Els Animals Invertebrats

Views:
 
Category: Education
     
 

Presentation Description

No description available.

Comments

Presentation Transcript

EL REGNE ANIMAL : 

EL REGNE ANIMAL 1r ESO SES Calldetenes

Què és un animal? : 

Què és un animal? Són éssers vius de nutrició heteròtrofa Tenen una capacitat extraordinària per a detectar canvis en el medi en què viuen (sensibilitat). Tenen capacitat per desplaçar-se. Estan formats per cèl·lules eucariotes organitzades en teixits.

Nivells d’organització : 

Nivells d’organització Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades en una determinada funció. Un òrgan està format per un conjunt de teixits diferents que acompleixen una mateixa acció. Un aparell és un conjunt d’òrgans formats per teixits diferents que treballen de manera coordinada per realitzar una funció. Un sistema és un conjunt d’estructures formades pel mateix tipus de teixit, les quals realitzen diferent funcions (sistema nerviós).

Classificació dels animals : 

Classificació dels animals Segons l’alimentació Segons el desenvolupament embrionari. Segons el medi on viuen. Segons el tipus d’esquelet. http://www.xtec.es/~ccosta25/caracteristiques.htm

Segons l’alimentació: : 

Segons l’alimentació: Herbívors Omnívors Carnívors.

Segons el desenvolupament embrionari: : 

Segons el desenvolupament embrionari: Ovípars: es desenvolupen en ous.

Vivípars: es desenvolupen a l’úter matern : 

Vivípars: es desenvolupen a l’úter matern

Segons el medi on viuen: : 

Segons el medi on viuen: Terrestres Aquàtics

Segons el tipus d’esquelet: : 

Segons el tipus d’esquelet: Invertebrats Vertebrats

La forma dels animals: : 

La forma dels animals: Simetria bilateral Simetria radial Asimètrics

Classificació tradicional dels animals: : 

Classificació tradicional dels animals: Invertebrats: no tenen esquelet intern format per peces òssies que sostinguin l’estructura de l’animal. Vertebrats: són els que tenen esquelet de naturalesa òssia o cartilaginosa, amb columna vertebral.

Principals grups d’invertebrats : 

Principals grups d’invertebrats Porífers (esponges) Cnidaris (celenterats) Ctenòfors (celenterats) Cucs Artròpodes Mol·luscs Equinoderms Esponja (porífer) Cnidari (medusa) Cuc Artròpode

Slide 16: 

Mol·luscs Gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes Equinoderms Gasteròpodes Bivalves Cefalòpodes Equinoïdeus Asteroïdeus

ArtròpodesCrustacis, aràcnids, miriàpodes i insectes : 

ArtròpodesCrustacis, aràcnids, miriàpodes i insectes Insecte Miriàpode Aràcnid Crustacis

Slide 18: 

Gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes Crustacis, aràcnids, miriàpodes i insectes

Els porífers o espongiaris : 

Els porífers o espongiaris

Esponges : 

Esponges Són aquàtics, fonamentalment marins. Els adults viuen adherits a les roques o a coralls. En el estat no adult són larves que neden lliurement. Algunes espècies són solitàries i altres formen colònies. Viuen tant en aigües càlides com en fredes. No tenen òrgans, ni cervell, ni sistema nerviós, ni teixits especialitzats. Són un conjunt de cèl·lules que actuen amb certa coordinació. Gran part del seu cos és buit o constituït per porus i canals interns.

L’alimentació de les esponges : 

L’alimentació de les esponges Pels porus i canals circula l’aigua, de la qual les esponges prenen el seu aliment i per on també expulsen els excrements. L’alimentació principal consisteix en bacteris, encara que també ingereixen partícules orgàniques més grans. No tenen sistema digestiu; cada cèl·lula digereix el seu aliment independentment.

La reproducció : 

La reproducció Pot ser asexual o sexual. En la reproducció asexual per fragmentació una part de l’esponja se separa i creix com una nova esponja. La reproducció sexual és la més comú. La majoria actuen tant com a mascle com a femella, però mai les dues coses alhora. Un cop fertilitzats, els ous es transformen en larves. Romanen en aquest estat uns dies fins que s'asseguren en algun lloc ferm per transformar-se (metamorfosi) en esponges.

Slide 28: 

Larves d’esponja

Els cnidaris : 

Els cnidaris

Els cnidaris : 

Els cnidaris Són animals aquàtics, gairebé tots ells marins. Tenen simetria radial. Molt d'ells són sèssils o bé amb una mobilitat bastant limitada. El cos acostuma a tenir forma de sac amb una cavitat interna que comunica amb l'exterior a través d'una sola obertura, la boca. Aquesta obertura es troba envoltada de tentacles que són utilitzats per a la captura de l'aliment. L'esquelet, si hi és present, pot ser intern o extern i de naturalesa diversa (calcari o corni).

