logging in or signing up La Terra capdevilasola Download Post to : URL : Related Presentations : Share Add to Flag Embed Email Send to Blogs and Networks Add to Channel Uploaded from authorPOINT lite Insert YouTube videos in PowerPont slides with aS Desktop Copy embed code: (To copy code, click on the text box) Embed: URL: Thumbnail: WordPress Embed Customize Embed The presentation is successfully added In Your Favorites. Views: 325 Category: Education License: All Rights Reserved Like it (0) Dislike it (0) Added: February 27, 2009 This Presentation is Public Favorites: 0 Presentation Description No description available. Comments Posting comment... Premium member Presentation Transcript La Terra : La Terra Característiques de la Terra : Característiques de la Terra Es va formar fa uns 4.600 ma (juntament amb tot el Sistema Solar) És el tercer planeta quant a proximitat al Sol. És el cinquè quant a mida. Té una atmosfera de nitrogen i oxigen. La temperatura mitjana és d’uns 15ºC. És l’únic planteta del sistema solar amb vida. El 71 % de la seva superfície està ocupada per aigua en diferents estats. Aquesta aigua forma un cicle. És l’únic en el que podem trobar aigua en estat líquid en condicions normals. És l’únic que presenta activitat interna (tectònica de plaques) i externa (erosió, sedimentació...). Té un únic satèl·lit, La Lluna, que és la responsable de les marees oceàniques. Slide 4: Activitat interna de la Terra Slide 5: Activitat externa de la Terra: erosió, transport, sedimentació Slide 9: Els moviments de la Terra: la rotació Slide 11: El dia i la nit no duren igual a tota la Terra Slide 12: Sol de mitja nit a l’Àrtic Slide 13: El moviment de translació Slide 15: Les estacions Mentre la Terra es mou amb l’eix del Pol Nord inclinat cap el Sol, el del Pol Sud ho està en sentit contrari i les regions del primer reben més radiacions solar que les del segon. Posteriorment s’inverteix aquest procés i són les zones de l’hemisferi boreal les que reben menys calor. Slide 18: Els solsticis El solstici és cada un dels dos moments de l'any en què el Sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. Hi ha dos solsticis a l'any: El solstici d'estiu correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. El solstici d'hivern correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre . El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern Slide 19: Solstici d’estiu Slide 20: Solstici d’hivern Slide 21: Equinocci L'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món. La paraula equinocci ve del llatí i significa "nit igual". Hi ha dos equinoccis a l'any: L'equinocci de primavera es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca l'inici de la primavera. L'equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor. Slide 22: Equinocci Slide 23: La Terra i la Lluna Slide 24: La Lluna Terminador Cràters Mars o maria Slide 26: Cràters de la Lluna Slide 28: Rotació: triga 28 dies en fer un gir complet sobre sí mateixa. Translació: la Lluna descriu una òrbita al voltant de la Terra que està inclinada 5º9’ respecte del pla de l’eclíptica i dura 28 dies (mes lunar). Tots dos moviments es produeixen en sentit antihorari Els moviments de la Lluna Slide 29: La cara oculta de la Lluna Fins l’any 1959 en què la nau soviètica Lluna 3, no se sabia quin aspecte tenia la cara oculta de la Lluna Slide 30: Animació que mostra per què sempre veiem la mateixa cara de la Lluna: http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/astronomia/castro/caraoculta.html http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/celeste/luna/luna.htm (aquí també podràs veure el per què de les fases lunars) Slide 34: Per què veiem sempre la mateixa cara de la Lluna? Slide 35: Les fases de la Lluna Slide 40: Els eclipsis Slide 41: Eclipsi de Lluna Slide 44: Per què els eclipsis de Sol no es veuen a totes les parts de la Terra? Slide 48: Les marees Slide 49: Marea alta o plenamar: Moment en que l’aigua del mar assoleix la màxima altura. Marea baixa o baixamar: Moment oposat, en que el mar assoleix la menor altura. El temps aproximat entre una plenamar i la baixamar és de 6 hores 12 minuts, completant un cicle de 24 hores 50 minuts. Slide 54: Marees vives i marees mortes Slide 55: Les capes de la Terra: la geosfera Nucli extern Nucli intern Mantell interior