,0001 mm – fins a cm o m Forma cèl.lules animals variable 5.ORGANISMES UNICEL.LULARS I PLURICIEL.LULARS : Unicel.lulars: Formats per una sola cèl.lula. (ex:bacteris) Pluricel.lulars: Constituits per moltes cèl.lules diferents que s’associen i depenen les unes de les altres per viure. 5.ORGANISMES UNICEL.LULARS I PLURICIEL.LULARS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ : NIVELLS D’ORGANITZACIÓ TEIXITS: Agrupació de diverses cèl.lules que fan la mateixa funció. (ex:teixit muscular) ÒRGANS: Agrupacions de teixits que actuen coordinats.(ex:muscul) SISTEMES: Conjunt de diversos organs (ex:sistema muscular) APARELL: Agrupacions de sistemes. (ex aparell locomotor) 6. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS : 6. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS TAXONOMIA: Ciència que s’encarrega de classificar ( identificar, agrupar i ordenar ) els éssers vius. Es classifiquen en categories taxonòmiques o taxons REGNE (Molts individus i poques característiques comunes) ESPÈCIE (pocs individus però semblants) CLASSIFICACIÓ DELS É.V. : CLASSIFICACIÓ DELS É.V. 7. ELS CINC REGNES : 7. ELS CINC REGNES MONERES PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS 7. ELS CINC REGNES : 7. ELS CINC REGNES 8. LES ESPÈCIES : 8. LES ESPÈCIES ESPÈCIES: Grup d’individus semblants que es poden reproduir entre si i donar lloc a un descendent fèrtil. Dimorfisme sexual: diferències de forma, color o tamany entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. NOMENCLATURA DE LES ESPÈCIES : NOMENCLATURA DE LES ESPÈCIES Nom comú ( o vulgar) Nom científic (nomenclatura binomial): S’escriu en llatí i en cursiva Homo sapiens Felis catus Felis silvestris Gènere Gènere Espècie Espècie 9.LA BIODIVERSITAT : 9.LA BIODIVERSITAT DIVERSITAT BIOLÒGICA: La varietat de formes de vida que viuen a la terra o que hi han viscut. La biodiversitat actual és el resultat d’un procés lent d’evolució (selecció natural) que dóna noves espècies. 30 milions espècies en coneixem 2 milions Espècies endèmiques: Exclusives d’un lloc, àrea o regió geogràfica, i que de forma natural no es troba en cap altra part del món. (ex: linx ibèric a la Península ibèrica) (ex: girafa al desert del Sahara) (ex: sequoia a California) LA BIODIVERSITAT : LA BIODIVERSITAT Zona de més biodiversitat: Boscos tropicals (ex:amazones) i esculls coralins CAUSES DE LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT : CAUSES DE LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT Destrucció i la fragmentació d’hàbitats Contaminació de l’aigua, sòl i atmosfera Caça i pesca incontrolades Introducció d’espècies exòtiques. -El linx ibèric (Lynx pardinus). El felí més amenaçat del món. (-150 exemplars) -Àguila imperial -Os bru -Os panda -Pingüí emperador MOTIUS PER CONSERVAR LA BIODIVERSITAT : MOTIUS PER CONSERVAR LA BIODIVERSITAT Raons ètniques (preservar recursos per les generacions futures) Raons comercials (aliments, antibiòtics,matèries primeres indústria…) Raons estètiques o recreatives Raons científiques (conèixer el funcionament dels ecosistemes) MESURES PER EVITAR LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT : MESURES PER EVITAR LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT Creació d’espais naturals protegits Reproducció d’espècies en perill d’extinció Elaboració de llistes d’espècies amenaçades per aplicar-hi mesures de protecció