Slide 32: 

Com els porífers, els cnidaris són animals amb forma de sac, però a diferència d’aquests, les cèl·lules dels cnidaris s’han especialitzat. Així, disposen ja de cèl·lules musculars, sensorials i nervioses, essent el primer phylum de l’escala zoològica que posseeix una cavitat gastro-vascular (digestió extracel·lular). Presenten contraccions musculars i tenen, encara que difós, un sistema nerviós.

Slide 33: 

En la superfície externa dels tentacles es situen unes cèl·lules especials anomenades cnidòcits que estan proveïdes d'una càpsula, a l'interior de la qual hi ha un filament recargolat envoltat d'un líquid urticant. Quan alguna cosa toca la superfície de l'animal, aquestes cèl·lules poden disparar el flagel i alliberar el líquid urticant, la qual cosa provoca la paràlisi o la mort de les preses que li serviran d'aliment. De fet, el mot Cnidaris significa urticants.

Alimentació : 

Alimentació En general els cnidaris de talla gran (més d'un centímetre) són carnívors i capturen les seves preses mitjançant els tentacles o altres estructures filamentoses, a les quals s'enganxen. Les preses, a vegades, poden ser més grans que ells (peixos, crustacis, tota mena de larves, altres cnidaris). En els de talla petita, l'aliment està constituït per altres organismes o partícules que passen pel seu voltant o que són transportats pels corrents. Una font important de la seva alimentació també la constitueix la matèria orgànica suspesa en l'aigua.

Tipus de cnidaris : 

Tipus de cnidaris

Slide 37: 

Pòlips (hidres, anemones i coralls) Viuen fixats al fons Tenen aspecte de sac, amb la boca i els tentacles cap amunt. Alguns, com els coralls, formen colònies i tenen un esquelet calcari que pot arribar a forma esculls i illes. Anemona Hidra Corall

Slide 38: 

Hidres o hidrozous

Slide 40: 

Anemones

Slide 42: 

Corals

Slide 44: 

Meduses Es mouen lliurement per l’aigua. Tenen forma d'ombrel·la, amb la boca i els tentacles cap avall.

Slide 47: 

La reproducció

Slide 48: 

Els ctenòfors (Ctenophora, "portadors de pintes") Són un fílum d'animals caracteritzats per la presència d'unes cèl·lules especialitzades, els col·loblasts, que produeixen una substància enganxosa emprada per capturar les preses. Són exclusivament marins i s'han descrit més de 100 espècies. Molts recorden les meduses (Cnidaris), raó per la que varen ser agrupats a l'antic fílum dels celenterats.

Slide 49: 

Ctenòfors

Els cucs : 

Els cucs Quan parlem de cucs en realitat ens referim a diversos tipus d’animals que tan sols s’assemblen entre sí en la forma del cos. Són animals de cos tou, cilíndric o pla, de simetria bilateral.

Slide 51: 

Els principals grups de cucs són: Anèl·lids Platihelmints Nematodes

Els platihelmints : 

Els platihelmints Tenen el cos tou i pla. Els més coneguts són les tènies i les planàries. No tenen aparell circulatori Tenen una estructura en forma de sac, amb una cavitat gastrovascular que s’obre a l’exterior per un únic orifici que funciona simultàniament com a boca i anus. Els paràsits s’alimenten directament a través de la paret del cos. No tenen aparell respiratori i incorporen l’oxigen a través del tegument. Són hermafrodites i es poden autofecundar

Slide 53: 

Planària

Slide 54: 

Tènia

Slide 55: 

La majoria són hermafrodites i alliberen una gran quantitat d’ous. Les planàries es poden reproduir asexualment per excisió. Les planàries viuen lliurement en medis aquàtics. Les tènies són paràsites i viuen a l’intestí d’alguns animals.

Els nematodesCucs intestinals, triquina... : 

Els nematodesCucs intestinals, triquina... Tenen el cos tou, allargat i cilíndric. El seu cos no està segmentat (no té anells). Tenen tub digestiu amb boca i anus. No tenen aparell circulatori. Respiren a través del tegument (no tenen aparell respiratori). N’hi ha de molt petits (menys d’1 mm) i de molt llarg (fins 10 m). Tenen reproducció sexual amb fecundació interna (sexes separats).

Slide 57: 

La majoria són lliures i viuen al mar, a les aigües dolces o al sòl. Alguns són paràsits tant d’animals com de plantes.