Mantell exterior Escorça Divisió estructural de l’esfera sòlidaBasada en la composició química de las capes : Divisió estructural de l’esfera sòlidaBasada en la composició química de las capes Escorça Escorça continental (70 km de gruix) Capa superior: formada per roques sedimentàries. Capa intermèdia: formada per roques de tipus granític. Capa inferior: constituïda per roques de tipus basàltic. Escorça oceànica (10 km de gruix) Una capa sedimentaria superior (molt prima). Una capa inferior formada per basalts i, a més profunditat, gabres. Mantell Va des dels 10 – 70 km fins als 2.900 km de profunditat Roques en estat sòlid (excepte a l’astenosfera) Temperatura: entre 1.000 i 4.000 ºC Format per roques ultrabàsiques (peridotita, dunita y eclogita). Mantell Superior Part del mantell superior (la astenosfera) està parcialment fosa. Mantell Inferior Format por roques menys denses que el mantell superior. Slide 58: Corteza oceánica Escorça continental Estructura de l’escorça Slide 59: Roca granítica Slide 60: Roca basàltica Slide 61: Roca metamòrfica Slide 62: Roca sedimentària Slide 65: Nucli Format per una aliatge de ferro i níquel i possiblement silici. Està a més de 4.000 ºC Nucli Extern És un líquid calent on es produeixen corrents convectives, que es combinen amb el moviment de rotació de la Terra per crear el camp magnètic terrestre. Nucli Intern És sòlid i es composa casi exclusivament de ferro. Slide 66: El relleu de la superfície terrestre Els continents - Serralades - Grans planes o escuts - Plataformes continentals Els fons oceànics - Serralades o dorsals oceàniques - Fosses oceàniques - Planes abissals - Volcans submarins (alguns formen illes volcàniques) Slide 67: Plataforma continental Escut Dorsal oceànica Serralada Fossa oceànica Serralada Plana abissal Volcans submarins Escut Slide 70: L’atmosfera És la capa de gas (aire)que envolta la terra Composició: Nitrogen ……. 78% Oxigen ……… 21% Argó ………… 0,9% Diòxid de carboni Vapor d’aigua Hidrogen Ozó Òxids de nitrogen Slide 71: La hidrosfera És la capa formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra Slide 73: Fí You do not have the permission to view this presentation. In order to view it, please contact the author of the presentation.
La Terra capdevilasola Download Post to : URL : Related Presentations : Share Add to Flag Embed Email Send to Blogs and Networks Add to Channel Uploaded from authorPOINT lite Insert YouTube videos in PowerPont slides with aS Desktop Copy embed code: (To copy code, click on the text box) Embed: URL: Thumbnail: WordPress Embed Customize Embed The presentation is successfully added In Your Favorites. Views: 325 Category: Education License: All Rights Reserved Like it (0) Dislike it (0) Added: February 27, 2009 This Presentation is Public Favorites: 0 Presentation Description No description available. Comments Posting comment... Premium member Presentation Transcript La Terra : La Terra Característiques de la Terra : Característiques de la Terra Es va formar fa uns 4.600 ma (juntament amb tot el Sistema Solar) És el tercer planeta quant a proximitat al Sol. És el cinquè quant a mida. Té una atmosfera de nitrogen i oxigen. La temperatura mitjana és d’uns 15ºC. És l’únic planteta del sistema solar amb vida. El 71 % de la seva superfície està ocupada per aigua en diferents estats. Aquesta aigua forma un cicle. És l’únic en el que podem trobar aigua en estat líquid en condicions normals. És l’únic que presenta activitat interna (tectònica de plaques) i externa (erosió, sedimentació...). Té un únic satèl·lit, La Lluna, que és la responsable de les marees oceàniques. Slide 4: Activitat interna de la Terra Slide 5: Activitat externa de la Terra: erosió, transport, sedimentació Slide 9: Els moviments de la Terra: la rotació Slide 11: El dia i la nit no duren igual a tota la Terra Slide 12: Sol de mitja nit a l’Àrtic Slide 13: El moviment de translació Slide 15: Les estacions Mentre la Terra es mou amb l’eix del Pol Nord inclinat cap el Sol, el del Pol Sud ho està en sentit contrari i les regions del primer reben més radiacions solar que les del segon. Posteriorment s’inverteix aquest procés i són les zones de l’hemisferi boreal les que reben menys calor. Slide 18: Els solsticis El solstici és cada un dels dos moments de l'any en què el Sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. Hi