Els anèl·lids(Cuc de terra, cucs de sorra marins –nereis i gusarapes-, sangonera...) : 

Els anèl·lids(Cuc de terra, cucs de sorra marins –nereis i gusarapes-, sangonera...) Tenen el cos dividit en uns anells anomenats metàmers. En cada anell (llevat del primer i de l’últim) es repeteixen alguns òrgans (metameria). En cada segment es troben els òrgans digestius, reproductius, nerviosos i excretors. L’aparell digestiu, en canvi, és un tub continu des de la boca fins l’anus.

Slide 59: 

Es reprodueixen sexualment, encara que algunes espècies també ho fan asexualment (principalment les marines). Algunes espècies, com els cucs de terra i les sangoneres, són hermafrodites. Respiren a través de la pell o per brànquies o per unes estructures anomenades parapodis, que a més fan la funció de locomoció. La majoria dels anèl·lids marins es desenvolupen a través d’una larva ciliada de vida lliure anomenada trocòfora. Els terrestres es desenvolupen directament. Els terrestres respiren a través de la pell i els aquàtics per mitjà de brànquies.

Slide 62: 

Principals tipus d'anèl·lids Oligoquets Cucs de terra Poliquets Nereis Hirudinis Sangonera

Slide 63: 

Oligoquet Cuc de terra Clitel

Slide 64: 

Cuc de terra

Slide 67: 

Hirudinis: Sangonera

Slide 68: 

Poliquets: Cuc marí (Nereis)

ELS MOL·LUSCS : 

ELS MOL·LUSCS Gasteròpodes Bivalves Cefalòpodes

Característiques generals : 

Característiques generals Presenten simetria bilateral. El cos està dividit en tres parts: cap, massa visceral i peu. Els mol·luscos aquàtics tenen brànquies i els terrestres tenen una cavitat que s’omple d’aire anomenada cavitat pal·lial.

Slide 71: 

Els mol·luscs són animals amb el cos tou i, majoritàriament, protegit per una closca calcària o conquilla.

Slide 72: 

Són animals aquàtics o de zones molt humides, majoritàriament marins. També n’hi ha de terrestres (el cargol d’horta). La reproducció és sempre sexual, amb fecundació interna. Generalment neix en forma de larva, que esdevindrà individu adult després d’un metamorfosi. Sobre el cos tenen una membrana carnosa anomenada mantell que pot fabricar una closca anomenada conquilla.

Els gasteròpodes : 

Els gasteròpodes És el grup de mol·luscos més nombrós. Poden ser terrestres, com els cargols o els llimacs, o aquàtics (pegellides, cargols punxencs). La majoria tenen la closca d’una sola peça, cargolada en forma d’hèlix. Solen desplaçar-se per mitjà d’un peu reptador. Els gasteròpodes terrestres i d’aigua dolça respiren mitjançant un pulmó. Els marins respiren a través de brànquies.

Slide 77: 

Cargol d’horta (herbívor)

Slide 78: 

Llimac (babosa)

Slide 79: 

Pegellida (lapa)

Slide 80: 

Cargol punxenc (cañaílla)

Els bivalves : 

Els bivalves Tenen la conquilla formada per dues peces anomenades valves, unides per uns músculs que les mouen. No té un cap ben diferenciat. Generalment tenen un peu en forma de destral, que fan servir com a pala excavadora per amagar-se a la sorra. La majoria són marins. Respiren per brànquies. S’alimenten filtrant les partícules d’aliment que hi ha a l’aigua. Són d’aquest grup les cloïsses, escopinyes, musclos...

Slide 82: 

Escopinya Musclo Cloïssa

Slide 84: 

Anatomia interna d’un musclo

Els cefalòpodes : 

Els cefalòpodes

Slide 86: 

Tenen el peu modificat en forma de tentacles (8 o 10). Els tentacles es disposen al voltant de la boca i estan provistos de ventoses. Els tentacles serveixen per a la locomoció i per capturar l’aliment. El cap està ben diferenciat i presenta dos ulls amb una visió molt perfeccionada. Tenen una mandíbula especial anomenada bec de lloro.

Slide 89: 

La majoria presenten un conquilla, que pot ser interna (com els calamars i sípies) o externa (com els nautilus). Alguns, com els pops, no en tenen. Tots els cefalòpodes són marins. Respiren per mitjà de brànquies. Alguns poden emetre a l’exterior del cos un líquid (tinta) que enterboleix l’aigua i confon els enemics.

Slide 90: 

Els cefalòpodes tenen un cap bé diferenciat amb dos grans ulls. El mantell té forma de sac i l'aigua que entra en ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció.

Slide 91: 

Pop

Slide 92: 

Calamar gegant

Slide 93: 

Calamar

Slide 95: 

Sípia

Slide 98: 

Nautilus

ELS ARTRÒPODES : 

ELS ARTRÒPODES

Slide 100: 

Crustacis Miriàpodes Aràcnids Insectes GRUPS PRINCIPALS

Característiques generals : 

Característiques generals És el grup més nombrós d’éssers vius, amb més d’un milió d’espècies. Viuen a tots els medis. La principal característica és que tenen el cos recobert per un esquelet extern, l'exosquelet, format per una substància anomenada quitina. L'exosquelet protegeix el cos com si fos una armadura. Tenen apèndix articulats (potes, antenes, ales, peces bucals...)

Slide 102: 

Artròpode terrestre Artròpode volador Artròpode de mar Artròpode de riu

Slide 103: 

L'exosquelet està articulat i els permet realitzar moviments amb el cos. Com que l'exosquelet és rígid, quan creixen se’n desprenen i el canvien per un de nou (muda). Excepte els crustacis, que respiren per brànquies, la resta respiren per tràquees. Tenen els cos segmentat en cap, tòrax i abdomen. Es reprodueixen sexualment, per fecundació interna. Les femelles ponen ous, i el desenvolupament de l’individu pot ser directe o indirecte (metamorfosi).

Slide 104: 

EXOSQUELET

Els crustacis : 

Els crustacis

Característiques dels crustacis : 

Característiques dels crustacis Són artròpodes mandibulats La majoria són aquàtics. Respiren per brànquies. Tenen l’exoesquelet endurit per carbonat càlcic. Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen. Presenten dos parells d’antenes al cefalotòrax. La majoria tenen al tòrax cinc parells de potes, el primer del qual sol estar transformat en pinces. A l’abdomen, molts crustacis presenten uns apèndix semblants a potes que tenen funció natatòria.

Slide 109: 

Classificació dels crustacis Decàpodes. Es caracteritzen per tenir 10 potes. Per exemple les gambes, llagostes, escamarlans, i crancs Copèpodes. Són els crustacis que constitueixen el plàncton. Generalment són microscòpics. Cirrípedes. Són crustacis sèssils. Per exemple els percebes i els balanus o glans de mar, Isòpodes. Generalment aquàtics. Alguns són terrestres, com els porquets de Sant Antón.

Slide 110: 

Percebes Glan de mar CIRRÍPEDES

Slide 111: 

Balanus

Slide 112: 

Copèpodes

Slide 113: 

Isòpodes

Els aràcnids : 

Els aràcnids

Slide 116: 

Són artròpodes que en lloc de mandíbules en la boca presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers. Tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma). No tenen antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren mitjançant tràquees. Són carnívors.

Slide 118: 

Classificació dels aràcnids Aranyes. Presenten una cintura entre prosoma i opistosoma. Segreguen un líquid que dóna lloc a un fil (teranyines). Opilions. Sense cintura entre prosoma i opistosoma. La majoria presenten potes molt llargues Escorpins. El opistosoma presenta dues parts, la segona és estreta i acaba en un agulló verinós. Àcars. El prosoma està molt reduït i fusionat al opistosoma. Alguns com les paparres són paràsits.

Slide 119: 

Opilion

Slide 121: 

Aranya

Slide 124: 

Àcars

Miriàpodes : 

Miriàpodes Són artròpodes terrestres que presenten un cap amb 2 antenes i mandíbules i un tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Tenen respiració traqueal.

Slide 127: 

Milpeus

Slide 128: 

Centpeus

Insectes : 

Insectes

ELS EQUINODERMS : 

ELS EQUINODERMS

Característiques generals : 

Característiques generals Són invertebrats exclusivament marins Posseeixen sota la seva pell un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents articulades. D’aquest esquelet surten unes pues que es poden moure.

Slide 133: 

A l'interior del seu cos presenten un sistema de conductes denominat aparell ambulacral, per on circula aigua de mar i del qual surten els peus ambulacrals, que serveixen per desplaçar-se.

Slide 134: 

Espines Placa interradial Placa ambulacral

Slide 136: 

Es reprodueixen sexualment amb sexes separats,i els individus o són mascles o son femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (bentònic). En aquest grup trobem els eriçons de mar o garotes, les estrelles de mar, les ofïures, les holotúries i els lliris de mar (crinoïdeus). Les estrelles de mar son depredadores de mol·luscs. Els eriçons de mar són herbívors.

Slide 137: 

Equinoïdeus

Slide 138: 

Ofiuroïdeus

Slide 139: 

Holoturioïdeus (botifarra o cogombre de mar)

Slide 140: 

Crinoïdeus

authorStream Live Help