ha dos solsticis a l'any: El solstici d'estiu correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. El solstici d'hivern correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre . El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern Slide 19: Solstici d’estiu Slide 20: Solstici d’hivern Slide 21: Equinocci L'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món. La paraula equinocci ve del llatí i significa "nit igual". Hi ha dos equinoccis a l'any: L'equinocci de primavera es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca l'inici de la primavera. L'equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor. Slide 22: Equinocci Slide 23: La Terra i la Lluna Slide 24: La Lluna Terminador Cràters Mars o maria Slide 26: Cràters de la Lluna Slide 28: Rotació: triga 28 dies en fer un gir complet sobre sí mateixa. Translació: la Lluna descriu una òrbita al voltant de la Terra que està inclinada 5º9’ respecte del pla de l’eclíptica i dura 28 dies (mes lunar). Tots dos moviments es produeixen en sentit antihorari Els moviments de la Lluna Slide 29: La cara oculta de la Lluna Fins l’any 1959 en què la nau soviètica Lluna 3, no se sabia quin aspecte tenia la cara oculta de la Lluna Slide 30: Animació que mostra per què sempre veiem la mateixa cara de la Lluna: http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/astronomia/castro/caraoculta.html http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/celeste/luna/luna.htm (aquí també podràs veure el per què de les fases lunars) Slide 34: Per què veiem sempre la mateixa cara de la Lluna? Slide 35: Les fases de la Lluna Slide 40: Els eclipsis Slide 41: Eclipsi de Lluna Slide 44: Per què els eclipsis de Sol no es veuen a totes les parts de la Terra? Slide 48: Les marees Slide 49: Marea alta o plenamar: Moment en que l’aigua del mar assoleix la màxima altura. Marea baixa o baixamar: Moment oposat, en que el mar assoleix la menor altura. El temps aproximat entre una plenamar i la baixamar és de 6 hores 12 minuts, completant un cicle de 24 hores 50 minuts. Slide 54: Marees vives i marees mortes Slide 55: Les capes de la Terra: la geosfera Nucli extern Nucli intern Mantell interior Mantell exterior Escorça Divisió estructural de l’esfera sòlidaBasada en la composició química de las capes : Divisió estructural de l’esfera sòlidaBasada en la composició química de las capes Escorça Escorça continental (70 km de gruix) Capa superior: formada per roques sedimentàries. Capa intermèdia: formada per roques de tipus granític. Capa inferior: constituïda per roques de tipus basàltic. Escorça oceànica (10 km de gruix) Una capa sedimentaria superior (molt prima). Una capa inferior formada per basalts i, a més profunditat, gabres. Mantell Va des dels 10 – 70 km fins als 2.900 km de profunditat Roques en estat sòlid (excepte a l’astenosfera) Temperatura: entre 1.000 i 4.000 ºC Format per roques ultrabàsiques (peridotita, dunita y eclogita). Mantell Superior Part del mantell superior (la astenosfera) està parcialment fosa. Mantell Inferior Format por roques menys denses que el mantell superior. Slide 58: Corteza oceánica Escorça continental Estructura de l’escorça Slide 59: Roca granítica Slide 60: Roca basàltica Slide 61: Roca metamòrfica Slide 62: Roca sedimentària Slide 65: Nucli Format per una aliatge de ferro i níquel i possiblement silici. Està a més de 4.000 ºC Nucli Extern És un líquid calent on es produeixen corrents convectives, que es combinen amb el moviment de rotació de la Terra per crear el camp magnètic terrestre. Nucli Intern És sòlid i es composa casi exclusivament de ferro. Slide 66: El relleu de la superfície terrestre Els continents - Serralades - Grans planes o escuts - Plataformes continentals Els fons oceànics - Serralades o dorsals oceàniques - Fosses oceàniques - Planes abissals - Volcans submarins (alguns formen illes volcàniques) Slide 67: Plataforma continental Escut Dorsal oceànica Serralada Fossa oceànica Serralada Plana abissal Volcans submarins Escut Slide 70: L’atmosfera És la capa de gas (aire)que envolta la terra Composició: Nitrogen ……. 78% Oxigen ……… 21% Argó ………… 0,9% Diòxid de carboni Vapor d’aigua Hidrogen Ozó Òxids de nitrogen Slide 71: La hidrosfera És la capa formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra Slide 73: Fí